Salamandreta

La resposta a aquesta pregunta sempre acaba sent google maps a través d’un mòbil amb 3G, un GPS, o com a últim últim recurs, preguntar. Què se n’ha fet dels de la vella escola? D’aquells que no necessiten un GPS per saber on són?  I aquells que saben llegir un mapa? Ara tots els cotxes van amb el GPS incorporat. Quina gràcia té seguir una maquineta quan pots saber del cert per on estàs anant? Ja no és massa estrany trobar per Barcelona un cotxe al davant fent el gilipolles, ara freno, ara accelero de cop, ara fico l’intermitent a la dreta, ai no! que era cap a l’esquerra! Perquè tanta tonteria al volant?? La resposta és senzilla, està mirant el GPS!!! Perdre’s pels carrers de Barcelona (dic Barcelona perquè és el qeu em queda més aprop, però suposo que això acaba passant a tot arreu) també fa que un altre dia acabis sabent exactament com arribar-hi. Si ja ens hem tornat tan estúpids que només seguim una veu femenina que ens diu: gire a la derecha, a 100 metros gire a la izquierda, etc etc etc, quina serà la pròxima? Haig de dir que un dia vaig fer la prova de ficar-me el meu iPhone amb el suport del cotxe i el google maps engegat, però l’atenció que havia de donar-li al aparell per poder seguir el camí era tan gran que deixava de banda el que passava al voltant del meu cotxe. Total, que vaig acabar abans tancant el GPS i seguint la meva intuició.

Amb el pas del temps i el fet de passar vàries vegades per un mateix carrer, fa que t’acabis aprenent l’estructura que té Barcelona, els carrers de besòs a llogregat i de mar a muntanya, recordar que la majoria de carrers de l’eixample, un puja, el següent baixa, tot i que hi ha excepcions, i que sempre hi ha zones que no acabes de conèixer, però la qüestió és no perdre mai el nord i ser conscient en cada moment de quina direcció estàs agafant.

Així, qui necessita un GPS??