Salamandreta

Això és el que tindré jo demà. O més ben dit en català, tiretes. Abans d’ahir l’albert em va informar que la seva bicicleta estava neta i revisada, i jo poc temps em va faltar per dir-li que no podia anar amb una bici neta, que tocava embrutar-la. Mal fet! vaig fer mal fet! bé, mal fet no, perquè m’ho he passat super bé avui… però ara mateix estic rebentada… demà primer dia de feina i amb unes agulletes de cal déu! Avui, com a objectiu que tenia des de feia temps, hem arribat a Sant Cugat!!! pensareu que està aquí al costat, total en ferrocarrils s’hi arriba en mitja horeta, i en cotxe, poc menys… però en bici, pel camí llarg i parant a fer les fotos i els apunts de rigor per la ruta han estat unes 3h aproximadament!! I clar, no eren pas en baixada, bé, una bona part sí, però d’entrada, tocava pujar fins quasi el tibidabu, després un tros de “falso llano” que dic jo, pujades i baixades, i finalment planet i baixada fins Sant Cugat! I no hem tornat pas en tren, no no. La cosa era tornar a travessar collserola, per un altre camí més directe, però al cap i a la fi, la pujada era la mateixa…

Pobre albert, encara no sé com aguanta esperar-me… potser serà perquè jo també l’espero quan fa les fotos… però és que només faltaria que no l’esperés! En fi, han estat uns 38-39 km i ho hem fet amb parades i tot amb unes 5h. Bé, quan l’albert me passi les fotos d’avui, penjaré alguna, ara per ara, només les paraules d’una agotada i rebentada…

Ja per acabar, cal dir que d’aquí a uns dies hi haurà la ruta especificada a la pàgina web de www.rutescollserola.com !

a Sant Medir ->

Dia rere dia les meves visites em sorprenen… Aquest cop, la visita venia d’un grup d’amics que van trobar suposu la web de l’Albert (www.rutescollserola.com) i que visitant-la van trobar el link cap al meu blog. Un d’ells em va enviar un mail explicant la situació i comentant que es dedicaven a buscar fonts per la serra de Collserola. No m’hagués imaginat pas que hi hagués 200 fonts i que ja n’haguessin trobat 189!! No sé pas l’ajuda que podem arribar a donar, si només en falten 11, deuen ser les més difícils de trobar. És una mica com al GTA, els objetos ocultos, quants més n’has trobat, més difícil és de trobar els que et falten… Però tot i així, faré la col·laboració a donar veus.

Si us agrada recórrer collserola, en bici, caminant, corrent, … i voleu col·laborar amb aquest grup d’amics que s’han dedicat a fer una troballa com aquesta, ja sabeu, podeu visitar la seva web www.fontscollserola.com i ajudar-los a completar la llista!

O almenys, sinó, podeu visitar la seva web, que té un munt de rutes i camins preparats per passar per tot el seguit de fonts que han trobat fins ara!!

Doncs sí, ja s’ha acabat, s’ha acabat l’experiència que m’ha durat 7 dies sencers!! va començar el dilluns d’aquesta setmana, i avui em trobo sentada ara matex al despatxet de l’ordinador de l’hotel de 5 estrelles que ens ha pagat toyota per estar tot el dia. Tinc tantes coses per explicar que no seria capaç d’explicar-les totes, així que a partir de dilluns intentaré fer com una mena de retransmissió en diferit del Raid Femení Toyota!!!

un petó a tots i segueixo vivita i coleando amb unes ganes de repetir el que he fet!! Una experiència inoblidable i un munt de gent que he conegut encantadora…

dilluns segueixo…

No és un mazda no. Ni tampoc una vespa. L’efecte de la fricció de l’aire contra un cos que es mou a alta velocitat. No és més que el so que deixem al pas l’albert i jo. El diumenge vem anar altre cop en bici. I això que el dia anterior havia sortit de festa, però anar en bici ja és un motiu per llevar-se aviat, tot i només portar 4 hores dormides.

La previsió del temps segons meteocat: temps ennuvolat, amb temperatures màximes de 20º i mínimes de 12º.

El fet de pensar que podria estrenar la samarreta nova de màniga llarga per anar en bici ja era un altre alicient. Surto tota contenta de casa amb la meva estimada samarreta i la pobra no em dura ni 5 minuts. Després de la primera pujada, fora. Encara sort que portava una samarreta sense mànigues a sota, sinó em fregeixo viva! Clar, que tampoc vaig estar tant lluny de fregir-me. Els del meteocat anàven errats, i el dia va resultar ser altament assolellat. Un sol de justícia va acabar per cremar-me els hombros, i em va deixar una marca preciosa de morenu ciclista . En el fons ara ja estic contenta que faci més fresqueta, així no m’haig de posar tirants i no se’m veu tota cremadeta.

La velocitat màxima d’aquest cop han estat 63,67 km/h. Almenys això diu el compta kilòmetres de l’albert… val a dir que jo aquestes velocitats només les agafo en terreny asfaltat, però que n’hi ha un que fins i tot amb terra acaba arribant als 40 (oi que sí albert? o són més? ¬¬ ).

A quant arribarem a la pròxima?

Va ser una ruta tranquileta, fer tota la carretera de les aigües, que és bastant planera i finalment pujar a sant pere màrtir.

És guapa la baixada vista des d’aqui!

Com sempre, podreu trobar les rutes a rutescollserola.com

Qui ha dit que hi ha res impossible? La impossibilitat de les coses depèn de l’esforç de cadascú. No podem dir que una cosa és impossible si abans no l’hem intentat. I tampoc podem deixar d’intentar una cosa perquè el primer cop no ho hem aconseguit.

És el cas d’aquesta pujada. Jo sempre havia pensat que era impossible, per poca pendent que sembli, aquesta pujada és una de les pujades més fortes que he intentat fer (de moment) per collserola. És l’últim “repexón”. I tot i que l’últim cop tampoc la vaig aconseguir fer, perquè em fa por que la bici em volqui, ho vaig aconseguir l’estiu passat amb la bicicleta del xavi. No ho havia posat abans per falta d’imatges que constatessin que la pujada no és pas cosa fàcil. I sinó que aquells que l’hagueu intentat, i no sigueu sobredesenvolupats, ho corroborin.

Aquest cop havia aconseguit arribar fins una mica més amunt de la meitat…(la de la foto sóc jo, i l’albert havia parat per fer una de les seves fotos… ¬¬ )

mirada així sembla super plana…

Això sembla més el principi de la serie del capità Planeta que no pas el resum de temps que hi ha hagut avui. Ho hem tingut tot: núvol, pluja, vent i sol. Només ens faltava la nevada !! jeje Avui amb l’albert hem anat en bici, ja feia molt que no hi anàvem i ja ho trobava a faltar… si si, per poc que ho sembli, ja trobava a faltar les pujades eternes i dures, amb l’albert al davant, que pobret ha de tenir molta paciència per esperar-me… clar, que jo també tinc paciència! A quasi cada cantonada es para o per fer una foto del trencall, o per apuntar el número de km al que està.

Avui nou récord: 3h sense parar amb quasi tot pujada!, no hem parat ni per descansar, només per fer les fotos corresponents i per decidir la ruta, res més! Això sí! estic rebentada… segons el compta quilòmetres de l’albert han estat uns 28km aproximadament. Demà tindré unes agulletes considerables, i això que les de dansa del ventre del dijous encara no se m’havien passat… Ha estat dur, però fer camins nous, baixar per caminets estrets de GR i PR que van entre els arbres i només hi passa un, tenir vistes de quasi totes les rodalies de Barcelona amb força claredat, i gaudir d’un matí d’esport, és una d’aquelles coses que més m’agraden.

Aquesta ha estat la ruta, des de baixada de la glòria, just al costat de casa meva, fins més enllà del velòdrom d’horta, i després fins a dalt del tibidabu, on ens hem menjat, per variar, galetes amb xocolata per recuperar forces !

I per aquells que volgueu fer la ruta vosaltres mateixos, properament estarà penjada de forma detallada a RutesCollserola.com

Has somiat mai en anar en bicicleta sense perdre’t? Agafar camins poc corrents i buits de gent? Veure Barcelona des de (quasi) l’aire? Sentir el vent fregar les teves galtes mentre fas un descens per carrers asfaltats i sense cotxes? Compartir un matí de diumenge amb els amics? Poder compartir les teves rutes amb la resta?

Doncs deixa de somiar!

Ja ho diuen que quan penses molt en una cosa es fa realitat… Ara és el moment que puguis realitzar el teu somni. Només cal que visitis www.rutescollserola.com. Un lloc web on hi trobaràs tot el que necessites per anar en bicicleta per Collserola. Rutes variades, trams de rutes per poder crear la teva pròpia ruta. Una descripció detallada per metres per poder-la seguir amb facilitat. Amb l’ajuda del GoogleMaps podràs veure la ruta sobre el mapa. Podràs compartir rutes i experiències. I el més important, totes les rutes han estat provades i testades, i la majoria d’elles per persones de forma física normal (és a dir, jo ) no per persones sobredesenvolupades físicament (no vull mirar a ningú… ).

No dubteu en visitar-la!

Res res, que a mi les baixades no m’agraden … jeje, a mi el que m’agrada és pujar… ¬¬ Això va per l’Albert! Albert, que et quedi clar: a mi m’agrada baixar per les pendents guais! no pujar-les … Jo crec que avui ha estat un càstig perquè el dia passat no vaig poder venir, i perquè ja fa dies que no vaig amb ells en bici els diumenges… és això? espero que no ! Hem pujat per una pujada que ni un golf podia pujar amb tranquilitat, li havia de fotre gas perquè el cotxe tirés… a més, no en tenia prou amb les meves dificultats (ha de constar que avui no portava la genollera) que un home que devia superar els 40 em digués: encima de la bici venga! – Ja’t fotran ja! puja-hi tu si pots! He pujat potser uns 20-30 metres amb la bici al costat, no era plan de cascar-me el genoll. I la resta, quan hem arribat a una bifurcació, he vist que el pau i l’albert s’estaven morint de ganes de pujar per la pendent forta…i clar, no podia jo deixar-los amb les ganes, i no m’ho creia, però he aconseguit pujar-la sobre la bici!! (hi ha testimonis ). El que no m’ha quedat clar és quin ha estat aquell desnivell…espero que l’albert ens ho sabrà dir.

Tret d’aquesta “pujadeta” l’ascens s’ha dut a terme sense massa complicacions (tret de les ja habituals… ), i quan hem arribat a dalt tocava l’alimentació dels campions: galetes amb xocolata!!! (evidentment, xocolata negra, del 70%). Avui les barritas no han tingut molt d’èxit (serà perquè estaven caducades? )

La primera foto meva anant en bici. Avui l’albert ha portat la seva càmera, i li ha tocat en ell fer de reporter !

Què millor que una imatge d’aigua brollant d’un barranc? Pels temps que corren ara mateix, la sequera general, no plou, no hi ha aigua a catalunya, pentans secs, collites malparades… La meva pregunta és: amb tanta tecnologia que tenim, no podia ningú preveure aquest desastre? Ja fa temps que es preveu que no plou, i han tardat quasi un any a enviar-nos a casa un reductor d’aigua per les aixetes. I ara, que el problema és molt gros, només fem que dir, quin desastre, no hi ha aigua!

La foto és del barranc de Besiberri, baixa del llac de Besiberri (2.000m). Situat als pirineus centrals és un paratge realment bonic. Una cascada impressionant que es va veient durant quasi tot el camí de pujada forta i constant, i un xiuxiueix d’aigua acompanya l’ascens.

Barranc de Besiberri – Ribagorça

Feia massa que no posava una foto al meu blog, i de fet, el motiu del seu inici va ser el d’ensenyar el que a mi m’agrada fotografiar, el que queda fixat en un arxiu, l’instant del temps passat… avui mentre estava ordenant una mica, l’habitació, els documents, fent l’horari pel quatri que ve, he estat mirant també les fotos que he estat fent.

Tot xaferdejant he vist aquesta preciosa fotografia, a mi m’encanta. Trobo que es mostra en ella la impetuositat dels 2.880m que coronen el cim de Mauberme. El punt mig entre França i Catalunya, un punt geogràfic on la visibilitat en un dia clar meravella a tots aquells que han aconseguit arribar fins a dalt. Una excursió molt maca, passant per mines de ferro i el llac de Montoliu, una pujada on fins i tot a l’estiu hi ha alguna clapa de neu i gel i terra ennegrida i roja a causa de les mines.

També és una de les meves primeres fotos…només cal veure el número de l’arxiu, el 865, va ser feta el 15 d’abril de 2006, fa dos anys, i només feia dos mesos que tenia la càmera…

Mauberme – 2.880m