Salamandreta

És el títol del pròxim capítol de pingu?

No, però aquesta seria la cara que faria ell després de veure aquest video XD

Hi ha gent que dorm, n’hi ha que escolten, n’hi ha que prenen apunts, i n’hi ha que dibuixen. No és que ho faci molt sovint tampoc, però a vegades les classes són d’allò més monòtones o simplement el que t’estan explicant és realment incomprensible i deixes anar la ment en blanc. En aquells moments és quan tens ganes o de no fer res, o de dibuixar el que sigui al full on se suposa que hauries d’estar escrivint alguna cosa que diu el professor. Això ho vaig fer el divendres, a classe d’EE (equips electrònics), estava explicant no sé què dels errors, ara entenc perquè no els acabo d’entendre…, bé, la veritat és que aquells en concret si que els entenia, eren càrregues i descàrregues de condensadors imaginaris. Estava cansada, era divendres per la tarda i tenia ganes de marxar a casa, tot i que encara em quedessin dues hores més de classe…

Ara que el veig així gran, perquè clar, el vaig fer de tamany liliput i l’he hagut d’ampliar amb el paint, no penso que em quedés tan malament, es veu prou bé el que volia aconseguir. La veritat és que les hores d’equips són sempre una font d’inspiració .

Foto feta a la UPC

Després del resum d’ahir podreu entendre que avui estigui molt més cansada que ahir, bé, de fet a tothom li afecta en la seva mesura l’estat meteorològic. Però pels que ens han fet algun tipus de cirurgia, ens hem trecat alguna cosa o tinguin ja una certa edat avançada, tot això ens deixa una mica tocadets. Després del dia d’ahir, bastant intensiu, i en el que per fi vaig anar per segon cop, a part del dia de parcial, a classe, em puc sentir orgullosa que almenys verda verda no em vaig quedar després d’escoltar el que deia el profe. Em va parlar en una variant de xino de la que entenia alguna cosa.

Avui cansada, i demà serà un altre dia! (esperem que el llit ho arregli tot )

Ja que l’AhSe pobra no acaba d’entendre el perquè m’han operat faré un petit resum… tot comença fa quasi 4 anys, al febrer els farà, vaig tenir un accident de moto (2n cop que hi pujava a la vida i anava de paquet). Des de llavors m’ha anat fent mal la cadera de forma contínua, tenia un dolor constant i pics de dolor bastant sovint. Quan feia esport sobretot, o simplement el fet d’estar sentada més de dues hores. I després de passar de metge en metge, n’hi va haver un que va trobar el que tenia, un impingement femoroacetabular efecte CAM al fèmur dret, o FAI pels experts. El metge em va dir que si no m’operava podria tenir artrosi més aviat del normal, i que bé, que possiblement el dolor que tenia marxaria. Així que em vaig decidir operar. I així va anar tot. Després de uns tres anys i mig, just després de sortir del quiròfan amb dos petits tallets a la cuixa, un dels dolors principals que tenia havia marxat. I els altres, estic a l’espera, cosa que m’han dit que acabaran marxan amb el temps…

Ja ho diuen, l’esperança és l’últim que es perd!

No ho sé, serà que el dia s’ha llevat massa bonic perquè a mi em comencessin a passar coses… Tot ha començat aquesta nit, que no he pogut dormir fins les tantes, almenys la última hora que he vist al rellotge de l’ordinador eren les 5h, m’he llevat del llit a les 3 tocades per posar-me a fer feina. Sí, ho sé, sona una mica així que després de ser al llit, ben acotxadeta i amb el pijama posat, m’aixequés per sentar-me a la cadira i posar-me a acabar exercicis… Després d’haver-me aconseguit adormir m’ha sonat el despertador, o almenys això crec, no sóc molt conscient del que ha passat en el moment que ha sonat, només sé que m’he despertat d’un salt he mirat el rellotge i ja havia passat mitja hora des d’aleshores. Sortim tard, el xavi em porta en cotxe a recuperació i per si no fos prou ens trobem un pitote de cotxes just al sortir de casa, al mateix carrer. Arribo tard a recuperació, 40 minuts més tard. I ja per colmo, obro la bosseta i hi havia de tot menys la roba per canviar-me… yupi! ¬¬’ I a més avui portava els pantalons menys elàstics que tinc. He marxat cap a casa sense haver fet recuperació i he arribat aproximadament a la mateixa hora que arribo normalment cada dia després d’haver anat a fer recuperació i haver-la fet. Espero que el caldo que estic fent ara quedi bo, sinó si que ja… Encara sort que almenys he fet una cosa nova i no m’he quedat pel camí, he pujat el carrer de casa meva!! (he trigat com deu vegades més, però he arribat a dalt de la pujadeta). I tot i que ho vaig dir ahir… avui no toca la prova de foc, tornaré a anar-hi en bus com els últims dies.

O dos, o tres… avui després de 2 mesos sense posar el peu al pedal del cotxe, he sortit amb el meu germà a fer una volta, bàsicament hem anat fins a la universitat i hem tornat. Haig de dir que la sensació d’agafar el cotxe per primer cop després d’haver aprovat el carnet no hi era, però quasi… El xavi s’ha posat el cinturó, s’ha agafat bé al mànec i amb la cara tensa ha dit: ja està, ja m’he posat el cinturó XD jejeje per sort només era per broma i tant l’anada com la tornada han anat sense complicacions. Se m’ha calat un parell de cops i he aparcat i tot!! (el primer cop a deu metres de la vorera que el xavi podia fer un pont i tot, i la següent una mica millor, per no tirar-me floretes i dir que era perfecte )

Demà serà la prova de foc: aniré sola en cotxe a la universitat!

Després d’un vol en cotxe… “pa quando la bici i els esquís??” who knows…

La veritat és que ja tocava… quatre anys després d’haver començat la carrerra per fi ens fan dissenyar alguna cosa! Sempre ens queixem de la dificultat de les coses quan les hem de fer solets, però al final te’n canses i vols fer alguna cosa per tu sol, vols saber què és això de trencar-se les banyes hores i hores per aconseguir el que realment vols dissenyar. No és que sigui gran cosa, simplement és una de les pràctiques de laboratori que ens demanen dissenyar un acondicionador de senyal (pels que no sapigueu què és, així a grans trets, us diria que fa d’una senyal sinusoidal molt petita  a una 200 vegades més gran i quadrada amb un offset). I tot i que el fet de soldar era voluntari, no vaig poder resistir la temptació de passar-ho a una placa foradada…

A veure si aquest cop es veritat i realment torno a escriure per aquí. Fa massa temps que ho tinc oblidat. No és que no hi pensi, tot al contrari, però últimament han passat massa coses i he tingut massa coses al cap com per tenir un moment clar i escriure’l amb una mica de sentit, a veure si després de tant de temps encara me’n recordo de com es fa…

Com a petit resum de tot el que m’ha passat des del16 de setembre (últim dia que em vaig deixar caure per aquí) seria més o menys així: com alguns sabeu ja em van operar del maluc, precisament el 18 de setembre, la operació va anar molt bé, o almenys això diuen els metges… i la recuperació…? doncs encara hi sóc, cada dia sens falta em pujo en un camilla per fer els exercicis corresponents. Ja camino sense crosses, i per pla i per baixades ja puc anar soleta (sempre que no s’excedeixi massa el temps del recorregut). Per les pujades però, encara tinc els meus problemes per arribar a dalt de casa meva.

A part d’això vaig començar assignatures noves, gent nova, profes nous, classes….mmm… no això no, les classes per desgràcia o per sort són les mateixes. Mateixos laboratoris, mateixes aules, mateix campus i mateixa biblioteca (lloc que últimament no freqüento massa). Però tret de les no novetats, haig de dir que potser no em vaig equivocar tant al voler fer electrònica, de moment m’agrada bastant, si no fós perquè té una part bastant horrorosa anomenada “errors”. Quina mania en buscar sempre la dificultat en l’anàlisi?? Amb lu bonic que és fer-ho tot ideal!! Res, que si de telecos odiava les demostracions, d’electrònica (de moment i fins que no ho aconsegueixi entendre) odio els errors!

I això és tot des de casa! (tancadeta des de fa un parell de dies per culpa d’un refredat)

Avui ha estat el récord d’alumnes a classe: 5 alumnes!! I un a més ha arribat tard. 4 nois i jo. I bé, se suposa que serem 8 a classe, però en vista de l’èxit del primer dia… que és quan normalment venen tots els alumnes, qui sap, potser acabem sent 1 i el professor. L’home ens ha dit que aniriem a una sala de reunions, que erem tan pocs que estariem més tranquils. Un dels alumnes és alemany, parla una mica de castellà i el profe parla a tota pastilla. Per si no fos prou els apunts estan en català, i l’exàmen tipus test també… Pobres erasmus, mai he acabat d’entendre perquè no els prevenen abans de venir a fer una classe, els haurien d’avisar que les classes s’imparteixen en català i que la majoria de coses són en català.

Demà toca dues assignatures que encara no he vist, a veure com seran…