Salamandreta

Crisi. Tothom parla de la crisi. Però jo també tinc la meva pròpia crisi: el meu blog està en crisi!   Més ben dit, jo estic en crisi. Tinc crisi d’idees, em falten idees, em falten coses per explicar, o més que res, paraules per explicar-les. Trobo a faltar aquells dies que tenia un post per dia, i fins i tot hi havia dies que tenia ganes i inventiva per escriure un segon post abans que haguessin passat les 24 hores de rigor per penjar-ne un altre. Però ara em trobo en la situació contrària, no tinc manera de posar-me davant de la pantalla blanca i començar a escriure alguna cosa amb sentit. Ni això que estic escrivint ara crec tan sols que tingui cap sentit, més que el de demanar-vos comprensió, no compasió. Potser el mateix desig de voler escriure alguna cosa, el mateix neguit d’omplir de paraules aquest espai buit fa que encara em costi més que em surtin les coses, que allò que se’n diu inspiració apareixi per art de màgia. Potser hauria de fer una època de penjar fotos, potser d’aquesta manera opliria una mica l’espai buit que deixo el dia que no penjo res… Qui sap.

Cada nit sento el mateix.

Cada nit al llit sento tenir-te a prop, com si el temps que estem junts no s’acabés mai.

Imagino com seria tenir-te ara al meu costat, sentir l’escalfor del teu cos.

Sentir el batec del teu cor mentre reposo sobre teu.

Sentir les teves mans acariciar-me els cabells mentre els meus dits recorren suaument alguna part del teu cos.

Sentir a les fosques els teus ulls mirar-me amb desig com cap altra persona ho havia fet abans.

Sentir que cada segon que el teu rellotge avança, és un segon més de felicitat.

Sentir que els segons passen però tu no et mous del meu costat, restes amb tranquilitat, m’abraces i un t’estimo es dibuixa als teus llavis…

Un soroll eixordidor ens sobresalta.

Obro els ulls i m’adono que ja no hi ets, que tot havia estat un somni que no voldria que acabés.

Però sé que tu existeixes, i que el somni només era un record.

Un record proper que desitjaria que no fugís mai.

T’estimo…

Una mica amb retard, però ja ho diuen: més val tard que mai!! L’any passat vaig omplir una mica més aquestes línies durant els dies de nadal… suposu que la gent canvia, i jo sóc una d’elles. Tot i que sempre digui que sóc difícil de canviar, i que porto des de fa molts anys amb la mateixa cara de nena de quan anava a la ESO.

La veritat és que porto uns dies difícils…La uni em treu bastant de temps, i els últims dies, entre coses que s’han d’entregar, memòries de laboratori, últims exàmens, últims dubtes abans de marxar de vacances. Després d’això, la meva mare amb la parada que té a la fira de santa llúcia s’hi passava tot el dia i jo també havia d’ocupar-me de coses que normalment no m’ocupo. Sopar familiar el dia 20, i el meu discdur decideix anar-se’n a passeig abans que jo li faci un clon per si de cas. Dilluns mateix en monto un de nou. Dimarts desmontar la parada. Dimecres 24, sopar i caga tió a la Seu d’Urgell. Dijous dinar de nadal amb la família a barcelona, i avui dia se Sant Esteve canelons i altre cop dinar! Amb tot això, el tema d’estudiar s’ha quedat aparcat, a veure si demà puc posar-m’hi una mica… que ja toca!

Després de tota aquesta parrafada infernal, que suposu que deveu haver pensat, que calli ja d’una vegada!! Em sap greu, però pago jo, així que… Doncs això, després de tot un seguit de paraules que no feien més que criticar o queixar-se d’uns dies en família (que consti que no critico el fet d’estar en família, sinó el fet de menjar, menjar, menjar i menjar), volia felicitar el nadal a tots aquells que tot i tenir events familiars (o no) encara em segueixen llegint!

I a més d’això, fa dies que volia comentar que, cada cop me n’adono més que els articles que més es llegeixen, els que més furor tenen, són els de receptes, des que vaig començar amb la meva secció de Receptes al blog, no ha deixat de ser la categoria més visitada. Sorprenent!! O potser no. Així que millor seria que enlloc de dedicar el blog a les fotos (com d’un principi volia fer) hauria de dedicar l’espai a penjar totes les receptes que faig ( de dolços és clar!). La llàstima és que de temps me’n falta, i d’espai a la cuina també! I una altra cosa… que, o vaig una mica més al gimnàs, o hauria de deixar de fer pastissos i muffins per una temporada jejjee !!

I per acabar…

BON NADAL A TOTS!!!

I espero que tots ahir hàgiu estrenat alguna cosa, o és que encara no coneixeu la dita que diu: qui res no estrena per Nadal, res no val!! I qui no la sabia… és que encara no em llegia l’any passat !

No ho sé, potser sóc jo, o potser només ha passat aquí als carrers de prop de casa meva; però la zona verda està pintada amb el cul! amb perdó, però és veritat!! Com pot ser que un seat ibiza quedi just en un lloc per aparcar?? i en un altre un d’aquests dodge grans quedi petit en relació la plaça?? No s’entén! Com pot ser que un cotxe d’aproximadament 4 metres quedi just? això vol dir que no podrem posar el cotxe en determinades places, que quan busquem lloc, si en trobem, haurem de mirar també si el cotxe ens cap a la plaça pintada de verd. Perquè clar, no demanessim a l’ajuntament que adjudiqués tants permisos com places pintades!! No fos cas que això fóra pensar massa…

La veritat és que ja no sé en què l’han espificat més a la zona de casa meva, si amb la plaça lesseps, amb el cinturón (ronda general mitre) o pintant la zona verda, que per si encara fos poc han pintat les ralles de tort!I el que és més indignant és que pinten zona verda en carrers d’un pendent aproximat de 45º o més! Com es pot permetre això?

Feu Backup’s!! Pensareu potser, què li ha agafat a aquesta que ens diu que fem backup’s? No és el que m’ha agafat, sinó el que m’ha passat. Com em pot passar a mi, li pot passar a qualsevol, el que passa és que segurament aquest qualsevol haurà fet un backup, cosa que jo no! A vegades un es pregunta el perquè de les coses, perquè a mi? perquè en aquell precís moment? perquè ara??? En menys de dues hores poden passar moltes coses, una d’elles que se’t peti el discdur! Algo tan dur com això pot passar en un tancar i obrir d’ulls. Engegues el portàtil un moment, i el tornes a engegar al cap de dues hores i… sorpresa!!! El portàtil no s’engega i el discdur fa un sorollet molt poc agradable…   I clar, llesta de mi que no havia fet un backup des de que tenia el portàtil, perquè?? doncs encara no ho sé, perquè no havia tingut temps, perquè no hi pensava, per mil raons. Però per culpa d’això em vaig quedar amb una mà al davant i l’altra al darrera… Encara sort que no havia d’entregar cap projecte, que el que havia d’entregar ho havia donat feia un parell de dies, que no tenia cap treball per després de nadal. Una cosa tan senzilla com copiar totes les dades importants en un altre discdur o en un cd, per si de cas, no ho havia fet des de feia més de sis mesos…

Encara sort que després de molt pensar i de rumiar bé el que hi tenia d’important, me n’he adonat que el més important eren les fotos dels estats units i que per sort les havia passat al meu pare pq en fes una sel·lecció amb les seves. I en el fons sort n’he tingut de tenir el blog, i d’escriure força sovint, perquè he pogut mirar el que havia fet des que tinc el portàtil mirant les coses que havia escrit, i només he perdut unes fotos de l’eclipse de lluna que hi va haver a l’agost, que per sort vaig imprimir les fotos en un àlbum. I les fotos del raid, que tot i que les tinc en baixa qualitat i que m’havia passat més d’un dia per baixar-les del picasa, les tinc! I clar, tot el que hagi pogut guardar de la uni des de que tinc el portàtil nou… però bé, com que no ho haig de tornar a fer servir, això espero, doncs què hi farem. I de ben segur que hi tenia algun escrit personal, coses que havia anotat al notepad++ enlloc d’apuntar-les en un bloc de paper…

Així que ja ho sabeu, si no heu fet mai una còpia de seguretat, us ho recomano! I sinó, ja sabeu el risc que comporta…

Ara ja torno a tenir el portàtil operatiu, només he hagut de comprar un discdur nou, desmontar el portàtil i tornar-lo a montar, recordant on anava cada cargolet. I tornar a instal·lar el sistema operatiu i tots els programes… cosa que porta molt de temps…

Moral o moralina o moraleja del post: FEU BACKUP’S!!!

Tarda de Muffins!! així ha estat com he dedicat la meva última tarda del curs! Després d’un dia molt intens… (era el que feia més hores de la setmana, 4h), he anat amb els de la uni a prendre unes braves i una cerveseta ! I després d’això, sense haver dinat encara, hem anat l’esther, l’alan i jo a casa meva a fer Muffins! I per deixar constància vem fer com unes 70 fotos pel cap baix fent el burro mentre feiem els muffins. I de pas, han quedat grabats alguns dels passos importants de la preparació dels muffins!

- Video d’una Tarda de Muffins -

Ingredients:

- 170g de mantega

- 110g de farina

- 140g de xocolata de covertura

- 200g de sucre blanc

- 55g de sucre moreno

- 115g de nous trocejades

- 4 ous

- 1 cullareta de sucre vainillat o escència de vainilla

- 1/4 de cullaradeta d’escència d’ametlla

-  1 cullarada sopera de cacao en pols

Preparació:

Desfer la mantega i la xocolata de covertura al bany maria. És bo que aneu remenant perquè la xocolata no es cremi i a foc lent. Quan ja estigui ben uniforme ho passem a un bol suficientment gran.

Afegim els dos sucres, el blanc i el moreno, i ho barrejem tot fins que quedi ben lligat. Després afegim els ous, un cada cop i barrejar bé amb una espàtula fins que quedi una textura vaporosa (fluffy). I així amb els quatre ous. Afegir-hi també les escències de vainilla i d’ametlla.

Amb l’ajuda d’un tamís, i sinó, molt poc a poc i sense boles, afegim la farina i el cacao i anem remenant amb l’espàtula vigilant de que no quedin grumolls.

Finalment hi tirem les nous i remenem bé perquè quedin ben repartides amb la massa. No estava a la recepta, però ja sabeu que la xocolata és la meva devoció, així que si voleu hi podeu afegir trocets de xocolata, hi donen un toc bastant bo!

Per acabar del tot, fiquem la massa dins de motlles de muffins o de madalenes “en su defecto”, aproximadament uns 12-14. I ho coem al forn durant 30minuts a 180º C. Sobretot, com sempre dic, no obriu el forn fins que no hagin passat els 30 minuts, a no ser que sentiu olor a cremat, i passat aquest temps punxeu amb un ganivet fi per assegurar-nos que els muffins estan ben cuits per dins.

Espero que gaudiu fent-los i menjant-los tant com ho he fet jo!!

Bon profit!!

Ja torno a ser aquí!! Després d’un temps d’inactivitat no desitjada, el blog ja torna a estar operatiu.

 Us demano que disculpeu les molèsties que això us hagi pogut ocasionar, espero que en breu el blog serà canviat de servidor web i no tornaré a tenir aquest tipus de problemes… 

Haig de dir que he patit per la integritat del meu blog… :S

Data d’inici del bloc:

Doncs ho he hagut de mirar… el 13 de setembre de 2007.

Què va fer que comencessis?:

El meu germanet em va enrredar a que em fes un blog, i que havia de tenir un domini propi. I de ganes no me’n faltaven, vaig decidir que volia penjar les fotos que feia, però al final poques n’he penjat…

El perquè del títol:

Es podria pensar que és perquè m’agrada l’animal, però és ben fals… el que més m’agrada d’una salamandra és la seva forma. I el diminutiu ve de que salamandra ja estava agafat .

El primer blogger que et va visitar?

El meu germà. I la marta, tot i que llavors no era blogger encara…

Un bloc que t’hagués agradat crear:

Doncs la veritat és que no en visitava cap, així que em tiraré alguna floreta: el meu .

Els que mai llegirem o veurem al teu bloc:

Els qui mai arribin per atzar, per coacció, per gust, per curiositat, per interès o simplement perquè sí.

Moment del dia en que acostumes a escriure:

Normalment al vespre, és quan arribo a casa després de la uni, però sempre acabu publicant-los a les tantes de la nit, més enllà de les dotze. He publicat des de portals d’internet gratuïts en un aeoroport fins des de la psp.

I per acabar, m’ha tocat escriure el meme perquè parlo massa a vegades, això em passa per posar un comentari al blog de l’anomenatinútil. I amb aquest ja fa el meu tercer meme, i com que és costum de passar-lo a algú, i crec recordar que la giri no n’ha fet cap des que té el blog, i a més ja fa dies que no actualitza i això no comporta un gran esforç, aquí li passu la pilota jejeje, així que lagiri ja saps, meme for you!!

Els llums de nadal ja estan encesos, l’ambient nadalenc ja corre per Barcelona, i ara fa tres dies que es va inaugurar la Fira de Santa Llúcia, la qual té molts anys de tradició. Faré només una petita ressenya. Està ubicada a la plaça de la Catedral. Hi ha tres sectors: el de verd, on hi podreu trobar arbres de nadal naturals, amb arrel o sense; la zona de pessebre, on hi ha tot de figuretes i de complements per fer el pessebre i finalment la zona d’artesania, una mica amagada, però la podreu trobar darrera del verd, entre la porta romana de barcelona i les escales de la catedral. Estaran les parades obertes des d’aproximadament les 10 del matí fins a les 8-9 de la nit i fins el dia 24 de desembre si no m’equivoco.

 Us animo a visitar-la!!

Feia temps que no reia tant!! De debò, m’ho vaig passar super bé aquest dijous passat que vaig anar a veure CANCUN, la nova obra de teatre que fan al Teatre Borràs. Quatre grans actors, Lluïsa Castell, Ferran Rañé, Lluïsa Mallol i Toni Sevilla, protagonitzen aquesta comèdia escrita per Jordi Galceran i dirigida per Josep Maria Mestres. La història, dues parelles que es coneixen des de fa 25 anys van de viatge a Cancun, però en una nit de borratxera la vida de la Remei (Lluïsa Castell) dóna un gir inesperat.

“Quan arribes a una certa edat, a més, aquella edat en que ja es fa difícil tornar enrere, és possible que en algun moment, per algun motiu, et preguntis si ho has aconseguit, si vas prendre les decisions correctes a la vida, si tens la feina que desitjaves, els amics que volies, la parella que somiaves, és possible que et preguntis, en definitiva si has aconseguit ser feliç. El gran objectiu.” – Jordi Galceran

Realment trobo que és una obra de teatre molt ben aconseguida, el treball dels quatre actors, el text de Jordi Galceran, també autor de El mètode Grönholm, les músiques, … la veritat és que vaig passar unes dues hores molt bones ! Us la recomanaria, i si teniu la oportunitat de poder comprar entrades, el carlos i jo estàvem sentats a la sisena fila a les butaques 9 i 11 i ho vem veure molt bé.

imatge de l’obra