Salamandreta

No sé perquè poso bons, si un propòsit sempre intenta ser una bona intenció, per molt que en general no s’acabin complint, almenys jo

Primer comentar, que encara estic al·lucinant que abans d’ahir, el dia 29 de desembre, 6 persones escrivissin “gresca telecofarra” al google i que a més d’això clickessin el link de la meva web ! I que des del dia 16 d’aquest mes, hi ha 22 persones més que també ho han fet!

Propòsits:

1. Intentaré reduir el tamany de les fotos que pengi al blog per què no tardi tant a carregar-se.
2. No posaré més nadales…que ja se m’han queixat (a no ser que a algú li agradi…cosa que dutbo )
3. Intentar no distreure’m mentre estudio… (cosa quasi impossible )
4. Intentaré no posar tants intentar als meus propòsits, que això vol dir que només ho intentaré…clar, que la intenció és el que compta oi?

Desitjos:

1. Sí sí, de desitjos també en tinc… però si els dic potser no es compleixen…

Finalment, desitjar a tots un molt bon final d’any i que l’any que ve sigui millor que el que estem a punt de deixar!

Preparats per veure demà l’home dels nassos?? Demà estigueu tots atents! L’home amb tants nassos com dies té l’any sortirà al carrer! No us espanteu si el veieu… No és gens tímid!

Demà un altre dia arriba… l’últim dia de l’any! El dia en que hem de començar a decidir quins seran els nostres propòsits, pensar si realment el que hem fet en els 365 dies del 2007 ha estat de profit, o prodríem haver fet alguna cosa més… Tot el que hem fet, el que ens ha aportat, el dia en que podem fer un petit resum d’un any de la nostra vida. Un dia en que les reflexions sobre què en fem del temps que se’ns ha donat no són poques. Un dia…

apa! quina rallada!! Hauré de dedicar-me a alguna altre cosa que no pas a escriure el blog… A més, he vist que el post anterior no ha tingut molt de quòrum, potser ho intentaré una mica més endavant, amb una mica més de dificultat, o potser hauria d’haver dit que el premi potser és… no ho sé, una cervesa per exemple!

Bé, a veure si tinc sort i algú més es mulla i s’atreveix a dir si és veritat o no el que vaig escriure!

Per si demà no tinc temps d’esciure…BON ANY A TOTS!

Ho sé, una mica tard… Però què hi farem, he començat el dia a les 8.15h quan estava a la biblioteca, i ara mateix acabu d’arribar a casa (és la una de la matinada). Total, que més val tard que mai . Avui és el dia (bé, ahir) dels sants innocents, avui es posa a prova la innocència del que tenim més a prop, i jo avull us vull posar a prova a vosaltres. Us proposu un repte. Qui de vosaltres s’empassarà més innocentades? (algunes de les següents frases són certes i les altre falses)

Aviso, la resposta la sabreu l’any que ve, i només la sabran aquells que es mullin!

Comencem!

1. En 20 anys només he agafat una borratxera.
2. He estat més cops a Alemanya que a Espanya.
3. He tingut el gust de seure’m en un seient d’un confortable Concorde.
4. Tinc una foto amb un personatge famós a dalt de les torres bessones de quan vaig anar a Nova York.
5. Als cinc anys ja m’agradava tant “córrer” esquiant que vaig guanyar una medalla de bronze.
6. Fa més de tres anys vaig pujar a bord de la Soyouz.
7. M’he liat amb un noi que acabava de conèixer pel carrer.
8. M’he banyat al Pacífic i tinc una foto!
9. No he dormit mai en una tenda a la muntanya o a un càmping.
10. He pujat més de 500m de desnivell en menys de tres quarts d’hora.

Qui serà el primer a provar sort? (potser hi ha premi a qui les encerti totes… )

És la millor frase de la cançó!!

Avui només hi ha nadala… ha estat un dia bastant complertet. He anat a treballar el meu últim dia de feina, he dinat i he estat estudiant de quarts de quatre fins les nou de la nit. I demà toca més…

Per demà tinc una cosa millor…

nadala d’avui: El Rabadà

…res no val!

Qui no coneix aquest dita? I aquesta altra?

El vi de Nadal,
ni emborratxa ni fa mal!

Haig de ser sincera que m’agrada més la segona . Clar que també podria haver-n’hi una que digués:

Els torrons per Nadal,
ni engreixen ni fan mal!

Bé, espero que per Nadal us hagin portat alguna cosa per estrenar, i sinó, tranquils, que les dites només són dites… I perquè aquells que encara us fagin cantar nadales el dia de Nadal i de Reis (no penseu que m’hi sento implicada eh… ), us deixaré cada dia una nadala !

Espero que us serveixi i BON NADAL a tots!!

nadala d’avui: Les figures del Pessebre

A casa meva, com és de costum, se celebra la Nit de Nadal. S’uneix la família i després de sopar un típic àpat nadalenc, es fa cagar el tió. Un tronc, amb dues potets i una cara dibuixada i una barretina en un dels costats. La tradició originària no és l’adoptada avui en dia. Antigament, el tió era un troc encès que l’oferiment que feia era l’escalfor i el ben estar al menjador. Poc a poc, ha anat evolucionant i s’ha convertit en un tronc tapat amb una manta perquè no passi fred a les nits. Aproximadament un mes abans, per la Puríssima, el més petits comencen a alimentar-lo amb garrofes, pa sec, aigua, etc. La nit abans de fer-lo cagar s’ha de posar al costat de la llar de foc. S’ajunta tota la família al voltant i es canten cançons mentre se li donen cops de bastó.

Cada casa fa la seva, i també n’hi ha que el fan cagar el dia de Nadal. A casa sempre hem cantat aquesta:

Caga tió,

d’ametlla i de torró

tan si cagues com si no,

cop de bastó!

N’hi ha moltes més, d’això n’estic segura, i les variants que pugui fer cada família són infinites. Tot i així, al final tots obtenim el mateix resultat. Uns quants regals, coses sense importància, figueretes pel pessebre, menjar, turrons, dolços…

Amb tot això, us desitjo BON NADAL i feliç Sant Esteve! I a atipar-se de turrons i canelons!!

No és una recepta pròpia del tot, està feta amb una base que he trobat. No les tenia totes…però només us dic que el pastís ha estat acabat a les 2h del migdia, i que ara, a tres quarts de vuit, el pastís està així…. serà que dolent no estava ! jeje

Per si algú es vol atrevir:

Ingredients:

• 4 ous
• 75g de xocolata de cobertura
• 150g de sucre glaç
• 125g de mantega
• 60g de farina
• nous pelades
• pinyons

Preparació:

Primer de tot fondre la mantega a foc molt i molt lent i remenant perquè no es faci malbé. Fondre la xocolata de cobertura al microones i remenar-la bé perquè no quedi cap trosset sense desfer. Agafar un bol i batre els ous, barrejar-hi el sucre bé sense que quedin grumolls. Afegir-hi la mantega i la xocolata i tornar a remenar bé (amb les barilles de la batidora va molt bé) Finalment afegir la farina tamisada (posant la farina dins un colador i donar-li copets ja funciona com a tamis) i després de barrejar-ho tot bé, afegir-hi les nous i els pinyons al gust del cuiner .

Quan ja està tot, ficar-ho al forn a 180º durant uns 15-20 minutets, depenent de la potència del forn.

Calent està molt bo, però després de deixar-ho refredar i amb una mica de xocolata desfeta per sobre, jo crec que arriba al seu punt sublim !

Bon profit!

Tot sempre té un dia que s’acaba. I avui és el dia que s’acaba la tradicional Fira de Santa Llúcia. I toca desmuntar tota la paradeta. No s’acaba definitivament, l’any que ve tornarà, com porta fent des de fa més de dos segles. Avui també és un dia que pot acabar molt bé (tots contents saltant per canaletes) o molt malament (tots derrotats a casa sense sortir i un munt de madridistes saltant per canaletes).

Per mi, demà serà el dia que començaran les “vacances” de Nadal, se li poden dir vacances, o se li pot dir temps d’estudi ininterromput. Pels que m’entengueu… l’estudi és menys prioritari que les festes familiars i que el dia de cap d’any, així que aquests seran els únics dies que permetré interrupcions. Només em faltarà programar la RSI

No és pròpiament l’Estrella de la Mort escenificada a la pel·lícula de la Guerra de les Galàxies, però sí que el nom hi té relació. M’explicaré. Molts ja sabeu que treballo de becària a la universitat, i que una de les meves feines és fer un recull de premsa diari, m’encarrego de llegir les notícies i guardar-ne les més destacades i significatives en Innovació. Resulta que mentre estava llegint els titulars vaig llegir: “La NASA descubre una “guerra de las galaxias”". Com que a mi tots aquests temes d’astrologia m’interessen, me’l vaig guardar i me’l vaig llegir més tard. (si el voleu llegir clickeu aquí)

És interessant, només m’agradaria que si el forat negre que diuen que tenim al Sistema Solar i que està innactiu, no s’activi i que passi el mateix que acaba de passar a la galàxia veïna. Clar que no m’estranyaria, que després d’aquesta notícia, Holliwood ja estigui escrivint el guió d’una nova pel·lícula basada en la mateixa situació però al Sistema Solar. I que hi hagi el típic home superguais que ho solucioni tot i que al final de la pel·lícula una munió d’humans surtin d’entre les runes creades pels raigs.

Hi havia una vegada quatre noies que van anar a Atenes. Una nit freda i plujosa van decidir anar al restaurant que la nit anterior havien vist tot passejant per un barri on els joves autòctons surten per la nit i fan gresca i sarau. El mestre molt simpàtic, i el cambrer assignat a la taula també ( eh babies? ), no era pas estrany… estaven a Atenes! jeje

Bé, continuarem la història amb una mica més de gràcia . Pos resulta que, nosaltres inocents, vem demanar uns plats que sincerament estaven bonissims i jo m’havia quedat molt a gust quan: mentre la marta estava menjant encara (per variar…. ), ens apareix un cambrer i ens serveix quatre plats de postre amb quatre coses rodones de color vermell i amb un suquet raret. Nosaltres amb la cara deviem pagar… i ens va dir: si si, aquell cambrer us convida! La cara de cada una era…. no tinc paraules…. a mi mai m’ha agradat la poma al forn, i sempre l’he evitat, però és que allò….era una cosa rara, una poma al forn, de color vermell amb un gust empalagós fastigós. A la primera cullerada pensaves…wnu, va, no és tant horrible…a la segona deies, wenu va…podré aguantar fins al final… però és que a la tercera…quarta i següents la cara de fàstig ja era un continu… a mi no m’agrada tirar el menjar…però és que allò…

Al final les dues campiones vem ser la Sara i jo, la neus es a deixar una punteta i la marta que no li agrada el dolç, ni tan sols li agraden els meus pastissos! Va deixar aprox la mitat. Jo crec que allò més que una convidada per nosaltres va ser una putada! Si torno algun cop en aquell restaurant ja et dic jo que després de demanar el plat ja demanaré el compte, no fos cas que em puguin convidar a postre!

Tenim un video inèdit, però el problema és que està en un format que no permet massa variables… és un video de nokia, i només es pot veure amb el reproductor del programa de nokia. Si algú té alguna idea de com es pot girar un video 90º i passar-lo a un format .avi, ja sap on està la secció de comentaris !