Salamandreta

Ja només pel nom que li he donat al blog, pel fet que el meu portàtil es digui així, es pot donar a entendre que el nom de salamandreta m’encanta. I no només això, també m’encanta la forma de la salamandra en sí. Pobre del que em regali un bitxu viu i que es mogui i que sigui una salamandra!! El bitxu viu lluny és molt bonic, a prop ja… I ara ja feia temps que tenia ganes de penjar la salamandreta ( o quasi salamandra gegant) que el Carlos em va regalar pel meu sant ( i d’això ja en fa quasi 5 mesos). Tenia ganes d’enganxar-la amb uns imans a la paret i que quedés super xula i que no es veiés que estava penjada, només que semblés que s’aguantava per la paret, però no trobava mai el moment ni d’anar a comprar els imans ni de penjar-la, així que vaig acabar utilitzant el meu estimat recurs fàcil: el Bluetack (o com s’escrigui).

I ja que hi era i li feia una foto, pos he pensat que podria de pas fer una foto a la resta de salamandretes que em protegeixen mentre dormo .

La insistència molt sovint ajuda a que les coses que ens interessen les acabem aconseguint. Només he necessitat una tarda sencera per aconseguir que la imatge que no acabava de quedar bé del header quedés com toca i com està ara. Poc a poc el blog va prenent una nova imatge. A veure si aquest cap de setmana m’hi poso com déu mana .

Aquí ve la gràcia de tot plegat, la contradicció en els estats d’ànims i les coses que et poden arribar a passar… I també allò que sempre s’ha dit, que l’home és l’únic animal que tropessa dues vegades amb la mateixa pedra, doncs crec que la dona (almenys jo) n’hi tropessa més de dues i més de tres també. Què és el que fa que no acabem aprenent dels errors?? És tan complicat? (no contesteu, són preguntes retòriques i no sé si prefereixo no saber-ho, almenys si m’equivoco puc posar d’excusa que no sabia perquè no aprenia dels meus propis errors) Tan se val, no sé com m’ho faig, però sempre l’acabo cagant al mateix lloc i situació… algun dia potser aprendré :$ . Demà serà un altre dia i ja que dic que renovo la meva vida, almenys hauria d’intentar viure-la !

apa, fins demà, crec que no entenc ni jo el sentit del post, però bé, el fet era simplement que l’havia cagat de nou.

La veritat és que ara per ara el meu blog, com ja he dit abans, està en fase de renovació, clar que no es pot dir que de moment me’n surti gaire, la fotografia del header no acaba de ficar-se on toca per més que ho intenti i que li canvii la mida i el format, no aconsegueixo que el sidebar sigui com a mi m’agrada, però bé, sempre es pot seguir intentant i al final ho acabaré aconseguint. Una mica com a la meva vida, per fi necessitava una mica d’alegria… feia temps que pel cap només em venien pensaments desastrosos, negatius i debastadors, no parava de pensar en la merda que em venia a sobre i que pensava que no aconseguiria treure’m mai del damunt. Aquesta setmana he tingut unes quantes bones notícies, de moment tinc la nota de 5 de les 6 assignatures que feia aquest quadrimestre, no sols les he aprovat sinó que per primer cop he aconseguit tenir bona nota i tot, això era una cosa realment complicada en el meu expedient acadèmic. No aconseguia rendir en un examen. Suposu que com tot has d’aconseguir trobar el teu camí, les coses que t’aporten una mica de felicitat a la vida. Necessitava deixar enrrere els estudis de telecos, portava massa temps encallada en una mateixa cosa…

Per si no fos poc, aquest cap de setmana m’he tret el gussanillo fent una cosa que potser no hauria d’explicar massa, però que molts que  ja em coneixeu ja sabeu. He fet molt poquet, però m’ha servit per veure que potser en un futur aconseguiré fer molt més i molt millor. Sempre hem d’intentar mirar el costat bo de les coses, intentar veure-les amb uns altres ulls… ja sé que és molt fàcil dir-ho, i de fet jo porto temps veient-ho tot amb mals ulls i menjant-me per dins… però les petites alegries m’han fet tornar a riure almenys per alguns moments.

Suposu que avui necessitava escriure això i deixar-ho sortir de dins…

Després d’un llarg període de vacances em disposo a donar-li una nova imatge al meu blog, encara no tinc clara quina serà la definitiva, així que suposu que durant uns dies hi haurà vàries imatges diferents, coses que no estiguin al seu lloc, o lletres rares que apareixeran i desapareixeran.

Us demano per tant un temps de comprensió per aquesta petita remodelació. Faré una mica com les obres de barcelona, que van fent i desfent i no saps mai com acabarà tot plegat, però espero acabar-les abans .

Ah, i si en algun moment entreu i veieu alguna cosa que us agradi o desagradi, un bon comentari sempre serà benvingut!

Una mica contradictori, ho sé. Però aquella típica frase dels pares: arregla l’habitació que la tens molt desordenada . I es pot respondre d’una forma tan senzilla com dir que no és que estigui desordenada, és que està ordenada però a la teva manera. Potser seré la única que se sent així, bé, de fet no, perquè el meu germà és igual, serà que ve de família XD . Doncs això, que cadascú té un concepte diferent de desordre, i d’ordre. Per exemple, avui estava estudiant i tenia la taula d’aquesta manera…

Algú podria preguntar-me que com em puc concentrar amb aquell desordre. Però jo trobo les coses, potser quan em demanen una cosa dic que un segon ,perquè primer haig de pensar a on la tinc, perquè ho tinc tot posat d’una manera concreta. I després al recollir ho torno a ficar tot com toca i ordenat a la meva manera. És tan senzill com saber en tot moment on tens les coses per molt escampades que les tinguis.

I ja que tinc la gran sort que els reis m’han portat un examen pel dia 7, em toca estar estudiant fins i tot la nit de reis… això ja passa bastant de taca d’oli. Passi que es puguin fer exàmens el dia 8, però el dia 7???? Just després de la diada de Reis? Bé, això ja ho deixarem per un altre post, que avui és la nit de reis i s’ha d’anar d’hora a dormir, que sinó veuran que estem desperts i passaran de llarg i no ens deixaran res. Molt bona nit i que us portin molt de carbó!

Queden poc menys de tres hores i no sento el fervor d’altres anys, el sentir que deixes un any enrrere, canviem de número, abandonem dos zeros consecutius que de ben segur que els dos següents no els viurem (a no ser que ens congelin i ens descongelin, cosa realment complicada). Però bé, penso una mica en el sentit de canviar de número, aquesta por i a la vegada aquesta eufòria que ens fa tornar a tots bojos. Realment en el moment que el rellotge passa de tenir un 11.59 a tenir un 00.00 ja estem a l’any següent, perquè ens esperem a comptar quatre quarts, i dotze campanades més si ja hi som? Potser el que tinc ganes jo, no és de que canviem d’any, sino que el fet de canviar d’any també em canvii una mica la vida… Sempre he dit que si es vol canviar la vida ho ha de fer un mateix, les coses per si soles no canvien i no podem esperar que ho facin, perquè no ho faran, d’això n’estic segura. Però aquella esperança de canvi innesperat encara queda bategant i no se’n va…

Espero doncs (valgui la redundància) que l’any que ve, aquesta nova dècada que ens espera sigui molt millor que l’anterior, i si més no, que no sigui pitjor . I si ho és, que no ho desitjaria per ningú, que almenys tinguem la força d’aguantar i tirar endavant!

Molta sort per tots, molt bon final d’any i bon començament del 2010!

S’acaba l’any i molts comencem a pensar en el que hem fet aquest temps passat des de l’últim cop que hi vem pensar i ens vem fixar uns objectius. Pensem, on era aquella llista de propòsits? Els he fet? La veritat és que no em vaig plantejar massa propòsits, més que els d’aprovar les assignatures que em quedaven del primer cicle de telecos per poder fer electrònica. Home, al final ho vaig aconseguir, però em va costar tot un any la tonteria :S . He estat rellegint el que vaig escriure fa tot just un any i em trobava igual que ara, em costava escriure… serà que per nadal ens costa més a tots? O almenys als que tenim al cap altres coses (exàmens per exemple ). Però com sempre s’ha dit, s’ha de mirar endavant i no pas al passat. Les coses del passat per sort o per desgràcia no es poden canviar, però les del futur, sí. Podem aprendre dels errors (si és que en fem, n’hi ha que són massa perfectes per cometre’n, jo no en sóc un cas ), podem pensar en el que hem fet per no tornar-ho a repetir, o per repetir-ho si és que l’haviem encertat. I si penso una mica en el que he acabat fent aquest any… doncs potser diria que he fet un récord en fer-me ressonàncies magnètiques gran récord, ho sé ¬¬ (ironia). O per exemple aconseguir anar al gimnàs durant dos mesos seguits cada dia. O aconseguir saber el que se sent quan tripiteixes dues assignatures i en repeteixes una altra al mateix quadrimestre. Comprar per internet de forma compulsiva… (no és que me’n senti massa orgullosa… o sí ). Començar electrònica. I crec que podria seguir si vaig pensant, però només acabaria omplint l’espai blanc del post d’un seguit d’experiències que possiblement ja han esta explicades anteriorment. Així que ara per ara ho deixarem aquí. Amb aquest parell de dies aniré pensant en els propòsits per la nova dècada, o almenys, a curt termini, pel pròxim mes.

Després d’una mica més de tres mesos, per fi he anat a la piscina!! Tan sols he fet unes tristes 10 piscines, però per començar ja està bé. Demà pel matí repetiré i per la tarda altre cop a la biblioteca .

Avui post curt i esqüet, estic bastant cansada i amb ganes d’anar al llit. Fins demà i ànims als estudiosos!

Sant Esteve s’ha acabat, i a part de significar que també s’han acabat els tres dies festius seguits, s’ha acabat també el meu petit descans d’estudi. Demà tot torna a ser normal. Els dies tornen a ser tots laborables. Als pobres que estem estudiant per nadal, almenys parlo per mi, hem de convertir un calendari ple de dies de festa, caps de setmana i dies per sortir en un calendari únic. Dies laborables fins i tot els diumenges. L’única diferència és la gent que trobes pel carrer, el fet que la resta de la família es llevi o no aviat. El fet que vagis a la universitat i puguis aparcar. El fet que els horaris de la biblioteca hagin canviat. Però bé, demà serà diumenge, i per mi serà un dia d’estudi com qualsevol altre, i demà passat un altre i l’altre i l’altre… i així fins cap d’any que tornaré a fer un petit descanset.

Així que ànims (per a tots aquells que estigueu estudiant) i a seguir, que els que comencem el dia 7 almenys acabarem una mica abans!