Salamandreta

Ja ho diuen ja, que en general les coses no canvien, i per moltes reformes que es facin a la ciutat de Barcelona, la Carretera de les aigües seguirà igual de botoruda i plena de gent que camina, passeja el gos, va a córrer o els típics que pugen en bici fins a dalt i fan la carretera de les aigües amb una bici més preparada que pel que realment necessites xD.

Avui em venia de gust fer una volteta per la carretera de les aigües per recordar vells temps, quan me n’anava a fer rutes per allà al mig. He sortit de casa i he pujat pel lloc habitual, tot igual, sense canvis. Part d’esfalt mig o del tot destrossat, tampoc sense canvis xD. I finalment la preciada carretera de les aigües. Me n’he adonat que això d’esquivar els gossos tamany liliput acabarà sent un esport nacional, de debò que els que tenen un gos que no medeix més de 30cm de llarg no el poden portar lligat???? el mateix dic amb els que son tamany familiar que com no vigilis et salten al damunt i el pijor és que l’amo et digui: tranquil·la que no fa res… Sí sí, no fa res però està venint cap a mi i m’està bordant amb cara de pocs amics!!! :S

Bé, deixant el tema criatures perilloses… la ruta ha prou curta per posar-me una mica al dia en tema de pujades…ja no recordava lo dura que era la pujada fins al tibidabo! Però l’he fet amb prou dignitat i m’he permès el luxe de ser capaç d’avançar a dos “pro” amb la seva super bici de ciutat Clar que no diré els que m’han avançat, això seria perdre el poc orgull que em queda xD

Després de més de 3 mesos sense fer quasi res d’exercici… bé, de fet diria que deu fer realment des del desembre que no faig res de forma mínimament constant… avui me n’he anat amb el xavi fins a Sabadell! Havia de ser un passeig en bici, en plan planer… pla ho era això està clarissim, però el tema del passeig ja tinc més dubtes xD Bé, potser ho hagués estat si la meva forma física hagués estat en més bon estat, però tot i això crec que he aguantat amb prou dignitat… ^^

La ruta era bàsicament arribar fins a la desembocadura del riu Besòs, a l’est de Barcelona. Ens ha costat uns 11km arribar fins allà amb la tonteria, i a partir d’aquí hem anat seguint el riu Besòs fins arribar al riu Ripoll. Hem anat generalment per la riba dreta (mirant el riu de pujada ) d’ambdós rius, on el camí era bastant planer. El tram potser més complicat ha estat la zona del riu Besòs on ens hem trobat una bicicletada popular amb un munt de ciclistes fent el burro per allà al mig, anant pel costat del “carril bici” que no tocava i amb la perillositat de menjar-te’n més d’un de cara que anava despistat :S . Per sort no he acabat per terra…

Per ser el meu primer contacte amb la bici des de feia temps no està malament, ara, em fot un mal el cul que no vegis! I crec que aquesta nit dormiré planeta planeta

I per aquells que us interessi, us deixo el track que hem fet (Arxiu GPX). El nivell de dificultat és de fàcil a moderat, tot depèn de la capacitat física de cadascú, però és tot molt planer i la ruta és 100% ciclable amb una bici de ciutat com la meva .

La màxima altitud són 200m. La velocitat mitja de ruta han estat uns 16-17km/h.

Ara ja està. Ja han passat els 10 mesos… si he de ser sincera tinc la sensació que era ahir que m’estava plantejant de marxar a Montréal i de fet tot just fa un any que vaig acceptar la solicitud de la universitat de Montréal. Sembla mentida com en passa de ràpid el temps, les coses que es poden arribar a fer i el que es pot arribar a canviar… Potser físicament no he canviat massa, tret que, ni que encara no ho he mirat, estic segura que algun gramet he guanyat ^^, però psicològicament es canvia molt. Viure tot sol en una ciutat nova et fa veure les coses d’una manera diferent. Et fa adonar que o t’espaviles o et quedes tancat a casa sense fer res tot el dia. Et fa adonar que tens moltes més qualitats de les que et puguis imaginar i tret que l’autoestima potser no acaba pels núvols, t’ajuda a millorar la visió de tu mateix.

Aquest temps fora m’ha ajudat en molts aspectes, però ara toca tornar a la realitat, toca tocar de peus a terra… toca acabar el maleït projecte que per culpa de mala coordinació (no només per error meu) no he pogut acabar a temps, i toca després d’això entrar d’una vegada per totes al món laboral i per tant real.

No sé si seguiré escrivint cada dia, això ho dubto del tot, potser uns dies de “vacances” m’aniran bé també. He de dir que no havia pensat mai que escriure un post diari, els 7 dies de la setmana fos tan complicat :S. Hi havia dies que certament era fàcil, sobretot aquells que havia fet coses interessants o tenia alguna curiositat per explicar. Però aquells que pensava i ara què coi escric??? I de fet, no és que escrivís per ningú en concret, principalment ho he fet per mi, per tenir d’alguna manera un diari d’aquesta experiència i tenir d’alguna manera un record escrit. Pensava que si algun dia deixava d’escriure seria ja l’inici per deixar de fer-ho… Manera?? ficar un nom de dia i número a cada dia, així segur que no se’m podia escapar i que per molt que algun dia escrivís alguna tonteria i per molt que aquests últims quasi dos mesos, des que em vaig trencar el peu realment hi havia moltissims dies que no sabia ni què explicar, vaig seguir escrivint cada dia sens falta. Suposo que d’aquí a un temps quan em torni a rellegir els meus posts em farà gràcia veure el que feia i com veia les coses… ^^

Bon, c’est fini… j’suis déjà à la porte d’embarquement… j’attends avec une partie de mon excés de bagage . J’ai du payer 225 piasses pour les 30kg et 34.8kg de bagages… mon dieux!!! qu’est-ce que j’ai pris la’dans! :S Je m’excuse pour les fautes de ce post et aussi parce que pour une fois, juste une fois en 285 jours je vais l’écrire juste en français…

C’est un peut pour rendre homenage à tous les québecois (et aussi les catalans, mais j’suis sûre ils vont comprendre mon esti français hehehe) que j’ai connu pendants ces 10 mois . Je suis tellement heureuse d’avoir vecu cette grande éxperience et aussi d’avoir vécu des grands moments avec vous. J’sais que peutêtre aurai été cool que j’aurais écrit ce post avec un son à côté pour que vous pourriez m’entendre, mais j’suis sûre vous allez lire mes mots avec tout l’amour et mon cute accent en arrière ^^

Véronique, merci beaucoup pour tout, pour avoir souler la gueule avec mois autant fois, manger comme un groooooos cochon et prendre soin de mois tous les moments que je n’ai eu besoin… pour ton donut le vendredi soir à l’hôpital, pour les fois qu’on a dormi ensemble et pour prendre en cadeau tout mes truques qui rend pas dans mes valises

Griselda, merci aussi pour ces loooongs jours à la piscine, pour prendre soin de moi les moments durs du débout et aussi pour me laisser te donner des conseils même si après tu faisais tout ceux que tu voulais hehehe pour m’aider avec l’épicerie apres ma esti chute!

Laurent, courage!!!! j’sais que tu va devenir plus prope après m’avoir connu, que nos “chicanes” de propetre et salté vont servir à quoi et j’sais j’suis difficiles à remplacer mais tu peux toujours régarder mes cutes fleurs dans ma chambre ou mon super char! si jamais t’as besoins de quelque conseils t’sais j’suis là

Jonathan, on a pas fait le rockaberry!!!!! mais j’ai déjà une éxcuse pour retourner hehehe j’sais tu vas t’ennouier de mois parce que laurent va se laisser trainer mais ne t’inquiètes pas, texte moi et ja vais lui appeler sur skype hehehe

Frank, j’suis partie!!!! hehehe t’es ou??? t’es disparu!! bon, on a pas eu la chance de se dire adieu… mais voilà une autre éscuse pour revenir!

Patrick, rappelles toi de ceux que je t’ai dit hier et oui, j’ai juste 25 ans mais, comme véronique, c’est sûr qu’elle a juste 20??????? l’âge est jamais un indice de madureté ni de jeuneusse prends soin de toi et rappelle toi de la super mission que t’as ils nous a manquer une dernière danse… yééé´´eé une autre éxcuse!!!

Lévy, je vais m’enouier des tes biscuits et gateaux!!! peux tu me n’envoyer?? je te donne mon addresse couriel heheheh je vais vraiment de m’enouyer des tes niaiseries ^^ j’adore quan tu me niaise tu me corrige ou tu repete mes mots… merci beaucoup pour ton calin la soirée du p’tit medley ^^

Louis, j’suis heureuse d’avoir rester vous aider à tout ramasser le swing d’été!!!! tse quoi?? je garde encore le papier jaune heheheh je t’avais dit que j’irais le garder om

Julien, continue à avoir fun emmmnmn dansent!!!! rappeles toi c’est lequel les bout du dancer et j’suis fière de toi, t’est vraiment améillorer!! j’ai aussi une danse avec toi!!!! oublie pas ça eh!! et merci pour le cd de karkwa!!!!!!!

Nicolas, j’sais j’ai encore une question à te repondre, je vais la trouver, j’suis sûr, et aussi de que quelque jour la catalogne serais independante j’suis contente que tu m’as accompagner au concert du Cowboys fringants et que t’as partager mon rêve!! merci aussi pour attendre pour un cd signer tu dois me payer encore une bière hehhe j’ai plein raisons pour revenir!!!

Adrià, j’étais contraire à me faire l’app du Josocaquí, mais grâce à ça on c’est connu après la game du barcça!! j’attens ton retour à barcelone cet été et prends soin de toi j’suis très heureuse pour toi des choses qui t’on arriver ces derniers jours

Hind, prends soin de toi et tse t’as mon support pour ton projet d’ete! j’suis sure tu vas etre capable de t’en sortir!!

Juge pas l’ordre d’apparence, c’est pas alphabetique mais c’est plus de mon souvenirs des choses que j’ai eu du fun quand j’etait en train d’ecrire… ^^

J’ vais vraiment m’ennouyer de tout ce que montreal et vous m’avez donner et offert… Vous aller me manquer pour vrai ^^

On se voit bientôt j’suis sûre

Aquest vespre per celebrar el meu darrer sopar a Montréal hem anat a sopar al Frites Allors!!!!! I com que el Julien treballa allà, el que hem fet bàsicmanet ha estat anar al seu frites allors que està a Saint Denis . Ell no ens ha acompanyat al sopar però almenys així podia venir quan acabés de treballar a les 12 . Avui ha tocat tribar l’hamburguesa raclette, bonissima!! el fromatge bonissim i les patates amb una salsa provençale, no m’ha acabat d’agradar, però és que les patates del frites allors son taaaaan bones!!!!

Després d’un sopar i d’una mica de pastís made in núria, hem anat a prendre una cerveseta al Saint Bock. Jo he triat la mateixa de l’altre dia, la offense, amb només un 5%, una rousse realment bona i que passa sola, i de pas he gaudit de la meva última rousse durant almenys una bona temporadeta ^^ .

Avui no tinc molt a dir, només que m’ha agradat molt conèixer la gent que he conegut a Montréal….

Surtout les gens qui on été avec moi à soir… ^^ j’espère vraiment que toutes les niaiseries que vous m’avez fait ce soir sont avec beacoup “d’amour” et que vous aimerez bien que je reviens quelque jour… j’espère aussi que quand je reviens je va pouvoir prononcer “un gars” comme une vraie quebecoise

Merci merci merci à tous!

Crec que no hi ha línia més ennervant que la línia blava de metro! És impossible!! esperar el metro et pot costar 15 minuts del teu temps per fer només una parada… No és una línia que agafi massa sovint, de fet només l’he agafat 4 vegades en els 10 mesos, però avui quen l’he tornat a agafar ja no recordava que era realment infernal! Costa menys desplaçar-se en bus o a peu si has de fer el trajecte de qualsevol de les parades de la línia blava, sigui com sigui estic segura que arribaràs abans xD

Tot i que està bastant decorada per l’interior en general, i té panells de colorins i tot…

no compensa ni de bon tros el temps d’espera a l’andana!

Avui ha estat un dia de moviment de metro i bus amunt i avall, i per si no hagués estat prou quan tornava de casa la véronique m’he trobat la punyetera manifestació tocant els pebrots a la parada de metro de papineau!! Se’ls havia passat pel cap tallar el pont Jacques Cartier, ara?? a la nit??, un dissabte????? mais voyons!! Total que la tonteria m’ha deixat esperant el bus durant 20 minuts amb unes altres 20 persones desesperant i maleïnt els esti manifestants! Em sembla molt bé que es manifestin… però que avisin bé dels recorreguts i de les hores així almenys em podré montar d’alguna altra manera els meus recorreguts… bé, només em queden dos dies, però igualment! que ja porto tota la setmana trobant-me la manifestació pel mig! :S

Com ja he dit altres dies hi ha vàries maneres de poder aparcar à Montréal. Aparcar al carrer de forma gratuïta però tenint en compte que s’ha d’anar canviant el cotxe d’un costat a un altre, aparcar amb la pegatina de la secció com si fos la zona verda, o per exemple pots tenir la opció de pagar 84$ al mes i aparcar el cotxe en un simple descampat asfaltat xD

El fet de tenir reminicència francesa fa que moltes de les coses també tinguin un origen francès, i és que ahir vaig aprendre una cançó en francès per anar a dormir. És popular francesa i diu:

Fais dodo, Colas, mon petit frère.
Fais dodo, t’auras du lolo.

Maman est en haut
Qui fait du gâteau.
Papa est en bas
Qui fait du chocolat.

Fais dodo, Colas, mon petit frère.
Fais dodo, t’auras du lolo.

…

(cançó al youtube)

De fet quan me la van cantar ahir vaig pensar que era impossible dormir-se amb allò, però pel que veig ben cantada és super mona i super tranquila, només de deixar el vídeo sonant ja m’estava agafant nyonya… ^^

La cançó que conec jo en castellà per fer anar a dormir un nen seria… una mica a saco si realment hi pensem bé… pobres nens!

Duérmete niño, duérmete ya…

Que viene el Coco y te comerá.

Però en canvi a mi mon pare quan era petita em cantava aquesta cançó per anar a dormir, que ara mateix acabo d’adonar-me que es menjava la meitat de la lletra…

La mare de déu, quan era xiqueta

i anava a custurar, i a aprendre de lletres.

Un àngel li va entrar, per la finestreta

déu vos guard maria, de gràcia en sou plena.

I en tindreu un fill que serà fill de verge,

serà redemptor, Rei de cel i terra.

Curiosament és això, acabo de veure que la cançó no té massa a veure… però de fet el que em feia adormir era que mon pare m’agafava la mà i me la cantava… no prestava massa atenció a la lletra tampoc xD

Bona nit i a faire dodo!

Ara feia quasi dos mesos que no havia trepitjar el Parc de Mont Royal, i avui aprofitant que el dia s’ha aguantat i no ha plogut massa i que a més em queden només 4 dies en aquesta ciutat, he anat a fer un volt pel parc… Estava canviat, semblava trist, amb els arbres a penes començant a florir, el llac ja desgelat de nou, i el cel gris que tampoc ajudava a alegrar-li la vista, m’ha donat una imatge una mica desangelada, però necessitava donar-li una última ullada abans de marxar ni que fos amb aquest dia.

M’ha sorprès veure encara una mica de neu amuntegada, fins i tot després de la setmana dels 27 graus i els dies de calor que ha anat fent, no s’ha desfet!

Se m’ha fet estrany mirar-me la ciutat des del chalet de Mont Royal, veient la panoràmica de ciment i grisor que el dia acompanyava, i pensant que almenys durant un llarg temps… no la tornaré a veure. Es fa estrany pensar en el munt de dies que he pujat aquí dalt depsrés de córrer els 7 km corresponents a la pujada, quan agafava aire per tornar a baixar els 7 km de tornada cap a casa. Dies de pluja, dies de sol espatarrant, dies en que se m’ha arribat a fer de nit tal que no veia ni a 10m de distància, dies que m’ha atrapat una tempesta de llamps i diluvi en una nit d’estiu dins el parc i vaig arribar pollito a casa, dies de fred, de neu, de vent… Són molts records i molts moments, sembla mentida com pots arribar a estimar una ciutat ni que no sigui la teva ciutat natal, simplement una ciutat “de pas”. Quan arribes tens tantes coses a descobrir que no t’adones del que arribaràs a deixar enrrere…coneixes gent amb la que t’entens i amb la que no, i amb els que t’entens, els que realment t’han tocat, t’han estimat d’alguna manera i els que realment trobaràs a faltar… a mida que el dia de marxar s’acosta m’adono de les coses que he viscut i del que deixaré enrrera…

Llibre de l’escrit de Jaques Cartier

Panoràmica de Montréal (per fer-la més gran cliqueu la imatge)

Insigna de la Notre Dame

La Notre Dame de nit

Le vieux port. No podia faltar la última ullada d’un vieux port tranquil per la nit…

Crec que després de quasi 10 mesos ja tocava anar al lloc més turístic de Montréal!! De fet és el lloc que surt a la guia per excel·lència per menjar la famosa carn fumada… doncs bé, després de tanta expectació vaig provar-la i bé… mmmm… correcte . De fet si algú em preguntés a on ha d’anar a menjar carn fumada li diria sens dubte al Dunn’s!! (potser li hauria d’haver fet un post per ell solet? ) És un lloc obert les 24h on fan uns sandwitchs de carn fumada amb formatge petits, però la carn fumada està bonissima!!

Aquí l’entrepà era potser una mica més petit i la carn picava una mica pel meu gust… però bé ja ho diuen que no sempre els llocs turístics i amb més cua (perquè la cua normalment és inmensa, o això diuen…) tenen perquè ser els bons llocs!

De moment ja tinc dos llocs on recomanar no anar a menjar carn fumada, un és el Fameaux que està a la cantonada de Saint Denis amb MontRoyal i l’altre és el Schwartz, que tot i ser un lloc famós té molt a desitjar!