Salamandreta

Encara no sóc massa conscient del que he vist aquesta tarda després d’anar a córrer per la Ronda de Dalt. Baixava pel carrer d’Esteve Terrades quan de sobte he vist a 20 metres de mi, un home que s’acabava de tirar des del pont de Vallcarca just al mig del carril de baixada. Estava al terra cap per avall com si fos un ninot. M’he quedat quieta completament, no m’atrevia a passar pel costat. Un home ha sortit corrents a avisar un cotxe de mossos que acabava de passar feia uns segons. Tots els cotxes feien sonar el clàxon per atraure l’atenció del cotxe de mossos. Després d’uns minuts inmòbil he passat pel costat i encara no sé perquè, però he mirat…

Tot i el succeït havia aconseguit anar a córrer després de molt de temps. Almenys per mi no està malament haver fet 6.4km per començar. El problema ha estat que no portava gens d’aigua, i que en tota la ronda de dalt no he trobat ni una sola font per beure . El pròxim cop aniré al Parc Güell que almenys de ben segur que no veig el mateix que he acabat veient… ¬¬U

Estic a classe. Si, ho se, hauria d\’estar escoltant, però el fet que sigui el tercer cop que ho veig, fa que l\’atenció que hi presti sigui la justa. M\’he sentat, he obert els apunts pel punt al que la professora està explicant l\’assignatura, i la meva vista se n\’ha anat a… com ho diria, just al que està sentat davant meu. No pas perquè el tio estigui com un tren, o perquè sigui digne d\’admirar. Més bé tot el contrari… el de davant porta uns pantalons tan baixos, o una samarreta massa curta, o la cadira té un forat just al punt, o simplement el producte de tots els factors que fa que se li vegi tota la ratlla del cul! Déu meu! Això hauria d\’estar prohibit! Si no fos que estic a classe, que la càmera de l\’iPhone fa massa soroll i que feriria la sensibilitat dels espectadors, li faria una foto. Quan era més petita recordo haver sentit que els nois feien comentaris de la distracció que això suposava, i d\’altres del fàstig. Què costa comprar-se uns pantalons més alts? O ser consient que s\’està ensenyant una part del cos?

Això si que no m’havia passat mai. Com pot ser que puguis gastar 4 cèntims de connexió tenint de saldo 0 euros????? És innexplicable! Avui he tornat a trucar per veure si s’havia solucionat o no el meu problema. I bé, ha resultat ser que a la web tinc ara 25 cèntims, que no sé ni d’on han sortit, perquè al servei d’atenció al client m’han dit que la incidència encara no s’havia arreglat, i jo no he posat ni un cèntim en aquest línia, ni boja! Realment m’agradaria saber si la gent té més sort que jo amb aquesta companyia… però ara per ara n’estic fins als dallonses d’estar trucant cada dia per veure si m’ho solucionen, fins i tot li he dit a la noia que m’ha atès, que estic per deixar perduts els 5 euros i fer-me d’una altra companyia, que segur que em surt més a compte.

No hagués pensat mai que una companyia pogués cruspir-se de forma inexplicable el saldo d’una targeta que no està connectada a res. Això és el que m’ha passat a mi després de comprar la targeta per internet. Vaig tornar de viatge i tota contenta em vaig comprar una targeta de la companyia Simyo per internet. No sé exactament què costava, però entre les despeses d’enviament i el preu de la targeta eren 5 euros, els quals et regalaven 10 de consum. Tot això ho vaig fer per una tarifa d’internet de 500Mb per 5 euros.  Fent els meus càlculs, si no ho faig malament, em sortiria per 0,00097656 cèntims el Kb. Això està molt bé sempre i quan simyo cobri el que ha de cobrar. Això no passa si de sobte et trobes que cada dia segons ells, t’has connectat cada 5 minuts i t’has baixat 11Kb cobrats al mòdic preu de 2 cèntims. Que si feu els càlculs, a mi els 11Kb al preu que he dit abans no em surt per 2 cèntims ni de bon tros.  I tenint en compte que una targeta per si sola, sense estar connectada a res, no hauria de poder connectar-se a internet… I per si això no fos prou, he passat la factura al excell i m’he trobat que “he baixat” (entre cometes perquè jo no ho he fet) aproximadament 11Mb. I per més INRI he trucat dos cops al servei d’atenció al client que després d’esperar-me tranquilament entre 15-20 minuts per ser atesa, se m’han esbandit com si fos una mica de sabó. El primer cop em van dir que això se m’arreglaria el dia 1 de març (estem a dia 2) i avui pel matí m’han dit que en un marge de 24 hauria d’estar arreglat… Ja no sé què creure’m, el que n’estic segura, és que si no ho arreglen, ni boja torno a ficar diners a la targeta, per sort era de prepago!

No sé com ha pogut passar!! Però ha estat sorprenent!! Estava fent proves amb la càmera nova, la reflex que em van regalar pel meu aniversari. I després de fer una foto a la meva granoteta, l’he passat a l’ordinador per veure com quedava i m’he trobat amb això…

Mai havia vist el que he arribat a veure en aquests tres dies… aproximadament entre 20 i 50 cm d’aigua cobrien la majoria dels carrers de Venècia! Aquí en teniu una prova:

Vem marxar diumenge cap allà i hem estat fins avui passejant per carrers i carrerons estrets per on no hi passava ni el paraigua. Travessant carrers plens d’aigua i sense botes d’aigua. Passant ponts per dalt i per baix amb vaporetto. Descansant… I la veritat és que m’ha agradat més del que em pensava. Vaig anar-hi quan era mooolt i molt petiteta, només recordava el viatge en gondola (serà perquè em devia quedar gravat anar per carrers que eren canals amb un home dret controlant una barqueta estreta i allargada). Però no recordava la oloreta a peix que fan els carrers (que suposu que al cap d’unes hores t’acabes acostumant perquè ja no la vaig tornar a sentir). I el que segur que no recordava, perquè no ho havia vist, van ser les Marees altes, o com diuen allà Acqua Alta. A partir de les 8 del matí o així se sent una alarma com d’incendis per tota la ciutat i l’aigua del mar comença a pujar, i s’està així fins que a la 1h aprox ja comença a estar tot sec. La ciutat està molt preparada. Una mena de comportes a ras de terra i d’una alçada d’uns 50 cm cobreixen la part baixa de les portes de les cases. Passarel·les també bastant altes recorren la majoria de carrers turístics i sobretot la Piazza San Marco. I pels que viuen allà o pels que van més preparats, unes botes de goma poden ser de gran utilitat per atravessar carrers sense infraestructures contra inundacions. Realment al·lucinant!

Yes, I am! Well… we are! (My brother and I). If you don’t belive me, have a look at the next photos…

Per als que potser no estigueu molt avesats amb el tema, doncs us en faré cinc cèntims. Al número 232 (com es veu a la foto) de Santa Margarita Ave, a Menlo Park, Califòrnia hi ha un pàrquing molt particular. Més que particular bastant significatiu: és el pàrquing on van començar els fundadors de Google.

A sota teniu el pàrquing on dos companys i amics d’universitat Steve Jobs i Stephen Wozniak van crear la primera computadora Apple I (més aviat el segon, el primer va tenir la idea de vendre’l). El millor d’aquí va ser que no teniem molt clar si era o no era la casa d’Steve Jobs. I com que el xavi no tenia dallonses per anar a preguntar al home que estava regant el jardí, vaig baixar jo del cotxe i amb un parell vaig preguntar si era o no la casa. La cara de l’home va ser de foto .

I no us pregunteu massa què hi feiem el meu germà i jo aquí. Només us diré que era de visita obligada anar al Silicon Valley (Vall del Silici, i no de silicona com alguns han traduït alguna vegada… ) que és el nom que rep la regió compresa entre Menlo Park i San José, al sud de San Francisco (Califòrnia). El nom prové de l’altra concentració d’indústries relacionades amb els semiconductors. També és el lloc on van començar moltes de les Garage start-up’s, a part de les anomenades anteriorment, per la “seu” d’HP també hi vam passar .

Feu Backup’s!! Pensareu potser, què li ha agafat a aquesta que ens diu que fem backup’s? No és el que m’ha agafat, sinó el que m’ha passat. Com em pot passar a mi, li pot passar a qualsevol, el que passa és que segurament aquest qualsevol haurà fet un backup, cosa que jo no! A vegades un es pregunta el perquè de les coses, perquè a mi? perquè en aquell precís moment? perquè ara??? En menys de dues hores poden passar moltes coses, una d’elles que se’t peti el discdur! Algo tan dur com això pot passar en un tancar i obrir d’ulls. Engegues el portàtil un moment, i el tornes a engegar al cap de dues hores i… sorpresa!!! El portàtil no s’engega i el discdur fa un sorollet molt poc agradable…   I clar, llesta de mi que no havia fet un backup des de que tenia el portàtil, perquè?? doncs encara no ho sé, perquè no havia tingut temps, perquè no hi pensava, per mil raons. Però per culpa d’això em vaig quedar amb una mà al davant i l’altra al darrera… Encara sort que no havia d’entregar cap projecte, que el que havia d’entregar ho havia donat feia un parell de dies, que no tenia cap treball per després de nadal. Una cosa tan senzilla com copiar totes les dades importants en un altre discdur o en un cd, per si de cas, no ho havia fet des de feia més de sis mesos…

Encara sort que després de molt pensar i de rumiar bé el que hi tenia d’important, me n’he adonat que el més important eren les fotos dels estats units i que per sort les havia passat al meu pare pq en fes una sel·lecció amb les seves. I en el fons sort n’he tingut de tenir el blog, i d’escriure força sovint, perquè he pogut mirar el que havia fet des que tinc el portàtil mirant les coses que havia escrit, i només he perdut unes fotos de l’eclipse de lluna que hi va haver a l’agost, que per sort vaig imprimir les fotos en un àlbum. I les fotos del raid, que tot i que les tinc en baixa qualitat i que m’havia passat més d’un dia per baixar-les del picasa, les tinc! I clar, tot el que hagi pogut guardar de la uni des de que tinc el portàtil nou… però bé, com que no ho haig de tornar a fer servir, això espero, doncs què hi farem. I de ben segur que hi tenia algun escrit personal, coses que havia anotat al notepad++ enlloc d’apuntar-les en un bloc de paper…

Així que ja ho sabeu, si no heu fet mai una còpia de seguretat, us ho recomano! I sinó, ja sabeu el risc que comporta…

Ara ja torno a tenir el portàtil operatiu, només he hagut de comprar un discdur nou, desmontar el portàtil i tornar-lo a montar, recordant on anava cada cargolet. I tornar a instal·lar el sistema operatiu i tots els programes… cosa que porta molt de temps…

Moral o moralina o moraleja del post: FEU BACKUP’S!!!

Què és el que ens fa pensar que no valem? Perquè ens entestem que no som res, que el que fem no serveix per res? Perquè ens limitem a acceptar les nostres conviccions i no creiem el que ens diuen? Perquè deixem de banda el que la gent que ens envolta ens diu per seguir pensant el que nosaltres creiem que és veritat?

Totes aquestes preguntes i més que podria seguir afegint només em deixen pensar que la persona que se les fa s’ha adonat que té una autoestima baixa. S’ha adonat que tot el que ell creu, potser no és tan cert com es pensava i que hauria de fer una mica més de cas al que li diuen o li afirmen. Però no sap perquè hi ha alguna cosa que no el deixa tirar endavant, no el deixa creure en res més que en el que pensa. Tampoc estic dient que el que diguin uns o el que diguin els altres és cert, només que hauriem de valorar més el que ens diuen. Si realment tenim una persona que ens estima, que ens aprecia i que valora el que nosaltres fem, per molt que no creiem en el que ens diu, si ell creu en nosaltres, perquè no ho hem de fer també? Perquè valorem més la nostra opinió que la dels altres, si precisament estem dient que no valem res? Per una part tenim la necessitat de creure en una persona propera, per sortir del forat en el que ens trobem, però per l’altra és com si ja ens hi trobéssim bé en aquest forat fosc i de pensaments pessimistes que ens envolten dia a dia. Hauriem de deixar que els amics, si realment són amics, ens llancessin la corda i nosaltres agafar-la. Deixar que ens ajudin. Sentir-nos valorats i a la vegada valorar-nos a nosaltres. No podem esperar que la gent ens vingui i ens digui: Molt bé, ho has fet molt bé! Però tampoc podem negar tot el que se’ns diu. És potser com un estat contradictori. Per una banda dic que no podem esperar que se’ns digui que ho fem bé i que hem de creure en nosaltres, i per l’altra estic dient que hem de creure en el que ens diuen perquè ens ajudi a sortir del forat de pessimisme.

Primer de tot s’ha de tenir clar que els extrems no són bons, cap extrem és bo. Hem de saber quin és el nostre punt d’equilibri. Ens hem d’acceptar tal i com som, i si no ens agradem, canviar per agradar-nos. Hem d’estar convençuts primer nosaltres de que el que fem està bé, valorar els nostres fets. I per l’altra, si no ens agradem, hauriem d’acceptar que hi ha persones que ens estimen i que ens valoren tal i com som. Acceptar que podem agradar. Que si algú ens diu guapo o guapa, no és per cortesia, sinó perquè realment ho pensa. I si nosaltres pensem que algú és guapo o guapa, i li diem, però no ens creu, perquè l’hem de fer entrar en la raó de que el que diem és veritat si ni nosaltres mateixos el creiem? Perquè el que diu ell o ella és fals i nosaltres no estem errats?

No sé si he aconseguit transmetre el que realment penso sobre acceptar-se o no a un mateix, potser m’ha quedat una mica liat, però hi ha tantes coses que vull dir, tantes coses que vull lligar que se’m fa difícil escriure i plasmar sobre paraules el que el meu cap no deixa de pensar. Potser només aconseguiré que el fet de llegir aquestes línies ens faci pensar tan als que intentem fer creure als altres que agraden com els que ens sentim baixos per no agradar, o neguem el fet de que realment agradem.

Després de 15 anys de trajectòria i de quasi 13 anys escoltant-los avui dia 14 de novembre he anat a un concert d’un dels meus grups preferits: GOSSOS!!! Potser pensareu, en 13 anys que els escolta i no ha anat mai a cap concert?? doncs sí. En el fons a mi m’encanta anar de concert, però l’edat, les no facilitats de desplaçament i que quasi sempre els fan fora de barcelona han fet que hagi trigat tot aquest temps per escoltar-los en directe. Em vaig quedar amb moltes ganes d’anar al concert de l’auditori, però em vaig despertar tard i ja no quedaven entrades més que a la quinta punyeta.

Han estat 14 anys tocant dalt dels escenaris i han gravat nou discs. El primer de tots Gossos. El segon En privat, del qual en tinc l’original el vaig començar a escoltar perquè la meva tieta ens el va regalar al meu germà i a mi. Un grup català, poc reconegut, un primer disc,… poca gent l’escoltava, però les cançons que sonaven tenien un punt diferent a les nostalgias que escoltavem al cotxe quan anavem amb els pares. El tercer disc Metamorfosi, aquest el tenim dedicat, bé, el xavi, perquè això de que una nena de 10 anys escoltés aquesta música… no crec pas que fos molt normal . L’any 99 gravaven el seu primer disc en directe, un recopilatori dels tres anteriors i amb cançons noves en castellà i anglès. Un any més tard el disc De viaje tot en castellà els porta fora de catalunya on portaven ja uns quants anys de gira. L’any 2001 Cares i al 2003 amb un nou integrant al grup, el bateria, creen un treball nou i diferent, la seva música deixa de ser només acústica per passar a tenir un nou estil, El jardí del Temps. El seu vuitè treball 8 (2005) i Oxigen (2007) segueixen innovant però sense deixar mai de banda el seu estil propi i inconfusible. En aquest darrer, la dedicatòria a la mort d’un jove berguedà apunyalat que va canviar la Patum de Berga de l’any 2005. Per mi és una de les millors cançons de Gossos.

Ens han fet patir tot el concert pensant si ens posarien o no la mítica cançó “Quan et sentis de marbre”. L’últim tema del seu segon disc. Però després de fer-se pregar un parell de cops han sonat per acabar el concert, “Alguna cosa”, “A cada pas” i “Quan et sentis de marbre”. Haig de dir que m’ha encantat, i sort que tinc un germà que val un imperi que m’hi ha acompanyat . La llàstima ha estat que a l’espacio movistar el so és bastant dolent… No té una acústica gaire bona, clar que també s’ha de dir que l’últim concert al que vaig assistir de rock català va ser a l’auditori, el de Els pets, al que també hi vaig anar amb el Xavi.

Gràcies GOSSOS per aquests quasi 13 anys de música que m’heu donat!