Salamandreta

No havia sapigut mai quina era la dreta i quina l’esquerra al mar, fins el dia que vaig trobar el truc fàcil de dir, com que tot al mar és al revés, doncs fàcil, estribor que sembla esquerra és la dreta i l’altre doncs l’esquerra. Tècnica cutre, però molt efectiva. Tot això ve perquè avui me n’he anat a fer una sortida en veler!! No havia pujat mai en un veler, i era una d’aquelles coses que sempre m’havia fet il·lusió, a part de la d’aconseguir escenificar l’anunci d’estrella des de fa dos anys, sempre havia pensat que havia de ser una cosa ben entretinguda. Ara sí, entretinguda ho estic ara, que després de més de 7 h dalt de l’embarcació sense marejar-me ni una mica, ara estic a casa a terra ferma i m’estic marejant com una sopa :- | .

Realment m’ho he passat de conya, allò si que era vidorra de la bona!! Mentre el nostre estimat patró (altrement dit Sergi) es disposava a tenir el control del veler fent-nos anar amunt i avall a vegades pel canvi de rumb, nosaltres estavem estirats a la proa (o com se digui) descansant, prenent el solet i gaudint del paissatge. Hem après a issar una vela, i el que vol dir rissar-la. A amarrar el veler, i a tirar-ne les cordes a l’aigua, que per sort les teniem agafades per l’altre cap i no han caigut del tot xd. Hem après, almenys jo, a fer un nus, el ballestrinque, servia per assegurar els seguros que penjaven del voltant del vaixell. Hem fins i tot fundejat i hem vist unes medusses tamany familiar. Ha estat una experiència realment interessant!

El color de l’aigua és normal… sobretot quan intentes fondejar prop de la costa perquè hi hagi menys onades xd

Era molt divertit tirar-se des del veler, però el pitjor de tot era tornar-hi a pujar…