Salamandreta

Seguint amb la tònica de les primeres cites, m’agradaria tocar el tema del petó a la primera trobada. Després d’haver-vos trobat al Zurich o en algun lloc més concret, de tenir el número de telèfon, la imatge ja no d’una foto petita i borrosa, el primer contacte, la olor de la colònia de l’altre que t’ha arribat amb els dos petons de benvinguda, deprés d’una primera impresió, d’adonar-te que potser tens algun interes més que l’amistat o que una revolcada de mitjanit, és bo fer-li un petó? O és millor esperar a una segona vegada?

És un dubte que sempre queda pendent de resoldre, però que potser ni aquí ni ara seria capaç d’aclarar… tot dependrà del moment, de l’hora, dels silencis que no voldries que acabessin, dels símbols corporals que tant diuen que transmeten, de les mirades mútues, d’uns ulls que s’hagin trobat per casualitat, per interès, d’un m’ho he passat molt bé aquesta nit i podriem repetir, et portarien a fer un primer pas … o potser el, bé, ja ens veurem aviat, o fins un altra ben esqüet, o un demanem el compte just després d’acabar el postre sense fer un sobretaula o canviar per una copa, uns silencis incòmodes, curts i amb no més utilitat que la de buscar un nou tema per fugir-ne el més aviat possible, et puguin fer veure que més valdria que et treguessis la idea del cap.

Sempre he dit que qui no s’arrisca no pisca, però també s’ha de saber veure quan podem arriscar-nos o quan podem perdre la mà si només tenim una parella de dosos. S’ha d’estar atent a tot el que l’altra persona ens vulgui transmetre, no només amb les paraules sinó amb la mirada, els gestos, com es toca els cabells, si s’arregla el coll de la camisa, si s’acosta massa al passejar, si somriu per gust o per compromís.

És un joc on les regles les escrius tu, tot s’hi val, només cal saber-hi jugar . Però tingues present que no sempre es guanya, també pot ser que no t’agradi o que t’enduguis una bona clatellada xd.