Jo res, pero sembla que les cases d’apostes siguin l’esport nacional…hi ha tantes cases d’apostes per quilometre quadrat com oficines de la caixa a barcelona!!! Estan obertes fins tard i obren molt d’hora! Crec que fins i tot n’hi ha de 24h… Que te apostar-se a coses a les que no pots fer res per canviar??? A veure si jo m’aposto que tinc rao, estic apostant en el fons per a mi mateixa, si m’equivoco doncs dependra de mi. Pero jugar-se a que el cavalla numero nosequantos guanyara la carrera???? Ai senyor! Algu m’ho pot explicar?

I el pitjor de tot és que a més ho anuncien per la tele com si fos la cosa més normal del món!!! Mira que la poso poc la tele, per no dir gens, només per obrir-la i poder connectar el usb, i fins i tot només amb aquest temps ja he vist els anuncis un munt de cops!!

Potser algun dia hauria d’anar-hi, nomes pel fet que ja que estic de nova en aquesta ciutat tocaria provar-ho tot no?? Alguna cosa em diu k no m’hi veuran mai el pel alla dins… ^^

Ladbrokes

Aquí us deixo alguns links del youtube amb algun anunci força lamentable xD

http://www.youtube.com/watch?v=HmdigLFduDk

http://www.youtube.com/watch?v=i3DxKaKX2vQ

Tots dos els he vist per la tele…

Despres de fer una ruta exhaustiva de potser el 75% dels centres comercials que hi ha en aquesta ciutat, me n’he adonat d’una cosa. Potser tambe passa a Barcelona, pero no soc molt de centres comercials…Aqui, segons que vulguis comprar hi acabes anant per pebrots xD I doncs al que anava, cada sentre comercial té el seu supermercat, es a dir, posem pel cas que hi ha un Tesco, doncs no hi haura en menys de 1km a la rodona un k no sigui Tesco! Suposo k deu ser per no fer-se la competencia. Una altra cosa es que al centre comercial on hi ha un Sainsbury’s tambe hi ha un HomeBase. Que ara que hi penso be sera potser perque tenen el mateix carnet de fidelitzacio… Tambe tenim el Morrisson’s, aquest esta situat als centres comercials de Gyle Centre i del John Lewis que esta al centre, encara no hi he trobat cap relacio… I llavors, tenim el ASDA, que normalment esta pululant sol al mig del no res, aico si, es dels mes inmensos!!! I els preus son molt barats, pero per arribar-hi cal un bus si o si!

A part d’aixo, tenim el Tesco, el qual seria el tipic d’aqui a anglaterra, el qual te banc “serio” i te una coleccio diferent de supers, Tesco Express, que te el mes basic. Tesco Metro, esta obert de 5 del mati fins a les 2am crec… I tenim tambe el Tesco normal, que te horari d’obertura habitual.

A part d’aquests que son els principals i mes grans, hi ha els co-operative, que son mes cars i no gaire higienics els que he entrat… Tenim el Aldi, seria la versio mes barata, on no hi existeix el concepte estantaria i esta tot amb les caixes… Molt xungu! I per acabar tenim el Lidl que aquest es igual que a Barcelona xD

I amb aixo be acabat el meu estudi exhaustiu dels suoermercats i centres comercials 😛

Amb la gran quantitat de científics que han sortit d’aquesta cultura, no m’estranya gens que siguin i tinguin tanta paciència! Una de les coses que més m’ha sobtat en aquesta ciutat és el fet que tenen més paciència que un sant! Segur que us ha passat més d’un cop que vaig al super i et trobes que estas amb un munt de coses per ficar dins les boses i el dependent ja t’està atacant amb els articles del proper client?? Doncs aquí no passa!! De fet, el primer cop que em va passar que jo estava estressada perquè no tenia temps de ficar-ho tot dins de les boses i hi havia gent esperant, la dona de la caixa em va dir, tranquila, que t’esperem… i jo què?????? Sí sí, i el millor de tot és que t’esperen amb un gran somriure a la boca!

No sé si és paciència o no, però el conductor de l’autobús per exemple, sempre esperarà a que paguis el bitllet, no arrencarà ni tancarà les portes mai abans que hagis pagat o bé els 1.40 pounds o hagis passat la targeta… i què tal el fet que estiguis esperant el bus, i que tot i que la porta no s’obri al teu davant, la gent esperi o et pregunti si hi puges??? Això em recorda a montréal, aquell dia amb tota la cua al darrera i tothom esperant a que jo pugés perquè jo era la primera que havia arribat… això és educació i respecte i el demés són tonteries…

Una mica bruta en general! xD Recordeu la película de Braveheart? O una una mica més recent, Brave?? Bé, doncs imagineu-vos la brutalitat amb la que fan les coses, tot ficat dins una dansa tradicional… espectacular oi?? Doncs sí!

Divendres passat vaig anar a observar com es ballaven aquestes danses anomenades Ceilidh (es pronuncia en plan caeli o algo així…). De fet hi vaig anar totalment enganyada, o més que res em vaig deixar enrredar… Jo que pensava que em portaven només a observar i em vaig trobar ficada en el percal fins al fons! La qüestió no és observar, sino participar-hi! Així que després de veure com anava la primera dansa, i el tema, i beure una cerveseta per entonar amb l’entorn. Em vaig disposar a ficar-me dins d’una d’aquelles danses. Vaja, que al final em va acabar agradant i no em van treure d’allà fins a la última que van tocar. En total van ser potser unes 3-4h de balls diferents i músiques amb violí, guitarres i bateria que et feien anar enrrere en el temps i trobar-te dins d’una d’aquestes películes de paissatges escocesos.

Només tinc un vídeo grabat, no vaig poder grabar més perquè la resta vaig estar ballant…

Ceilidh – vídeo

I per aquells que encara tingueu el dubte, tranquils jo també el tinc, encara no m’he vist amb forces de preguntar de forma directa si porten o no calcotets xD

Ja n’hi ha que m’han “criticat” o més que res, comentat que tinc una certa fixació per al color morat, o almenys per tots aquells colors que es troben entre el blau i el vermell. No sé de què serà, però ja a Montréal m’hi van fer fixar gràcies a que tenia a la vista tota la meva roba penjada. I ara, he portat aquesta obsessió una mica més enllà! xD Què millor que buscar aquella part de feminitat que potser em falta en un color de la infinitat de varietat de colors que hi ha al mercat? Doncs després de quasi una setmana sense donar senyals de vida en aquest bloc, en part perquè he estat buscant pis, en part perquè en el moment de buscar-lo vaig  voler ficar-lo i decorar-lo al meu gust (no espereu massa tampoc! que hi ha encara moooooooltes coses per fer… ^^), i en part també perquè diumenge vaig tenir un dia de muntatge IKEA! El qual suposo que acabaré tornant a repetir el pròxim cap de setmana… Com en pot arribar a ser de dur això de muntar mobles!!! :S

Doncs al que anava, que com sempre em despisto… La meva habitació he decidit pintar-la així!

Morada, lila, o lila, com preferiu dir-li xD al cap i a la fi tots acaben venint de la mateixa barreja de colors blau i vermell 😉

M’he decantat per un color bàsic pel bany, un blau bastant intens. El qual, com que vaig utilitzar el mateix rodet que per la meva habitació vaig acabar tenint un acabat molt currat d’estocat venecià! 😛

Un color verd llima domina en una de les parets del meu saló/menjador, i una tele tamany familiar que ja estava aquí quan vaig arribar sembla que sigui la protagonista! El sofà encara és provisional…

I…. La cuina!!! Seguint la mateixa tonalitat de verd intens, té una partet més fosca i la resta amb el mateix verd però més esclarit. He de dir que quan el propietari va venir em va dir, ostres, la cuina era tan gran??

Doncs bé, amb això resumeixo que un sol color pot canviar de forma considerable la imatge d’una estança, i que a part de la imatge, lluminositat i claredat, pot donar la sensació que hagi fins i tot crescut! Si no us ho creieu, feu un cop d’ull a les fotos del abans 😉 .

Què millor que anar a un restaurant i decidir el que menjaràs per les calories que t’aporta??

està clar que d’aquests quatre el més sa és el salmó, i bé, això encara aportava poques calories… un esmorzar així típic amb ous, bacon, sausages i alguna cosa més per allà de greix aportava ni més ni menys que 1500 calories! Res, que una dona amb això ja en té prou per aguantar tot un dia sencer xD

Avui dia de pluja i caminadeta… i ho reconec… fot un fred que pela! :S

Pos eso, hi ha una cosa que s’anomena gaferia, ser gafe, doncs jo avui ho he estat bastant! 🙁 Anar a veure un pis, i que t’agradi tot i ser car, i que just t’estas despedint del landlord el truquin i li diguin que l’agafen és ser… GAFE! xD

Però bé, a part d’això el dia ha transcorregut sense massa entravancs. El transport públic, únicament monopolitzat per busos, és força desquiciant! Després de viure a montréal on els busos van més que follats, aquí van amb una calma xixa impresionant! Sembla que no tinguin pas pressa per arribar enlloc. Per sort els horaris marcats per la companyia son força encertats… Els preus, bé, el bitllet senzill val 1.40 pounds, i una targeta mensual en val 54. Evidentment avui ja m’he fet la meva targeta mensual amb foto i tot! 😛

I de la rasca… bé, m’he llevat avui i a fora ficava que estavem a -1ºC… al sortir no feia massa fred, però a la que s’ha post el sol… buffff quina RASCA!! :S potser també pq nava només amb una sudadera i un talla vent 😛 hehehe

Avui a més d’això quan he entrat al John Smith o alguna cosa semblant, o altrament dit El Corte Inglés de Edinburgh, m’han donat un paperet tal com aquest

Al donar-me’l la noieta anava recitant: keep the UK together!! He de dir que el paperet és bonissim com a publicitat contrària a la independència! tenen un bon equip de màrqueting aquests! i amb 2 anys d’antel·lació i ja estan així??? bufff, no vull saber d’aquí a 2 anys! xD

Hi ha dies que et lleves i penses…avui em menjaré el món! bé, jo avui més que menjar-me el món tenia com a mínim la intenció d’arribar sencera i sense massa entrabancs a Edinburgh. Tot i això he tingut un seguit de moments afortunats i desafortunats durant el dia…

– moment de sort: no haver de pagar per sobrepes tot i que la maleta superava els 27kg…

– moment de no tanta sort… he perdut el meu braçalet de plata que fa 13 anys que no em trec… merda de controls policials! 🙁

– moment de: “m’agraden les escales quan arribo a una ciutat a passar-hi una llarga temporada” evidentment l’hotel no podia no tenir escales i està més que amagada l’habitació! Havia de carregar les maletes escales avall per arribar-hi…

– moment de sort: l’habitació de l’hotel on estic és força acollidora (tot i la problemàtica anterior… ). El bany és nou, tinc una tauleta per sentar-me, i poder menjar i una tele tamany familiar! xD

– moment de més sort: m’he trobat un pound pel carrer!!! 😛 (segueixo amb la meva ratxa de trobar-me monedes en llocs que no són Barcelona xD)

– la sort seguia… mòbil funcionant amb internet a les 2h d’arribar a Edinburgh! això mola 😛

– la pluja no seria tenir mala sort oi?? 🙁

– arribar a l’hotel, connectar el portàtil i tenir intenció a trucar tot els pisos que ja m’havia mirat i veure que o l’anunci ja no hi és o que truques i et diuen que ja està agafat és….. la mala sort d’últim moment del dia! ^^

Amb això me’n vaig a dormir, demà potser tinc un parell de visites de pisos, bancs i tasques vàries a fer per aquí…

Ahh!! me n’oblidava!! moment de sort i mooooooooooooolta sort del dia! Han trobat el meu braçalet als objectes perduts!!! No si encara tindrem gent honrrada per Espanya i tot xD.

Rose Street llumetes de nadal!

Noodle time!! gràcies al bol que m’he comprat i la cullera/forquilla/ganivet que me va portar el xavi de SFC!