Salamandreta

Què és el que fa que sempre volguem tenir la raó?

Perquè som tan tossuts?

Perquè costa baixar tan del burro i acceptar que ens hem equivocat o que ho podiem haver fet millor?

Que no calia emprenyar-se, arribar a discutir ni a tirar-se els plats pel cap?

Perquè no és tan senzill com dir:  “em sap greu” -  i que tot s’arregli?

Perquè no es pot parlar amb sinceritat sense acabar emprenyats?

I dels dos dies… Avui per dinar he fet fideus a la cassola, i ja n’he fet més perquè ens quedessin per sopar. Però és que n’he fet tants que encara me’n quedaran per demà dinar. Així que serà el menú de tres àpats seguits, he dinat, he sopat i dinaré el mateix xd.

Per si us ve de gust provar de fer-los, és bastant senzill. Talles les salsitxes de país en trossets petits (al tanto a no tallar-vos el dit eh!!). Les fregiu (em diran que només menjo fregits… fals! ahir vaig fer verdura per sopar) i quan estiguin ben torradetes les aparteu en un plat i a la mateixa paella amb el mateix oli fregiu, pebrot verd tallat petit a tires, xampinyons, pastanaga també petita, i el que vingui de gust (el primer cop que ho vaig fer va ser amb pebrot vermell a seques). Hi tireu també una mica d’all picat o tallat a quadradets. I quan ja estigui ben fregit hi tireu el tomàquet que heu estat rallant mentre es fregien la resta de coses. Ho barrajeu bé i aboqueu les salsitxes i torneu a remenar bé. Poseu en un plat tantes muntanyetes de fideus gruixuts com persones siguin a menjar més una de promina, mai se sap qui pot venir d’imprevist, i ho fiqueu a la paella també, remeneu una estona perquè quedi tot ben barrejat i finalment tireu tantes tasses d’aigua (sobretot calenta, tal i com surt de l’aixeta calenta) com muntanyetes de fideus. I deixeu que els fideus vagin xupant l’aigua i es coguin. Ah, i sal! I espereu, normalment en uns 10-15 minuts ja està fet, però podeu anar remenant de tant en tant per controlar que tot segueixi el seu curs. Més o menys de preparació són uns 30-40 minuts.

No m’ho puc creure!!!! Això és realment… com ho diria, vergonyós! Com es pot arribar a ser tan i tan cutre?? Perquè entengueu de què parlo aneu a la web de Telecom BCN. I després seguiu llegint…

Ja ho heu vist? Com pot ser que una universitat tan prestigiosa com se suposa que és la ETSETB ( o ara actualment Telecom BCN, nom cutre on els hi hagi) hagi estat capaç de fer aquest tipus de video. Primer comença amb un pergamí que s’obra i apareixen les lletres de: “Atreveix-te Vine amb nosaltres!”. Després un fons amb unes estrelletes que es mouen i apareix un satèl·lit i unes llumetes que formen un super arbre de nadal. Ens ensenyen totes les qualitats de l’ETSETB i després ens desitgen un Bon Nadal! El millor és el que posa: innovació i excel·lència. Home, el video no sé jo si és molt innovador, em recorda aquelles webs antigues fetes amb html i amb aquests colors i l’animació i la música ja… buff. Tot i això, el que més m’ha agradat és el satèl·lit que fa d’estrella . Em sap greu pel que ho ha fet… perquè potser no ha estat ell el que ho ha decidit, però pensava que tenien una mica més de disseny l’ETSETB.

En fi, jo seguiré anant a estudiar allà facin les publicitats que facin…

Aquesta palleringa és un estoig. Sí, ho sé, costa de creure, però ho és. Té vuit anys, i l’he portat cada dia des de que me’l vaig fer. Els forats que es veuen són de dues xapes que tenia enganxades. El clip que hi ha a l’esquerra de color blau, és el que feia servir per obrir-lo, perquè se m’havia trancat la cremallera. El que hi ha a la dreta… sí, és el que sembla són dos circuits integrats, en concret dos AO’s que els alumnes de la beca es van carregar. I serveixen per “cosir” els dos forats que tenia l’estoig i per on se m’escapaven els bolis i els clips. Les taques blaves són de tinta d’algun pilot verd que es debia petar ja fa un temps (si, he dit que la taca era blava i el pilot verd, però és que el pilot era verd i la taca té un color blavós sospitós… ). I avui després de portar aquesta cosa porcosa durant vuit anys com a estoig me n’he fet un de nou!!!

A veure el que dura… perquè potser és com els cotxes, que els vells duren anys i els nous en dos anys ja s’han cansat de córrer…

Després d’un cap de setmana llarg, amb temps per descansar i relaxar-se, temps per pensar també i d’aclarir idees… avui m’ha vingut de gust fer alguna cosa més currada per dinar. Tenia ja el caldo que encara sobrava de dissabte, però em faltava un segon. Tenia llom i tenia patates (cosa que no pot faltar mai en una casa, juntament amb els ous).

És senzill de fer i força ràpid, però el dia que el feu penseu que la cuina quedarà feta un fàstig… He agafat una cassoleta i li he tirat un bon raig d’oli, que cobrís tot al fons i una miqueta més. He tirat les patates que tenia esqueixades a trossos petits, dos alls sencers i una fulla de llorer. Les he deixat una estona mentre remenava perquè es dauressin per totes bandes i les he separat en un plat. Després he tirat el llom tallat a trossos (la mida és indiferent) i l’he fregit (aquí ha estat quan la cuina ha començat a obtenir una certa capa d’oli). Quan ja estava, i sense passar-se perquè sinó queda sec i immenjable, he tirat les patates i una mica d’herbetes. I sobretot una miqueta de sal!

No estava malament, però de moment millorable, potser amb una mica més d’oli del que ja he tirat, i un raig d’alcohol XD.

Ha arribat i no m’he adonat… Vaig tard pel món, ja ho veig. Això d’estar mig tancada a casa mig tancada a la uni fa que no m’enteri del que passa a la resta del món. Avui que he sortit i he anat fins a l’illa amb l’Alan i el Miguel m’he trobat això:

Què dimonis és??? Això de repartir galets gegants per la ciutat??? Perquè després me n’he trobat un altre a la plaça Sant Jaume…Es com els lleons per Munic o les vaques que van col·locar fa un temps per la ciutat??

No sé perquè però des del dia que porto dient que vull fer electrònica tothom m’anava dient: “ui, electrònica és molt més fàcil que telecos! – Te la treuràs en un moment! – És molt fàcil! ” Ara mateix m’agradaria tornar a buscar aquelles persones i que m’ho repetissin. Fàcil fàcil, el que és fàcil no és. Suposu que res és fàcil. Diferent? potser sí, però de fàcil no en té res.

Podria començar per una de les assignatures que encara no he entès de què va. Haig de reconèixer que no vaig poder anar ni a la primera classe, i que em vaig perdre l’explicació, però d’aquí a portar quasi tot un curs i no saber encara de què va, voleu dir que és normal? És com una assignatura de teoria, però amb exercicis. No hem fet encara cap exercici a classe, però l’examen és d’exercicis. Com s’entén això?

Següent, dispositius electrònics i fotònics (DEF pels amics), quan em van explicar els díodes i transistors el primer any de carrera no hagués pensat mai que es pogués fer tota una assignatura sencera parlant del mateix. Com es fan, quin és el principi de funcionament, com es fabriquen, no és que no sigui interessant, tot el contrari, però fàcil el que seria fàcil no és.

Les pràctiques porten molta més feina que les que havia fet al primer cicle de telecos. Has de fer una pràctica amb un programa i no saps com va? tranquil, et dono el manual i t’ho mires. Però el més divertit és que ni al manual surt el que jo vull fer… ¬¬’ . Perquè explicar-te la teoria abans de fer una pràctica? no cal, no trobaràs enlloc el que busques, a no ser que li acabis preguntant al profe, i llavors la seva resposta és: els exercicis previs són per entregar abans de la pràctica.

I per acabar els treballets dels ____, estic farta de fer treballets. I per aquesta setmana en tenia dos… El dia que pugui entregar les coses a temps faré una festa!

I per primer cop a la meva vida he après a estudiar al mateix dia de l’examen!!! uooo! sempre tancava els llibres a les 12 de la nit del dia anterior, tingués a l’hora qeu tingués l’examen. Així que alguna cosa estic aprenent a electrònica !

si, ho reconec, avui no ha estat el meu millor dia del curs…

sort f. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada home; aquesta condició, el bon o mal èxit escaigut a una cosa; atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa.

Us heu plantejat mai si el fet d’aprobar o no un examen és qüestió de sort? Jo estic segura que sí. Suposem el cas que un alumne ha anat un dia a classe, precisament aquell dia el professor va explicar a la pissarra un exercici que ell va copiar i va entendre, i per acabar el dia de l’examen surt aquell exercici. Possiblement, i no crec que m’equivoqués massa, aquell alumne treuria més nota que un altre que hagués anat tots els dies a classe i hagués fet tots els exercicis, menys el que el professor va fer aquell dia a classe. Si posessim pel cas aquest exemple, no creieu que això és el que anomenariem vulgarment tenir una flor al cul o també, tenir molta sort? Potser he posat un cas molt extrem, però realment és aquí on volia arribar, pots haver estudiat moltissim, o pots no haver estudiat quasi res, però si tens la sort que a l’examen et surt un exercici molt semblant o quasi igual a algun que ja hagis fet anteriorment, es pot dir que has aprovat per pura sort.

Alguns em direu que això no passa amb tots, potser amb tots no, però amb la gran majoria sí. Penseu en algun examen que hagueu fet recentment, i veureu com poca raó tampoc tinc. També hi ha altres factors com l’anomenada “idea feliz” que has de tenir a la majoria d’examens d’enginyeria (almenys als que he fet jo), el dia que tinguis, i també que el profe tingui un moooolt bon dia el dia que corregeixi el teu examen (pertant, també hi ha un petit punt d’atzar).

Després d’aquesta dissertació espero que demà tingui moooolta sort i em preguntin el que m’he mirat !

Què hem fet els ciutadans per merèixer això???? És algun càstig??? No sé vosaltres, però a mi les obres que últimament està fent l’ajuntament de Barcelona no és que m’estiguin millorant massa la qualitat de vida a la ciutat. Començarem:

- fa bastants anys (8 pel cap baix) van començar les obres de la pl. Lesseps, obres que encara no han acabat del tot perquè encara estan fent la línia 9 del metro. Van canviar el sentit d’alguns carrers i el camí per arribar a casa meva, que abans era un moment, ara haig de donar més voltes que una baldufa si vaig en cotxe.

- Abans que acabessin, se’ls va ficar al cap que havien de fer les obres a la ronda general mitre, primer la van “arreglar”, i després es van posar a fer un pàrquing que encara no han acabat… Per si no fos prou, ahir vaig llegir un cartell que posava: “pas restringit per obres a partir del dia 30-11-09 a la ronda general mitre de via augusta a mandri”. Què?? més obres al cinturón??? no en teniem prou ja? Què més han d’arreglar? ja anava bé la circulació abans, de fet, trigava menys abans per arribar a la universtitat que ara.

- Fa ja un temps que van començar les obres de la ronda del guinardó. L’altra, no calia tocar el pont aquell tant guai que travessava des de l’hospital de sant pau fins al carrer escorial i pel qual trigava només 3 minuts per arribar a casa des del gimnàs. Ara ja en trigo més de 15!

- Les voreres. Perquè volem una vorera de 3 metres a un carrer que amb prou feines passen cotxes i/o gent?? Perquè han de treure places de zona verda per substituir-la per una vorera imensa que fa més nosa que servei? Ens despertem un bon dia i ens diuen que faran no sé quantes places de zona verda a gràcia. Molt bé, les fan. Les pinten totes molt maques, a mides realment irregulars, però bé, si més no han “complert” el que havien dit. I després arriba un bon dia que et trobes que les places per aparcar que hi havia han desaparegut o per un pàrquing de motos, que evidentment acaba buit perquè les motos aparquen on els rota. O bé, per voreres tamany familiar, per on no hi passen quasi peatons i les quals serviran perquè hi acabin aparcant més motos i acabarem tenint al cap i a la fi la mateixa mida de vorera que teniem. O per contenidors d’escombraries, que si malament no recordo van dir que posarien contenidors de reciclatge més aprop. Ara mateix encara el tinc més lluny del que el tenia abans…

- i ja per acabar el passeig que ens han fet a la universitat, amb un bonic carril bici amb postes al mig, que si et despistes segur que algun ciclista se l’ha menjat, i un munt de semàfors!!!! perquè coi volem tants i tants semàfors???? Passos de peatons val, però no calien els semàfors.

Aviat podré anar a recollir la samarreta que em mereixo a canvi d’haver treballar a la gresca i l’entrada a la farra!