Salamandreta

Avui ja és la cinquena vegada que no tinc lloc per aparcar la bici! Això ja sembla com quan vinc amb el cotxe, que si no vas abans de les 8h del matí no trobes lloc ni de conya. Doncs avui, igual, he arribat a les 11h del matí i res, que l’he hagut d’aparcar a la barana de les escales d’entrada. I quan he sortit hi havia dues bicicletes més aparcades al mateix lloc que jo. Veig que no sóc la única que no troba lloc pel matí!

El dia 10 d’octubre em vaig apuntar al google analytics per portar una mica de control de qui em visitava i si realment tenia visites… I he comprovat que sí!! (cosa que m’ha sorprès i tot). Tinc persones fidels que em visiten sovint i a part d’algún despistat vingut de Vitòria (Brasil) i d’un de Wadgassen (Alemanya), tinc un fidel que em visita des de…

EINDHOVEN!!!

Gràcies Marc!! Gràcies a tu la meva web viatja una mica més enllà de Barcelona…

Petons des de les terres catalanes!

Dues setmanes després…

JA TINC TDT!!!

Per fi els del fòrum de Telecos s’han decicit a penjar la llista amb els “guanyadors” d’un receptor TDT USB!! Ahir per la nit el vaig instalar, i no funcionava massa bé… Però avui he optat per una solució, una mica “xapussera”, però funciona a la perfecció. He posat l’antena perpendicular al Pirulí. I clar, quina manera hi ha de posar una antena, que estigui al costat del portàtil i que a més estigui perpendicular al repetidor? Doncs enganxada a la pantalla del portàtil amb Blue-tack!!! Aquí en teniu la mostra per qui no s’ho cregui:

Al veure aquesta foto pensareu: pobres motos, que han d’aparcar just davant del pàrquing de bicis perquè no tenen lloc, tocant allò que no sona, i impedint dia rere dia que els que intentem no contaminar la ciutat, haguem de fer malabars per aparcar la bici o fer-la passar per l’espai estret que deixen entre les motos i les bicis. Doncs bé, això és també el que pensava jo quan cada dia que arribo amb la bici em trobo, o el pàrquing ple (cosa que ja m’ha passat tres cops) o si no ho està, amb la impossibilitat d’accedir-hi perquè hi ha tota una filera de motos que impedeix el pas. I pensava, pobres motos que no tenen lloc i han d’aparcar aquí.

Doncs NO! El problema no és el lloc, és la vagància!! Aquí teniu una foto feta al mateix dia a la mateixa hora i d’un pàrquing que està a 10m del pàrquing anterior. Són tan vagos els que venen amb moto que no poden ni caminar 10m 0 20m més per arribar a classe. Estic segura que es passegen més d’un cop per tot el campus des d’una punta a una altra per anar de classe de teoria al laboratori. I jo em pregunto: tant cansat és caminar 20m, que han de fastiguejar als pobres ciclistes??

Doncs serà que sí…

Només espero que algú que vingui en moto ho llegeixi i ens entengui…

Sento el meu retard de Pi/2 dies, petits problemes tècnics m’han impedit fer-ho abans. I veig que gràcies a aquest retard hem aconseguit més vots a favor de que la imatge torni al seu estat normal. I ho sento, però aquest blog té una democràcia una mica especial: jo dono el vot decisiu, així que… Aquí la teniu!! i aquest cop sense distorsió…

Imatge inèdita, ja ho vaig dir…

Aquest post està dedicat al Jordi i a mi! Avui hem acabat el mòdul 1!!! després de passar-nos més de quatre hores tancats en un laboratori, mirant un trastet que es diu oscil·loscopi i provant per la classe el que funcionés millor. Per després posar-nos altre cop al nostre lloc de treball i descobrir que funcionava des d’un principi :S… I us preguntareu…què és el mòdul 1? doncs aquí hi teniu una mostra! Un circuitet molt monu que hem dissenyat i que és un receptor de infraroigs, per aquells que no ho sapigueu, és el tipus de comunicació que s’utilitza en els telecomandaments de la tele, ràdio, etc… i això és el que rep la informació!

Pos això, no hi ha massa més a dir… només que si tot va bé, d’aquí a quatre setmanes hi haurà mòdul 2!!

PD: el que digui que no és interessant el que fem els telecos, que sàpiga que hi haurà conseqüències! (qui avisa no és traïdora)

Ostres!! He tingut problemes… el meu ordinador ha patit una entrada de trens de deltes amb retards temporals diferents i han creat una distorsió en la fotografia que havia posat… i no aconsegueixo arreglar-ho!! Necessitaria que algú em digués quin filtre haig de posar-hi per tal de recuperar el senyal d’entrada…

Sento que aquest post hagi estat tan friqui…després d’hores treballant amb el mateix, aquestes coses passen. Als que no ho entengueu, no us hi escarranseu, surt d’una ment telecos, cosa que mai podré amagar i que tampoc vull :p !

S’accepten tot tipus de comentaris, el més original farà tornar la foto!

Uooo! Algú pensarà, jo dos homes fregant, si que els havia vist…però els que els conegueu, sabreu que aquest imatge és inèdita! Tot s’ha de dir que jo havia fet el dinar, i que només hagués faltat que hagués hagut també de fregar els plats.

A més d’això aprofito per dir que el de l’esquerra ha fet 20 anys aquest dimarts passat i que tot i les peripècies que hi va haver: oblidar-me la càmera (llàstima), entrar tard al restaurant, sopar un munt (almenys jo) i acabar amb una carrera a les mitges monumental, de la qual no tinc la foto i sort!, va estar molt bé el sopar del divendres!!

Felicitats Albert!

Aquest migdia, ha arribat el Xavi a Barcelona, després d’unes 26 hores despert. Havia d’arribar a les 8.20, però per un munt de problemes tècnics ha arribat a les 14.59h!! Però bé, després de tot, s’ho ha passat molt bé per allà les terres ianquis: ha residit a Hardvard i ha fet un munt de coses, una d’elles, pensar en la seva estimada germaneta :p !! Me coneix tant que mireu què m’ha portat de Boston!!!

Sabeu què és? Un robotito!! Moníssim! Té un sensor acústic que a cada palmada fa que el robotet faci cas i canvïi de direcció! Unes antenetes que no el deixen quedar com un inútil quan es troba amb un obstacle! I és el germanet Charlie d’una gran família de sis robotets! Per si no us ho creieu, aneu a www.hexbug.com i clickeu a products. A que són monus!!!

Avui començaré amb una nova categoria: els restaurants. Com bé alguns coneixeu, la Marta i jo (no sempre soles, però sempre hi erem presents les dues) hem freqüentat de manera bastant notable un restaurant petit, acollidor, original, amb plats especials, decoració estrambòtica i espelmetes a sobre la taula, tot s’ha de dir que el labavo és una mica just, però està net, que de fet, això és el que importa. El lloc en qüestió es diu “Iposa”. Com deia, és petit, peró els plats són molt originals, especials més ben dit. Et pots trobar des d’uns raviolis de pera amb salsetes rares, tàrtar de salmó amb algues de no sé què, “pollo” amb patates al forn i salsa d’all, amanides variades i de tots els gustos, sopes i cremes, … i un seguit de plats que de moment cada cop que hi hem anat eren diferents. Tenen pocs plats per escollir, potser uns 10 o 15 màxim, postres (sobretot recomano el pastís de xocolata, que és un mousse de xocolata amb xarrup de maduixes o de gerds, que està bonissim! :p ). Això sí s’hi ha d’anar aviat, cap a les nou, quarts de deu perquè sinó, no es troba lloc, i a més a més, quan hi ha molta gent els pobres cambrers s’estressen…

Pos eso, us deixo l’adressa per si algun dia voleu provar-lo:

Iposa

Floristes de la Rambla, 14

Està baixant per la rambla, girant a ma dreta pel carrer del carme i és el primer carrer a l’esquerra, davant d’un parc infantil.

Ah! I els preus per plat ronden els 8 euros, però amb un plat vas més que servit.

Bon profit!!