Salamandreta

No ho sé, serà que el dia s’ha llevat massa bonic perquè a mi em comencessin a passar coses… Tot ha començat aquesta nit, que no he pogut dormir fins les tantes, almenys la última hora que he vist al rellotge de l’ordinador eren les 5h, m’he llevat del llit a les 3 tocades per posar-me a fer feina. Sí, ho sé, sona una mica així que després de ser al llit, ben acotxadeta i amb el pijama posat, m’aixequés per sentar-me a la cadira i posar-me a acabar exercicis… Després d’haver-me aconseguit adormir m’ha sonat el despertador, o almenys això crec, no sóc molt conscient del que ha passat en el moment que ha sonat, només sé que m’he despertat d’un salt he mirat el rellotge i ja havia passat mitja hora des d’aleshores. Sortim tard, el xavi em porta en cotxe a recuperació i per si no fos prou ens trobem un pitote de cotxes just al sortir de casa, al mateix carrer. Arribo tard a recuperació, 40 minuts més tard. I ja per colmo, obro la bosseta i hi havia de tot menys la roba per canviar-me… yupi! ¬¬’ I a més avui portava els pantalons menys elàstics que tinc. He marxat cap a casa sense haver fet recuperació i he arribat aproximadament a la mateixa hora que arribo normalment cada dia després d’haver anat a fer recuperació i haver-la fet. Espero que el caldo que estic fent ara quedi bo, sinó si que ja… Encara sort que almenys he fet una cosa nova i no m’he quedat pel camí, he pujat el carrer de casa meva!! (he trigat com deu vegades més, però he arribat a dalt de la pujadeta). I tot i que ho vaig dir ahir… avui no toca la prova de foc, tornaré a anar-hi en bus com els últims dies.

This entry was posted on Monday, November 16th, 2009 at 11:55 am and is filed under Experiències. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.