Salamandreta

Primer dia d’esquí després de dos anys!!! Avui he arribat al sumum de la meva felicitat!! He esquiat després de dos anys, després de passar-me tres anys esquiant en males condicions i amb por i de forma totalment massoquista sabent que em podia fotre una galeta de ca l’ample, després de passar-me un any aguantant com una campiona el desig a sentir de nou aquella sensació de velocitat, aquella sensació de dominar sota els meus peus unes taules de fusta tunejades, la sensació del vent gelant les galtes, totes aquelles sensacions de llibertat… avui per fi les he pogut tornar a sentir, i el millor de tot ha estat que no he sentit dolor, només he gaudit del moment .

El dia no ha acompanyat, però ha aguantat força bé, hem tingut sol, neu, pluja i boira… a veure si tenim algun dia millor durant aquests dies de pont.

Aquests nois no deixen de ser recompensats per la seva feina!! Un nou premi a la saca!! El passat 24 de novembre, a Manresa, un jurat format per Salva Racero (veu de Lax’n'Busto), Roger Farré (baixista i veu de Gossos) i Toni Xuclà (guitarra i veu de Menaix a Trua i Taima Tesao), van decidir que otorgaven el premi Sibèlius a la Millor Cançó de l’any 2010 a Paraules d’Itàlia, una de les tres ja cançons d’estudi de BOSNI.

Segons diu el jurat, es destaca la qualitat i energia de la construcció musical i també es valora el discurs que planteja la lletra amb imatges i conceptes quotidians plantejats d’una manera contemporània.

Gràcies a aquests dos premis rebuts recentment tindran la oportunitat de grabar tres temes nous a punt de sortir a la llum!! Ànims i seguiu així!

Per fi he descobert quina és la veritable utilitat del cos de Mossos d’Escuadra!!!

Avui quan he anat a buscar al meu germà a l’aeroport de Barcelona a la T1, l’he anat a esperar al lloc de les arribades, però en un lloc que abans es podia deixar el cotxe durant un temps, esperaves a qui toqués i després marxaves, no passava res perquè hi estiguessis uns minuts. Estava just al costat de l’entrada del pàrquing. Però ha resultat que avui quan he arribat no hi he trobat més que dos cotxes, i m’ha estranyat, però ja m’havia passat alguna altra vegada, i he pensat que deuria ser normal per l’hora que era… I això que de cop veig que els cotxes de darrera marxen i que un cotxe de mossos se’m para al costat i amb símbols em fa que allà no s’hi pot deixar el cotxe. Jo que agafo, dono la volta i torno a intentar ficar-me altre cop com si no m’haguessin dit res, i veig que ells fan exactament el mateix, donen la volta i tornen a passar pel mateix carreró dient que marxessin els cotxes que hi havia. A la tercera volta he trucat al xavi, però clar, no anava a trucar mentre conduïa, així que he parat el cotxe al mateix lloc d’abans, i sense ni adonar-me de cop veig unes llums blaves darrera meu i un mosso que m’apareix per la finestra i em diu que si segueixo allà m’haurà de ficar una multa!! La meva cara ha estat de, un segon estava parlant per telèfon, però he marxat corrent no fos cas que per algun motiu els vingués de gust a puntar-se la meva matrícula.

Així que al final he vist que la gran utilitat d’aquell cotxe de patrulla era la de donar voltes al carreró i fer fora a tothom que hi aparqués!! Tants mossos tenim i tan segurs estem que podem tenir mossos patrullant només per treure els cotxes que paren dos minuts al aeroport?????

En fi, al final sense voler-ho he acabat anant al pàrquing del aeroport. Liós com ell sol i mal senyalitzat com una mala cosa!! He pagat 35 cèntims els quals suposu que m’ha sortit més barat que si m’haguessin multat xd .

Mini resum abans d’anar cap a dormir sobre el debat que tv3 ha emès aquesta nit. Els 6 partits que tenien representació al parlament de catalunya s’han sentat en una taula amb en Cuní de moderador i han fet un debat francament divertit! Ja ho diuen que la política catalana fa riure, però és que realment tenen tota la raó!

Teniem per una banda al senyor Montilla que portava après de casa el seu guió o més ben dit el tenia escrit i repassat als papers que duia de casa, sense deixar de banda els preciosos gràfics mostrant les millores que el seu govern havien aportat a Catalunya! El mateix gràfic amb números diferents!!

A l’altre costat teniem un Mas tranquil, sensat i amb poques ganes de discutir a no ser que li toquessin massa la moral. Ha respectat el temps de cadascú i fins i tot ha reptat a en Montilla a fer allà mateix el cara a cara que ell mateix havia accedit a realitzar en català just en els últims minuts del debat.

Al costat d’en Montilla, la Camacho. Una dona amb els dallonses ben posats! Vaia rapapolvo que li ha fotut a en Montilla quan aquest l’ha titllat de cridanera i exaltada!! Tot i que no me’n senti representada, haig de dir que ha parlat força bé, això sí, amb molt mala educació sense deixar xerrar als demés!

Al costat de’n Mas teniem al senyor Puigcercós, portava alguna valeriana o algun tranquilitzant en vena, perquè estava més tranquil que en Mas i tot! Això sí, no ha deixat de mig conxavar-se amb ell, com si en tot moment demanés el recolzament de’n Mas.

Després teniem el River, un altre mal educat!! Que no li havien ensenyat modals a casa seva?? No ha deixat de trepitjar a tothom! El millor ha estat quan ha començat a parlar en castellar ja que defensava una Catalunya trilingüe, però jo em pregunto, si volen una catalunya trilingüe perquè no han parlat en anglès?? Hagués estat divertit, potser haguessin hagut de portar un traductor xd

I finalment l’Herrera, el pobret que era l’únic que no vestia corbata, amb aquell posat que té i defensant la super desalinitzadora! I al final ha acabat sent tan mal educat com tots els altres…

Si no l’heu pogut veure aquesta nit us recomano que el veieu, ha estat tot un espectacle en directe!

L’escoltes una vegada, una altra, deixes que la música s’apoderi dels teus sentits. Tanques els ulls. Et deixes endur pel ritme, per aquelles notes de piano en solitari que coneixes ja massa de sobres. Com pot ser que no te’n cansis? L’has escoltat tantes i tantes vegades… a qualsevol hora… a qualsevol instant aconsegueix fer-te sentir únic, aconsegueix que t’oblidis de tot allò que t’envolta, són només tres o quatre minuts de tranquilitat, però internament, per tu, és tota una eternitat.

Així és com es defineixen: BOSNI, una paraula buida de significat diuen? Perquè hem de trobar un significat a tot allò que diem o creem? Simplement deixem que flueixi. I això és el que estan fent aquest grup de Sant Vicenç de Castellet. Estan deixan fluir la ilusió d’un que possiblement serà un gran projecte. Ja tenen 3 temes gravats en estudi i avui mateix i demà gravaran gràcies al primer premi del concurs Fruits Rock tres temes més de la mà de Miquel Coll. Ja tenen pàgina web i d’on pots descarregar de forma totalment gratuïta els seus primers temes d’estudi.

A mi m’agrada com sonen, i trobo que estant fent reviure aquell rock català que tant s’està perdent per culpa de l’estil moderniqui que tan de moda està ara.

Moment en que van guanyar el concurs Fruits Rock.

Aquest diumenge va sortir al suplement de l’es de la vaguardia, un article referent als percentatges de la població europea que sabia parlar fluïdament en anglès. Deia que Espanya estava en el quart país amb més nens escolaritzats en anglès, és a dir, que erem els que teniem més nens que feien anglès a l’escola com a llengua extrangera. I a la vegada erem el quart país amb menys gens que parla anglès de forma fluïda, com es pot entendre això? És clar, que França i Alemanya tampoc és que fossin els másters d’europa en parla anglesa, però no podem justificar-nos per la mancança dels altres.

És curiós, com no fa pas gaire, amb el meu company de laboratori que és alemany i amb el qual parlem en anglès, ja que és una llengua intermitja entre els dos, parlavem de la mancança que trobavem en poder expressar-nos en anglès en el nostre entorn universitari. Per exemple, jo tinc molta documentació en anglès i no tinc cap problema en entendre qualsevol cosa escrita o parlada en anglès, ni tampoc escriure, però parlar sempre costa més. Potser perquè no tinc amb qui practicar? Jo pensava que potser ells tenien més possibilitat d’escolar l’anglès, a la tele, o al cinema. Però em va negar la idea que tenia dient que és com aquí a espanya, tot doblat!

Tot i ser una gran defensora de la llengua catalana, i orgullosa que me’n sento, no penso que forçar el cinema en català sigui una sortida per a promocionar la cultura de la gent de catalunya, ben al contrari, ens tornarà a tots més tontets!! Ens ho donaran tot tan mastegadet que no sabrem ni dir Hello! En primer lloc caldria potser promocionar una mica més el cinema en versió original, tan costa obrir més sales de cinema en versió original??? Que no hagis d’anar al Verdi o al Icaria a veure películes en unes sales ja passadetes d’edat??

No cal anar massa lluny per trobar gent amb poca cultura lingüística. Posant un simple exemple… el nostre honorable president de la generalitat… No havia vist encara el programa de “Tinc una pregunta per vostè” encara, però em van comentar que al Montilla li havien fet una pregunta en anglès, i la seva cara va ser verdaderament d’espectacle!!!! xd Com pot ser que no entengués un anglès tan senzill i parlat amb tanta persimònia??? No estic parlant d’un càrrec qualsevol, estic parlant del president de la Generalitat! I bé, tampoc cal recordar la falta d’idiomes del president del Govern… Potser hi ha gent que pensarà que el que va fer la pregunta ho va fer amb molta mala bava, però penso que va fer molt bé! Posar en ridícul al nostre honorable president davant de l’audiència és una cosa que poca gent té ous de fer!

I us deixo el video per si algú de vosaltre li ve de gust passar una bona estona, el punt en concret és el minut 25.

Vídeo del programa Tinc una pregunta per vostè – 9 de novembre de 2010 (Montilla – Camacho – Puigcercós)

Queden tan sols 14 dies perquè es decideixi el futur del Parlament de Catalunya. No he estat mai una persona amb un gran interès polític, però per sort o per desgràcia t’hi has d’acabar implicant. Quan ets menut no entens què és això que governin uns i no uns altres, o perquè hem de fer cas a aquest estaquirot que hi ha darrera d’una tarima dient coses sense cap tipus de sentit. Quan et fas més gran i estàs a punt d’arribar a la majoria d’edat, penses que ha de ser super divertit això de votar. Poder decidir el teu futur, o com a mínim tenir la oportunitat de fer sentir la teva veu per petita que sigui la part que representes. Quan arribes als 18 anys i votes per primera vegada, has tingut la sort que només t’han demanat que diguessis que sí o que no. Una decisió d’un 50% d’una cosa que t’has llegit, però que amb prou feines has aconseguit entendre. I finalment quan ja has votat unes quantes vegades i torna a arribar el dia en que t’has de presentar en una escola propera a casa teva, escollir un d’aquell munt de paperets que hi ha en una taula blanca i llarga, amb un munt d’acrònims dels quals com a molt te’n sonen 5 o 6, aquell dia en que has de decidir quin de tots aquells papers allargats i plens de noms representaran millor el teu país. Aquell dia penses… no sé què escollir!

No fa tampoc massa anys que tinc el dret de votar, però si que he pogut anar a votar unes quantes vegades ja, i sempre he anat a votar, ni que fos per no ficar ni un sol paper dins aquell sobre tancat. L’any 2003 no vaig tenir la oportunitat de votar, però si que vaig tenir-la el 2006, el segon any consecutiu que sortia en majoria el mateix partit, i per segona vegada consecutiva era finalment destituït de la presidència per la unió del ja conegut tripartit. Diuen que aquest és l’any que més partits es presenten a les el·leccions, i possiblement també l’any que anirà més gent a votar. Gent que ja n’està farta que se’ns prengui el pèl. Que se’ns prengui pel pitu del serenu. Que no se’ns escolti. Que polítics i titelles de polítics acabin malgastant els diners allà on més els convè.

Només espero que aquesta vegada no ens tornin a donar gat per llebre i si torna a sortir un partit en majoria ho deixin tal i com està. Quan votem ho fem votant a un partit, no votant a allò que possiblement sortirà o a la unió d’un amb un altre! Votem a aquell que creiem que millor ens pot representar o que segueix més afinament les nostres creences i opinions. Així que per una vegada a la seva vida espero que els polítics siguin una mica més sensats i deixin pas a la decisió per majoria i acceptin la derrota. Dels errors se n’aprèn, si no has sortit en majoria, per algun motiu serà.

Així que el 28 de novembre, ara que ja no fan el partit del Barça-Madrid el mateix dia, ves a votar!

Per una vegada que ens deixen (o almenys ho fan veure) decidir, aprofite-m’ho!

Son quasi les dues de la matinada i ja estic a punt d’anar a dormir després de passar-me unes quantes hores estudiant i fent feina per la universitat, més el dia a dia que porto treballant, i ara que estava just a punt de tancar el portàtil i ficar-me dins el llit, estava pensant… perquè coi estudies???? Quina necessitat hi ha que estiguis estudiant fins les tantes de la matinada (i sé que avui no és massa tard…), per aconseguir treure una bona nota en un examen si total el que podries fer seria, NI estudiar NI treballar! Quan precisament el que estic fent actualment és les dues coses… Ja fa un temps, però avui ho he sentit per la ràdio que ho comentaven, el nostre estimat president de la generalitat ha dit que a tots aquells que estiguin en situació de no voler treballar ni voler estudiar, se’ls oferiran cursos de formació i a més se’ls pagarà un sou de 400 euros al mes!! I que si les empreses no podien abordar el cost total del sou la generalitat ficaria la resta!!! Però què coi és això?????  Que es pensen que em passo les hores estudiant i currant com una burra perquè quan acabi trobi una bona feina i cobri un bon sou, i a més d’això que una part del meu sou sigui per pagar a tots aquells que no tenen la santa gana de treballar ni tan sols estudiar???? Vinga va!!! fins aquí hem arribat!!!

Quin sentit té que facin reformes d’educació si resulta que tots aquells que durant la ESO no havien volgut estudiar, ara els hi donaran un sou per fer quatre cosetes? No sé si ho he entès bé, però crec que a més d’això, els cursos seran gratuïts. Jo em pregunto, llavors, jo ara que estic a la universitat i que sort en tinc que em puc pagar els estudis, però que si per qualsevol motiu suspenc una assignatura haig de pagar, no la mateixa quantitat, no, sinó el doble i cada vegada que suspenc haig d’anar pagant més… Perquè a ells que no els ve de gust estudiar ni esforçar-se se’ls hi paga??? No seria més lògic que promoguessim l’estudi sense donar diners a canvi? O que es fomentessin les noves empreses, empreses joves que avui en dia estan intentant tirar endavant en temps de crisi i que per molt que ho demanin les ajudes no arriben ni amb pintura?

La veritat és que no sé on hem anat a parar, a quina ment retorçada se li ha pogut ocórrer aquesta idea de bomber… jo cada dia penso més que acabaré deixant les maletes a punt pel dia que aquest estimat govern nostre acabi enfonsant d’una vegada per totes aquest país ple de folls que no saben quina més empescar-se… i això que sóc atea, però… que Déu ens agafi confessats!! xd

Torno a fer tard, com sempre, però la manca de temps per fer altres coses que no siguin feina de la uni fa que no tingui temps ni d’escriure un mini post. Fa ja una setmana fastDove va treure per fi l’aplicació per a iPhone!!! Ja feia temps que la tenia, però només en format beta. Ara per fi puc escriure sms per només 8 cèntims el missatge des del meu mòbil!!!! I si no m’equivoco també hi és per a android. Encara està en fase de proves, però la veritat és que em va super bé. Puc crear els contactes des de l’iPhone, escriure missatges a un número de telèfon que encara no tingui introduït a l’agenda i contestar els missatges igual de ràpid que si ho fes amb l’aplicació del mateix iPhone i més barats! Si, ho sé, hi ha molta gent que em diria, i perquè no envies un mail si tens un smartphone?? doncs bàsicament perquè encara hi ha moltissima gent que no té la tecnologia tan a mà i perquè encara li trobo un encant a això d’enviar sms, sobretot perquè sé segur si la persona l’ha rebut, bàsicament si té el mòbil obert. En canvi amb un mail jo l’envio i fins que no obri el correu, i d’entre el munt de correus que s’arriben a rebre vegi el meu, pot passar una eternitat .