Caga tió!
A casa meva, com és de costum, se celebra la Nit de Nadal. S’uneix la família i després de sopar un típic àpat nadalenc, es fa cagar el tió. Un tronc, amb dues potets i una cara dibuixada i una barretina en un dels costats. La tradició originària no és l’adoptada avui en dia. Antigament, el tió era un troc encès que l’oferiment que feia era l’escalfor i el ben estar al menjador. Poc a poc, ha anat evolucionant i s’ha convertit en un tronc tapat amb una manta perquè no passi fred a les nits. Aproximadament un mes abans, per la Puríssima, el més petits comencen a alimentar-lo amb garrofes, pa sec, aigua, etc. La nit abans de fer-lo cagar s’ha de posar al costat de la llar de foc. S’ajunta tota la família al voltant i es canten cançons mentre se li donen cops de bastó.
Cada casa fa la seva, i també n’hi ha que el fan cagar el dia de Nadal. A casa sempre hem cantat aquesta:
Caga tió,
d’ametlla i de torró
tan si cagues com si no,
cop de bastó!
N’hi ha moltes més, d’això n’estic segura, i les variants que pugui fer cada família són infinites. Tot i així, al final tots obtenim el mateix resultat. Uns quants regals, coses sense importància, figueretes pel pessebre, menjar, turrons, dolços…
Amb tot això, us desitjo BON NADAL i feliç Sant Esteve! I a atipar-se de turrons i canelons!! 
December 25th, 2007 04:53
Quins records el tió… llàstima que el tió de casa ja estigui cremat, i això que era gros.
Apa, Bon Nadal a tothom!
December 25th, 2007 23:27
a casa, amb la família de mon pare, encara es caga. El més divertit és la cara de por de les cosinetes petites quan veuen aquell tronc amb una manta a sobre. No les tenen totes de ficar la mà sota la manta
jeje fins que al cap d’una estona no van veure que no passava res…l’havia de ficar jo.