Salamandreta

Avui torna a tocar recepta, i és que això de viure sola i haver de cuinar cada dia doncs acaba fent que d’alguna manera intentis innovar per no repetir sempre la mateixa dieta de amanida més carn a la planxa… I el motiu de la innovació no és un altre que el fet de confondre un moniato per una patata, comptar que tenia tres patates al mini rebost i veure que una d’elles no era patata sino moniato . Però bé, l’invent va tenir el seu fruit i la crema va quedar realment bona. La preparació és molt senzilla i fàcil però com que ja em vaig posar en fer totes les receptes amb el mateix format doncs intentaré seguir-ho.

Ingredients (per a 4 persones):

• 3 carbassons
• 2 patates
• 1 moniato

Preparació (10 min de feina – 45 min en total):

Posar aigua a bullir omplint mitja olla, no pas tota sencera i tirar-hi sal i oli. Pelar les patates i el moniato i esqueixar-los a mida de patata per fer la verdura. Netejar els carbassons i tallar-los a rodanxes grans (1-2cm d’ample). I tirar-ho tot a l’olla quan l’aigua bulli. Deixar-ho bullir durant uns 20 minuts a foc fort i quan estigui la patata i el carbassó tous apagar el foc i deixar-ho reposar durant uns 15min. Tirar una mica de llet i batre-ho fins que quedi ben cremós.

I si tot va bé acabareu amb un color de l’estil, bon profit!

Nota: si voleu podeu substituir el moniato per una ceba o afegir-hi també la ceba. Als que no els agrada la crema de carbassó accepten que amb la ceba el gust millora .

Avui era diumenge, i què es fa els diumenges moltes vegades?? Doncs es fa un bon dinar! Avui com que la marta portava dies que venia a casa i no li deixava fer res a la cuina m’ha obligat a quedar-me quieteta i no m’ha deixat fer res de dinar però com que sóc més aviat un cul de’n jaumet… m’ha vingut de gust innovar en dolç per variar .

La recepta d’avui es diu Entre-pastís-i-pudding de poma i xocolata perquè no estic del tot segura si es podria considera pastís o per la seva consistència fluffy podria ser més aviat un pudding. Parteix de la mateixa base de la recepta del iogurt però amb algunes varietats…

Ingredients:

• 2 ous
• 1 iogurt
• 4 cullerades soperes de farina
• 2-3 cullerades soperes de sucre (l’he tirat a saco sense mesurar i no sabria dir si eren 2 o 3 cullerades… ^^)
• l’equivalent a 2 sobres de llevat
• 1 cullerada sopera de cacao en pols
• 2 pomes
• una mica de sucre glaç per decorar
• ametlles o qualsevol fruit sec per decorar

Preparació:

Es posa en un recipient els 2 ous, el iogurt, la farina, el sucre, el llevat, el cacao i una poma tallada a trossets i es bat tot fins que quedi una massa homogènia més aviat líquida. Tallem l’altra poma a trossets ben petits i els ajuntem a la massa anterior, ho barrejem tot i ho fiquem dins un motlle de pastís de l’estil de plumcake. Espolvorejeu el damunt amb una mica de sucre glaç i les ametlles o fruits secs que volgueu.

Amb el forn ja precalentat a uns 175ºC (heu de pensar que el meu forn no té la temperatura molt fina així que poden ser entre 170ºC-185ºC) i el deixem coure durant uns 30-40 minuts segons la temperatura i la potència i tipus de forn. Com ja sabeu la ciència de la reposteria exposada en aquest blog no és mai exacta .

Quan el veieu que està ja cuit (un sistema per mirar-ho pot ser punxant amb un ganivet fi i si surt net vol dir que està cuit), el treieu i el deixeu refredar una mica. El treieu del motlle encara calent i el serviu calent.

Espero que vagi de gust!

Cada dia m’anadono més que els estris que tinc a la cuina de casa meva realment els trobo a faltar! I casa meva vull dir casa meva de Barcelona, on estic acostumada a fer-hi els pastissets, dolços i un cop al any… panallets!! Doncs bé, avui he fet panallets a la manera més rupestre possible… comencem pels medidors. Una eina realment útil, ja sigui un medidor amb ralletes com una balança, qualsevol de les dues coses m’hagués anat de fàbula! Mesurar els grams de sucre a ull no ha estat cosa precisament fàcil, de fet m’he passat amb el sucre en els de coco ^^ vaja, que m’han sortit massa dolços, però què hi farem, és el que té la mancança d’estris.

Després del medidor, un simple bol prou gran per poder amassar o un marbre en condicions. No un conglomerat amb una mena de plastic a sobre que no t’atreveixes a ficar la pasta allà a sobre ni que ho hagi deixat tot ben net abans de començar! He hagut d’acabar fent servir el motlle de pastís de silicona que mons pares m’havien portat cap aquí .

I ja per acabar… el forn!!! Déu meu, treballar amb un forn en condicions és una joia!!! Però amb un forn que no saps ben bé la temperatura que fiques, i no saps tampoc la potència que dona… buff, ha estat realment dur ^^

Però bé, tot i això han acabat sortint uns panallets prou correctes . De fet, els de xocolata han sortit especialment bons, he acabat fent una recepta nova, adaptada, rara, he tirat dues clares a punt de neu i la patata mig crua perquè portava 30 minuts bullint i encara no estava tova així que tampoc tenia l’aire de quedar massa bé… I malgrat les dificultats en el procès he de dir que l’aparença tampoc és extramadament dolenta què en penseu?

Panallets de coco, han estat els que han acabat amb un excés de sucre… quina llàstima perquè són els meus preferits

Panallets de llimona, la pasta bonissima! llàstima que s’han aixafat dins el forn

Pseudo-panallets de pinyons, tenen la mateixa forma que els de pinyons, però em negava a pagar 9$ per cada 50gr de pinyons! Són d’ametlla allargada, de fet havien de ser d’ametlla, però tampoc en tenien de picades ^^

L’estrella de la nit… els panallets de xocolata!!! Els més bons amb diferència!

I tot això ha estat possible gràcies a l’ajuda del pinxe Néstor que ha seguit les meves instruccions al peu de la lletra! Merci per venir!

Diguem que el títol de Made in Québec és simplement perquè els ingredients que esmentaré possiblement no es troben enlloc més. Un d’ell bàsicament no el trobariem a Barcelona perquè no tenim tan mal paladar!! I l’altre bé, suposo que costarà de trobar…

Ingredients:

• 1 ou
• 3 cullerades de farina
• 1 culleradeta de sucre
• 1 mica de llet
• llevat
• una mica de mantega
• tartinade chocolatée
• un grapat de nous una mica trossejades
• un grapat de bleuets (mirtills/arándanos/blueberrys)

Preparació:

- Barrejar dins un bol l’ou, el sucre i les 3 cullerades de farina fins que quedi una bon argamassa. Després afegir-hi una mica de llet per poder liquar una mica la pasta i després afegir-hi mitja tarrina de tartinade chocolatée. Costa bastant de barrejar ja que és una barreja de xarrup de blat, carmel i xocolata, però amb una mica de paciència acaba agafant una textura prou fina. La qüestió és integrar el fake de xocolata amb la massa del brownie. I finalment afegir-hi el llevat. Remenar-ho tot altre cop bé i hauria de tenir una consistència com de mouse de xocolata.

- Un cop feta la pasta afegir-hi les nous i els bleuets i remenar amb compte ja que els bleuets es poden fer malbé.

- Finalment ho aboquem al motlle (a falta de motlles de silicona per només $2, vaig haver de fer-ho a la vieja usanza, manteja escampada amb els dits i farina pel damunt de manera que quedi una película perquè el pastís no s’hi enganxi).

- La cocció és a aproximadament uns 180º durant uns 30 minuts (fet amb un forn només per sota).

i… Bon profit!!!

I el motiu d’aquest post és perquè tot i coneixent l’idioma de destí pots ficar la pota fins al fons en el moment de comprar al super! Vosaltres no comprarieu això pensant que és nocilla de xocolata negra però que està a meitat de preu perquè l’embàs està en plàstic???

Habitualment a Barcelona ja cuinava i m’espavilava per menjar mínimament sa. Aquí no he pogut deixar de fer el mateix… tot i que els meus collocs no és que tinguin una predilecció per la cuina, jo intento fer el possible per seguir cuinant amb els ingredients, i utensilis que tinc aquí. Avui tocava utilitzar un dels dos pebrots que encara tenia a la nevera (pels quals vaig pagar 0.99 CAD) abans que se’m fes malbé i la carn que havia comprat al super. Mai havia comprat carn embasada amb la típica safata de porexpan i el film transparent, però aquí t’hi acabes acostumant. Bàsicament només cal mirar que l’acabin d’embasar el mateix dia i sinó, demanar-la al carnisser, que encara sort n’hi ha . L’únic problema que tinc aquí és que la sal l’he de mesurar per una persona sola, si a Barcelona tothom em deia que ho feia sosso, aquí si no vigilo ho acabo fent tot salat .

Ingredients: (per 1 persona)

• 1/4 de pebrot vermell
• 1 tall de vedella
• una mica d’all
• spaguettis proporcionals a la gana que tinguem

Preparació: (20 min)

No és massa complicat, bàsicament cal tallar la carn i el pebrot en dauets petits, picar l’all i ficar-ho tot a la paella a fregir.

Quan ja està ben dauradet afegir els espaguetis ja al punt, a gust del consumidor, a la paella i remenar-ho encara amb la paella calenta.

La qüestió és tallar la carn mentre bull l’aigua i fregir-la mentre es couen els espaguettis. D’aquesta manera el temps de preparació és just el temps de cocció de la pasta .

Últimament veig que entre el neguit de tot el tema de marxar no paro de cuinar i menjar dolç… com que comprar-lo no ha estat mai el meu delit, sempre l’acabo fent jo mateixa. Aquesta vegada he fet una recepta passada de veu del meu company de pràctiques alemany.

Ingredients:

• 1 paquet de pasta de full (jo ho he fet amb buittoni)
• 2 pomes
• 3 cullerades de sucre
• nous
• panses

Preparació (10 preparació + 25 cocció):

- Primer de tot s’han de pelar les pomes i rallar-les en un bol, afegir-hi el sucre el més ràpid possible perquè no s’oxidin (això depèn molt de la varietat de poma que s’utilitzi). I finalment afegir-hi unes quantes panses (a gust del consumidor) i nous trossejades una mica. I remenar-ho tot ben remenat. Quan estigui barrejat podeu escórrer una mica la pastarada si ha tret massa aigua la poma perquè després no es quedi molla la pasta de full.

- S’ha d’estrendre la pasta de full sobre una superficie plana i punxar-la una mica amb una forquilla, seguidament abocar-hi al damunt tota la pasta de poma.

- Quan estigui repartida més o menys pel mig llavors s’ha de tancar la pasta de full com si fos un sobre i ficar-ho sobre una reixeta del forn.

- Finalment ficar-ho a coure  amb el forn precalentat a 200ºC durant uns 25 minuts o fins que estigui ben dauradet.

Ja no més cal treure-ho del forn i menjar-ho calentó després de reposar uns minuts! Però amb compte no us passi com a mi, que en menys de 10 minuts ja només en quedava això!

Carbohidrats, què són exactament això?? bé, també es poden dir hidrats de carboni i crec que tots pensarem en el mateix: pasta. Sempre m’han dit que la pasta blanca no engreixa i que el que realment engreixa és la salsa. Avui havia de córrer a la cursa de bombers i havia llegit que la dieta dels dos dies anteriors havia de ser basada en això, carbohidrats. Com que havia fet poc cas els àpats anteriors, ahir per la nit em vaig fer un plat de pasta blanca per sopar. Però és que la pasta blanca pobreta és tan sosa que vaig dir… wnu va, vaig a posar-li algun condiment . Així que aquest n’és el resultat:

Ingredients:

• pasta “blanca”, si és de colorets almenys té una mica més de color el plat.
• una mica de formatge (gouda, manxego, de bola, el que sigui o agradi )
• orenga
• nous
• pinyons
• parma (parmesano) en pols

Preparació:

- bullir la pasta amb aigua amb sal i oli fins al punt “dente” del cuiner. Es pot aprofitar i tirar una mica d’orenga a l’aigua de bullir perquè doni una mica més de gust a la pasta. Quan hagi passat el temps de cocció escórre-la i ficar-la al plat.

- tallar el formatge a daus i tirar-lo per sobre. Fer el mateix amb els pinyons i les nous picades una mica (es poden picar amb la mà de morter, en plan xef d’estrelles michelin o simplement trencar-les amb els dits).

- espolsinar-ho una mica amb orenga i finalment una mica de parma pel damunt.

No és pasta blanca blanca, però no crec que la “salsa” que hi he posat hagi tingut algun efecte negatiu aquest matí . Així que bon profit!

Nota: jo perquè no en tenia, però uns tomaquets cherry tallats per la meitat també poden estar molt bons .

Ho sé, últimament m’estic passant… però això de veure que m’havia aprimat anima a posar-se a la cuina i fer alguna cosa beeeeeen calorífica . Aquesta vegada la recepta ha estat extreta d’internet. Les mides estan amb tasses, crec que deu ser un costum bastant ianki ja que totes les receptes del llibre que em vaig comprar a San Francisco també ho estan…

Ingredients:

• 4 i 1/2 tasses de farina
• 1 tassa de sucre
• 1 tassa de llet
• 2 ous
• 1 sobre i 1/2 de llevat (amb 1 queden massa compactes)
• 1 mica de nou moscada
• 1 mica de sal
• 2 culleretes de mantega desfeta
• 1 mica de vainilla o sucre avainillat

Preparació:

- Primer de tot s’han de batre els ous i afegir-hi el sucre. Un cop estigui tot ben batut afegir-hi la mantega desfeta prèviament barrejada amb la llet i la vainilla. En un bol a part s’ha de barrejar la farina, el llevat i la sal. Finalment afegim aquesta mescla a l’anterior amassant-ho bé fins que quedi ben homogeni.

- La massa ja està llesta, ha de tenir una textura com de massa de pa. Ara el que queda és estendre-la sobre una superfície plana arrebossada de farina per tal que no s’enganxi. Ha de tenir un gruix d’1cm aprox. Per fer-ho fàcil jo aconsello que ho aneu fent a pedaços, és a dir, que no estengueu tota la massa de cop, sinó per parts. Finalment amb un estri en forma circuilar aneu retallant la forma dels donuts.

- Els desenmotlleu i els fiqueu a fregir amb oli prou calent i força oli. Quan estiguin daurats els doneu la volta. Just els treieu, aixugueu-los en un plat amb un paper de cuina i seguidament els enfarineu amb sucre glaç.

Versió de xocolata:

- Per a la versió de xocolata no cal massa, simplement desfer al bany maria o directament amb un cassó al foc xocolata de cobertura amb una mica de mantega i aigua. Poseu els donuts en una safata recoberta amb paper d’alumini i tireu la xocolata per sobre perquè quedin ben coberts.

consell: podeu crear un llit de xocolata al paper d’alumini de manera que quan situeu els donuts a sobre la part inferior també quedi recoberta de xocolata

No sabria posar nom a aquesta recepta… potser hauria de venir un d’aquests xefs de mil estrelles michelin per posar-li el nom corresponent amb totes les floritures, però de moment a mi m’agrada el nom de “nosequè” així que el deixarem així .

Ingredients (per a 2-3 persones):

• 1 pit de pollastre
• 1 ou
• farina
• pa ratllat
• aigua
• ametlla picada
• alfàbrega
• una mica de sal

Preparació:

- Agafeu el pit de pollastre (el podeu demanar filetejat a la polleria i us estalvieu una mica de feina) i el talleu a tires fines.

- Per l’altre costat, bateu l’ou en un bol (la mida del bol d’esmorzar és perfecta). Quan estigui ben batut, hi afegiu una mica de pa ratllat, farina i l’aigua. Ho barrejeu bé i aconseguiu una massa prou pastossa com per què quedi enganxada al pollastre, com si estigués arrebossat. Podeu anar afegint més aigua o més farina o més pa ratllat segons la quantitat que cregueu que necessitareu. Finalment hi afegiu l’ametlla picada, l’alfàbrega i una mica de sal i ho acabeu de barrejar bé sense que quedin grumolls de farina.

- Per acabar, agafeu cada tira de pollastre i l’”arrebosseu” en l’argamassa que acabeu de preparar i ho fregiu amb oli ben calent. Espereu que quedi dauradet i els hi doneu la volta. I així aneu fent fins que acabeu totes les tiretes.

Temps de preparació: 30-45 min (segons la rapidesa en que aneu arrebossant i fregint)

Apa, doncs espero que si algú ho prova que vingui de gust!

Nova recepta! Aquesta vegada he estat massa orgullosa per buscar en cap receptari per poder preparar la recepta, he hagut de fer-ho jo soleta . Així que he barrejat els ingredients bàsics però en mesures una mica a ull…

Ingredients:

• 1 ou
• 3 cullerades soperes de farina
• 2 cullerades soperes de sucre
• 1 mica d’oli (un dit d’un got)
• 1 sobre de llevat
• 1/2 iogurt
• 250g de xocolata de cobertura (1 tableta sencera de Nestlé postres)
• nous

Preparació:

- Desfem la xocolata de cobertura fins que quedi líquida. Es pot fer o bé al microones en un bol havent tallat prèviament la xocolata a daus prou petits perquè es desfasi fàcilment, o bé al bany maria, queda molt millor, però requereix més temps.

- Fiquem en un bol o pot tubolar per a la batidora tots els ingredients menys la xocolata (ou, iogurt, farina, sucre, llevat, oli). Les nous podem afegir-les i batre-les amb tots els ingredients pq quedin ben fines i integrades, o es pot esperar a tenir-ho tot barrejat i afegir-les picades a trossos petits amb la mà de morter.

- Finalment, afegim la xocolata desfeta prèviament a la resta de la massa ja batuda. Remenem bé perquè quedi ben integrada i ho aboquem en un motlle en forma de plumcake.

- Per coure-ho, ho fiquem al forn precalentat a 185ºC i ho deixem durant uns 35-45 minuts tot depèn del forn.

Nota: no obriu el forn fins que no hagin passat 30 minuts de cocció, podrieu fer que el pastís/brownie es desinflés completament…

- Per a comprovar si està ben cuit, punxeu el pastís/brownie amb un ganivet ben fi i llis. Si el ganivet surt brut vol dir que encara li falta un punt de cocció. Sempre vigilant que no se us cremi!!

Bé, us en deixo una mostra del que us pot quedar i…. BON PROFIT!!