Salamandreta

Com he pogut comprovar no he tingut fidelitat a les meves paraules, i suposu que alguns us preguntareu una mica com va anar en general el Raid, més que una descripció detallada dia a dia. Després del fracàs que ha tingut la traducció al castellà, un munt de faltes derivades del català, seguiré amb la meva tònica catalana, de la qual no em puc desprendre. La veritat és que explicar una mica de trets generals és una mica complicat…

El fet de ser seleccionada per a formar part del 9è Raid Femení de Toyota, d’entrada del que no coneixia pràcticament res fins que no en vaig sortir seleccionada, va ser llavors quan vaig començar a mirar coses per internet i a mirar què era el que s’hi feia, quines activitats es desenvolupaven durant 5 dies de conducció intensa i dos més de relax i habituallament. Que algú et digués que tenies unes qualitats especials que feien que tinguessis més punts que d’altres, ni que fos l’edat, la gràcia de que fos la més petita (que ho era). Ens van dir una mica quins havien estat els criteris de selecció, una mica vull dir quasi gens, però en el fons no ho necessito, només el fet de participar-hi ja fa que em sentís una mica més bé amb mi mateixa!

He conegut 19 noies molt diferents entre elles i a la vegada amb una complicitat especial que fes que durant 7 dies no ens tiressim els plats pel cap ( i això que som dones! ). Realment haig de felicitar als de l’organització per haver escollit a 20 noies entre més de mil que disfrutessin de la oportunitat que els havia tocat, que fessin cas en quasi tot moment, i que aprofitessin al màxim una experiència com aquesta!!

Sí, he dormit en tenda i ho he passat fatal, amb mal d’esquena el dia següent. M’han acrivillat els mosquits. Em vaig caure al “buit” per voler posar l’antena del Rav4. He tornat amb més blaus dels que vaig marxar. No m’he posat tan morena com volia. … I després de tot això i més, hi ha un però, un però que tampoc sé com explicar. Una experiència irrepetible. M’ho he passat millor del que esperava. He conduït per terra, per fang, per aigua, per asfalt, per carreteres de muntanya amb corbes de 180º sense visivilitat i cada menys de 20m. Per rectes infinites dels monegros. I quan he tornat he trobat a faltar la conducció per pista i la conducció d’un rav4 de més de 170cv.

En resum, com vaig dir l’últim dia que em van fer parlar amb un micro davant de les 19 noies, l’organització i les periodistes: “com ja sabeu sóc la més petita, han estat 7 dies inoblidables, m’han arribat a posar motes de tot tipus, petete, actimel, pitita, junior, i segur que algun més que m’oblido. M’ho he passat genial durant aquests dies i moltes gràcies a tots! “. Sóc dona de poques paraules en públic, i de masses escrivint, així que suposu que durant alguns dies aniré posant fotos del Raid i potser explicaré alguna coseta més…

Moltes gràcies a totes les noies per l’experiència i gràcies també a l’organització per tot el que heu fet, pels camins que ens heu portat i el bon ambient que hi ha hagut!!

This entry was posted on Sunday, July 6th, 2008 at 7:43 pm and is filed under 9è Raid Femení Toyota (i 10è), Experiències. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.