Category Archives: Experiències

Experiències

Experiències

Crec que al 2011 em vaig quedar curta… intens 2012!!

4 Comments

Doncs sí, ara estava rellegint què és el que vaig escriure com a resum del meu 2011 i déu n’hi do! Però crec que després del que m’ha passat al 2012 em vaig quedar més que curta! (post Qui dia passa, any empeny! escrit el 31 de desembre de 2011)

Ostres, si l’any passat ja estava contenta perquè havia acabat totes les assignatures, aquest estic més que feliç perquè he acabat el que feia anys que estudiava, ara ja sóc Enginyera en Electrònica!! 😀

Estava impresionada per haver trepitjat només 4 països??? Renoi! Doncs aquest any m’he superat!! Ni més ni menys que 14 països (sense comptar Espanya és clar)! Pot semblar poc per algú, però per mi és una barbaritat! (Canadà, Estats Units, Escòcia, Anglaterra, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Països Baixos, Àustria, Republica Txeca, Itàlia, França i Turquia). No he superat els mitjans de transport, perquè era complicat de superar… però almenys m’he quedat igual xD I ja de pas, he trepitjat 3 continents diferents: Amèrica del Nord, Europa i Àsia!

Quilòmetres??? Bufa! No he pogut córrer aquest any, però renoi, la bici l’he ben amortitzada!! En total el meu cos ha exercitat (segons els que he guardat al Runkeeper) 800km! Dels quals 554km han estat en bicicleta, 140km els he fet enmig de les muntanyes i la resta entre caminar, nedar i esquí de fons. Ah! I m’he estrenat en això de l’esquí de fons! 😛 Va ser al parc d’Adirondak allà a Estats Units.

Crec que en el tema llengües he seguit més o menys igual i superant, el fet d’haver realitzat l’interrail va ajudar una mica crec! 😉

I com a novetats, veure aurores boreals podria ficar-se al pot! 😛 Conduir amb un volant a l’altre costat, llogar un cotxe per primera vegada a nom meu sense recàrrec, viure en 3 ciutats diferents… Montréal, Barcelona i Edinburgh, i segurament un seguit de coses que ara mateix tampoc caldria anar llistant…

He tingut la sort que he pogut complir els desitjos de l’any passat, no demanava massa, acabar la carrera (fet!), trobar feina (fet!), i independitzar-me (fet!), i superar el quart de segle amb una mínima dignitat… bé, jo crec que amb aquest resum d’any que he tingut, he portat aquets 25 anys amb molta dignitat! 😉

I crec que per aquest any que ve, aquest 2013, no demanaré massa res, seguir amb la salut que tinc (si pot ser millorar-la xD) i seguir tenint a qui estimo al meu costat… en el fons… què més podem demanar?

Feliç 2013

Curiositats de les terres escoceses, Experiències

Tota història té un final feliç :)

2 Comments

certament totes les històries tenen un final feliç, i la meva ahir no podia ser diferent 😛 . Després de portar més d’una setmana amb una rentadora dins de casa, nova i sense poder utilitzar perquè el senyor que va venir a instal·lar-la no li va venir la gana de fer-ho i a part perquè tenia una mini fuita que fins ahir no es va arreglar, ahir finalment vaig tenir la fuita arreglada i la rentadora instal·lada!

Comencem! Primer de tot llevar-se d’hora perquè tenia llogat un mini cotxe per anar a l’ikea i a fer un seguit de recados i recadets amut i avall, més que res per comprar coses que ocupen massa per anar carregant amb bus i a part que pesen! Primera parada per un aspirador i sense problemes tot i ser el primer cop que conduia per l’altre costat! Segona parada, una estufa! Tercera, recollir el noi que m’acompanyava a l’ikea! Quarta, IKEA!! Després de passar per un altre centre comercial a buscar un carrito de la compra, no sé perquè, però aquí no hi ha ni una sola botiga que en tinguin! I resultava que ni allà tmp… total que encara estic sense carritu 🙁 . Camí de tornada cap a casa per deixar els trastos i esperar a que el senyor plumber em vingués a arreglar la fuita. Arreglada i trucant ja perquè em vinguessin a instal·lar la rentadora el més aviat possible! Problema??? doncs que fins dissabte que ve no em podrien venir! Em vaig aconseguir enfadar al telèfon en anglès, encara no sé com, i el noi que m’acompanyava va flipar… clar, no m’estranya ^^, la véronique pot constatar que quan m’enfado, m’enfado! xD Total, que com que el noi fluixet no estava, va tenir la genial idea de que la instalessim entre els dos! Total, que després d’1h tranquilamet, uns pantalons xops (no malpenseu xD), un terra amb papers per terra per culpa d’aigües residuals de l’anterior rentadora i algun que altra tall per culpa de ferros massa esmolats, jo ja tenia al seu lloc una preciosa rentadora!!! 😛 Al noi pobre el vaig convidar a menjar com a mínim un entrepà de pernil salat amb pa amb tomàquet! Només faltaria!

La tarda va ser tranquila, més compres per omplir els armaris de la cuina i la nevera de coses i acabar fent una truita de patates a casa perquè ja era massa tard per anar a sopar por ai, i amb tot el que m’havia ajudat ell ahir, no podia no convidar-lo a sopar!

Vaja, que finalment he pogut solucionar els problemes i ara només em falta acabar d’anar muntant les coses que vaig comprar ahir! 😀 Aviat més fotos 😛

Ahh! i me n’oblidava! Conduir per l’esquerra no és pas tan complicat! només té un sol inconvenient… que quan puges al cotxe busques el cinturó al costat que no toca i al canviar la marxa acabes topant amb la porta de la teva dreta xD Però a part d’això és molt divertit i conduir un preciós fiat 500 com aquest és, tot i mooooooolt femení, molt pràctic! 😛 I aparcar no va ser pas complicat, clar, que amb llocs així i un cotxe tan petit, s’aparca bé fins amb els ulls tancats xD

Experiències, Fotos, una salamandreta à Montréal

Dia 190: a la recerca de les Aurores Boreals!

8 Comments

Com ja vaig dir ahir, aquesta nit hem fet una expedició amb la Véronique per a veure si veiem alguna aurora boreal. Jo no n’he vist mai, i per mi qualsevol cosa que veiés ja em seria una meravella… Vem enfilar cap al nord a les 10 del vespre. Jo havia ja mirat la previsió meteorològica per saber quina seria la regió amb menys núvols de québec. Havia demanat ajuda a la Agència Espacial de Canadà per preguntar quina podia ser la zona que en poguessim veure més, i gràcies a twitter (@AuroraMax) em van respondre molt ràpid 😛 . Teniem un itenerari a seguir, la intenció era agafar la ruta, i tirar cap al nord, quan veiessim que estavem a una zona prou fosca endinsar-nos cap al no res per aconseguir la màxima foscor i claredat del cel.

(tot i la neu i la foscor em vaig adonar que encara conservo la meva orientació 😛 )

Després de donar unes quantes voltes, de “perdre’ns” (no massa perquè gràcies al GPS del iPhone i els mapes que havia baixat ben ampliats vem anar fent…) per camins privats, culs-de-sac, de trobar llacs gelats, sentir sorolls entre els arbres a les 3am a -25 graus a l’exterior del cotxe i en un vertader cul de sac amb uns 30-50 cm de neu mig dura sota el cotxe, vem acabar trobant una gran esplanada, totalment fosca on es podia observar un cel negat d’estrelles!!! Ens vem encarar al nord amb el cotxe (perquè a fora només sortia jo per fer les fotos i quan em congelava tornava a entrar xD ) i vem estar observant amb tranquilitat les estrelles. Feia temps que no veia un cel tant estrellat. A la Val d’aran es pot veure molt estrellat, però aquella imatge de trobar-se rodejat totalment de neu, amb aquell cel brillant al damunt i una mena de aurores moooooooolt claretes al fons… era realment impresionant. Vem veure una quantitat immensa d’estels fugaços, quasi com una pluja d’estrelles en una nit d’agost. I això que deia de l’aurora al fons… bé, he de dir que es veia una mena de nevolosa verdosa que apareixia i desapareixia com la llum d’una espelma. Era una cosa tota rara, però que no havia vist mai. Un efecte en el cel tot especial. Vaig fer fotos però m’han sortit totes negres 🙁 Suposo que el pròxim cop que vulgui tornar-ne a veure hauré de tirar 12h de ruta cap al nord, amb només els 150km lluny de montréal no en vem tenir prou…

Tot i un intent quasi frustat de veure les vertaderes aurores boreals amb aquells serpentins que es veuen a la web cam de l’Agència Espacial de Canadà, vaig veure un efecte tot especial al cel, tant de color verd com de color vermell. Vaig veure estels fugaços, vaig patir els -25graus, vaig escagarrinar-me al sentir sorolls estranys al bosc, i he vist sortir el sol des del Parc de MontRoyal quan vem arribar. I tot això amb una moooolt bona companyia 😉 !! Una altra bogeria que ja puc apuntar a la llista de checks 😛

Casetes sobre un llac gelat – pesca sota el llac gelat

Camí forestal – passer a vos risques… m’encanta quan hi aquests cartells xD llàstima que no li vem poder fer la foto, el vem veure només d’anada i de tornada ja no el vem trobar 🙁

Una mena d’aurores vermelloses – les primeres que vem veure 😉

Això toca fer quan hi ha un cul de sac xD – aquest encara que era dels amples i hi havia poca neu!

A vegades et pots trobar això – si clar, d’alguna manera han d’aplastar la neu dels camins…

Animals salvatges??? – aaaah!! ara entenc el munt de sorollets raros que sentiem!! xDD

Hi havia paparatzis fins i tot allà!! – això és el que passa quan deixes la teva càmera petita 😛

Un dels llacs gelats que vem veure – vaig tenir la temptació de baixar-hi però la meva prudència i seny em va dir que millor no…

Un alre llac gelat – va, ho confesso, la foto està feta des de dins el llac! però és que hi havia marques de moto de neu i de cotxe i vaig pensar que si aguantava el pes d’un cotxe segurament aguantaria el meu…

Montreal comença a despertar-se… – es començaven a veure les llums com s’apagaven, i els feixos de llum ataronjats del fons a l’esquerra són els cotxes que venen dels afores per treballar. Hem tingut sort que no ens hem trobat massa cua…

Bon dia Montréal! – imatge des del Parc de Mont Royal

Experiències, una salamandreta à Montréal

Dia 151: el Buenafuente a la quebecoise

3 Comments

Des que estic aquí a Montréal no paro de trobar semblances a les persones que conec a Barcelona. Ja siguin amics, conneguts o simplement gent que tens vista més d’un cop. A més d’això com a tot arreu acabes trobant el mateix estil de programa dins de la televisió. Fa un temps vaig anar a veure l’enregistrament del programa de la columna a la televisió de Radio Canada. Avui diguem que hem baixat una mica més de categoria i hem passat a la BTV quebecoise, i el programa Bar ouvert vindria a ser un buenafuente però amb la qualitat d’un programa d’humor d’una televisió secundària.

L’escenari del programa era en un cabaret del carrer Ontario amb Papineau, no massa lluny de casa. El millor de tot era la decoració… unes làmpares amb estampat de lleopard coronaven cada tauleta rodona que es trobaven al voltant d’un escenari tot iluminat i bastant quetin (altrament dit cutre).

El presentador, un paio molt metrosexual vestit amb un xaleco i pantalons de vestir i el millor de tot: mitjons a ratlles vermelles!!! xD Les ulleres eren totalment Buenafuente! Com a tot programa hem tingut el famós convidat sorpresa, un boxejador que havia estat campió del món (Jean Pascal o alguna cosa per l’estil despés de buscar-lo per internet he vist que tenia bona memòria i tot 😛 ). Després hem tingut els músics convidats, que com que era només l’enregistrament ens hem quedat sense sentir la seva música 🙁 . Després una super contorsionista que amb aquesta jo he alucinat… ^^ m’he quedat que hi havia moments que nos abia on tenia els peus i on les mans :S realment impresionant! Hem tingut un super humorista que se suposava que era molt bo i conegut el qual amb la marta reiem de lo dolent que era… ¬¬U I ja per acabar l’artista convidada amiga que també suposadament era molt bona que ha fet una mena de metàfora entre el que era anar al teatre i ser desvirgada per primer cop i quan ha acabat el xou s’ha posat una disfressa de conillet que al davant tenia una zona rosa que semblava més una altra cosa… (després hem entès que sí, realment volia semblar-ho ^^ )

He de dir que la primera hora i mitja tenia la seva gràcia, però a partir de les dues hores ha començat a fer-se realment pesat… el tio es creia realment molt graciós i clar havies de riure-li les gràcies perquè tenies un parell de càmeres enfocant tota l’estona i tampoc he pogut fer massa fotos més de les que penjo 🙁 . El programa s’emetrà a finals de gener i crec que hem sortit més que retratades… vaja, que acabo de sortir a la televisió de quebec! Ara ja puc dir que he sortit a la tele XD (de fet no seria el primer cop…) Tret i les 4h de fer el burro allà dins que es converitran en 45min de programa, ha estat prou interessant veure quina és realment la qualitat de tele de quebec.

Experiències, una salamandreta à Montréal

Dia 47: Fly me to the moon…

6 Comments

M’encanta aquesta cançó, crec que no podria deixar de sentir-la… ^^ i avui per segona vegada a la vida l’he ballada 😉 . La diferència entre aquesta vegada i la última ha estat, en primer lloc el tipus de ball, fa uns quants anys la vaig ballar com si fos un fox, aquest cop l’he ballat fent un swing!! En segon lloc, la posició geogràfia, diguem que la última vegada estava bastant més aprop de casa meva xd. I en derrer lloc, la parella, fa uns quants anys vaig ballar aquesta cançó amb mon pare, aquesta vegada m’han tret a ballar sense jo demanar-ho ^^ .

M’explicaré una mica millor, la setmana passada després de fer el dia de salsa, vaig pensar que no podia quedar-me estancada, i ma mare em va donar la idea de buscar algun lloc d’un ball una mica més americà. Rock&Roll no vaig trobar, però vaig trobar un lloc on feien classes de swing gratis cada dimarts!! Gratis!! i no s’havia ni de pagar l’entrada!!!! 😛 així que avui tot i que estava una mica cansadeta em venia de gust anar-hi. M’he posat les meves super munich, uns texans, el mòbil, la cartera bàsica a la butxaca del pantaló i les claus de casa (qui necessita bolso amb això??). He arribat i no hi havia massa gent, però cap a les 8.10h que començava la cosa han començat a aparèixer gent bastant més jove que a la salsa. Una mica més de la meva època… El noi super caxondo el primer que ha fet ha estat preguntar si algú parlava anglès (una mica com la pregunta de qualsevol profe de la UPC que el primer dia pregunta si algu parla castellà) la resposta negativa l’ha fet saltar d’alegria així que començavem la classe!!

Pas bàsic per començar i ja ens ha començat a ficar la música i a emparellar. Cada dos per tres anavem canviant de parella, cosa que trobo molt bé perquè si per punyetera mala pata et toca un negat (com ha estat el meu cas ^^) has d’acabar fent tu de noi (és broma, però quasi xd). Després d’una hora de classe, i d’haver tingut el plaer de ballar amb algun dels nois que hi havia per allà que sabien ballar… tocava el torn de practicar i que els pro comencessin a aparèixer per la pista. Quin és el sistema perquè et treguin a ballar??

1. Mirar bé quin és el que en sap.

2. Quan estigui així mirant a les noies, mirar-lo de tan en tant o mentre balla…

i 3. Moure’t una mica, com amb ganes de sortir a ballar però no pots per falta de parella.

I en menys de 2 minuts tens un noi venint cap a tu i oferin-te la mà 😉 !

Vaja, que he estat quasi 1h i una mica més sense parar de ballar. Diguem que el tercer que m’ha tret a ballar quan hem acabat m’ha dit: “et falta una miqueta en algun pas, però ho fas molt bé!” el més divertit ha estat veure-li la cara quan li he dit que era la meva primera vegada 😛 i d’entrada no s’ho creia! 🙁 Però ha estat genial perquè llavors ha començat a dir-los als seus amics que em traiessin a ballar, i ja amb això no he parat fins a passades les 10h. Cada vegada que intentava marxar em venia un i em deia si volia ballar. Fins que a la última cançó (Fly me to the moon) he pensat que ja era el moment idoni per marxar…

I després de tot m’he despedit del Mathieu que m’ha convidat a anar el dissabte a ballar un altre cop! 😉 La pròxima vegada serà al carrer (al que s’anomena Swing d’été) i no penso tornar a ballar amb pantalons llargs… ha estat un infern de calor!!! :S

Experiències

ho confesso… l’iPhone no m’agrada! :(

12 Comments

Pensareu que m’he donat un cop al cap o alguna cosa per l’estil… doncs no! boja fa temps que crec que ho estic, però ja em venia de serie, així que a part de l’accident de bici que vaig tenir fa 3 setmanes no me donat cap altre cop.

Ho tornaré a repetir pels que no ho hagueu llegit bé:

L’IPHONE NO M’AGRADA!

I perquè això?? doncs com alguns ja sabreu el meu termostat fa temps que està espatllat, tinc el cos calent (sense malpensar…) i les extremitats, és a dir, mans i peus, sempre freds. Això fa que quan em guardo el mòbil a la butxaca i el cos calenta amb suficient temperatura la pantalla tàctil de l’iPhone, i si algú em truca, l’extremada diferència de temperatura entre la superfície de la pantalla i el meu dit és tal que no puc despenjar!!! o simplement desbloquejar el telèfon si vull mirar alguna cosa… total que ben sovint m’he d’esperar uns minuts abans no pugui fer res amb ell 🙁

Només espero que a Montréal la temperatura externa sigui prou semblant a la del meu dit perquè aquesta funcioni… ^^

La resposta a perquè segueixo tenint iPhone si no m’agrada vindrà algun altre dia 😉

Experiències, Restaurants / Bars

Festa MUNICH · ALAIRE · MORITZ

7 Comments

Sona pijo pijo ho sé xd pos sí! va ser un event pijo pijo, almenys no a l’entorn al que jo estic acostumada… però he de dir que va tenir el seu què 😀 .

D’entrada jo ahir a quarts de nou estava a la porta de l’hotel Condes de Barcelona per gaudir de la meva invitació a la festa MUNICH-ALAIRE-MORITZ amb les meves bambes munich a estrenar per l’ocasió 😛 . Amb els que haviem quedat per nar-hi vem pujar a l’ascensor que ens portava fins a la terrassa ALAIRE (un lloc molt recomanable per anar-hi amb parelleta 😛 o per sorprendre a algú 😉 ). A dalt un ambient molt quich (o com s’escrigui) era l’ànima de la festa, barra lliure de Moritz, gintònics, sushi, paella, fideuà, fins i tot hi havia un home que t’obria les ostres allà mateix (les quals vaig provar la primera en els meus 24 anys, he de dir que estava bona, m’esperava algo molt fastigós xd). I el millor de la festa va ser….

SE’M VA CAURE EL MÒBIL (IPHONE 4) AQUÍ DINS!!!!!!

ho sé, sembla sorprenent, però cert! hi ha testimonis!!! El millor de tot és que vaig trigar menys de 5 minuts per recuperar-lo 😀 . Mai havia tingut tanta habilitat amb els “palillus” xinos!

I bé, a part de que vaig veure el Xavi Coral en persona, vaig gaudir d’unes vistes com aquestes

i que tot i tenir el doble de probabilitats no em van tocar unes munich que sortejaven, la festa va estar guai. Bona companyia, bon menjar i bon beure 😀 !

Moltes gràcies per tot @MoritzBarcelona, @munichsports i @hotelcondesbcn 😉 !!

Experiències

Nou repte aconseguit :)

7 Comments

Feia molt de temps que volia aconseguir-ho i el fet d’apuntar-me a la cursa dels bombers d’aquest any encara més ha fet que l’orgull sortís i el cos aguantés. Sempre surto a córrer des del meu l’inici de la carretera de les aigües, allà al funicular del tibidabo, corro fins al segon banc i faig mitja volta, uns 30-40 minuts ja fan per mantenir el cos actiu. Un dia vaig aconseguir arribar fins a les cases, tot una proesa per mi. Però aquesta vegada he anat més lluny… he aconseguit creuar la carretera i he arribat fins un bon tros més enllà. He de dir que el fet que arribés tan lluny també ha tingut a veure que estava buscant una font per beure, i si feia marxa enrrera la tenia massa lluny, i cap endavant pensava que en trobaria una (fals, no n’hi ha cap fins on he arribat).

En resum, que aquest matí he aconseguit fer 13.2 km en 1h i 50 minuts. Potser no és gaire, però per mi és molt més del que m’hagués imaginat que faria fa 2 anys… he parat uns 5 minuts quan portava uns 50 minuts i he donat mitja volta. He de confessar que ara mateix no em sento cansada, però crec que demà no hi haurà qui em llevi… 🙁

Experiències

Primer dia de temporada!!

2 Comments

Primer dia d’esquí després de dos anys!!! Avui he arribat al sumum de la meva felicitat!! He esquiat després de dos anys, després de passar-me tres anys esquiant en males condicions i amb por i de forma totalment massoquista sabent que em podia fotre una galeta de ca l’ample, després de passar-me un any aguantant com una campiona el desig a sentir de nou aquella sensació de velocitat, aquella sensació de dominar sota els meus peus unes taules de fusta tunejades, la sensació del vent gelant les galtes, totes aquelles sensacions de llibertat… avui per fi les he pogut tornar a sentir, i el millor de tot ha estat que no he sentit dolor, només he gaudit del moment 😀 .

El dia no ha acompanyat, però ha aguantat força bé, hem tingut sol, neu, pluja i boira… a veure si tenim algun dia millor durant aquests dies de pont.

Experiències

La utilitat dels Mossos

1 Comment

Per fi he descobert quina és la veritable utilitat del cos de Mossos d’Escuadra!!! 😀

Avui quan he anat a buscar al meu germà a l’aeroport de Barcelona a la T1, l’he anat a esperar al lloc de les arribades, però en un lloc que abans es podia deixar el cotxe durant un temps, esperaves a qui toqués i després marxaves, no passava res perquè hi estiguessis uns minuts. Estava just al costat de l’entrada del pàrquing. Però ha resultat que avui quan he arribat no hi he trobat més que dos cotxes, i m’ha estranyat, però ja m’havia passat alguna altra vegada, i he pensat que deuria ser normal per l’hora que era… I això que de cop veig que els cotxes de darrera marxen i que un cotxe de mossos se’m para al costat i amb símbols em fa que allà no s’hi pot deixar el cotxe. Jo que agafo, dono la volta i torno a intentar ficar-me altre cop com si no m’haguessin dit res, i veig que ells fan exactament el mateix, donen la volta i tornen a passar pel mateix carreró dient que marxessin els cotxes que hi havia. A la tercera volta he trucat al xavi, però clar, no anava a trucar mentre conduïa, així que he parat el cotxe al mateix lloc d’abans, i sense ni adonar-me de cop veig unes llums blaves darrera meu i un mosso que m’apareix per la finestra i em diu que si segueixo allà m’haurà de ficar una multa!! La meva cara ha estat de, un segon estava parlant per telèfon, però he marxat corrent no fos cas que per algun motiu els vingués de gust a puntar-se la meva matrícula.

Així que al final he vist que la gran utilitat d’aquell cotxe de patrulla era la de donar voltes al carreró i fer fora a tothom que hi aparqués!! Tants mossos tenim i tan segurs estem que podem tenir mossos patrullant només per treure els cotxes que paren dos minuts al aeroport?????

En fi, al final sense voler-ho he acabat anant al pàrquing del aeroport. Liós com ell sol i mal senyalitzat com una mala cosa!! He pagat 35 cèntims els quals suposu que m’ha sortit més barat que si m’haguessin multat xd .