Salamandreta

Doncs sí, ara estava rellegint què és el que vaig escriure com a resum del meu 2011 i déu n’hi do! Però crec que després del que m’ha passat al 2012 em vaig quedar més que curta! (post Qui dia passa, any empeny! escrit el 31 de desembre de 2011)

Ostres, si l’any passat ja estava contenta perquè havia acabat totes les assignatures, aquest estic més que feliç perquè he acabat el que feia anys que estudiava, ara ja sóc Enginyera en Electrònica!!

Estava impresionada per haver trepitjat només 4 països??? Renoi! Doncs aquest any m’he superat!! Ni més ni menys que 14 països (sense comptar Espanya és clar)! Pot semblar poc per algú, però per mi és una barbaritat! (Canadà, Estats Units, Escòcia, Anglaterra, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Països Baixos, Àustria, Republica Txeca, Itàlia, França i Turquia). No he superat els mitjans de transport, perquè era complicat de superar… però almenys m’he quedat igual xD I ja de pas, he trepitjat 3 continents diferents: Amèrica del Nord, Europa i Àsia!

Quilòmetres??? Bufa! No he pogut córrer aquest any, però renoi, la bici l’he ben amortitzada!! En total el meu cos ha exercitat (segons els que he guardat al Runkeeper) 800km! Dels quals 554km han estat en bicicleta, 140km els he fet enmig de les muntanyes i la resta entre caminar, nedar i esquí de fons. Ah! I m’he estrenat en això de l’esquí de fons! Va ser al parc d’Adirondak allà a Estats Units.

Crec que en el tema llengües he seguit més o menys igual i superant, el fet d’haver realitzat l’interrail va ajudar una mica crec!

I com a novetats, veure aurores boreals podria ficar-se al pot! Conduir amb un volant a l’altre costat, llogar un cotxe per primera vegada a nom meu sense recàrrec, viure en 3 ciutats diferents… Montréal, Barcelona i Edinburgh, i segurament un seguit de coses que ara mateix tampoc caldria anar llistant…

He tingut la sort que he pogut complir els desitjos de l’any passat, no demanava massa, acabar la carrera (fet!), trobar feina (fet!), i independitzar-me (fet!), i superar el quart de segle amb una mínima dignitat… bé, jo crec que amb aquest resum d’any que he tingut, he portat aquets 25 anys amb molta dignitat!

I crec que per aquest any que ve, aquest 2013, no demanaré massa res, seguir amb la salut que tinc (si pot ser millorar-la xD) i seguir tenint a qui estimo al meu costat… en el fons… què més podem demanar?

Feliç 2013

certament totes les històries tenen un final feliç, i la meva ahir no podia ser diferent . Després de portar més d’una setmana amb una rentadora dins de casa, nova i sense poder utilitzar perquè el senyor que va venir a instal·lar-la no li va venir la gana de fer-ho i a part perquè tenia una mini fuita que fins ahir no es va arreglar, ahir finalment vaig tenir la fuita arreglada i la rentadora instal·lada!

Comencem! Primer de tot llevar-se d’hora perquè tenia llogat un mini cotxe per anar a l’ikea i a fer un seguit de recados i recadets amut i avall, més que res per comprar coses que ocupen massa per anar carregant amb bus i a part que pesen! Primera parada per un aspirador i sense problemes tot i ser el primer cop que conduia per l’altre costat! Segona parada, una estufa! Tercera, recollir el noi que m’acompanyava a l’ikea! Quarta, IKEA!! Després de passar per un altre centre comercial a buscar un carrito de la compra, no sé perquè, però aquí no hi ha ni una sola botiga que en tinguin! I resultava que ni allà tmp… total que encara estic sense carritu . Camí de tornada cap a casa per deixar els trastos i esperar a que el senyor plumber em vingués a arreglar la fuita. Arreglada i trucant ja perquè em vinguessin a instal·lar la rentadora el més aviat possible! Problema??? doncs que fins dissabte que ve no em podrien venir! Em vaig aconseguir enfadar al telèfon en anglès, encara no sé com, i el noi que m’acompanyava va flipar… clar, no m’estranya ^^, la véronique pot constatar que quan m’enfado, m’enfado! xD Total, que com que el noi fluixet no estava, va tenir la genial idea de que la instalessim entre els dos! Total, que després d’1h tranquilamet, uns pantalons xops (no malpenseu xD), un terra amb papers per terra per culpa d’aigües residuals de l’anterior rentadora i algun que altra tall per culpa de ferros massa esmolats, jo ja tenia al seu lloc una preciosa rentadora!!! Al noi pobre el vaig convidar a menjar com a mínim un entrepà de pernil salat amb pa amb tomàquet! Només faltaria!

La tarda va ser tranquila, més compres per omplir els armaris de la cuina i la nevera de coses i acabar fent una truita de patates a casa perquè ja era massa tard per anar a sopar por ai, i amb tot el que m’havia ajudat ell ahir, no podia no convidar-lo a sopar!

Vaja, que finalment he pogut solucionar els problemes i ara només em falta acabar d’anar muntant les coses que vaig comprar ahir! Aviat més fotos

Ahh! i me n’oblidava! Conduir per l’esquerra no és pas tan complicat! només té un sol inconvenient… que quan puges al cotxe busques el cinturó al costat que no toca i al canviar la marxa acabes topant amb la porta de la teva dreta xD Però a part d’això és molt divertit i conduir un preciós fiat 500 com aquest és, tot i mooooooolt femení, molt pràctic! I aparcar no va ser pas complicat, clar, que amb llocs així i un cotxe tan petit, s’aparca bé fins amb els ulls tancats xD

Ja n’hi ha que m’han “criticat” o més que res, comentat que tinc una certa fixació per al color morat, o almenys per tots aquells colors que es troben entre el blau i el vermell. No sé de què serà, però ja a Montréal m’hi van fer fixar gràcies a que tenia a la vista tota la meva roba penjada. I ara, he portat aquesta obsessió una mica més enllà! xD Què millor que buscar aquella part de feminitat que potser em falta en un color de la infinitat de varietat de colors que hi ha al mercat? Doncs després de quasi una setmana sense donar senyals de vida en aquest bloc, en part perquè he estat buscant pis, en part perquè en el moment de buscar-lo vaig  voler ficar-lo i decorar-lo al meu gust (no espereu massa tampoc! que hi ha encara moooooooltes coses per fer… ^^), i en part també perquè diumenge vaig tenir un dia de muntatge IKEA! El qual suposo que acabaré tornant a repetir el pròxim cap de setmana… Com en pot arribar a ser de dur això de muntar mobles!!! :S

Doncs al que anava, que com sempre em despisto… La meva habitació he decidit pintar-la així!

Morada, lila, o lila, com preferiu dir-li xD al cap i a la fi tots acaben venint de la mateixa barreja de colors blau i vermell

M’he decantat per un color bàsic pel bany, un blau bastant intens. El qual, com que vaig utilitzar el mateix rodet que per la meva habitació vaig acabar tenint un acabat molt currat d’estocat venecià!

Un color verd llima domina en una de les parets del meu saló/menjador, i una tele tamany familiar que ja estava aquí quan vaig arribar sembla que sigui la protagonista! El sofà encara és provisional…

I…. La cuina!!! Seguint la mateixa tonalitat de verd intens, té una partet més fosca i la resta amb el mateix verd però més esclarit. He de dir que quan el propietari va venir em va dir, ostres, la cuina era tan gran??

Doncs bé, amb això resumeixo que un sol color pot canviar de forma considerable la imatge d’una estança, i que a part de la imatge, lluminositat i claredat, pot donar la sensació que hagi fins i tot crescut! Si no us ho creieu, feu un cop d’ull a les fotos del abans .

Què millor que anar a un restaurant i decidir el que menjaràs per les calories que t’aporta??

està clar que d’aquests quatre el més sa és el salmó, i bé, això encara aportava poques calories… un esmorzar així típic amb ous, bacon, sausages i alguna cosa més per allà de greix aportava ni més ni menys que 1500 calories! Res, que una dona amb això ja en té prou per aguantar tot un dia sencer xD

Avui dia de pluja i caminadeta… i ho reconec… fot un fred que pela! :S

Pos eso, hi ha una cosa que s’anomena gaferia, ser gafe, doncs jo avui ho he estat bastant! Anar a veure un pis, i que t’agradi tot i ser car, i que just t’estas despedint del landlord el truquin i li diguin que l’agafen és ser… GAFE! xD

Però bé, a part d’això el dia ha transcorregut sense massa entravancs. El transport públic, únicament monopolitzat per busos, és força desquiciant! Després de viure a montréal on els busos van més que follats, aquí van amb una calma xixa impresionant! Sembla que no tinguin pas pressa per arribar enlloc. Per sort els horaris marcats per la companyia son força encertats… Els preus, bé, el bitllet senzill val 1.40 pounds, i una targeta mensual en val 54. Evidentment avui ja m’he fet la meva targeta mensual amb foto i tot!

I de la rasca… bé, m’he llevat avui i a fora ficava que estavem a -1ºC… al sortir no feia massa fred, però a la que s’ha post el sol… buffff quina RASCA!! :S potser també pq nava només amb una sudadera i un talla vent hehehe

Avui a més d’això quan he entrat al John Smith o alguna cosa semblant, o altrament dit El Corte Inglés de Edinburgh, m’han donat un paperet tal com aquest

Al donar-me’l la noieta anava recitant: keep the UK together!! He de dir que el paperet és bonissim com a publicitat contrària a la independència! tenen un bon equip de màrqueting aquests! i amb 2 anys d’antel·lació i ja estan així??? bufff, no vull saber d’aquí a 2 anys! xD

Hi ha dies que et lleves i penses…avui em menjaré el món! bé, jo avui més que menjar-me el món tenia com a mínim la intenció d’arribar sencera i sense massa entrabancs a Edinburgh. Tot i això he tingut un seguit de moments afortunats i desafortunats durant el dia…

- moment de sort: no haver de pagar per sobrepes tot i que la maleta superava els 27kg…

- moment de no tanta sort… he perdut el meu braçalet de plata que fa 13 anys que no em trec… merda de controls policials!

- moment de: “m’agraden les escales quan arribo a una ciutat a passar-hi una llarga temporada” evidentment l’hotel no podia no tenir escales i està més que amagada l’habitació! Havia de carregar les maletes escales avall per arribar-hi…

- moment de sort: l’habitació de l’hotel on estic és força acollidora (tot i la problemàtica anterior… ). El bany és nou, tinc una tauleta per sentar-me, i poder menjar i una tele tamany familiar! xD

- moment de més sort: m’he trobat un pound pel carrer!!! (segueixo amb la meva ratxa de trobar-me monedes en llocs que no són Barcelona xD)

- la sort seguia… mòbil funcionant amb internet a les 2h d’arribar a Edinburgh! això mola

- la pluja no seria tenir mala sort oi??

- arribar a l’hotel, connectar el portàtil i tenir intenció a trucar tot els pisos que ja m’havia mirat i veure que o l’anunci ja no hi és o que truques i et diuen que ja està agafat és….. la mala sort d’últim moment del dia! ^^

Amb això me’n vaig a dormir, demà potser tinc un parell de visites de pisos, bancs i tasques vàries a fer per aquí…

Ahh!! me n’oblidava!! moment de sort i mooooooooooooolta sort del dia! Han trobat el meu braçalet als objectes perduts!!! No si encara tindrem gent honrrada per Espanya i tot xD.

Rose Street llumetes de nadal!

Noodle time!! gràcies al bol que m’he comprat i la cullera/forquilla/ganivet que me va portar el xavi de SFC!

Després d’un temps de silenci, o almenys d’un petit descans, després d’haver escrit durant 285 dies seguits, d’unes vacances més que merescudes i d’un temps de meditació i recerca del camí a la meva vida, he tornat!

Perquè torno? bé, suposo que perquè tenia ganes de dir que la meva vida farà un gir, de fet ja l’ha fet… De nou canvio de ciutat, canvio de país i canvio de llengua. Com ja he dit més d’una vegada en anteriors posts, les oportunitats són aquell tren que passa i que o l’agafes, o el perds! Jo aquest cop he decidit agafar-lo, no m’agrada perdre el tren i tampoc arribar tard… M’agrada viure coses noves, noves experiències i conèixer llocs diferents. Aquesta vegada no salto un gran llac, però segueixo ficant aigua pel mig, aquest cop me’n vaig cap al nord!

Quina regió europea té també unes conviccions semblants a la nostra? Quina regió europea tindrà la opció de decidir l’any 2014? Fàcil oi? No és Québec, perquè Europa li cau lluny. Tot i això, s’assemblen en alguna cosa, també parlen una llengua normal però d’una forma incomprensible! xD

Així doncs no cal que us digui obertament que me’n vaig cap Escòcia, més concretament cap a Edinburgh! No espereu que escrigui cada dia, aquesta vegada no vaig pas a fer un projecte, ni a estudiar, ni tan sols de vacances (ja m’agradaria ja ), vaig a fer de mi una personeta responsable.

I com sempre he acabat dient a les entrevistes que m’han fet… “no és només l’experiència que fa vàlida a una persona, sinó la motivació i les ganes de fer allò que realment t’agrada!”

No és molt habitual que me’n vagi a més de 100km de casa per tal d’anar a dinar a un restaurant, però feia molt que hi volia anar. Potser el fet que conegués en Sergi, l’amo del restaurant i també el cuiner, ha fet que em decidís encara més a agafar el cotxe i fer-me la kilometrada fins allà dalt.

Porta del Restaurant Can Co

El restaurant és un lloc petitó i acollidor, és d’estil força modern, no el qualificaria de lloc rústic vaja. Existeix un menú de cap de setmana que per poc més de 18 euros tens un bon oferiment de primers plats, segons i postre, amb el vi, el pa i l’aigua inclosos. Jo he agafat de primer un remenat d’espàrrecs verds amb llagostins i de segon un salmó amb salsa de cava. Tant una cosa com l’altra tenien una mida molt ben trobada. Perfecte per acabar de menjar bé, però no massa tip! El salmó estava cuit al punt, almenys per mi, fet per fora i aquell punt cruet per dins que el feia molt melós, la salsa, i això que quan l’he vista he pensat que potser no m’agradaria, molt suau i la cebeta que hi havia li donava un toc molt dolcet!

Saltejat d’espàrrecs verds amb llagostins

Salmó amb salsa de cava

I de postre… buffff ja em coneixeu! Tinc una debilitat per allò dolç i encara més si porta xocolata! així que jo he escollit un pastis tebi de xocolata i taronja amb xocolata negra per sobre… bonissim!!!! I això que em costa agafar pastissos als restaurants i més si són de menú, però aquest estava molt immillorable!!

Pastís tebi de xocolata i taronja amb xocolata negra per sobre

La persona que m’acompanyava s’ha agafat un primer de patates farcides de peix amb salsa de marisc també molt bones i un rissoto negre, de postre una crema de maduixes amb formatge fresc que realment passava sola i feia tirar avall!

He de reconèixer que he menjat molt a gust, ja no parlo només perquè conec al cuiner, de fet, em feia una mica de cosa, imagina’t que després no menges be… com li ho dius??? però renoi! he menjat molt a gust i tot estava molt bo i una molt bona mida! I una cosa que he trobat curiosa és que tots els plats eren diferents, vaja, que no seguien una tònica! ha estat curiós

Vaja, en resum, és un lloc molt racomanable! sí, està un pel lluny, però si us deixeu caure per la comarca de la Selva, ja sabeu, passeu per Can Co a dinar que el Sergi segur que us deixarà l’estómac ben a gust!

Nom: Restaurant Can Co

web: www.restaurantcanco.com

adreça: Avinguda Montserrat, 10 de La Cellera de Ter (Girona)

telèfon: 972 42 25 22 | mòbil: 696 42 58 16

Fa un temps vaig fer Tiramisú però va ser un fail com una catedral! Així que l’altre dia em vaig decidir a tornar-ho a intentar, però aquesta vegada ho faria amb mascarpone del bo i faria jo la massa de pa de pessic, res d’utilitzar bollitos prefets! Espero que us agradi i que la proveu, la veritat és que ha sortit més bona del que pensava, i és realment adictiu!!! :S

Ingredients:

- Per a fer la massa:

• 1 ou
• 1 iogurt sencer
• 1 mida de iogurt de farina
• 2/3 de mida de iogurt de sucre blanc
• 1/3 de mida de iogurt d’oli d’oliva
• 1 cullerada de postre de llevat (o 1 sobre de llevat Royal)
• Uns 100ml de cafè

- Per fer la crema de formatge:

• 250ml de mascarpone
• 300-350ml de nata montada natural sense sucre (no de les de pote)
• una mica d’spekulos (o canella)
• 1 ou
• 2 cullerades soperes de sucre

- Per decorar:

• Cacao en pols

Preparació:

- Per fer la massa:

Batre en un bol l’ou, el iogurt, la farina, el sucre, l’oli i el llevat fins que quedi una massa ben fina. Quedarà un poc més líquida que les masses habituals de pastís. Posar en un motlle d’uns 20cm x 30cm la barreja i ficar-l’ho al forn precalentat a 180º durant 30 minuts, o fins que quedi cuit. Deixar-lo refredar del tot.

- Per a fer la crema:

En un bol batre amb unes barilles de mà l’ou i el sucre. Quan el sucre hagi quedat ben diluit, afegir-hi el mascarpone i unificar els ingredients amb una espàtula de silicona suaument fins que quedi tot ben uniforme. Acte seguit afegir-hi la nata i els spekulos (o canella) i amb molt de compte barrejar de nou els ingredients fins que torni a quedar uniforme i sense grumolls.

- Per a la preparació final:

Tallar el brioix a la mida d’un motlle de 15x20cm aprox (i no massa alt perquè sino serà difícil de servir) i crear una primera capa, ficar-lo dins el motlle de manera que la part torrada que quedava a sobre al coure’l sigui la que queda ara a sota. Afegir-hi amb una cullereta el cafè, de manera que quedi la massa ben xopada. Fer una segona capa de crema de formatge d’entre mig i 1cm de gruix. Posar la part restant de brioix i seguir els mateixos passos que en l’anterior capa. Afegir una segona capa de formatge amb la crema restant. Deixar-lo reposar durant 1h a la nevera i amb l’ajuda d’un colador o d’un tamis decorar-lo amb el cacao en pols. Fer una capa prou gruixuda fins que no es vegi el blanc de la crema. I tornar a ficar-lo a la nevera perquè reposi, el cacao s’anirà humitejant fins que quedi una capa uniforme juntament amb la crema de formatge, i ja el podreu menjar!

Nota: Per a fer-lo per un dinar recomano fer-lo el dia abans perquè reposi i quedi tot ben unificat. Si fos per sopar, o bé es fa la nit abans o a primera hora del matí.

Dificultat: Fàcil

Temps: 45 minuts per a la massa del pa de pessic i 20 minuts de muntatge i decoració. (s’ha de tenir en compte els temps de repòs, aprox 12h)

Cobertura de cacao en pols abans de reposar

Secció del tiramisú, mostra per capes.

He de dir en un primer terme que l’excursió havia de ser fins a la Tuca dera Aubeta (2.487m), però resulta que anar amb el teu pare amb un GPS i un track marcat i tu amb el mapa de l’Alpina, sempre fa que acabin havent confusions… :S Tot i això, tan el Cap com la Tuca estaven un al costat de l’altre, però per una es pujava des del coll a la dreta (Tuca) i l’altre des del coll a l’esquerra (Cap).

Petit resum de l’excursió:

L’excursió comença des de la Borda d’Escunhau, on s’hi arriba per una pista de 12 km des del poble d’Escunhau (Val d’Aran). En cas que no es disposi de 4×4 sempre es pot intentar ficar el propi cotxe per allà dins, però bé això va a gustos de cadascú, en cas contrari, es pot optar per la patejada de 12km més, més els 12 de baixada…

Es segueix la vall amunt fins arribar a l’Estanhot d’Escunhau, el camí aquí és molt marcat, ja sigui pel munt de vaques que hi pasturen com pel corriol que queda ben senyalat a l’esquerra del riu. Es triguen uns 40min per arribar a l’estany. Un cop arribat allà, s’ha de girar a l’esquerra abans d’arribar a l’estany i seguir pel llit del rierol sec. Aquí el camí no està quasi marcat i s’han d’anar seguint les fites que es troben al llarg de la ruta.

Mentre es puja pel rierol es veu a la dreta un parell de tucs a la dreta separats per una gran escletxa, el que queda més a l’esquerra és la Tuca dera Aubeta, si voleu pujar a la Tuca, ja sabeu què toca Seguim pujant i un cop arribats al coll podem girar a l’esquerra per fer un pic potser més fàcil però amb una mica de grimpada per la carena.

Arribats al cap, ens vem trobar amb un munt de formiques voladores atacants que ens van fer marxar del que era el punt més alt per a baixar una mica més i patir només l’atac de les mosques… Almenys aquestes no piquen i no n’hi havia pas tantes…

Les vistes des de dalt són espectaculars!! es pot veure el Montardo just a tocar, la Salana, el Tossau de Mar, el tuc de Besiverri, l’Aneto i un bon 360 dels pics més alts dels voltants! El temps total de pujada és d’1h15min aproximadament sense parar, el problema és que el camí és força perdedor després del llac i requereix posar atenció.

Track de l’excursió gravat amb el Runkeeper 

Fotos de l’excursió:

Es poden veure marmotes i una flor molt bonica que es tiu Tora blava (Aconitum napellus), la qual dins els seus pètals liles hi ha una substància summament tòxica que millor no tocar…

Tora blava

Vistes des del punt de sortida

Vistes des de l’estanhot d’escunhau

Estanhot d’Escunhau

Des del coll, paret de la vessant est

Tossau de Mar i Besiverri, vistes des del coll

Montardo i la Restanca

Mauberme, Bagergue, la Salana

Aneto