Salamandreta

Queden poc menys de tres hores i no sento el fervor d’altres anys, el sentir que deixes un any enrrere, canviem de número, abandonem dos zeros consecutius que de ben segur que els dos següents no els viurem (a no ser que ens congelin i ens descongelin, cosa realment complicada). Però bé, penso una mica en el sentit de canviar de número, aquesta por i a la vegada aquesta eufòria que ens fa tornar a tots bojos. Realment en el moment que el rellotge passa de tenir un 11.59 a tenir un 00.00 ja estem a l’any següent, perquè ens esperem a comptar quatre quarts, i dotze campanades més si ja hi som? Potser el que tinc ganes jo, no és de que canviem d’any, sino que el fet de canviar d’any també em canvii una mica la vida… Sempre he dit que si es vol canviar la vida ho ha de fer un mateix, les coses per si soles no canvien i no podem esperar que ho facin, perquè no ho faran, d’això n’estic segura. Però aquella esperança de canvi innesperat encara queda bategant i no se’n va…

Espero doncs (valgui la redundància) que l’any que ve, aquesta nova dècada que ens espera sigui molt millor que l’anterior, i si més no, que no sigui pitjor . I si ho és, que no ho desitjaria per ningú, que almenys tinguem la força d’aguantar i tirar endavant!

Molta sort per tots, molt bon final d’any i bon començament del 2010!

S’acaba l’any i molts comencem a pensar en el que hem fet aquest temps passat des de l’últim cop que hi vem pensar i ens vem fixar uns objectius. Pensem, on era aquella llista de propòsits? Els he fet? La veritat és que no em vaig plantejar massa propòsits, més que els d’aprovar les assignatures que em quedaven del primer cicle de telecos per poder fer electrònica. Home, al final ho vaig aconseguir, però em va costar tot un any la tonteria :S . He estat rellegint el que vaig escriure fa tot just un any i em trobava igual que ara, em costava escriure… serà que per nadal ens costa més a tots? O almenys als que tenim al cap altres coses (exàmens per exemple ). Però com sempre s’ha dit, s’ha de mirar endavant i no pas al passat. Les coses del passat per sort o per desgràcia no es poden canviar, però les del futur, sí. Podem aprendre dels errors (si és que en fem, n’hi ha que són massa perfectes per cometre’n, jo no en sóc un cas ), podem pensar en el que hem fet per no tornar-ho a repetir, o per repetir-ho si és que l’haviem encertat. I si penso una mica en el que he acabat fent aquest any… doncs potser diria que he fet un récord en fer-me ressonàncies magnètiques gran récord, ho sé ¬¬ (ironia). O per exemple aconseguir anar al gimnàs durant dos mesos seguits cada dia. O aconseguir saber el que se sent quan tripiteixes dues assignatures i en repeteixes una altra al mateix quadrimestre. Comprar per internet de forma compulsiva… (no és que me’n senti massa orgullosa… o sí ). Començar electrònica. I crec que podria seguir si vaig pensant, però només acabaria omplint l’espai blanc del post d’un seguit d’experiències que possiblement ja han esta explicades anteriorment. Així que ara per ara ho deixarem aquí. Amb aquest parell de dies aniré pensant en els propòsits per la nova dècada, o almenys, a curt termini, pel pròxim mes.

Després d’una mica més de tres mesos, per fi he anat a la piscina!! Tan sols he fet unes tristes 10 piscines, però per començar ja està bé. Demà pel matí repetiré i per la tarda altre cop a la biblioteca .

Avui post curt i esqüet, estic bastant cansada i amb ganes d’anar al llit. Fins demà i ànims als estudiosos!

Sant Esteve s’ha acabat, i a part de significar que també s’han acabat els tres dies festius seguits, s’ha acabat també el meu petit descans d’estudi. Demà tot torna a ser normal. Els dies tornen a ser tots laborables. Als pobres que estem estudiant per nadal, almenys parlo per mi, hem de convertir un calendari ple de dies de festa, caps de setmana i dies per sortir en un calendari únic. Dies laborables fins i tot els diumenges. L’única diferència és la gent que trobes pel carrer, el fet que la resta de la família es llevi o no aviat. El fet que vagis a la universitat i puguis aparcar. El fet que els horaris de la biblioteca hagin canviat. Però bé, demà serà diumenge, i per mi serà un dia d’estudi com qualsevol altre, i demà passat un altre i l’altre i l’altre… i així fins cap d’any que tornaré a fer un petit descanset.

Així que ànims (per a tots aquells que estigueu estudiant) i a seguir, que els que comencem el dia 7 almenys acabarem una mica abans!

Amb retard… però com diu la dita més val tard que mai ! Avui dia de Nadal, la gran majoria ens hem reunit amb la família hem menjat com a bocois, i si hem seguit la tradició de primer ha tocat brou amb galets i pilotetes de carn i de segon un bon pollastre farcit (o carn rostida, que no li farem un lleig ). De postre evidentment no han pogut faltar la gran varietat de torrons i neules amb les que acabes de fer tirar avall amb una copa de cava i un cafè a les ja tocades hores del vespre.

Demà toca Sant Esteve, el dia després de Nadal, on no cal dir que la tradició ens fa repetir el brou amb galets i les preciades pilotetes, i de segon canelons (que en teoria haurien de ser fets amb les sobres de carn del dia anterior, però amb lo golafres que han estat el jovent per nadal, de ben segur que poc en sobra… ).

Amb aquest petit resum de tradició culinaria us desitjo a tots els meus lectors unes Bones Festes Nadalenques!!

Ja l’he vist!! Després d’estar una setmana sentint a tothom que l’havia vist que estava molt bé, avui he anat al cine amb un amic a veure-la en 3D. La pel·lícula m’ha encantat. La veritat és que és molt maca, està molt ben feta i són tots efectes especials, sí, però la veritat és que jo anava a passar l’estona, i això he fet, passar l’estona i molt ben passada ! El que ja no m’ha agradat tant ha estat el tema del 3D. Serà que no estic preparada per a tanta modernitat en el cine, a mi m’agrada més veure la pantalla i que les coses es quedin on estan. M’ha agafat bastant mal de cap i una mica de mal a les orelles pel tema de les ulleres. Potser és perquè no estic acostumada, però nu se, no ho he trobat que molés tant això del 3D. Ara l’hauré de tornar a veure amb normal i opinar . També havia sentit que aquesta pel·lícula estava pensada per 3D, però és que tampoc li he vist el què. Penso que sense 3D també vius les emocions dels moviments i dels efectes especials que ja tenen tela. Però tret d’això, la peli molt recomanable pels que no busqueu en les pel·lícules un bon argument, perquè ja us dic que no en té massa, però per passar l’estona, per distreure’s, per divertir-se una estona, és genial!!!

En fi, que jo en la meva pròxima vida (si és que n’hi ha ) vull ser un “barrufet” d’aquests que amb la trena fan de tot!

No tinc paraules… ¬¬

Pels que no acabeu de veure què és, és un endoll darrera d’una porta corredera de vidre…

lloc: biblioteca campus nord de la UPC (BRGF)

El dia ha començat bastant gelat… m’he llevat amb un encostipat de ca l’ample i quan he vist el termòmetre m’he dit: no vaig a recuperació, em quedu a casa! Estàvem a 3 graus!!!! Per fi ha arribat el fred, però just avui estava poxeta i les primeres hores del dia me les he passat a casa. He fet la recuperació i m’he posat a estudiar, perquè pensava ja anar a les recuperacions del divendres de l’examen d’ahir… Sobre dos quarts d’una han sortit les notes i ja d’entrada m’ha vingut una alegria! No calia que seguís estudiant! Amb això i la nota de la presentació del treball d’ahir, ja tinc dues assignatures menys per anar als finals! Resulta que això de l’electrònica de moment no em va tan malament…

Amb tot això sumar que mentre estava fent el dinar se m’ha caigut un got de vidre des d’una alçada superior al metre i no s’ha trencat! Avui potser havia d’haver jugat a la loteria…

Ja ha sortit de l’ou!

Ja tenim aquí la nova versió de fastDove!

Hi ha 10 invitacions amb codi: “salamandreta”

Seràs l’últim a provar-lo? Uneix-te a fastDove!

Sempre he pensat que quan sents que els pèls se’t posen de punta és perquè t’has emocionat, perquè t’han fet sentir alguna cosa especial, o simplement perquè t’has quedat parat, embadalit, bocabadat, esmaperdut amb alguna cosa… Avui quan estava en un dels meus descansets d’estudi, he estat parlant amb el Charlie i m’ha passat aquest vídeo. M’ha dit que era de la versió del Tu Sí que Vales ucrainesa, no ha pensat que m’agradés tant, però la meva primera impressió ha estat realment… bufff, m’he quedat sense paraules, o més ben dit, només en tenia una amb molts sinònims. Realment alucinant. Impressionant. Fascinant. Captivant. La rapidesa de la noia amb les mans. Les espressions de la seva cara. El seguiment amb la música, fan que no se’t fagi pesat, que pensis, què farà ara? com ho lligarà? Les cares dels personatges dibuixats, els detalls dels vestits, les mans, els ulls…

Us recomano que el veieu, crec que al final de tot també acabareu amb els pèls de punta…