Donat que per sant jordi no podré menjar el meu estimat pa de sant jordi, estic fent proves per tal de poder fer un pa de sant jordi amb totes les condicions 😛 . Així que en un “arrebato” de bloqueig mental amb el meu projecte he decidit de fer un test de pa abans de fer la prova bona pel sopar que tinc preparat abans de marxar. He comprat llevat xungu sec que deia que s’havia de posar una quantitat exacta de llevat dins una quantitat exacta d’aigua a una temperatura exacta. Bé, com sabeu a casa meva poca exactitud tinc, ja no la tinc a barcelona que tinc deu mil medidors i balances, doncs aquí que no tinc ni un trist medidor d’aquests de pot amb les línies… podeu esperar poc de la meva exactitud xD.

Ingredients:

– farina (nu se, posava uns 400gr a la recepta… no pregunteu quan he posat 😛 )

– aigua tèbia o a 39ºC, no pregunteu, la temperatura l’he ajustat…mmm… al sensor del meu dit xD i la quantita a la d’un got.

– nous

– 12gr llevat, tampoc demaneu que hagi tirat la quantita exacta… a saco té més

– formatge cheedar

– una mica de sal

Procediment:

– Barrejar el llevat sec amb una mica d’aigua calenta i deixar-lo reposar durant…mmm.. 10 minuts?

– fer un volcà amb la farina i afegir-hi l’aigua amb el llevat. Amassar bé i afegir la resta d’aigua fins que quedi una massa ben homogènia.

– deixar-ho dins un bol tapat amb un drap de roba i dins la nevera durant uns 45min-1h aproxi.

– barrejar-hi el formatge i les nous fins que quedin totes ben barrejadetes i finalment ficar-ho dins un motlle de pa, jo com que no tinc motlle de pa ho he ficat a sobre del motlle de pastís de sempre 😛  el forn ha d’estar precalentat a 160ºC i deixar-lo a dins durant uns 45 minuts.

Encara estic sorpresa del bon resultat esta bonissim i quasi està tot acabat… ^^

Què passa quan un no pot moure’s massa?? doncs que pot estar quietet a la cuina i fer un pastís 😛 en el meu cas quieteta i de fet és la recepta d’un pastís que vaig mig somniar, mig pensar mentre no podia dormir… o més ben dit… no podia dormir perquè tenia al cap els ingredients per al pastís xD És una espècie de Brownie de xocolata amb taronja i nous 😉

Ingredients:

• Farina
• 2 ous
• sucre
• un pot de tartinade de xocolata
• nous
• llevat
• 3 taronges
• mantega
• llet

Preparació:

– Primer de tot disculpeu la manca de mindes… però és que les mides no en tinc ni punyetera idea! De fet vaig anar afegint a mida que  tastava el gust de la pasta crua 😛 així que em sap greu però no puc donar una mida exacta…

– Barrejar la farina desfeta amb una mica de sucre, una cullerada potser? afegir-hi els dos ous i batre amb la batidora. Després afegir-hi la farina i la llet de manera que vagi quedant una massa més o menys uniforme. Afegir-hi també el llevat o malament perquè sinó no puja… I finalment afegir-hi la tartinade de xocolata. Acabarà quedant una pasta bastant líquida a causa de la llet també.

– Afegir-hi finalment les taronges pelades, tallades en trossets i passades per la batidora, quedarà una pastarada. Tornar a batre bé la massa i afegir-hi les nous i remenar.

– Posar-ho en un motlle, una mica de sucre glaç per sobre i al forn a 175ºC durant uns 40 minuts.

La veritat és que acabat de fer té un gust molt estrany, però quan està refredat realment millora de forma exponencial!! 😀

Crec que feia segles que no seguia una recepta!! I de fet, ara que hi penso tampoc és que l’haguem seguit massa al peu de la lletra… xD però bé, almenys hem seguit les indicacions del llibre que me van regalar pel cumple que té com 240 receptes de cupcakes a escollir 😛 . Ja tenia ganes d’estrenar-lo i de fer alguna cosa especial, i avui amb la Véronique, aprofitant que feia solet, he anat fins a casa seva, hem anat a comprar els ingredients que faltaven i… hem fet dia de Cupcakes!! 😛

Ingredients per la pasta:

• 160gr de mantega (sense sal, si estàs a québec, això és imprescindible de mirar…com no vigilis la compres amb sal ^^)
• 220gr de sucre blanc
• 2 ous
• 270gr de farina
• 2 cullerades de llevat en pols
• 160ml de llet
• 2 cullerades de cacao en pols
• I alguna cosa per ficar-hi com per dins, nosaltres hem fet, cireres, ametlla picada, nous, i trossets de xocolata.

Avui torna a tocar recepta, i és que això de viure sola i haver de cuinar cada dia doncs acaba fent que d’alguna manera intentis innovar per no repetir sempre la mateixa dieta de amanida més carn a la planxa… I el motiu de la innovació no és un altre que el fet de confondre un moniato per una patata, comptar que tenia tres patates al mini rebost i veure que una d’elles no era patata sino moniato 🙁 . Però bé, l’invent va tenir el seu fruit i la crema va quedar realment bona. La preparació és molt senzilla i fàcil però com que ja em vaig posar en fer totes les receptes amb el mateix format doncs intentaré seguir-ho.

Ingredients (per a 4 persones):

• 3 carbassons
• 2 patates
• 1 moniato

Preparació (10 min de feina – 45 min en total):

Posar aigua a bullir omplint mitja olla, no pas tota sencera i tirar-hi sal i oli. Pelar les patates i el moniato i esqueixar-los a mida de patata per fer la verdura. Netejar els carbassons i tallar-los a rodanxes grans (1-2cm d’ample). I tirar-ho tot a l’olla quan l’aigua bulli. Deixar-ho bullir durant uns 20 minuts a foc fort i quan estigui la patata i el carbassó tous apagar el foc i deixar-ho reposar durant uns 15min. Tirar una mica de llet i batre-ho fins que quedi ben cremós.

I si tot va bé acabareu amb un color de l’estil, bon profit!

Nota: si voleu podeu substituir el moniato per una ceba o afegir-hi també la ceba. Als que no els agrada la crema de carbassó accepten que amb la ceba el gust millora 😛 .

Avui era diumenge, i què es fa els diumenges moltes vegades?? Doncs es fa un bon dinar! 😀 Avui com que la marta portava dies que venia a casa i no li deixava fer res a la cuina m’ha obligat a quedar-me quieteta i no m’ha deixat fer res de dinar 🙁 però com que sóc més aviat un cul de’n jaumet… m’ha vingut de gust innovar en dolç per variar 😛 .

La recepta d’avui es diu Entre-pastís-i-pudding de poma i xocolata perquè no estic del tot segura si es podria considera pastís o per la seva consistència fluffy podria ser més aviat un pudding. Parteix de la mateixa base de la recepta del iogurt però amb algunes varietats…

Ingredients:

• 2 ous
• 1 iogurt
• 4 cullerades soperes de farina
• 2-3 cullerades soperes de sucre (l’he tirat a saco sense mesurar i no sabria dir si eren 2 o 3 cullerades… ^^)
• l’equivalent a 2 sobres de llevat
• 1 cullerada sopera de cacao en pols
• 2 pomes
• una mica de sucre glaç per decorar
• ametlles o qualsevol fruit sec per decorar

Preparació:

Es posa en un recipient els 2 ous, el iogurt, la farina, el sucre, el llevat, el cacao i una poma tallada a trossets i es bat tot fins que quedi una massa homogènia més aviat líquida. Tallem l’altra poma a trossets ben petits i els ajuntem a la massa anterior, ho barrejem tot i ho fiquem dins un motlle de pastís de l’estil de plumcake. Espolvorejeu el damunt amb una mica de sucre glaç i les ametlles o fruits secs que volgueu.

Amb el forn ja precalentat a uns 175ºC (heu de pensar que el meu forn no té la temperatura molt fina així que poden ser entre 170ºC-185ºC) i el deixem coure durant uns 30-40 minuts segons la temperatura i la potència i tipus de forn. Com ja sabeu la ciència de la reposteria exposada en aquest blog no és mai exacta 😛 .

Quan el veieu que està ja cuit (un sistema per mirar-ho pot ser punxant amb un ganivet fi i si surt net vol dir que està cuit), el treieu i el deixeu refredar una mica. El treieu del motlle encara calent i el serviu calent.

Espero que vagi de gust! 😉

Cada dia m’anadono més que els estris que tinc a la cuina de casa meva realment els trobo a faltar! I casa meva vull dir casa meva de Barcelona, on estic acostumada a fer-hi els pastissets, dolços i un cop al any… panallets!! Doncs bé, avui he fet panallets a la manera més rupestre possible… comencem pels medidors. Una eina realment útil, ja sigui un medidor amb ralletes com una balança, qualsevol de les dues coses m’hagués anat de fàbula! Mesurar els grams de sucre a ull no ha estat cosa precisament fàcil, de fet m’he passat amb el sucre en els de coco ^^ vaja, que m’han sortit massa dolços, però què hi farem, és el que té la mancança d’estris.

Després del medidor, un simple bol prou gran per poder amassar o un marbre en condicions. No un conglomerat amb una mena de plastic a sobre que no t’atreveixes a ficar la pasta allà a sobre ni que ho hagi deixat tot ben net abans de començar! He hagut d’acabar fent servir el motlle de pastís de silicona que mons pares m’havien portat cap aquí 😛 .

I ja per acabar… el forn!!! Déu meu, treballar amb un forn en condicions és una joia!!! Però amb un forn que no saps ben bé la temperatura que fiques, i no saps tampoc la potència que dona… buff, ha estat realment dur ^^

Però bé, tot i això han acabat sortint uns panallets prou correctes 😀 . De fet, els de xocolata han sortit especialment bons, he acabat fent una recepta nova, adaptada, rara, he tirat dues clares a punt de neu i la patata mig crua perquè portava 30 minuts bullint i encara no estava tova 🙁 així que tampoc tenia l’aire de quedar massa bé… I malgrat les dificultats en el procès he de dir que l’aparença tampoc és extramadament dolenta 😛 què en penseu?

Panallets de coco, han estat els que han acabat amb un excés de sucre… quina llàstima perquè són els meus preferits 🙁

Panallets de llimona, la pasta bonissima! llàstima que s’han aixafat dins el forn 🙁

Pseudo-panallets de pinyons, tenen la mateixa forma que els de pinyons, però em negava a pagar 9$ per cada 50gr de pinyons! Són d’ametlla allargada, de fet havien de ser d’ametlla, però tampoc en tenien de picades ^^

L’estrella de la nit… els panallets de xocolata!!! Els més bons amb diferència! 😀

I tot això ha estat possible gràcies a l’ajuda del pinxe Néstor 😛 que ha seguit les meves instruccions al peu de la lletra! 😉 Merci per venir!

Diguem que el títol de Made in Québec és simplement perquè els ingredients que esmentaré possiblement no es troben enlloc més. Un d’ell bàsicament no el trobariem a Barcelona perquè no tenim tan mal paladar!! I l’altre bé, suposo que costarà de trobar…

Ingredients:

• 1 ou
• 3 cullerades de farina
• 1 culleradeta de sucre
• 1 mica de llet
• llevat
• una mica de mantega
• tartinade chocolatée
• un grapat de nous una mica trossejades
• un grapat de bleuets (mirtills/arándanos/blueberrys)

Preparació:

– Barrejar dins un bol l’ou, el sucre i les 3 cullerades de farina fins que quedi una bon argamassa. Després afegir-hi una mica de llet per poder liquar una mica la pasta i després afegir-hi mitja tarrina de tartinade chocolatée. Costa bastant de barrejar ja que és una barreja de xarrup de blat, carmel i xocolata, però amb una mica de paciència acaba agafant una textura prou fina. La qüestió és integrar el fake de xocolata amb la massa del brownie. I finalment afegir-hi el llevat. Remenar-ho tot altre cop bé i hauria de tenir una consistència com de mouse de xocolata.

– Un cop feta la pasta afegir-hi les nous i els bleuets i remenar amb compte ja que els bleuets es poden fer malbé.

– Finalment ho aboquem al motlle (a falta de motlles de silicona per només $2, vaig haver de fer-ho a la vieja usanza, manteja escampada amb els dits i farina pel damunt de manera que quedi una película perquè el pastís no s’hi enganxi).

– La cocció és a aproximadament uns 180º durant uns 30 minuts (fet amb un forn només per sota).

i… Bon profit!!! 😉

I el motiu d’aquest post és perquè tot i coneixent l’idioma de destí pots ficar la pota fins al fons en el moment de comprar al super! Vosaltres no comprarieu això pensant que és nocilla de xocolata negra però que està a meitat de preu perquè l’embàs està en plàstic??? 🙁

Habitualment a Barcelona ja cuinava i m’espavilava per menjar mínimament sa. Aquí no he pogut deixar de fer el mateix… tot i que els meus collocs no és que tinguin una predilecció per la cuina, jo intento fer el possible per seguir cuinant amb els ingredients, i utensilis que tinc aquí. Avui tocava utilitzar un dels dos pebrots que encara tenia a la nevera (pels quals vaig pagar 0.99 CAD) abans que se’m fes malbé i la carn que havia comprat al super. Mai havia comprat carn embasada amb la típica safata de porexpan i el film transparent, però aquí t’hi acabes acostumant. Bàsicament només cal mirar que l’acabin d’embasar el mateix dia i sinó, demanar-la al carnisser, que encara sort n’hi ha 😉 . L’únic problema que tinc aquí és que la sal l’he de mesurar per una persona sola, si a Barcelona tothom em deia que ho feia sosso, aquí si no vigilo ho acabo fent tot salat 🙁 .

Ingredients: (per 1 persona)

• 1/4 de pebrot vermell
• 1 tall de vedella
• una mica d’all
• spaguettis proporcionals a la gana que tinguem 😛

Preparació: (20 min)

No és massa complicat, bàsicament cal tallar la carn i el pebrot en dauets petits, picar l’all i ficar-ho tot a la paella a fregir.

Quan ja està ben dauradet afegir els espaguetis ja al punt, a gust del consumidor, a la paella i remenar-ho encara amb la paella calenta.

La qüestió és tallar la carn mentre bull l’aigua i fregir-la mentre es couen els espaguettis. D’aquesta manera el temps de preparació és just el temps de cocció de la pasta 😉 .