Salamandreta

Avui a dia 9 de novembre… JA HE ESQUIAT!!! he estrenat la meva temporada d’esquí que possiblement fins després d’exàmens finals no tornarà. I a més d’això, l’he iniciat a Baqueira!! A qui faig enveja avui? jejeje Al meu germà segur que no i a mon pare tampoc. Perquè ja mon germà la va iniciar ahir, i avui hem anat tots tres a fer el burro per les pistes de baqueira. Les cadires no funcionaven, però què millor que pujar 700 metres de desnivell per només fer una baixada??? Doncs això, he llogat uns esquís de muntanya i m’he passat més de dues hores pujant per fer només una baixada, estic boja? Sí, però què hi farem ! El més dur és baixar fora pista amb uns esquís que no són meus, unes botes que no son meves i uns 50cm de neu que t’enfonsaves… Però m’ha encantat!! Us deixo algunes fotos i a veure si penjo el video que li he fet al xavi mentre baixava…

La veritat és que és molt macu tot nevat (mentre pujavem)

això és la pujada que hem fet, a dalt de tot hi ha una antena, a l’esquerra de la muntanya, doncs fins allà!

els dos germanets!

 super estil !

Sí! Yupi!!   Ja he tornat a ser enrredada en una d’aquestes coses que encara fan que el meu nivell de friqui, segons els espectadors, augmenti!No és culpa meva que tingui un germà tan friqui i tan espavilat que agafi, m’envii un email amb el link per fer-me un twitter i jo, amb la poca feina que tinc (irònic), vagi i me’n faci un, al instant. Ja portava temps dient-me que me’n fes un, però la mandra de escriure “twitter” al google i nar directe al link… buff, era tot un esforç. Realment he comprovat que quan et dónen les coses fetes és molt més fàcil posar-se a fer-les !

He creat un compte de twitter i per si fos poc, m’he instal·lat un plugin al wordpress per què automàticament que jo actualitzi un post em surti un tweet que digui: ” salamandreta New blog post: My Desktop http://www.salamandreta.com “. Vaja, que hi estic ficada fins al fons!

I bé, ara que he fet anar el twitter i que poc a poc vaig fent tweets, crec que seria bo que en fes una recomanació! I ja que hi sóc posaré un link perquè si en voleu saber una mica més o fer-vos-en un, no hagueu de fer esforços !

twitter – follow me

 Això és el que veig quan obro l’ordinador, llàstima que l’hagi de tapar quan em poso a treballar…

Són les 40 actituds ecològiques que sortien en un llibre d’ètica de 4t d’ESO, sí sí, de quan jo feia 4t, ja fa uns quants anys d’això… I vaig escriure-les en un paper pq les vaig trobar realment… no tindria paraules per descriure-les, ni per triar les més, com ho diria jo, inversemblants?

Comencem: (els comentaris en cursiva són meus)

1. Renuncia al cotxe. – sí sí, és el primer que pensava fer… ¬¬U
2. Fes-te vegeterià.
3. Cultiva tu mateix els vegetals que consumiràs. – a on? al jardí del pis de barcelona? al jardí de la pl. Lesseps que han tret?
4. Prescindeix de l’electricitat. – pq hem evolucionat doncs?
5. No tinguis fills propis, adobta infants que no tinguin família. – això és ecològic? 
6. Intenta evitar la multiplicació de vehicles. – com si hem renunciat al cotxe?
7. Oposa’t a la construcció d’autopistes i exigeix pistes per bicicletes. – què millor que anar a fer negocis a madrid en bici?
8. Barra el pas a un camió que transporti productes químics per a la indústria. – no faré comentaris…
9. Lliga’t a un arbre per impedir que el podin brutalment. - i on escriurem?
10. Intenta viure durant un mes amb la renda mitjana mundial (13.000ptes de fa 5-6 anys)
11. Fes bocins les targetes de crèdit que ara tens. – sí sí, això faré, encara sort que en puc fer de noves…
12. Oblida la televisió. – no seria complicat amb l’ordinador
13. Si la recomanació nº4 no t’acaba de convèncer, evita consumir-ne durant un dia. – això et pot passar quan se’n va la llum a barcelona, i tots sabem que no és molt divertit sobretot a l’hivern.
14. Fes dejuni 1 dia a la setmana i destina a una ONG els diners que t’estalvïis. – home, amb les 13.000 pessetes al mes no es podria evitar, acabariem fent tota una setmana sencera de dejuni
15. Ajuda a un immigrant de la localitat on vius.
16. Proposa una llei que limita els ingressos màxims.
17. Exigeix un salari mínim estatal per a tots els habitants, tant si tenen feina com si no en tenen. – Imposem el comunisme, sí senyor!
18. Planteja la substitució de les votacions per majoria per acords presos per concens.
19. Planta tants arbres com dies té l’any.
20. Deixa’t detenir per una causa que creguis justa. – beure cervesa al carrer també és una causa justa?
21. No tinguis animals silvestres a casa. - aleshores hauria d’eliminar alguna aranya que pugui aparèixer?
22. Consumeix exclusivament productes elaborats a la teva comarca.
23. No mengis productes empaquetats. - això redueix moltes possibilitats de menjar…
24. Substitueix totes les piles per la seva versió regargable i compra’t un carregador solar. – amb les 13.000 pessetes que tinc em quedu un mes sense menjar si em compro un carregador solar amb lo cars que van els planells solars.
25. Al mercat fes servir sempre bosses i embasos que tinguis teus.
26. No viatgis amb avió. – no, si ja ho dic, quan vulgui anar als estats units aniré en patinet d’aigua
27. Aprèn a reparar la teva roba per allargar-ne la durada. – després d’anar en bicicleta a madrid, haurem d’aprendre a encongir la roba
28. Dóna diners a un grup ecologista actiu.
29. Compra aliments en cooperatives d’agricultors ecològics. – però hem de pensar que si són de fora la comarca, res de res, així que a barcelona ens morirem de gana!
30. Denuncia les empreses involucrades en tràfic d’armes.
31. Lluita perquè l’alcohol i el tabac siguin tractats igual que les altres drogues. – llàstima que a catalunya tinguem una cultura del vi tant extensa, pq ens quedariem sense un bé tan preciat…
32. Compra productes dels països tropicals solament si et garanteixen que els diners van directament als camperols. – però no haviem de comprar nomes productes de la comarca?
33. Suggereix que el pressupost de Defensa es desvïi cap a programes de restauració del patrimoni i proposa que Defensa defensi la natura. – com que em faran tan de cas…
34. Obliga als responsables d’una central nuclear a viure-hi a prop. – també obligaré als responsables de l’energia eòlica que hi visquin a prop, a veure si poden dormir amb el soroll que fan aquells monstres
35. Exigeix que l’Administració creï un impost per a qui vengui envasos no retornables. – veus, crear envasos retornables crec que deu ser millor que reciclar…
36. Insisteix que les aigües residuals s’aboquin més amunt d’on capten aigua les empreses que l’embruten.
37. Reclama que una part dels impostos sobre els carburants financi directament els transports públics.
38. Proposa un impost que gravi els vehicles proporcionalment a la quantitat de combustible que consumeixen.
39. Convenç la comunitat de veïns de construir ua instal·lació d’energia solar per proveir els habitatges.
40. Conrea al terrat de casa teva. - i després com pago les goteres?

Bé, aquí les teniu, vinga va, s’accepten comentaris. Qui s’atreviria a fer-ho tot?

Ho sento, suposu que es nota que estic classificant i buscant les fotos del viatge que més m’agraden. I que pel mig vaig mirant les fotos que realment trobo curioses. Què me’n dieu d’aquesta? Sembla que al final de la carretera es desdobli en dos. Però la veritat és que ara hi estava pensant, i en el fons el que passa és que la carretera per la que anem és el sentit contrari i per la dreta es veu el sentit al que hauriem d’anar… És curiós, no recordo el moment de fer la foto… jejeje

Com que m’he tornat a llegir l’última cosa que he escrit i no m’ha agradat massa, he pensat que el millor que podria fer és posar alguna cosa que reflexi el títol anterior i a més que alegri la vista…

Espero que al Xavi no li molesti sortir tan guapo en una foto

Què millor que de tant en tant reflexionar una mica? Jo no és que ho faci molt sovint, de fet, ho hauria de fer més, va bé reflexionar, i et fa adonar de coses que tens i que no t’adones que existeixen tan a prop teu, mai millor dit.

Fa un parell de dies, després d’haver penjat l’última foto al blog em vaig dedicar a ordenar una mica els posts. Què vull dir amb ordenar? Doncs mira, d’entrada crear una nova categoria: Fotos. Destinada única i exclusivament a les fotos que realment penjo perquè m’hi he esmerat una mica en fer-les, perquè em recorden alguna cosa especial, o simplement perquè m’agraden. No és que dediqui sempre el post a la foto, sinó que pot estar penjada a ressò d’alguna altra anècdota que la foto ajuda a recordar. Com anava dient, vaig estar organitzant una mica el garbuix dels 332 (amb aquest 333) posts que ja porto publicats. I com que havia d’anar mirant una mica de què havia escrit, vaig començar pel setembre de l’any passat, moment en què vaig donar vida a aquesta nova forma d’expressió. De molts encara me’n recordo, de fet, crec que de gairebé tots els que he escrit, però en recordo només l’essència, tant dels que m’agraden com dels que no. Però d’alguns que vaig estar llegint, em vaig sorprendre del que jo mateixa havia escrit. Era com si no ho hagués escrit jo, com si hagués vingut algun follet del bosc, s’hagués posat al meu ordinador i hagués començat a escriure i escriure coses. Coses que ara em llegeixo i penso fins i tot que no estan tan malament. No és que estigui aquí pensant que soc un geni, molts ja sabeu que l’autoestima no és el que jo tingui més alt (l’estatura tampoc), però sí que crec que a vegades podem ser capaços de fer coses que ni nosaltres mateixos ens podriem imaginar. De fet, un dels motius pels quals també vaig començar a escriure i encara avui segueixo fent, és per això, perquè l’autoestima puji una miqueta del seu nivell de sota terra.

Després de tota aquesta parrafada, no se m’acut cap altra conclusió que la de recordar a tots aquells que penseu que no feu bé les coses o que penseu que el que feu no pot interessar a ningú més que a vosaltres, us adoneu que no és cert. Només cal que doneu un cop d’ull a les coses que hagueu fet des d’un punt de vista objectiu, com si no fós vostre, com si el que veiessiu fos d’una altra persona.

Possiblement aquest no sigui un dels millors posts que he escrit, de fet, segurament l’únic bo que tindrà serà que em farà recordar que n’hi de molt millors i molt més bons ! Però què hi farem, la perfecció no existeix, la perfecció la creem nosaltres !

La veritat és que quan jo vaig fer la foto, la vaig fer a la llunya, almenys això creia. Estàvem a punt de sortir del Zion National Park quan vem parar per fer alguna foto de nit. I jo tota contenta que faig la foto, i d’entrada pensava, que maca que m’ha quedat. I quan arribo a barcelona, la passo a l’ordinador i la miro en gran em trobo aquesta sorpresa:

Què és? Una estrella fugaç o la lluna que volia enganyar-me?

Aquesta és una de les fotos que donen sentit al primer motiu pel qual vaig obrir aquest blog.

El d’ensenyar a qui volgués el que a mi m’agradava fotografiar… 

 Ahir per la nit vaig anar a fer un soparet amb la marta, que ja feia temps que no quedavem ella i jo soles per anar a sopar i parlar de les nostres coses… jejeje Haviem d’anar a un de la família de la dolça hermínia, però estaven a petar de gent (és el que té el centre un dissabte per la nit), però com que haviem baixat a sopar i no voliem tornar a casa sense haver-ho fet, vem topar amb un lloc tot curiós: “La Botiga”. Un restaurant que d’entrada saps que és un restaurant pq té la carta a fora exposada, sinó, pensaries que és una botiga. La primera impressió que dóna és d’un lloc petit, amb molta llum, on està prohibit fumar i que té un encant especial. Taules molt versàtils que es poden anar movent per aconseguir taules llargues de fins a 5 persones per costat o taules de dos. Quan baixes al pis de baix, on hi ha els lavabos, et trobes amb la sorpresa que és com el doble o el triple de gran. Els plats que vem demanar estaven força bons, però el que va ser sublim va ser el postre, “pecat de xocolata”, un tros de xocolata dens, com una trufa gegant, de xocolata molt amarga i bonissim. Ens va servir una xineta molt mona que entenia el català si li parlaves poc a poc. Van ser ràpids en servir i ben ateses. Per preu, doncs està prou bé, vem menjar un plat (que vem quedar tipes), un postre i una aigua cadascuna, més una ració de coca amb pa amb tomàquet: menys 12 euros per cap.

 Ahir la telecofarra!! I per seguir amb la meva tònica d’anar a una festa amb barra lliure… no vaig beure res d’alcohol! L’any passat va ser pq estava amb el tractament dels granets i no podia beure res durant més de 6 mesos. Però aquest any perquè porto uns quants dies amb mal de panxa i vaig preferir mantenir el meu estómag íntegre… Així que també vaig anar en cotxe, igual que l’any passat, i com que tenia l’entrada pagada, doncs ni que fos per un parell d’horetes que em trobés mínimament bé, ja em venia de gust anar-hi! Vaig sopar algu suau a casa (pasta amb un raig d’oli) i vaig quedar per “sopar”amb els de la uni a fontana. La marta em va aconpanyar fins a casa, vem agafar el cotxe i cap al Velòdrom d’Horta s’ha dit!!

Música mítica com Oliver y Benji, Bola de Drac, Ska-P, Mägo de Oz, i no podia faltar Ghostbusters. Música chumba-chumba, pachanguera, i una mica de tot… Per sort aquest any el temps es va aguantar i la gent estava més distribuïda entre la part exterior i la carpa. Es podia estar ben ample, excepte a la barra, que allò era una munió de gent atacant els pobres barman.

La llàstima és que no tingui fotos… , però millor, així no quedarà constància que un cop em vaig fer un bany de color lila al cabell i no es va notar més que a les puntes i si ho miraves a contrallum… però bé, tot i no trobar-me massa bé per panxa, m’ho vaig passar molt bé!