Salamandreta

Queden poc menys de tres hores i no sento el fervor d’altres anys, el sentir que deixes un any enrrere, canviem de número, abandonem dos zeros consecutius que de ben segur que els dos següents no els viurem (a no ser que ens congelin i ens descongelin, cosa realment complicada). Però bé, penso una mica en el sentit de canviar de número, aquesta por i a la vegada aquesta eufòria que ens fa tornar a tots bojos. Realment en el moment que el rellotge passa de tenir un 11.59 a tenir un 00.00 ja estem a l’any següent, perquè ens esperem a comptar quatre quarts, i dotze campanades més si ja hi som? Potser el que tinc ganes jo, no és de que canviem d’any, sino que el fet de canviar d’any també em canvii una mica la vida… Sempre he dit que si es vol canviar la vida ho ha de fer un mateix, les coses per si soles no canvien i no podem esperar que ho facin, perquè no ho faran, d’això n’estic segura. Però aquella esperança de canvi innesperat encara queda bategant i no se’n va…

Espero doncs (valgui la redundància) que l’any que ve, aquesta nova dècada que ens espera sigui molt millor que l’anterior, i si més no, que no sigui pitjor . I si ho és, que no ho desitjaria per ningú, que almenys tinguem la força d’aguantar i tirar endavant!

Molta sort per tots, molt bon final d’any i bon començament del 2010!