Cultures distants i semblants
Ahir al vespre vaig quedar per anar a prendre una cervesa amb un noi que havia conegut per internet per fer un intercanvi lingüístic. Feia ja bastant de temps que a través de la UPC estava esperant la meva oportunitat per tenir-ne un, però pobrets són tan inútils que encara estic esperant des de fa 2 anys. Així que em vaig haver d’espavilar jo soleta 
. És un noi d’Alaska (sí, és la primera persona que conec d’allà) i tot i la distància que separa Barcelona de Cordova (d’Alaska) tampoc són cultures tan diferents. Quan va venir sabia que aquí es parlava català, però pensava que només la gent gran utilitzava aquesta llengua tan bonica. El problema el va tenir quan es va adonar que no només la gent gran la coneixia i la utilitzava sinó que també la gent jove n’era partícipa. Fa un parell d’anys que és aquí i em vaig quedar realment sorpresa de la quantitat de paraules que sabia en català i com de bé parlava la nostra llengua. Jo encantada clar que volgués practicar el parlar català, perquè molts ja sabeu que el meu castellà és bastant, com ho diria… aprovat justet a l’hora de parlar-lo, no pas perquè no sàpiga les paraules, ni el vocabulari, sinó pel fet que no sé expressar-me en castellà. Sóc bilingüe però això no treu que penso en català. Vam començar parlant en anglès i poc a poc anavem dient paraules mig en català mig en anglès i al final vaig proposar-li de continuar la conversa en català. Sempre mantenint de tant en tant alguna expressió en anglès, més per la seva part, però també a vegades per la meva per culpa de les series a les que estic enganxada… Em va estar explicant coses del seu poble i la manera de fer d’allà, i cada cop que anava sentint que els óssos passejaven per davant de les cases, que havia tocat una balena, que la temperatura normal eren uns -20ºC - -40ºC, que estant a -40 pots tirar un got d’aigua per la finestra i es congela a l’instant, que es poden veure aurores boreals, que just al costat del mar poden haver muntanyes de fins a 6.000m d’altitut, i cada cop em venien més i més ganes d’anar-hi (si és que no les tenia ja d’abans). La tranquilitat que s’hi respirava…
És el segon noi que conec d’aquesta manera (l’altre noi que conec és de Liverpool, i també hem tingut converses força interessants! ) , però realment era la primera vegada que em ficava en un intercanvi lingüístic, i que coneixia algú que fos de tan lluny. És un sistema realment recomanable, i tot i el cangueli que et pugui fer tenir una trobada amb algú que no coneixes de res, és interessant i divertit!!
February 7th, 2010 15:59
Jo aixo dels ossos i el got d’aigua m’agradaria veure’ls, pero a uns -20 o -40 habituals preferiria quedar-me on soc.
February 7th, 2010 18:49
Segur que algú que s’ofereix per un intercanvi lingüístic es un assassí psicòpata, es una manera genial d’aconseguir víctimes sense cap mòbil, la premissa principal per un bon assassinat.
February 7th, 2010 18:53
AhSe, segur que ben abrigada i dins una casa amb doble vidre i parets de més de 60cm i la calefacció a tot drap, ho pots veure igual
jejeje
Pons, gràcies per espantar-me el personal!!
February 7th, 2010 22:02
Remarcable l’observació del Pons!!!
February 7th, 2010 22:04
No et fiis d’aquell individu més dubtós, Salamandreta! No vagis mai a casa seva!!! Qui sap quin maniac perillós n’és…
February 7th, 2010 22:11
Jo també vull fer això de l’aigua! Anem a Alaska com a viatge de Beer&Blog?
February 8th, 2010 12:10
AhSe, m’he perdut, quin és l’individu més dubtós del que no haig de fer cas?
anomenatinútil: una mica car aquest Beer&Blog nu??
February 8th, 2010 22:20
Aquell desconegut d’Alaska, és clar! (No pensaves que em referia al Pons, eh?!?)
February 8th, 2010 23:28
AhSe: perquè és un individu dubtós pobre noi?
February 9th, 2010 13:05
Doncs perque és d’Alaska i va venir aqui - per que va venir aqui? als estats units n’hi ha tants llocs visitables i parlen el seu idioma -, parla catala - a qui vol enganyar? a Alaska no es parla catala! -, busca noies per internet per fer intercanvis linguistics - per que no s’ha trobat un noi, eh? - i al trobar-les, fa l’impossible perque a les noies les entrin ganes d’anar a visitar el seu poble perdut als freds d’Alaska!!! Evil!
February 9th, 2010 13:22
AhSe, vaig ser jo qui li va enviar el missatge al trobar-lo en un lloc d’aquests d’intercanvi, i si tots pensessim com tu, no coneixeriem mai a ningú. Llavors, qualsevol erasmus que vingui a la universitat què? O si vas a estudiar a fora, tothom és desconegut. I quan vas de viatge i vas a un Bed&Breakfast, que et fiques dins una casa que no coneixes de res, amb gent que no coneixes de res i t’hi quedes a dormir. Crec que si comencem a pensar en que tothom és sospitós de fer-nos alguna cosa no coneixeriem res, ens quedariem a casa i no en sortiriem per por del que ens pugui passar. Sempre s’ha d’estar alerta, això sí, però anar sempre amb la por per davant tampoc és la solució… almenys això penso jo. També jo podria ser una psicòpata, de fet un dia un amic em va fer un d’aquests enginys que diuen que serveixen per saber si una persona és un psicòpata o no, i vaig respondre com a psicòpata, així que pobre anomenatinútil que va quedar amb mi
.
February 9th, 2010 14:42
Psicopates podriem ser tots, pero aixo de buscar gent per internet és una mica més perillos que trobar-te amb algu a la uni i anar a prendre una cervesa al bar del costat. És clar que l’algu que has trobat a la uni també podria ser psicopata, pero parlant de cara a cara tens més oportunitats d’adonar-te si l’algu és psicopata o no, i menys oportunitats d’anar a casa seva si n’és.
February 9th, 2010 14:46
(Ja saps, a l’Internet tothom pot ser tothom (n’hi ha fins i tot famosos que han entrat a certs xats per sorprendre’s que alli podien parlar amb “ells mateixos”), és un dels avantatges que tens com a esser virtual a la xarxa!)