Salamandreta

Ja està, ja s’ha acabat un altre any! Ara tocaria fer recompte de les coses que he fet aquest any…i la veritat es que me n’he adonat que potser ha esta amb diferència l’any que més coses he fet i experimentat.

Començant per la carrera…he acabat totes les assignatures, he començat el projecte i he fet realitat el meu somni d’estudiar a l’altra banda del toll! Està sent molt més dur del que em pensava o imaginava. I les coses no han sortit com potser m’hagués agradat, però les coses no surten sempre com voldriem…He obtingut per primera vegada una beca! I encara em puc sentir més afortunada pel fet que aquesta me la paga la generalitat! xD

Ha esta l’any que més països he trepitjat! Espanya, Suïssa, Canadà i Estats Units (i en menys d’1 mes). I el que més mitjans de transport he agafat: tren, avió, bicicleta, cotxe (tant conduït per mi com a través de covoiturage), ferry i he agafat una zodiac! I he vist balenes!!!

Ha estat també l’any que més quilòmetres he fet corrent (més de 150km). M’he superat a mi mateixa fent els 10km de la cursa dels bombers de Barcelona, he fet 100km en bicicleta tota sola en un dia i recorregut més de 250km en bici (dels quals 34km de BTT dalt d’una bicicleta de ciutat!), i caminat més de 150km per Montréal.

He conegut gent de moltes nacionalitats i cultures i m’he deixat conèixer. He parlat amb més d’una llengua en la mateixa frase. He fet i sentit coses que no pensava mai que em passessin, i he viscut moments que no oblidaré mai….

I despres d’aquest petit resum…què espero de l’any que ve? Doncs no ho sé…d’entrada ser capaç d’acabar la carrera que fa 7 anys vaig començar. I en conseqüència treure profit d’aquests anys invertint-los en una empresa o projecte personal. Vaja que hauré de buscar feina! Independitzar-me si és que la feina la tinc a Barcelona o buscar pis si la trobo a algun altre país. Seguir sent jo mateixa i superar el quart de segle amb una mínima dignitat .

I amb tot això us desitjo a tots una moooolt bona entrada d’any i que el 2012 sigui almenys una mica millor que l’anterior!

De vacances s’està massa bé! És el meu primer nadal de vacances des de fa 6 anys!!!! ostres que bé que es viu tenint un Nadal complet! gaudint dels dies, llevant-se tard sabent que la única cosa que potser has de fer és o anar a passejar, o quedar amb qui no he vist des de fa 6 mesos, apuntar dinars i sopars a l’agenda, pagar amb diners que anomenen euros, o amb targeta en el seu defecte perquè encara porto la cartera plena de dollars i em nego a passar-me més de 5 minuts buscant els cèntims que tinc barrejats amb els cèntims de dollar… I tenir una mica de descans de pensar dia a dia el que escriure al post… o millor dit de buscar les paraules per convertir una cosa estúpida en alguna cosa mínimament interessant

I estan aquí trobo a faltar algunes coses de Montréal… una d’elles la planúria dels carrers! Ja no recordava la duresa de pujar el carrer de casa meva :S ni la concentració que has de tenir mentre camines pels carrers de Barcelona plens de tifes de gos!! Caminar i escriure al mòbil a Montréal té un únic risc, relliscar amb la mica de gel ara a l’hivern o fotre’s de cap amb alguna sortida d’aigua de bombers, però aquí la gran dificultat és la d’esquivar les infinites tifes que hi ha repartides per tota la vorera i el carrer!!! :S Tot i que el servei de metro i els busos són millor aquí a Barcelona, trobo a faltar la puntualitat dels busos de Montréal, que cada 10 minuts exactes ve un bus. Una altra de les coses que vaig trobar a faltar just arribar a Barcelona, va ser l’aire pur i lliure de polució que es respira allà…vaig arribar aquí i vaig sentir una oloreta a polució i porqueria…

I de les coses que me n’he adonat que trobaré a faltar quan torni a marxar seran el Sol i la bona temperatura!!! Quina caloreta!!! I el Sol… com brilla!!! Ja no recordava que el sol es ponia més tar de les 5 de la tarda!!! I el segon dia que estava aquí que feia un sol espatarrant, vaig sortir sense ulleres de sol i em molestava horrors!!! :S Un altre dels plaers d’aquesta terra és la seva àmplia varietat de tractar al porc el pernil ibèric, el xoriçet, el fuet, la llonganissa, … mmmmhh un gran plaer pel paladar que fa 6 mesos que no deleitava!!

Bé, i pels que estaveu preocupats pel que feia durant les meves vacances de nadal… ara ja ho sabeu, estic gaudint d’unes vacances ben merescudes!

BON NADAL A TOTHOM I BONES FESTES!!

PS: potser en algun moment torno a escriure algun post de forma aleatòria… qui sap si escrivint els meus propòsits per un nou any

Avui és el meu dia de tornada a Barcelona i evidentment les coses no podien sortir bé al 100%… per començar m’he despertat a les 8am perquè els companys de pis feien un escàndol de cuidado! He acabat de tancar la maleta, he esmorzat i quan estava ja esperant a la marta perquè em vingues a buscar per acompanyar-me a l’aeroport… rebo un mail de swiss que diu:

LX87/20DEC
AT PRESENT WE EXPECT A DELAY OF APPROX. 4 HOURS.
THE NEW DEPARTURE TIME IS 21.00LT FROM MONTREAL.
WE APOLOGISE FOR THE INCONVENIENCE. REGARDS SWISS

Clar, reps això al mail i al no estar acostumat a tant bon servei penses… això és una broma, i quan aconsegueixes contactar amb swiss et diuen que no, que amb la calma, que sortia tard i que podia anar més tard… Total que hem menjat alguna cosa a casa i hem fet camí cap a l’aeroport. Arribada allà, després d’una retenció de les bones a la sortida de Montréal i d’una hora i mitja llargues… vaig a facturar les maletes mentre la marta es queda la meva motxilla, i encara sort!! Perquè han pesat la que facturava i portava 25kg! (4 de sobrepès…) i 15kg a la de mà! (5kg més…), i al noi que m’ha fet una cara així, jo li he fet com cara de pena i de bona nena i li he dit que portava el portàtil i que només portava allò ^^ vaja, que no he hagut de pagar res i m’ha dit: va, per aquesta te la deixo passar jejjeje a vegades he de reconèixer que fer cara de bona nena i tenir una cara de criatura que no m’aguanto serveix per alguna cosa . A més d’això m’ha donat un paperet que m’ha dit que era per gasrtar-me’l en menjar i/o beure amb un valor de 20$. Així que ja que la marta s’estava morint de gana i jo sincerament tmb, hem anat a fer el segon dinar del dia!

He passat el control de seguretat sense problema, tret que m’he quedat amb un dels seguratas quan he tret els dos portàtils xD Ara ja només em falta esperar unes hores fins que em deixin embarcar. No he trobat un trist endoll en tot l’aeroport per poder connectar el portàtil i anar amb la calma… però almenys hi ha wifi .

Amb això us dic també que tancaré temporalment el recompte de dies fins que torni de vacances, supso que perquè descansi uns dies de post i vosaltres de mi no us passarà res!

Bones vacances de NADAL!!!

Joyeux Noël!!!

Si els artesans de la fira de santa llúcia ja tenen mèrit per aguantar les hores allà dins una cabaneta amb el fred que fa i la humitat de Barcelona, els de la fira de nadal de la plaça Jacques Cartier tenen encara més mèrit!!! Aguantar les baixes temperatures de -10ºC amb aquella cara vermella i nas vermell i aquells abrics en plan esquimal no té preu…

A part dels firaires també trobem el pessebre de la plaça sant Jaume, però aquests són una mica més austers i no fiquen tot un pessebre sencer, amb el naixement del nen jesús ja en tenen prou.

I per la nit tenim el mateix pessebre però amb nadales franceses! I just quan vaig passar estaven cantant la que coneixia “Petit Papa Noël quand vous decendras du ciel, avec de jouets par milliers, n’oublie pas mon petit soulier… ” la vaig aprender quan tenia 6 anys i no me n’he oblidat mai.

I per aquells que no aguanten el fred però volen seguir venent el seu producte hi ha les anomenades bombolles de plàstic!! Aquest home de dins feia caricatures dins la bombolleta, només havies de picar a la porta que tenia per l’altre costat i entrar-hi…

De fet va ser ahir que vaig fer el friqui, no pas avui, però ahir al vespre vem fer un sopar de despedida per la marta i tenia el cap massa poc clar com per escriure un post sobre el dia ^^ . Però val a dir que l’estufeta del carrer la vaig veure ahir .

Suposo que a molts us sonarà una aplicació per a iPhone que es diu Instagram. Una aplicació bàsicament per fanboys que vindria a ser, així explicat de forma senzilla, un twitter en imatges. Et passa alguna cosa, o fas alguna cosa especial, o menges alguna cosa, doncs hi fas la foto i la penges allà. Si vols hi pots posar hashtags perquè gent que no et segueix pugui veure les teves fotos i pugui seguir-te i tu seguir-lo a ell si t’interessa. Una xarxa social basada en la fotografia. Doncs resulta que gràcies a aquesta xarxa social, fa aproximadament una setmana em va comentar una de les meves fotos una noia, va deixar un comentari en català i jo, xaferdera, vaig mirar qui era. La meva sorpresa va ser quan vaig veure que era montrealesa, que tenia la majoria de coses en anglès i francès i m’havia comentat en català??? WTF?? Total que vem estar xerrant per comentaris i al final em va proposar d’apuntar-me a una sortida de instagramers de Montreal que feien aquest passat dissabte (ahir).

Doncs em vaig empassar la vergonya i vaig anar, sense conèixer ni quasi la cara de la noia a la parada de metro que haviem quedat. Va ser una experiència molt interessant. Conèixer un berlinès que portava 8 setmanes i un dia a Montreal fent només Couchsurfing i pretenia quedar-se fins a realitzar els 10 mesos o que se li acabessin els diners (un gran instagramer de Berlin). Una noia de Kansas k havia fet més d’una exposició a Montréal de les seves fotografies. Una noia de Seatle que portava més de dos anys a Montréal, que entenia el francès però amb massa vergonya per atrevir-se a dir alguna cosa. Un montreales que tenia contactes a les associacions de la Concordia i que em va dir on podia anar a calentar el microones sense haver de patejar-me 15min i sense haver de canviar d’edifici! Un parell més de montrealesos, un un friqui de la càmera, el qual va fer les fotos amb una reflex, va passar les fotos al iPad i des d’allà les va pujar al Instagram. I l’altre que només amb l’iPhone havia ja fet també vàries exposicions. I finalment la noia que havia conegut que entenia el català, parlava castellà i amb la qual vaig intentar practicar el meu bilingüisme anglès-francès. Una gent encantadora i amb la que em vaig sentir realment a gust .

En resum, un dia en el que vaig fer el friqui, vaig fer fotos, vaig congelar-me la mà dreta perquè amb els meus super guants abrigats, abriguen molt, però per manegar l’iPhone són totalment inútils, vaig viure per primer cop l’experiència d’estar 8 persones (4 nois i 4 noies), tots amb un iPhone a la mà i tots amb un iPhone sobre la taula (moment d’escalfament dins d’un cafè, els -8 graus costen d’aguantar massa hores…) i vaig aprendre coses tant d’aplicacions d’edició de fotografia com que podia ser capaç de mantenir una conversa totalment bilingüe amb dues llengües que no són la meva.

I us deixo algunes fotos de les que vaig fer, la resta estan al meu perfil de Instagram .

N’hi ha que pujaven dalt de les fonts d’aigua per tenir millor vista! xD

Atenció amb el gel que cau!

ET mi casa… aquest ET estava a una botiga de disfresses del carrer Saint Sulpice on hi havia de tot!

Patriotisme canadenc.

Nota: per fi he afegit el plugin per poder seguir per notificacions si hi ha comentaris nous al post! Igual ningú ho utilitza… però ja tocava tenir-ho

Com que ja ha arribat el temps de fred, en aquesta ciutat tenen una sistema per poder calentar-se pel carrer. Vindrien a ser una mena de llar de foc al mig del carrer i dins una caixa de ferro, uns bancs al costat perque la gent es pogues seure en reunio al voltant de la foguera.

I quan plou a bots i barrals encara més ^^ . Ahir amb la marta, tot i el diluvi universal que semblava que caigués, amb la pluja que anava horitzontal per culpa del vent que feia, vem anar al que semblava des de lluny (tan ella com jo ho haviem vist en algun moment anterior) una fireta tipus fira de santa llúcia, a l’aire lliure i en plan molt monu, amb llumetes de nadal i tal. Doncs com que aquí el tema de la pluja, la neu o les intempestats climàtiques no afecten al transcurs de la vida diària, ens vem decidir a anar-hi. Vem arribar, i el primer que veiem és un homenet que ens diu:

Evidentment amb la pluja i la pinta a solitari que tenia allò, diguessin el que em diguessin jo em negaria  a pagar! El lloc estava suposadament obert, ja que dins d’un parell de caravanes hi havia algú movent-se per dins… vaja, que ens vem trobar una cosa tan cutre com una mena de plaça amb el que semblva que havia de ser una fira i que semblava oberta, però que no hi havia ningú ^^en resum, un fail!

Avui coses curioses, a la mateixa parada de metro de la Bonaventure, on vaig veure ahir el paio amb la barqueta (el qual avui tornava a ser amb una versió de barqueta millorada amb llumetes de nadal!!!! ) hi ha aquesta baixada d’escales mecàniques. Com ja vaig dir em sembla fa temps, aquí a Montréal el metro està molt soterrat, tan que pots trobar escales com aquestes d’engunioses… :S Amb aquest sostre que només estirant la mà ja toques quasi, i amb aquestes escales tan llargues. Bé, de fet aquestes eren de les curtes, però n’hi ha que són dues vegades aquestes… una mica em recorden les escales de Stockholm que eren verdaderament llargues i fondes.

Hi ha maneres i maneres de tocar musica al metro, i es que qui vol guanyar-se la vida tocant musica en un espai tan poc agradable han de buscar sistemes per fer mes llevadora la musica i mes encandiladora. Hi ha gent que toca deu mil instruments a la vegada, amb el peu, amb la boca l’harmonica, unes maraques a l’altre peu que queda lliure i alguna gutarra entre les mans… D’altres intenten cantar… Pero que millor que tocar la guitarra dins d’una barqueta de vela??

Avui he anat al Salon des Métiers et Arts du Québec. Fa dies que no paro de veure l’anunci al metro i avui m’he decidit a anar-hi. Primer m’ha costat un munt trobar el lloc on es feia, bàsicament perquè estava super amagat i no hagués pensat que estigués en un sòtano. Tenia accés directe des del metro de Bonaventure i es feia a la place Bonaventure. Jo que quan ho vaig llegir pensava que eren les paradetes a l’aire lliure a lo rollu fira de santa llúcia.

Ha estat interessant. Estava plegat d’artistes, però artistes de debò. No com aquestes fires que vas i et trobes que la meitat de coses són de xina. Sinó que tenies allà la foto amb una explicació del que feia la persona i miraves a la persona i era la mateixa! Una mica com ma mare, que és artesana i també té la foto allà penjada. De fet, ara que hi penso, seria una mcia com la fira de santa llúcia, però realment tots tots tots eren artesans (a la fira de santa llúcia em cap el dubte, tret dels que conec que sí que sé que ho són), però enlloc d’estar a l’aire lliure amb una boira pixanera que et deixa tot empapat i passant fred, estan en un catxo pavelló en un sòtan i ben calentets!

M’he trobat com a casa veient això

I també he trobat una col·lecció immillorable de pebreres!!! O de salers…

I perquè us feu una idea del que era el pavelló, això que es veu només era un dels 6 passadissos…

També al fons de tot tenien una secció gastronòmica, on m’he trobat algu tan rastrero com cobrar 3 dollars per una degustació de licors. El millor de tot era que la degustació de licors pagant es feia igual que la degustació de licors gratis d’una altra paradeta, amb un gotet de plàstic i sense canviar el got ¬¬, evidentment que no l’he pagat!

Això sí, no penseu que les coses eren barates! De barat no en tenien res, però tampoc puc dir que fossin cares… bàsicament valien molts diners, però les coses que hi havia allà tenien un treball excepcional! He vist uns bolsos que valien més de 300 i 400 dollars, però eren de cuir molt ben treballats i no m’han deixat fer-li cap foto per temes d’exclusivitat…

I per a informació futura, aquesta fira es fa cada any del 2 al 22 de desembre i obren les portes des de les 10am fins les 9pm cada dia.