Hi ha gent que surt de festa per barcelona i es gasta 100 euros en sopar, copes i discoteca. En canvi, hi ha gent que se’n va a sopar a madrid pel mateix preu tot i ser el sopar i la beguda gratuïts.

Això és el que em va costar anar fins a madrid al sopar de l’últim Raid Femení Toyota, i dic l’últim, perquè realment serà l’últim que faran! Van ser quasi 28 hores sense dormir. Arribar a les 7.30h del matí a Madrid, passejar per carrers residencials en busca de l’hotel on es celebraria el sopar després d’anar des de l’aeroport fins a la ciutat en metro (un luxe que tots esperem a barcelona…). Esmorzar una xocolata calenta amb porras a les 10h al bar de Sant Ginés. Passejar pels carrers cèntrics de madrid sota un cel amenaçador de pluja, però que poc a poc va anar esclarint fins a caure un sol de justícia. Dinar per 9 euros de tapeo. Seguir passejant. I descansar fins a l’hora del sopar a la terrasseta de l’hotel.

Va ser realment dur, em sap molt greu per les noies del l’últim raid, el fet de fer-nos tragar quasi una hora de videos del seu raid, i fotos, i a més sense poder veure res perquè estaven totes dretes i cridant d’emoció (és possible que nosaltres també ho estiguessim, però almenys el video ens el vem tragar nosaltres soletes). A part de les xerremeques burocràtiques que no es van acabar fins quasi mitjanit, moment en el qual ens van deixar atacar el bufet lliure distribuït en dues petites taules per ni més ni menys que 150 noies. Potser sí que estan en crisi, i tampoc és que mengés malament, però potser hagués estat millor plats, que no pas el buffet lliure, que per accedir-hi t’havies d’esperar una bona estona. Per sort, a la taula hi havia pa i aigua, i mentre estava “escoltant” (o més ben dit, sentint) la xerrameca, em vaig acabar tot el pa i beure unes quantes copes d’aigua, com a mínim ens podien haber deixat el vi i així ja començavem a emborratxar-nos xd

Bé, tot i que no trobo que estigués massa ben organitzat, va ser un dia prou profitós :D!

Com a curiositat: això és la cua que hi havia un dissabte pel matí per entrar a la casa d’espardenyes Casa Hernanz. Realment impresionant, vem preguntar i ens van dir que eren les millors espardenyes…

L’oso y el madroño: me l’imaginava més gran 😛

No ho he pogut evitar! Acabo d’arribar a casa exhausta, agotada, cansadíssima i plena de fang fins dalt, i encara sense passar per la dutxa (vaja que vaig com una porqueta 😀 ), pero no he pogut evitar la temptació d’escriure el post referent a les proves de sel·leccio d’aquest 10è Raid Femení Toyota. La veritat és que morena morena no estic, només porto una capa de fang a sobre d’un milimetre de gruix!! Com que no podia pagar-me un spa per aquest cap de setmana per relaxar-me dels dies d’estudi, he triat un banc de fang envoltada de 100 noies vestides d’esport i amb ganes de passar un dia realment inoblidable!

Ens hem retrobat amb dues noies més que havien estat escollides fa dos anys pel 9è Raid, i també amb una noia que ens vem conèixer a les proves passades. He reviscut també moments de l’edició passada mentre algunes noies em preguntaven què tal havia estat l’experiència, i mentre feia la prova de conducció amb un dels dos Fernando’s de la organització. Realment fa dos anys que me’n vaig anar durant una setmana amb 20 noies més per la ruta del Cid i encara me’n recordo com si fos ahir. L’ambient que es respira entre les noies que participen a les proves i els membres de la organització és genial! Haig de dir que hi ha hagut proves que em van agradar més les de fa dos anys i d’altres que m’han agradat més aquest any. Per exemple jo em quedo amb la de la balsa. Hem hagut de fer una balsa amb quatre bidons i 6 taulons de fusta i tot lligat amb cordes i on hi haviem de pujar 10 noies i remar fins a una illa. Després, acabar de fang fins dalt mentre empentàvem un cotxe que havia de passar per dins un bassal de fang de 30-40 cm de fons. La que no m’ha acabat de fer ha estat la d’aula, he trobat a faltar el Manel, un membre del grup que per marcar el temps per contestar el test, es menjava un kit-kat, vaja, que si tenia molta gana potser et donava menys temps xd . I ens van fer xerrar molt mes… tot i que no oblidaré mai la frase de: “me parece que no todas te entienden” després de jo començar la meva presentació en catala… ¬¬’ . I també fer el rappel d’un dels waypoints de la prova física d’orientació. Però no per això m’ho he passat menys bé!!! 😀

I després de tot el dia d’activitat, em sembla que em quedo amb una sola foto, aquesta:

El rentat de cotxe del SIP Basella ha acabat tenint aquesta funció xd !

En resum, que m’ho he passat molt bé i és una activitat altament recomenable! 😉

Ja fa dos anyets que em van trucar per participar a les proves de seleccio del 9e Raid Femení Toyota al que tambe en vaig sortir seleccionada, per passar una setmana fent una ruta amb Rav4 per la ruta del Cid. Dos anys mes tard, a la preseleccio del 10e, m’hi he tornat a presentar i torno a estar preseleccionada!!! Aixi que dissabte que ve me’n vaig a Basella a passar un dia d’aventura, de desfogar-me de tota la merda de la feina que porto al damunt! 😀

Les proves seran suposu de l’estil, aixi que no se si diumenge penjare post, aixi que almenys us deixo amb un petit tast del que va ser l’any passat:

Proves de seleccio

1 foto > 1000 paraules

Ja sabem que la vida està plena de decepcions. Ho sabem i ho acceptem. Però tot i així, quan ens trobem en una situació de decepció, ens fot que existeixin. Sense anar més lluny, aquesta tarda m’he trobat en una. Des de que vaig acabar el Raid Femení que estic esperant rebre a casa un cd amb totes les fotos i els videos que ens van fer els càmeres de l’organització. Ens van passar el vídeo i la composició de fotos l’última nit a Alacant i des d’aleshores que espero amb candeletes que arribi el moment que avui en teoria havia d’arribar. Fa un parell de dies vaig rebre un correu de l’organització que em demanava la meva adreça de correu per enviar-me el cd corresponent. Aquest he trobat un paperet a la bústia de MRW que deia que tenia un paquet a l’oficina i que l’havia d’anar a recollir. I jo, aquesta tarda tota feliç m’he decidit anar-lo a buscar. El dia no acompanyava, però la il·lusió de poder tornar a recordar aquells dies meravellosos era més forta que la mandra d’anar fins allà. Arribo a casa, obro el paquet, poso el cd a dins del lector, i…. sorpresa!!! No hi havia rastre del video ni de les fotos!!! Només hi havia quatre carpetes: Internet, Prensa escrita, Radio i Televisión. M’he mirat i remirat tots els arxius buscant una resposta… i res de res.

Com que no m’he sentit satisfeta, he enviat un email als de l’organització de Toyota i m’han respòs que en “teoria” hi havia un dvd amb el que jo esperava. Doncs no, aquest cop ha estat un d’aquells en què la teoria i la pràctica no acaben de ser ben bé el mateix… 🙁 . Què hi farem. Els que sí que estan contents són els de casa meva, que per culpa de la decepció m’he ficat a la cuina i he fet un parell de pastissos! 😀