Salamandreta

Us heu preguntat mai perquè el mitjà de transport més utilitzat a les zones de l’àrtic són les motos de neu??? Doncs perquè per poc que ho pugui semblar, són molt lleugeres, consumeixen relativament poc, i poden desplaçar-se per qualsevol tipus de sòl. Sigui terra, pedra suelta, neu, o fins i tot… aigua!!!!

Sí senyor! Les motos de neu són capaçes de desplaçar-se sobre l’aigua sense problema sempre i quan vagin a més de 12km/h. Sembla mentida, però és ben cert. Estan preparades per tal de poder “lliscar” sobre l’aigua sense aparent problema… De fet, el dia que vem anar a Saranac Lake, el lloc on dormiem estava just al costat d’un llac. I jo em vaig fixar que hi havia moltes marques de moto de neu, tot i que en determinats llocs hi havia com un forat d’aigua. Mon germà va dir, mira, la moto està al fons del llac. Però si et fixaves bé, les marques de la moto seguien per l’altra costat del forat, tal qual com si hagués anat per sobre l’aigua… I com a molts dels dubtes amb els que em trobo… google al canto! xD

La tècnica d’anar per sobre l’aigua se’n diu Snowmobile skipping o snowmobile watercross.

Aquest vídeo no acaba pas amb final massa feliç xD

També s’ha de dir que és el motiu de mort més freqüènt a Alaska, ja que és molt fàcil també acabar caient a l’aigua i el munt de roba per aguantar les fredes temperatures no ajuda a poder sortir o nedar fàcilment per lliurar-se de l’aigua gelada…

Abans de nadal la marta em va proposar d’anar a menjar noodles a un lloc de china town que es diu Noodle Factory. Al final entre una cosa i l’altra no hi vem anar . Ahir amb mon germà per a acabar de rematar el no règim de feia dies vem anar a fer uns Noodles allà. Vem demanar el mateix, uns noodles amb verduretes i pollastre, els que posava fets a mà. I uns dumplings de porc (recomanats pel cambrer, ja que els de verdurtes i porc que vem demanar no ens va deixar quasi ni demanar-los). La nostra sorpresa va ser que en menys de 2 minuts teniem al davant un plat gegant de noodles calent i bonissim!!! He de dir que els 6 dollars que valia aquell plat ho vaig trobar super barat!! Feia temps que no deia que menjar a Montréal sortia barat xD

Els dumpligs també estaven molt bons i els farsellets eren diferents, enlloc de ser com empanadilles eren com un farsellet enrrotllat per dalt. Això sí, els dumplings van trigar uns 10 minuts… I el tè que et donen a veure, aigua?? perquè?? també he de reconèixer que era bo! Això sí, el lloc era molt petitet, amb potser com a màxim 10 taules…

El que més “gràcia” em va fer és que just arribar el tio ens va ficar una forquilla al costat per menjar, jo ni la vaig tocar i al cap d’uns minuts el tio va passar pel costat, va recollir la forquilla i la va tornar a ficar al pot de les forquilles netes xDD Vaja, que si algun dia aneu allà ja ho sabeu, feu com jo i aneu de pros, res de forquilla, sempre amb palillus!

Avui com a dia relax hem anat a culturitzar-nos al museu de belles arts de Montréal. És totalment gratuït, com a molt si vols pots fer una donació, però totes les exposicions permanents són gratuïtes . Hem visitat en primer l’exposició dels artistes quebecois. Coses totalment abstactes que després d’una bona estona hem descobert que molts dels quadres estaven comprats per la societat d’ajudes a l’art  o alguna cosa semblant… Aquesta exposició es trobava a la part construïda dins de l’església,

Després hem passat a la part més internacionalt, o altrament dit, més europea, on la gran majoria d’artistes eren francesos, alemanys o anglesos. El que més ens ha sobtat és que en mig de tot aquell seguit d’obres europees hi havia també uns retaules de l’edat mitjana d’artistes catalans!!!

Pavelló Jean-Noël Desmarais, part sud del carrer Sherbrooke

Retaule d’un artista català de l’edat mitjana

Rataule de Bernat Martorell

També hem visitat la zona més actual on artistes d’art renom (almenys per mi) com Monet, Picasso, Dalí, Miró, Goya, entre d’altres, tenieu també el seu espai. El que me n’he adonat que precisament no tenien les millors obres dels artistes espanyols, ben al contrari, cadascuna de les obres que hem vist dels coneguts… bé… en tenen de millors ^^ Com per exemple aquesta de Miró,

He vist obres moooolt més xules de Miró. No seria pas una gran representació de l’art espanyol o català però què hi farem…

I una altra cosa que m’ha deixat sorpresa és… El Pensador de Rodin està al Museu de Belles Arts de Montréal???

Després de buscar una mica he trobat que l’original original està al Musée Rodin a París. La resta poden ser petits originals, però la bona està a Paris .

Ja he baixat en trineu a Montreal!!!!! avui hem anat a comprar un trineu i hem pujat fins a Mont Royal per tirar-nos per les glissades livres pero estaven tancades a causa de la calor que ha estat fent aquests dies tot i aixo havien adaptat una zona per baixar just al costat aixi k hem fet unes quantes baixades, hem acabat amb el cul amb uns quants blaus i hem suat com a porquets xD no recordava que cansés tant això de baixar en trineu!!

Aixi que despres d’aixo tocava recuperar forces amb una de les mitiques poutines de la Banquise

les baixades pagant… eres les altres obertes

No pots dir si una cosa t’agrada o no t’agrada si no l’has provat. Però en el moment que ja has pogut testejar-la ja tens en mà algun tipus de judici per poder dir si sí o si no… Aquest és el meu cas en l’esquí de fons o esquí nòrdic, com més us agradi xD. Avui l’hem provat, ja que el fet de deixar-nos més de 120 dollars en una estació d’esquí per una neu en no gaire bon estat i un dia pèssim, ens ha fet buscar alguna activitat diferent. Al parc d’Adirondack tenien tot un seguit de camins que serpentejaven pel mig dels arbres, i un parell que pujaven a un hill (muntanyeta, turonet… tot amb diminutiu ) on les grans vistes que podies tenir eren…. arbres!!!

Als primers metres molt bé, era planet, molt monu això de passejar amb uns esquís molt lleuges pel mig del bosc i dels arbrets. Però en el moment de la primera baixada el tema ha començat a fer-se més peliagut… :S A part de sentir-me com un pato o un debutant aprenent a esquiar mentre baixava, he descobert que això de l’esquí de fons és més xungu i més perillós del que sembla! Per exemple, com deia abans et trobes amb una baixada, què fas amb esquís normals per frenar si el camí és estret?? bé, tens dues opcions, o fas un slalom ràpid en plan saltiró saltiró, o et dediques a fer cunya durant tota la baixada. Problema dels super esquís de fons?? el primer de tot és que no tenen cantos, per tant això de la cunya… como que xungu… :S segon, que quan torces la cama per poder fer la cunya i clavar cantos, com que la bota és tova només torça el tormell, així que l’esquí segueix igual de pla sobre la neu que abans… resultat?? que com no vigilis te la pegues amb el primer arbre que trobes pel camí

Per sort no me l’he pegat contra cap arbre, però si que m’he fotut una bona galeta just quan el xavi m’ha dit, va que et grabo que estàs baixant molt bé xDD bonissim, la única llet que m’he fotut i havia de ser mentre tenia una càmera apuntant-me… ^^ (em sap greu però la caiguda ha estat molt lamentable així que us quedeu amb la imaginació )

I després de les més de 1000 calories cremades amb les quasi 3 hores de fer el burro amb els esquís xungus, hem anat a guanyar-nos una mooooolt bona hamburgesa!! Si mai aneu a Saranac Lake aneu al Blue Moon Cafè , on tenen una hamburguesa i uns muffins bonissims per només 10 i 2 dollars respectivament .

I ja hem fet camí de tornada cap a casa després de fer una petita visita al Catalano Airfield i a Lake Placid, un lloc extramadament turístic que m’ha recordat a Courchevel o Mérivel, així tot monu.

Una de les primeres dificultats… creuar aquest pont! Quan ho he vist he pensat aah, wnu, això no és tan trikie com deia el paio del Visitor Center… el pitjor només m’esperava una mica més enllà…

Un bon lloc per seure M’encanta la utilitat dels bancs després de nevar

Hem vist una mica de sol!! Ha sortit el sol uns instants, però no ha durat massa, al cap de res ja seguia nevant de nou…

Baixadeta lleu… Una de les baixadetes lleus… el pitjor és que és estreta i hi havia massa arbres a dreta i esquerra :S

Visitant Lake Placid i nevant! (per variar…)

The Catalano Airfield. Era aquest camp amb una cosa d’aquelles taronjes per saber d’on bufa el vent i amb quina intensitat i poca cosa més…

Només per un dia he dit adéu a Canadà per fer una visita al país veí anomenat Estats Units. He travessat per primera vegada la frontera en cotxe!! Ens han fet omplir el típic paperet verd on has de dir que NO a tot, quasi sense llegir, no fos cas xD i on només per ficar totes les teves empremptes dactilars i per deixar-te fer una foto amb una webcam ja et cobren 6 dollars… Els quals he pagat amb visa i ara mateix tinc un rebut on fica US customs!!! xD

La distància entre Montréal i la frontera amb USA només són 50km, i a només uns 5-10min en cotxe després de creuar la frontera tens un super mall on tens un SEARS, un bestbuy, wendy’s, sbarro’s, victoria secret, i qualsevol altre tipus de botiga ianki que podries trobar en un dels centres comercials més grans que he vist… I donat els baixos preus… bé, diguem que no hem pogut resistir la temptació d’acabar amb alguna bossa penjant del braç… ^^ només un 8% de taxes és un luxe al costat del meu 15%!!! xD

Hem arribat a Saranac Lake, on tenim el lloc de dormir, hem deixat les coses i entre uns quants flocs de neu que anaven caient sense parar hem anat a fer una volta pels llacs de Saranac. On ens hem adentrat a un dels llacs gelats per testejar la duresa… bé, estic escrivint això així que dur ho era de fet hem vist que hi havia petjades i hem pensat que debia ser fiable

Al mig del llac gelat

Carretera amb pont xungu… :S

Seasonal Highway xD. Les dates són les mateixes que a Montréal, de l’1 de desembre a l’1 d’abril hi ha moltes coses que no es netegen…

Seguia nevant

Finalment hem anat a sopar a una hora prou raonable (8.30h) i ens hem partit una hamburguesa bonissima i al punt i un tall de carn de no sé quantes oz, però per la pinta jo li ficava mínim un mig kilo… xD i per acabar un coulant de xocolata anomenat lava chocolate cake!

A la tornada cap al motel ens hem aturat a una mena de castell completament fet amb gel on ficava Space Alien Invasion 2012… aix… iankis xD

Quin és el millor transport per desplaçar-se d’un lloc a un altre al québec?? Una Moto de neu! o més que el millor és un dels més comuns… Avui de forma totalment improvitzada hem decidit d’anar a fer motos de neu . És una activitat d’aquelles que sempre m’ha fet gràcia, però mai he dit de fer-la ni he tingut la oportunitat de fer-la… però deprés del dia d’esquí d’ahir i de lo agotats que vem acabar, vem pensar de buscar una activitat diferent. Hem fet unes quantes trucades aquest matí i ens hem quedat amb la que era més o menys la més barata, i la que estava més aprop. Hem escollit una que es troba just al costat del Lac de Beaupré, a la Pouvoirie du Lac Beaupré. El preu, uns 133CAD dues hores amb tot inclòs més la benzina que gastis que ens ha sortit per uns 6CAD els 70km que hem fet.

Primer de tot hem dit que ens repartiem les 2 hores, tot jo d’anada i mon germà tot de tornada, però jo als 10 minuts he de dir que estava agotadissima!!! :S com cansa portar una moto de neu per favor!! Però bé, anar canviant cada uns 10-15min ha anat genial . L’experiència? Totalment recomanable!!! I realment ha estat molt divertit el fet que les carreteres que hi havia marcades per Motos de Neu realment eren com carreteres especials ja preparades. Tenien les seves pròpies senyals. Màquines per acondicionar el terreny, una espècie de ràtrecs. Tenien indicacions de pobles. Kilometratge. Tota una experiència vaja!!

Aquestes són les pintes que fas… Casc, roba abrigada, pantalons i unes botes especials. El millor de tot ha estat la calefacció al manillar i a l’accelerador xD

Ponts per creuar… Aquest era fàcil, els pitjors eren els mini pontets de fusta pels rierols… :S

Senyals de tot tipus!

El millor de tot: El bar de carretera xD

Més senyals!

Necessites repostar? Hi ha fins i tot llocs per repostar la benzina…

Quads i tot pel camí. Hi havia zones que no sols eren de motos de neu, sinó que també eren compartides amb els quads. Tot i que cadascú en general, tenia el seu caminet.

El últim de la fila… En el món de les motos de neu el codi de les motos de carretera també se segueix utilitzant, número de followers i a l’últim mono li toca aixecar el braç.

La Trans Québec. La número 3 és la que travessa tot québec de dalt a baix. Cada carretera de motos de neu tenia la seva senyalització i número…

Creuant la carretera. El més xungu de tot!!! Mirar a dreta i esquerra i creuar una carretera normal i corrent per on passen els cotxes… he de dir que era el que em feia més por de tot… :S

Entre els arbres. No tot eren espais oberts, de fet el primer tros era entre els arbres i la senyal de zig-zag era de les més habituals.

Com ja he comentat abans, una experiència genial! Molt recomanable i que val la pena deixar-se el que val per disfrutar un parell d’horetes de fer el burro per aquestes carreteres nevades .

Apa, ja tinc una altra cosa de la meva check list!! “Esquiar a Canadà” check! Avui hem anat a esquiar a l’estació d’esquí de Le Massif de Charlevoix, que es troba a uns 30km de la ciutat de Québec. El dia s’ha llevat lleig i molt ennuvolat i queien quatre bolves de neu que li donaven al dia un to encara més xungu… :S I el fred… bé, el fred suposo que pel fet d’anar ben abrigats jo no l’he notat fins a la última baixada on se m’han tornat a conjelar els dits de les mans per culpa de la suor i els dits dels peus… Hem começat cap a quarts d’onze a esquiar, i cap a les 12h, el sol ha començat a sortir porugament fins que el vent s’ha acabat emportant bona part dels núvols .

He de dir que esquiar a -11ºC amb més d’1m de neu pura sota els esquís (els quals eren una merda… però que m’han permès així millorar la meva tècnica i forçar-me a esquiar bé) i amb les vistes al fons d’un riu mig gelat, ha estat molt espectacular! El primer contacte amb la neu ha estat com… uuuuuuffffff quin gust!!!!! Allò era neu de debò!!! Hi havia trossos en que estava gelat evidentment, a temperatures sota zero és normal que apareguin plaques de gel, però la gran majoria era neu bonissima! I el més curiós de tot és que l’estació s’arriba per la part més alta, vaja, que el primer que fas quan et poses els esquís és baixar, i la última cosa que fas és agafar la cadira per tornar a casa.

Al final hem acabat esquiant unes 4 hores, i per només haver estat 4h estic baldada… :S totalment agotada… com pot ser que només amb 4horetes ja estigui per l’arrastre??? :S serà el fred?? serà la novetat? però bé, tot i que sembli poc, en el fons hem fet bastantes baixades utilitzant només 3 remontadors (2 cadires i un huevo). I començem la secció de fotos!

Això és una negra???? bé, en teoria era una vermella, perquè un sol rombe volia dir vermella, però algú m’explica la gràcia d’una pista on s’hi hagi d’arribar fent escaleta???? això només passa a québec… xD

On vols que et faci la pista? Aquesta és la filosofia! Tens una muntanya plena d’arbres, agafes a un tio i li dius, mira aqui vull una pista, et talla els arbres i ja tens la pista!

Gel i roca per sota la cadira. Quan tens una mica de nivell i veus una indicació d’una pista que diu, pedres i bams, la pista és negra i a més va per sota la cadira el primer que penses és… avall! xD la putada és que quan t’hi trobes, el que anomenen pedres aquí no són pedres sinó roques tamany familiar, i la regió de gel en aquesta pista ha estat desmesurada… però tot i això i la merda d’esquís, almenys he mantingut la meva dignitat baixant

Corda’t bé l’abric! (Attachez vous vos vétements) He vist indicacions i indicacions abans d’entrar a una cadira, però aquesta s’enduia la palma de totes! xD

Bufet lliure de mocadors!!! Què passa quan esquies a baixes temperatures? (bé, i quan esquies de normal també xD) que se’t cau el moquillu tota l’estona, doncs bé, no està de més que a baix de la cadira tinguis un dispensador de mocadors de paper amb una paperera al costat!

La comoditat d’aquesta estació. Això era a dalt d’una de les cadires… sí, aquests cotxes estaven aparcats al mig de l’estació xDD Però què voleu, si l’estació comença al revés, és més pràctic pels que han de treballar a les cadires

Sostens????? Entenc que d’una cadira se’t pugui caure un pal, un guant, fins i tot el paquet de suc a mig acabar… però uns sostens????? El millor de tot és que no eren els únics… n’hi havia com una vintena repartits per l’estació xD

Entre els arbres. Un dels avantatges de tenir tants i tants arbres és que pots fer una pista que vagi entre els arbres i preparar-la perquè estigui ben marcada. Aquesta era la senyal que indicava l’entrada de la pista, i aquesta… la pista xD

La dificultat d’aquesta pista era de negra en amunt, però a la que li agafaves el tranquillo de per on havies de girar la probabilitat d’acabar donant un petó el dia de sant valentí a un arbre disminuia xD

Aquesta sóc jo  . I per acabar una foto de com cal anar d’abrigat per esquiar a Québec . Externament no es nota, però a sota portava dues capes tèrmiques de samarreta i unes malles tèrmiques sota els meus pantalons d’esquí habituals. Guants i mitjons eren els normals de sempre, i el meu estimat casc, aquest cop ha fet més funció d’abric que d’altra cosa. El que veieu al fons és el riu mig gelat, les vistes com podeu veure eren espectaculars… fins i tot es veien els vaixells com anaven creuant pel mig del gel!

Avui amb el meu germà hem pujat fins a Québec per esquiar demà al Massif de Charlevoix. Però com que hi havia la possibilitat de fer esquí de nit (o ski du soir com diuen aquí) hem pensat que podiem arribar més o menys d’hora i aprofitar per anar a fer la prova d’esquiar amb un munt de focus que iluminessin les pistes. Bé, doncs després de la parada tècnica per dinar al Frite Allors de Québec, arribar al Condo que haviem llogat per les pròximes nits, i vestir-nos amb 3 capes tèrmiques ens hem disposat a pujar cap a les pistes. La sorpresa i decepció ha estat quan al arribar ho trobem tot mig, o totalment desert… i a la billeterie deia que ni dilluns ni dimarts hi havia esquí de nit Pensareu, això es mira abans no?? bé, doncs li hem donat un vot de confiança a la dona del Motel que ens havia dit que aquesta nit es podia esquiar… ¬¬

Tot i el xascu que ens hem endut, hem tornat a desmuntar el munt de capes que portàvem i ens hem vestit normal per anar a fer una volteta per Québec. He de reconèixer que el fred era considerable, però encara per mi bastant suportable. El Xavi pobret s’ha quedat ben congelat… ^^ Però, el fred no ens ha privat de fer el guiri amb el tro que vaig veure l’altre dia, però avui no he pogut resistir la temptació de pujar-m’hi i fer la foto

anda que no se m’ha congelat el cul aquí! xD

I també hem passat pel Boulevard Champlain, on durant la meva visita a l’estiu vaig anar-hi caminant des del centre de Québec. La imatge era totalment diferent, tota la vora del riu era un munt de gel i neu acumulada.

El tercer nivell de la dreta no és neu estable… és el gel de la vora del riu… :S

De tornada cap a Sainte Anne de Beaupré, hem parat a fer una ullada a les Chutes de Montmorency de nit. He de dir que eren bastant espectaculars de nit! Això sí… el fred que he passat els només 10 minuts que hem trigat per anar fins al costat de les cascades ha estat insuportable. Almenys per mi, des del dia 1 de juliol que estic a Montréal ha estat els 10 minuts que més fred he passat als peus, i també el més fred que he passat en els meus anys de vida :S . El que m’ha sorprès ha estat que consultant la temperatura al registre, he vist que només estavem a -26ºC de temperatura ressentida…Potser ha estat la humitat de la cascada que m’ha deixat KO o qui sap… però els dits dels peus no tenien sensibilitat quan els he tret de les botes i mitjons i els he calentat a la calefacció del cotxe ^^ .

Al costat de les Chutes de Montmorency hi havia un riu al que he tingut la temptació de baixar per passar-hi per sobre, però al veure com la neu estava ja molt esquerdada he pensat que millor deixar el tema per un altra dia… encara em queda una mica de seny rera tanta bojeria

Chutes de Montmorency

Chutes de Montmorency – foto presa en un moment de congelació total… :S però ja sabeu que jo abans em congelo que deixar de fer una foto jejeje

I ara que ho compto amb aquesta ja farà la tercera vegada que vinc a les Chutes de Montmorency i quarta vegada a Quèbec, m’encanta perquè ja em moc sense mapa per aquesta zona .

A totes les ciutats que he visitat sempre hi ha hagut alguna cosa que m’ha recordat a altres ciutats. Visites un lloc i mires el teu entorn i et dius: això em sona… i sempre hi ha alguna cosa que et recorda a algun lloc passat o vist. Doncs bé, aquí a Montréal, a part del seu estil Nord-Americà, tenen una influència clarament francesa. I tot i el seu odi incondicional als “pobres” parisencs, pots arribar a trobar-te un símbol totalment francès i parisenc…

Els que heu visitat París no us sona això?? És la típica entrada d’una estació de metro de París. Però la diferència és que aquesta es troba a 5897km de distància del seu lloc d’origen. Si algun dia aneu per Montréal, la podreu trobar a la parada de Metro Square Victoria .

Paris-Montréal (Les Cowboys Fringants)