Anonimat
En aquest nou món en què vivim conservar l’anonimat comença a ser un problema. Et pots trobar a tot arreu. Us posaré un exemple, intenteu posar el vostre nom al google, nom i cognom és clar. Si sou estudiants de la UPC per exemple, sortireu al cens UPC. Si heu sortit en algun mitjà de comunicació també sortireu. Si heu fet alguna que altra burrada a la vostra vida que ha quedat escrita o grabada, segur que també sortiu. Si heu quedat guanyadors en algun concurs, possiblement també. Imatges, fotos, noms, notes, … Tot forma part d’un entramat d’informació que ens sobrepassa. Però tot i la dificultat que té passar desapercebut davant d’internet, encara queden coses que podem dir i fer sense que es descobreixi qui som realment. Sense anar més lluny, ahir vaig rebre un comentari d’algú que sap qui sóc, o almenys m’ha vist, i que jo no sé qui és. Està clar que això és encara un pur exemple que podem preservar l’anonimat, a no ser que jo fos un d’aquests de la CIA que estan sentats amb deu pantalles d’ordinador davant i que només amb quatre coses ja saben fins i tot quin pijama et poses per dormir, o la pasta de dents que utilitzes, …
D’altra banda hi ha aquells que, tot i l’ètica que els fa dir que ells no volen sortir en cap foto, que la seva imatge s’ha de preservar, que no volen tacar el seu nom i la seva imatge personal, acaben cedint i acaben donant la seva imatge i el seu nom complet a internet. Pot ser algo tan senzill com fer-se un blog, un fotolog, o un facebook (ara que està tan de moda). Primer comences per dir, posaré un nick, perquè així la gent no sabrà qui sóc. Al cap d’un temps t’oblides de posar el nick i comences posant el nom, en el fons penses que el nom tampoc té tanta importància. Després una foto teva de quan vas anar a la conxinxina. I finalment escrius la teva adreça de blog en llocs públics, perquè dia a dia tinguis alguna visita més. Al cap i a la fi sentim la necessitat de que se’ns conegui, de formar part d’una xarxa que arriba a tot el món. És un món diferent al que possiblement molts no estiguem acostumats. Es pot mirar com una usurpació de la intimitat. O també com una forma més de comunicació i coneixement, evolucionem per tirar endavant, no per tancar-nos…
De quina part et sents?
November 14th, 2008 15:49
Cert… trobo que tens raó… jo vaig començar el bloc volent ser anònim… fins que hi vaig linkar el meu flog (craso error) i vaig fer allò de linkar el meu bloc a tot arreu on pogués… Però en l’anonimat no som ningú, en l’anonimat estem sols, no som ningú. Necessitem que ens reconeguin, que ens felicitin i ens segueixin. Em d’alimentar d’alguna manera el nostre ego.
El meu nom complet surt a la xarxa quan faig alguna cursa popular (una burrada segons tu ;P), però la veritat és que és més complicat que algú se li acudeixi buscar Jos……………………….. al google (el meu nom codificat, aviam si el desxifreu informàtics!) que anomenatinútil o juseph.
I parlant de la gent que et visita des de l’atenea… jo no ho faig, però fa un parell de setmanes que et comento quasi íntegrament des dels ordinadors de la biblioteca de l’EPSEVG… potser això altera les teves estadístiques… tu que en veus al google analytics quan et visito des d’aquí?
November 14th, 2008 16:10
no no, el que em sortia és que algú havia clicat des de l’atenea, des del meu perfil de l’atenea. I he estat buscant si sortia quan et connectaves des d’allà i no ho he trobat…
November 14th, 2008 21:07
Jo crec que es una manera més d’obrir-se al món, conèixer gent nova.. o simplement satisfer la curiositat de molts i alimentar l’ego d’altres com diu l’anomenatinutil
Bon cap de setmana!
November 15th, 2008 00:29
espero no posar-me en un embolic pel que diré però ho diré igualment. respecto totalment a aquells que volen preservar la seva intimitat i intenten defensar-se de qualsevol atac de totes les formes possibles. però no puc sofrir aquells que després de proclamar que la seva intimitat és el més important i que no volen que surti cap foto seva per internet, van i es fan un facebook o qualsevol altra cosa per l’estil en la que posen el seu nom i fotos en les que apareixen fent tonteries! i us prometo que n’hi ha més d’un!
sento si està una mica liat però estic molt cansadeta…
November 15th, 2008 15:19
anomenatinútil i eldelatenea: estic dacord amb vosaltres, certament és una manera d’obrir nous horitzons, i també d’obtenir un intercanvi d’opinions que possiblement no tindries si no fos per internet. I en tema d’ego… doncs la veritat és que una mica sí que el puja, anima molt veure que hi ha gent que et visita cada dia, gent asidua i gent que ve per primer cop. Persones que llegeixen un cop i que possiblement hi tornen…
anima vaja! jejeje
lagiria: tranquila, no crec que sigui tan estrany això que dius, de ben segur que hi ha molta gent que ho ha fet