Salamandreta

sort f. Encadenament de successos considerat com a fortuït en tant que decideix la condició bona o dolenta escaiguda a cada home; aquesta condició, el bon o mal èxit escaigut a una cosa; atzar al qual hom confia la decisió d’alguna cosa.

Us heu plantejat mai si el fet d’aprobar o no un examen és qüestió de sort? Jo estic segura que sí. Suposem el cas que un alumne ha anat un dia a classe, precisament aquell dia el professor va explicar a la pissarra un exercici que ell va copiar i va entendre, i per acabar el dia de l’examen surt aquell exercici. Possiblement, i no crec que m’equivoqués massa, aquell alumne treuria més nota que un altre que hagués anat tots els dies a classe i hagués fet tots els exercicis, menys el que el professor va fer aquell dia a classe. Si posessim pel cas aquest exemple, no creieu que això és el que anomenariem vulgarment tenir una flor al cul o també, tenir molta sort? Potser he posat un cas molt extrem, però realment és aquí on volia arribar, pots haver estudiat moltissim, o pots no haver estudiat quasi res, però si tens la sort que a l’examen et surt un exercici molt semblant o quasi igual a algun que ja hagis fet anteriorment, es pot dir que has aprovat per pura sort.

Alguns em direu que això no passa amb tots, potser amb tots no, però amb la gran majoria sí. Penseu en algun examen que hagueu fet recentment, i veureu com poca raó tampoc tinc. També hi ha altres factors com l’anomenada “idea feliz” que has de tenir a la majoria d’examens d’enginyeria (almenys als que he fet jo), el dia que tinguis, i també que el profe tingui un moooolt bon dia el dia que corregeixi el teu examen (pertant, també hi ha un petit punt d’atzar).

Després d’aquesta dissertació espero que demà tingui moooolta sort i em preguntin el que m’he mirat !

This entry was posted on Sunday, November 29th, 2009 at 8:47 pm and is filed under Varis. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.