Salamandreta

Dia 2 d’un nou any, i segueixo igual, la crisi no m’ha passat… La veritat és que ara en tinc una altra més. La concentració. Les ganes d’estudiar. El fet de posar-se davant d’uns fulls i fer exercicis que abans sortien i ara no. Intentar entendre patillades incomprensibles. Demostracions que no saps d’on surten. Fórmules sense demostrar. Teoria a palo seco. Preguntes amb mala bava. Sentir que et passes hores intentant fer una cosa i quan t’adones era la cosa més estúpida del món, i has gastat una quantitat de temps innecessari que ha fet que et desesperessis i que et sentissis estúpid per una bona estona. I aleshores penses, i estic fent això i porto ja tot el que porto, tonta tonta no seré… Aleshores perquè em passo hores fent un exercici???

Em sento agotada, ja no tinc ganes ni forces per posar-me a estudiar. Començo super motivada, però a la que passen les hores va baixant la motivació fins al punt de distreure’m per qualsevol tonteria. Mirar el mòbil per si de cas tens un missatge nou, quan l’acabes de mirar fa deu segons. Mirar una cosa, mirar un altra. Parlar amb el del costat. Anar a esmozar… A vegades penso, perquè hi ha moments de tanta concentració i d’altres que no fas res ni que t’ho proposis? Perquè l’any passat em vaig poder posar a estudiar tan bé, i aquest any em costa tant? Serà perquè tinc altres coses al cap? Perquè tinc tantes ganes d’acabar el primer cicle de telecos que ja no puc ni posar-me a estudiar les tres que em queden? No ho sé, només sé que estic a dia 2, el primer examen el tinc el dia 12 i que l’esforç que em suposa estudiar és sobrehumà…

Sort en tinc que hi ha coses que m’alegren el dia, si no fos per aquestes petites coses… no sé on estaria…

This entry was posted on Saturday, January 3rd, 2009 at 2:18 am and is filed under Varis. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.