Category Archives: Excursions

Excursions

Excursions

Lomond Hills – Descobrint noves muntanyes

2 Comments

Fa ja un temps vaig unir-me al que seria la UEC d’aquí, o potser el centre excursionista de gràcia, la qüestió és que m’hi estic ficant en contacte. Fa potser un mes vaig anar a una passejadeta que feien per una de les muntanyetes que tenim a l’interior de la ciutat. Avui he apostat per alguna cosa una mica més forta i hem fet una caminada per les Lomond Hills.

La intenció era vorejar els dos pics i pujar primer al East Lomond Hill de 434m d’altitud i després al West Lomond Hill de 522m, si si, moooooolt altes totes dues xD La distància prevista era de 12milles aprox, no demaneu que les distàncies siguin en quilòmitres! que vindrien a ser uns 20 i algo quilòmitres més o menys.

Teòricament el dia havia de ser clar i assolellat, però no ha sortit el sol fins passades la 1 de la tarda… però bé, el dia almenys s’ha aguantat i tot i el vent fort que feia una samarreta de màniga llarga tèrmica i l’impermeable han estat suficients! Això sí, no es pot sortir de casa sense guants, gorro i un bon buff!! això sí que és més que bàsic!

Us deixo la ruta del runkeeper i les fotos que he anat fent durant el dia 😉

Mapa de les Lomond Hills i excursió

Des de dins del Lomond Hills

Esperant a la tropa!

Ballo Recevoir

Caminant per dins de les Lomond Hills, és com una mena d’altiplà

Ballo Recevoir des del East Hill 434m

East Lomond Hill 434m

Esperant al Sol!!!! Ha sortit i tot!

Des de dalt del West Lomond Hill 522m

A dalt del punt més alt! West Lomond Hill 522m

Baixant pel dret!! Neu avall!! 😀

Hem baixat des d’allà dalt!

Pedres en equilibri i a dins hi havia una cova!

Nevat nevat!

Tot i muntanyes baixes és un paissatge preciós!!!

Aquí tenim la muntanya al complet!

Excursions

Passejant per la vora del riu :)

2 Comments

Aquest va tard, ho sé, però el temps és limitat i les coses que s’han de fer quan vius sol i portes tots els temes del pis són infinites! Si no és un all és una ceba…

Però bé, feia dies que tenia ganes d’escriure la ruta que vaig fer fa un parell de setmanes caminant. Vaig sortir des de casa i la meva intenció era resseguir el riu fins arribar al mar. Aquí hi ha una cosa que m’encanta, hi ha una llista llarga de camins marcats i ben senyalitzats que et porten per la ciutat per racons perduts que no pensaries que estan en una ciutat més o menys urbanitzada.

En primer lloc vaig caminar fins a l’inici de Princess Street per agafar el riu des d’allà. Es baixa per un caminet de pedra fins arribar quasi al llit del riu, es ressegueix doncs un camí de terra amb arbres i de tant en tant es passa per sota algun que altre pont de pedra antic.

Vaig descobrir que hi ha un mercat els dissabtes al costat de l’Stockbridge. Em va fer gràcia perquè hi havia un que venia paella per dinar 😉 . Hi hauré de tornar algun altre dia, tenien pernil de gla espanyol a un preu prou assequible, i tenia bona pinta…

El camí es perd una mica entre els carrers ara mateix, bàsicament perquè Edinburgh sembla barcelona, per una sola raó, les obres! Hi havia obres al camí, però s’ha d’intentar seguir les indicacions de Leith Walk fins arribar al mar.

 

Cases típiques d’Edinburgh

Camí a prop de St Marks Park

A punt d’arribar al mar Henderson St

 Un cop allà tenia la opció d’agafar el bus per tornar a casa, o seguir caminant, i evidentment vaig optar per la segona opció! Vaig caminar fin al Britànica, el vaixell de la reina, i vaig anar seguint el mar en direcció oest fins a un far molt bucòlic.

Far – prop de Pier Pl.

Ja després no més em faltava seguir el camí recte de tornada a casa 😉 …

Si voleu podeu mirar la ruta al Runkeeper -> Ruta – Leith Walk, 21.23km

 

Excursions, Fotos

Cap dera Aubeta (2.447m)

1 Comment

He de dir en un primer terme que l’excursió havia de ser fins a la Tuca dera Aubeta (2.487m), però resulta que anar amb el teu pare amb un GPS i un track marcat i tu amb el mapa de l’Alpina, sempre fa que acabin havent confusions… :S Tot i això, tan el Cap com la Tuca estaven un al costat de l’altre, però per una es pujava des del coll a la dreta (Tuca) i l’altre des del coll a l’esquerra (Cap).

Petit resum de l’excursió:

L’excursió comença des de la Borda d’Escunhau, on s’hi arriba per una pista de 12 km des del poble d’Escunhau (Val d’Aran). En cas que no es disposi de 4×4 sempre es pot intentar ficar el propi cotxe per allà dins, però bé això va a gustos de cadascú, en cas contrari, es pot optar per la patejada de 12km més, més els 12 de baixada…

Es segueix la vall amunt fins arribar a l’Estanhot d’Escunhau, el camí aquí és molt marcat, ja sigui pel munt de vaques que hi pasturen com pel corriol que queda ben senyalat a l’esquerra del riu. Es triguen uns 40min per arribar a l’estany. Un cop arribat allà, s’ha de girar a l’esquerra abans d’arribar a l’estany i seguir pel llit del rierol sec. Aquí el camí no està quasi marcat i s’han d’anar seguint les fites que es troben al llarg de la ruta.

Mentre es puja pel rierol es veu a la dreta un parell de tucs a la dreta separats per una gran escletxa, el que queda més a l’esquerra és la Tuca dera Aubeta, si voleu pujar a la Tuca, ja sabeu què toca 😉 Seguim pujant i un cop arribats al coll podem girar a l’esquerra per fer un pic potser més fàcil però amb una mica de grimpada per la carena.

Arribats al cap, ens vem trobar amb un munt de formiques voladores atacants que ens van fer marxar del que era el punt més alt per a baixar una mica més i patir només l’atac de les mosques… 🙁 Almenys aquestes no piquen i no n’hi havia pas tantes…

Les vistes des de dalt són espectaculars!! 😀 es pot veure el Montardo just a tocar, la Salana, el Tossau de Mar, el tuc de Besiverri, l’Aneto i un bon 360 dels pics més alts dels voltants! El temps total de pujada és d’1h15min aproximadament sense parar, el problema és que el camí és força perdedor després del llac i requereix posar atenció.

Track de l’excursió gravat amb el Runkeeper 

Fotos de l’excursió:

Es poden veure marmotes i una flor molt bonica que es tiu Tora blava (Aconitum napellus), la qual dins els seus pètals liles hi ha una substància summament tòxica que millor no tocar…

Tora blava

Vistes des del punt de sortida

Vistes des de l’estanhot d’escunhau

Estanhot d’Escunhau

Des del coll, paret de la vessant est

Tossau de Mar i Besiverri, vistes des del coll

Montardo i la Restanca

Mauberme, Bagergue, la Salana

Aneto


Excursions

La Ronda Verda – amb variacions 60km de bici

3 Comments

Ja feia temps que tenia ganes de fer-la i avui, tot i la calor que feia m’he disposat a fer la famosa Ronda Verda, un circuit de més de 70km que rodeja la ciutat de Barcelona, des de les platges de la Barceloneta fins a la serra de collserola i des de quasi el llobregat fins al besòs.

L’altre dia ja vaig fer un intent d’agafar-ne un tros, però degut a la mala senyalització em vaig mig perdre. Avui me l’he mirat bé i he intentat seguir les “senyalitzacions” al peu de la lletra. He de dir que està marcat amb el cul! 🙁 Quantes menys senyalitzacions es necessiten més n’hi trobes i quan més en necessites, oups! Res! perds el rastre!! :S Tot el que és la zona de la gran via amb zona franca fins arribar a la carretera de les aigües està sumament senyalitzat! Allà és bastant impossible perdre’s, hi ha algun moment que et pots despistar però en general prou bé. El problema és quan arribats a la carretara de les aigües a l’alçada del tibidabo, es perd el rastre de les senyals així que he fet la meva pròpia variació pujant per dins fins arribar a la rabassada i enganxar la continuació de la ronda verda.

Un altra de les dificultats és arribats al carrer Lliçà, just després que s’acabi el camí de terra i comencin els carrers pavimentats, allà es tornar  a perdre el rastre! La qüestió és arribar al pont que travessa l’autovia, i un cop allà el pitjor és trobar el camí per a travessar el besòs i anar pel parc fluvial del besòs. Aquí les indicacions es perden per complet i he acabat saltant una balla amb la bici per poder sortir del llit del riu… Un desastre però bé… 🙁

mapa de la ronda verda

ruta del runkeeper

Excursions

Carretera de les Aigües – Un any més tard…

8 Comments

Ja ho diuen ja, que en general les coses no canvien, i per moltes reformes que es facin a la ciutat de Barcelona, la Carretera de les aigües seguirà igual de botoruda i plena de gent que camina, passeja el gos, va a córrer o els típics que pugen en bici fins a dalt i fan la carretera de les aigües amb una bici més preparada que pel que realment necessites xD.

Avui em venia de gust fer una volteta per la carretera de les aigües per recordar vells temps, quan me n’anava a fer rutes per allà al mig. He sortit de casa i he pujat pel lloc habitual, tot igual, sense canvis. Part d’esfalt mig o del tot destrossat, tampoc sense canvis xD. I finalment la preciada carretera de les aigües. Me n’he adonat que això d’esquivar els gossos tamany liliput acabarà sent un esport nacional, de debò que els que tenen un gos que no medeix més de 30cm de llarg no el poden portar lligat???? el mateix dic amb els que son tamany familiar que com no vigilis et salten al damunt i el pijor és que l’amo et digui: tranquil·la que no fa res… Sí sí, no fa res però està venint cap a mi i m’està bordant amb cara de pocs amics!!! :S

Bé, deixant el tema criatures perilloses… la ruta ha prou curta per posar-me una mica al dia en tema de pujades…ja no recordava lo dura que era la pujada fins al tibidabo! Però l’he fet amb prou dignitat i m’he permès el luxe de ser capaç d’avançar a dos “pro” amb la seva super bici de ciutat 😛 Clar que no diré els que m’han avançat, això seria perdre el poc orgull que em queda xD

Excursions

Passeig en bici: Barcelona – Sabadell

10 Comments

Després de més de 3 mesos sense fer quasi res d’exercici… bé, de fet diria que deu fer realment des del desembre que no faig res de forma mínimament constant… avui me n’he anat amb el xavi fins a Sabadell! Havia de ser un passeig en bici, en plan planer… pla ho era això està clarissim, però el tema del passeig ja tinc més dubtes xD Bé, potser ho hagués estat si la meva forma física hagués estat en més bon estat, però tot i això crec que he aguantat amb prou dignitat… ^^

La ruta era bàsicament arribar fins a la desembocadura del riu Besòs, a l’est de Barcelona. Ens ha costat uns 11km arribar fins allà amb la tonteria, i a partir d’aquí hem anat seguint el riu Besòs fins arribar al riu Ripoll. Hem anat generalment per la riba dreta (mirant el riu de pujada 😛 ) d’ambdós rius, on el camí era bastant planer. El tram potser més complicat ha estat la zona del riu Besòs on ens hem trobat una bicicletada popular amb un munt de ciclistes fent el burro per allà al mig, anant pel costat del “carril bici” que no tocava i amb la perillositat de menjar-te’n més d’un de cara que anava despistat :S . Per sort no he acabat per terra…

Per ser el meu primer contacte amb la bici des de feia temps no està malament, ara, em fot un mal el cul que no vegis! 🙁 I crec que aquesta nit dormiré planeta planeta 😛

I per aquells que us interessi, us deixo el track que hem fet (Arxiu GPX). El nivell de dificultat és de fàcil a moderat, tot depèn de la capacitat física de cadascú, però és tot molt planer i la ruta és 100% ciclable amb una bici de ciutat com la meva 😛 .

La màxima altitud són 200m. La velocitat mitja de ruta han estat uns 16-17km/h.

Excursions, una salamandreta à Montréal

Dia 72: the real trail!

1 Comment

The real trail o altrament dit una excursió tècnica, complicada, sólo para expertos… o almenys això ha estat el que hem vist en un comentari al mateix track a internet i el que més o menys ens ha volgut donar entendre el senyor que hi havia al garitu del parc de Mont Tremblant aquest matí. Bé, suposo que estic massa “mal” acostumada als típics corriols, camins o rutes del GR del pirineu o la dificultat i la tècnica i algun coneixement de grimpada poden ser molt útils per poder tirar endavant. Aquí, la gran i única dificultat de la gran ruta de 14km (aller-retour) ha estat no caure al fang! xd

És a dir, el camí per experts era de l’estil:

Vinga va, li ficarem una mica de dificultat, per poder seguir el camí havies de estar atent a les senyals estil GR

(les blanques i vermelles a les que estic acostumada a la Val d’Aran) que aquí eren de color taronja i amb una forma estil el de la foto. El més divertit de tot és que tot i que el camí era nou, suposo que després de l’huracà molts dels arbres van acabar tapant el camí, el van tornar a habilitar amb l’ajuda d’una motoserra i alguns senyals seguien enganxats però l’arbre no estava on tocava xd

I ja per acabar la més alta dificultat del camí, com he dit, no caure dins el fang!! Ha estat una tasca vagament difícil però al final del camí he acabat neta i pulida, bé, amb alguna que altra esgarrixada perquè clar, si no passava pel camí passava pel mig dels arbres i de ben segur algun blau que apareixerà demà de les branques que m’he clavat ^^

Això sí, les vistes eren molt boniques i com sempre i durant la major part del viatge, hi havia algun llac per observar, tranquil i amb l’aigua que feia un mirall quasi perfecte.

I ja per acabar he entès perquè a Catalunya no tenim parc naturals… perquè bàsicament si veiessim això pel camí

no podriem deixar-ho allà, total que hauriem d’incomplir cada vegada que veiem un cep o un rovelló la llei 😛

I aquesta vegada ja m’ho he currat una mcia més, podeu visitar el track al meu perfil de runkeeper i podeu visualitzar les fotos que he anat fent al llarg del camí 😉

Excursions, una salamandreta à Montréal

Dia 71: recordant el NFS :D

3 Comments

“Perseguimos un diablo rojo por los puentes cubiertos. “Va a más de 190!!”

Qui no recorda aquesta frase??? Encara recordo quan jugava de petita i sentia aquesta frase, jo amb el meu Lamborghini Diablo de color vermell mentre passava pel circuit típic del Need For Speed III per sota dels puentes i sentia les sirenes de la policia. Sempre havia pensat que això dels puentes cubiertos era només una cosa del joc, però avui per fi he deixat la ficció darrera d’una pantalla pixelada per passar a… això!!

Es troba a punt d’entrar al Parc de la Mauricie on avui hem anat a passar-hi el dia, data de l’any 1936, i suposo que deu ser ja dels pocs ponts coberts que encara queden per les carreteres canadenques.

En el dia de relax hem fet una petita excursioneta per un camí que anava pel costat d’unes, segons la noia del garitu d’informació, cascades. Hem pujat fins al mirador a uns 323m d’altitud, tampoc demanessim massa xd. A més avui he descobert que amb el runkeeper puc fer fotos durant el camí i així queden marcades durant la ruta. Les vistes des de dalt, tot i les baixes altures, segueixen valent la pena 😉 .

Després d’un picnic al parc com a bons canadencs (ja que avui el parc era de la concessió canadenca), hem agafat un parell de canoes i ens hem anat a fer el burro pel llac Eduard, al mateix parc de la Mauricie. La canoa he de dir que era molt inestable i que ha hagut un moment que he patit per tornar seca a casa, bàsicament perquè entre el vent que feia i que la barqueta no tenia ni una punta d’estabilitat jo em veia a l’aigua i amb el braç ben estirat perquè no se’m mullés la càmera ^^ .

En general a Nord-Amèrica ens sentim com si estiguessim en una película… avui dins la canoa m’he imaginat dins d’un dels còmics del Snoopy 😛

I us en fareu creus, però tot i la meva “experiència” en cartografia de muntanya he confiat la ruta a aquest super mega guai mapa xd la veritat és que estava millor que el que et donaven gratis al pagar l’entrada del parc!

Excursions, una salamandreta à Montréal

Dia 69: Parc National de la Jacques Cartier

3 Comments

A Catalunya estem massa mal acostumats que els Parcs Naturals no es paguen, simplement et fan deixar el cotxe a l’entrada del Parc, et fan caminar un munt a peu fins a arribar a alguna excursió mínimament digne o pagar el preu d’un taxi de l’amic del poble perquè et pugi fins a dalt. En canvi aquí els Parcs Naturals són pagant. Tots valen el mateix preu base de $5.50, sigui gran o sigui petit, això és indiferent. El que sí que et trobaràs és a cada pàrquing de més de 10 places un labavo, evidentment no esperis sempre un labavo com déu mana, acostument a ser forats al terra xd, però en cada parc hi ha la corresponent caseta d’informació amb la corresponent botigueta de turnu i el lavabo, aquest sí, com déu mana! A més d’això una de les coses que més m’agraden són la gran quantitat de senyalitzacions que es troben repartides pel parc les quals indiquen els caminets per on pots fer alguna que altra excursioneta, no espereu cap gran randonée, però el que sí que trobareu serà que els camins estàn més que marcats, trepitjats i treballats perquè no et sigui complicat accedir-hi. I si per algun motiu algun tronc despistat cau i bloqueja el camí no crec que triguin gaire a reparar-ho i deixar-ho altre cop obert i acondicionat!

L’excursió que hem fet avui era una petita part d’una llarga excursió entre els arbres, nosaltres només voliem pujar fins a un mirador per guatiar la bona vista de la vall de la ribera del Jacques Cartier. Hem fet 255m de desnivell que ens han portat a una alçada d’uns 530m d’altitud, uns escassos 5km fets amb molta calma ens han ofert unes vistes tals com aquesta:

Com podeu veure el dia no acompanyava massa, la veritat és que estava mig ploviscant, però entre els arbres poc ens hem mullat. L’excursió es deia les Loups.

Finalment hem agafat el cotxe per seguir el camí que s’endissava cap al parc i hem vist el que ens hem perdut de fer en kaiak si haguessim arribat més d’hora i si també el dia hagués estat una mica més assolellat.

Hi ha uns ràpids al llarg del riu que permeten fer fins a una baixada de 3h en kaiak, canoa o una mena de donuts al pur estil parc aquàtic!

Excursions, una salamandreta à Montréal

Dia 46: Chambly – Saint-Jean-sur Richelieu en bici 20km

5 Comments

Bé, ahir vaig explicar la primera part de la ruta del dissabte, doncs avui toca la segona part.  El camí d’aquest segon tram era pel costat de la ribera de Saint-Jean.

Primer de tot el camí anava al costat del Canal de Chambly, un canal considerat històric i on les barques i quasi iots d’alguns quebecois naveguen tranquilament.

A cada canvi de nivell del canal hi ha una caseta com aquesta, super mona, amb un paio a dintre que cada vegada que ve el barquito ha de sortir, obrir i tancar les comportes i torna dins la caseta. Evidentment no hi pot faltar una preciosa bandera de Canadà (no fos cas que deixessim de ser patriòtics!). Llàstima que just el moment que vaig fer la foto vaig estar esperant una estona i no va fer ni un bri de vent 🙁 . I gràcies a la famosa llei de murphy quan em vaig pujar de nou a la bici va tornar el vent… ¬¬

Després d’una bona estona amb el canal així d’estret, aquest es feia més ample i deixava pas a quasi un riu, on la gran majoria de cases que hi havia per allà tenien cadascun el seu mini embarcament amb un parell de cadires i alguns amb estufa i tot!! Cada vegada em trobo coses més rares…

Embarcaments particulars al Canal de Chambly.

I bé, com us podeu imaginar la majoria de les cases no eren simples casetes… de fet, durant la major part del camí em vaig sentir com en una pel·lícula americana. Cada caseta amb les seves escales, el seu porxo (algunes amb porsche i tot), el cotxe, l’altre cotxe, el cotxe del nen de 16 anys, el jardinet de davant, el jardinet de darrera, la barcacoa, la fonteta per fer bonic… i bé tot una llarga llista de luxes i més luxes d’aquestes cases de zones residencials que estem acostumats a veure a les pel·lícules. Vindria a ser una cosa estil així:

Bé, sé que aquesta no és extramadament gran, però és que era la única que més o menys em cabia a la càmera. Una de les cases vaig haver de fer 4 fotos per poder-la fotografiar tota ^^

I després d’això ja s’arriba a l’últim tram del camí, on curiosament la route verte (la ruta verda de bicicletes) es troba just al mig entre el canal de Chambly i la ribera de Saint-Jean. Vaja, que si et despistes una mica te’n vas a l’aigua, vagis a dreta o a esquerra 😛 .

I finalment, després de 50km de ruta, vaig arribar al meu destí: Saint-Jean-sur Richelieu! El poble no és que tingués tampoc massa, suposo que vaig arribar al punt en que tothom es trobava al quadre international de Mongonflieres (un event anual on dos cops al dia hi ha un enlairament de globus aeroestàtics), i els que se suposaven eren els dos carrers més principals no hi havia ni déu! Encara sort que em vaig trobar el “famós” mercat on vaig poder comprar-me una tarrineta de bleuets (mirtills, arándanos)  per 2.50CAD. Així que vaig menjar el meu super entrepà fet amb una pita i la tarrina de bleuets amb aquestes vistes…

Saint-Jean-sur Richelieu

I evidentment després d’arribar… tocava tornar! I els núvols amenaçaven una mica de pluja així que tampoc podia perdre massa temps…

El mapa de la ruta