Salamandreta

Dia 199: gaudint d’un dia de sol

salamandreta — Sun, 05 Feb 2012 05:18:53 +0000

Avui tocava disfrustar del sol amb la familia avui us deixo just amb una imatge del que seria un dissabte quebecois

Foto presa amb una nova app que es diu 360 panorama, es molt bona per fer panoramiques i realment queden espectaculars

Dia 198: ballant Jive

salamandreta — Sat, 04 Feb 2012 09:07:49 +0000

Aquí a amèrica del nord són més cools i enlloc de dir-li rock’n'roll, li diuen Jive. En el fons es podria dir que és una disciplina de swing però molt més ràpida, i amb alguns passos diferents, però el ritme és bàsicament el del mateix elvis que ja coneixeu. Avui hem anat amb la Véronique a una soirée de Rocka Billy Jive. I realment l’entorn és molt diferent al que ja coneixem de swing. Potser era que era d’una escola diferent a la nostra i ens ha donat la impressió que els de Studio 88 eren com una mica més estirats… vaja, que si per exemple al Cat’s Corner els que són pro també demanen a les noies com nosaltres que no som encara unes super pros, aquí els pros ballaven amb el pros, i el nivell en general era mooooolt elevat! Però bé, hem intentat guardar una mica la vergonya i hem demanat fins i tot per ballar ^^ Jo he ballat amb el mateix profe que vaig fer el curs per primera vegada al Petit Medley, evidentment també li he anat a demanar… però bé, suposo que tot i que sigui en general la norma, que el noi li demana a la noia per ballar, de tan en tan l’hem de trencar .

El més impresionant de tot ha estat la banda en directe que tocava. El paio que tocava el piano i cantava era tal qual com un elvis presley. Un tupe que ha acabat totalment despentinat, una guitarra amb dos màstils o com es diguin, i la bateria que no podia faltar. Demà ja pujaré el vídeo que he fet de la banda, ara per ara us deixo només amb la foto, ja és massa tard i el cos després de ballar des de les 10 a ritme de Jive està pels terres… ^^

Dia 197: cels estranys…

salamandreta — Fri, 03 Feb 2012 04:50:15 +0000

Aquesta nit el cel de Montréal estava més aviat estrany. He sortit a fer una passejada i m’he trobat això…

Primer he pensat, uoooo tan clar està el cel que es veu la via làctea?? xD evidentment he rectificat els meus pensaments i m’he dit que era impossible. Després he pensat, no seran aurores?? I bé, evidentment després de veure la gran quantita de llum que hi havia al cel he pensat que si no n’havia vist la setmana passada a 150km de montréal amb un cel totalment negre, no podia ser que ara en veiés. I també he pensat que núvols eren molt estranys per ser núvols, era com una línia totalment recta però amb una mena d’onades estranyes. I després de molt pensar m’he dit que podia ser com aigua condensada (núvol) o un corrent d’aire estrany.

Però bé, si algun meteoròleg expert ho veu i em sap dir què és estaré encantada d’escoltar-lo .

Dia 196: una mica de musiqueta!! ;)

salamandreta — Thu, 02 Feb 2012 04:11:43 +0000

Crec que he parlat poc de música en aquest post, i precisament per ser no quebecois conec molta música d’aquí! Fa uns anys un bon amic em va mostrar la meravellositat de la música folk quebecois. Un grup del moment, de fet és un grup que fa molts anys que és el grup del moment xD El seu primer disc amb el nom de Les Cowboys Fringats és de l’any 1997, però amb el disc Break Sindical, on la gran majoria de cançons són més aviat reivindicatives de l’època dels anys 60-70, van començar a ser el boom del moment. Època que ja he comentat alguna vegada, hi havia una forta lluita entre Québec i Canadà, la que n’anomenen la Révolution Tranquile. Doncs bé, després de passar-me potser uns 6 anys escoltant aquest grup, no de forma continuada, però si bastant sovint. Ara que sóc aquí, i que quan algú em parla dels cowboys fringants, sóc capaç de dir, – ooooh!! m’encanta aquesta cançó!! o m’encanta aquella altra!! - I el millor de tot és la cara que se’ls queda, quan una estrangera, els parla dels Cowboys Fringants com si els conegués de tota la vida xDD I també tinc la oportunitat de ser a Montréal l’any que treuen el seu nou disc. I el millor de tot és que estaré a 4 minuts del lloc on fan el concert!!! Vaja, que crec que després de 6 anys d’escoltar-los potser ja tocava… Clar que ara que ho penso bé… els Gossos els escoltava des que van començar i vaig trigar 15 anys a veure’ls en concert ^^ (una mica trist ho sé… però amb 9 anys què voleu??)

I després de parlar d’ells us deixo les meves 3 cançons preferides, dues són anteriors, però la última és del darrer disc…

Un p’tit tour – Motrel Capri (2000) – Poso el vídeo del you tube que va amb la lletra i veureu el que és llegir quebecois

Joyeux Calvaire – Break Syndical (2002) – El vídeo no té un so molt bo, però es veu l’esperpentisme del grup

L’horloge – Que du vent (2011) – Aquesta m’encanta, tot i que al disc la gran majoria m’agraden molt ^^

Dia 195: coses de fa temps :P

salamandreta — Wed, 01 Feb 2012 04:38:38 +0000

Ara que hi penso feia temps que volia ficar aquesta imatge, però no me’n recordava mai vaig trobar al mercat d’Atwater durant l’època prèvia al Nadal, aquests animalons tant simpàtics

La veritat és que vaig estar a punt de comprar-los, però com sempre passa, penses després ho compro i se’t passa Em van fer gràcia perquè semblaven una mena de tionets petits però a l’hora de la veritat eren com uns mini cervetons molt monus I també em va fer gràcia com estaven col·locats els arbres per vendre

Dia 194: sembla que la cosa avança…

salamandreta — Tue, 31 Jan 2012 02:45:14 +0000

Com podeu esperar i ja he avisat altres vegades, no cada dia puc explicar coses divertides o interessants que hagi fet, o hagi descobert. A vegades cal que torni a la realitat i en el fons el fet de fer un post diari no és més que una manera de deixar-me escrit en algun lloc el que he fet o m’ha passat aquí a Montréal. Molts ja sabeu els problemes que he anat tenint amb el projecte (els que em seguiu per twitter), bé, doncs sembla que després de 7 mesos de fer el burro, avui per fi he pogut fer la meva primera simulació amb Modelsim!! Provablement us quedareu igual, o potser aquells que fiqueu Modelsim al google veureu que és una eina de simulació avançada i per debugar codis HDL (Llenguatge de Descripció Hardware), no penso entrar més en detalls. Per sort avui he fet un codi i la simulació m’ha sortit bé, així que puc dir que almenys estic una mica més contenta que no pas ahir .

I a part d’aquesta part tant aburrida del meu dia d’avui, bé, alguna curiositat hi ha de tant en tant, doncs bé, tal com vaig dir ahir, feia molta calor durant el dia, però al vespre nit ja va refrescar, prou com per congelar l’aigua que hi havia pel carrer. El millor de tot és que aquesta aigua congelada, ja a la nit estava tota picada i netejada! No sé a la resta de carrers, però almenys a casa meva, les voreres tornaven a ser un lloc segur i sobretot net! Ni patinatge artístic ni llacs per o nedar xD .

Diguem que vem passar de tenir això…

A tenir això…

Si us fixeu el gel sembla com si estigués tallat. Bé, literalment està com tallat per la llevaneu que ja vaig ensenyar fa uns dies Dia 176: neva, neva i… neva!!! xDD

Dia 193: la Fête de Neiges

salamandreta — Mon, 30 Jan 2012 05:13:10 +0000

Sabeu quan teniu ganes de fer una cosa i quan la feu us decepciona?? Doncs això mateix m’ha passat a mi! fa des que vaig arribar que veig als panells del metro: la fête de neiges!! anuncis i coses i pensava, ai em faria ilusió anar-hi… Doncs bé, avui després d’un intent fallit d’anar a patinar sobre gel al parc de la fontaine, el qual estava tancat perquè fa massa calor i el gel no estava en bon estat (massa calor vol dir 1ºC), doncs he proposat al Louis i al Lévy d’anar a la Fête de Neiges, que està al Parc Jean Drapeau

Doncs bé, només arribar-hi ja hem vist que pujavem la mitjana d’edat si no fos pels pares que acompanyaven als nens petits!! La majoria d’activitats estaven pensades pels nens petits, excepte, una que tenia una cua de cal déu

sí, ho heu vist bé, uns super tobogans on et podies tirar amb una mena de donuts, i a la patinoire que és tot un recorregut circular per patinar. Tota la resta estava preparat per nens petits… Però bé, almenys hem fet una mica de visita i jo m’he tret el gussanillu

A l’entrada del parc hi havia aquest castell que realment era un laberint fet de neu, i hi hem entrat com a bons nens petits

Hi havia una secció d’escultures de neu, bastant xules!

I com era d’esperar en una festa infantil… els animadors de torn! Ara, no sabria dir quin tipus d’animal o cosa eren… era algu mooooolt xungu… :S

Dia 192: fent país

salamandreta — Sun, 29 Jan 2012 03:59:48 +0000

La meva mare sempre ens deia de petits que quan arribavem al poble i ells anaven a fer un volt per donar-se a conèixer o per parlar amb la gent del poble, el que feien era fer país. Doncs jo avui he fet una mica el mateix, me n’he anat a fer una mica de país. A conèixer gent nova i a desenvolupar les meves dots comunicatives…avui hi havia una exposició de fotografies de dos dels que vaig conèixer a la sortida de instagramers. Ha estat curiós. Hi havia un edifici amb tot de petits cubiculs on cada artista exposava lo seu. He conegut una altra manera de veure l’art. Jo no he estat mai una bona entesa en art, però bé, puc jutjar quan una cosa m’agrada o no, tot i que sempre serà al meu criter i segurament no regnerà amb el que la multitud o un sector opinen… L’art en la fotografia sempre he pensat que és molt subjectiu. Sense anar més lluny, quan vaig anar al MOMA i hi havia tota una exposició de fotografies, vaig pensar… ostres, hi ha moltes fotos que les trobo horrendes o que simplement la trobo normal, sense contingut, no m’inspira res. En canvi d’altres les trobo ben maques. Suposo que per això no em presento mai a un concurs de fotografia, perquè fotos que per mi poden ser molt maques, quan miro les que han sortit finalistes em desespero i penso això ha guanyat un premi??? Però bé, per sort hi ha gustos per tot…

Doncs, bé, tot i que potser no m’he sapigut inspirar encara pel gust per l’art modern, ha estat una nova experiència curiosa. He vist una altra manera de veure l’art, i que encara ara segueixo sense entendre… però què hi farem, potser només és qüestió de temps o d’interès per part meva.

Dia 191: seguim amb les respostes ;)

salamandreta — Sat, 28 Jan 2012 00:31:07 +0000

Quan vem anar a l’estiu a fer una volta per Québec amb mons pares ens vem trobar amb una senyal que no acabavem d’entendre.

Tenia pinta a simbolitzar que per allà hi passaven motos de neu, però no teniem clar ben bé per on… Doncs bé ahir per la nit quan estavem anant per un dels camins de neu, vaig tornar a veure la senyal, però aquest cop vaig entendre exactament què volia dir!! Li vaig demanar a la véronique que frenés i que em deixés baixar a fer la foto

Realment el que vol dir és que les motos de neu poden creuar per la carretera, és a dir que no és que les motos de neu puguin anar pel voral de la carretera sino que creuen la carretera, bàsicament, que vigilis que el més problable és que ella no mirin al creuar xD

Dia 190: a la recerca de les Aurores Boreals!

salamandreta — Fri, 27 Jan 2012 01:58:50 +0000

Com ja vaig dir ahir, aquesta nit hem fet una expedició amb la Véronique per a veure si veiem alguna aurora boreal. Jo no n’he vist mai, i per mi qualsevol cosa que veiés ja em seria una meravella… Vem enfilar cap al nord a les 10 del vespre. Jo havia ja mirat la previsió meteorològica per saber quina seria la regió amb menys núvols de québec. Havia demanat ajuda a la Agència Espacial de Canadà per preguntar quina podia ser la zona que en poguessim veure més, i gràcies a twitter (@AuroraMax) em van respondre molt ràpid . Teniem un itenerari a seguir, la intenció era agafar la ruta, i tirar cap al nord, quan veiessim que estavem a una zona prou fosca endinsar-nos cap al no res per aconseguir la màxima foscor i claredat del cel.

(tot i la neu i la foscor em vaig adonar que encara conservo la meva orientació )

Després de donar unes quantes voltes, de “perdre’ns” (no massa perquè gràcies al GPS del iPhone i els mapes que havia baixat ben ampliats vem anar fent…) per camins privats, culs-de-sac, de trobar llacs gelats, sentir sorolls entre els arbres a les 3am a -25 graus a l’exterior del cotxe i en un vertader cul de sac amb uns 30-50 cm de neu mig dura sota el cotxe, vem acabar trobant una gran esplanada, totalment fosca on es podia observar un cel negat d’estrelles!!! Ens vem encarar al nord amb el cotxe (perquè a fora només sortia jo per fer les fotos i quan em congelava tornava a entrar xD ) i vem estar observant amb tranquilitat les estrelles. Feia temps que no veia un cel tant estrellat. A la Val d’aran es pot veure molt estrellat, però aquella imatge de trobar-se rodejat totalment de neu, amb aquell cel brillant al damunt i una mena de aurores moooooooolt claretes al fons… era realment impresionant. Vem veure una quantitat immensa d’estels fugaços, quasi com una pluja d’estrelles en una nit d’agost. I això que deia de l’aurora al fons… bé, he de dir que es veia una mena de nevolosa verdosa que apareixia i desapareixia com la llum d’una espelma. Era una cosa tota rara, però que no havia vist mai. Un efecte en el cel tot especial. Vaig fer fotos però m’han sortit totes negres Suposo que el pròxim cop que vulgui tornar-ne a veure hauré de tirar 12h de ruta cap al nord, amb només els 150km lluny de montréal no en vem tenir prou…

Tot i un intent quasi frustat de veure les vertaderes aurores boreals amb aquells serpentins que es veuen a la web cam de l’Agència Espacial de Canadà, vaig veure un efecte tot especial al cel, tant de color verd com de color vermell. Vaig veure estels fugaços, vaig patir els -25graus, vaig escagarrinar-me al sentir sorolls estranys al bosc, i he vist sortir el sol des del Parc de MontRoyal quan vem arribar. I tot això amb una moooolt bona companyia !! Una altra bogeria que ja puc apuntar a la llista de checks

Casetes sobre un llac gelat – pesca sota el llac gelat

Camí forestal – passer a vos risques… m’encanta quan hi aquests cartells xD llàstima que no li vem poder fer la foto, el vem veure només d’anada i de tornada ja no el vem trobar

Una mena d’aurores vermelloses – les primeres que vem veure

Això toca fer quan hi ha un cul de sac xD – aquest encara que era dels amples i hi havia poca neu!

A vegades et pots trobar això – si clar, d’alguna manera han d’aplastar la neu dels camins…

Animals salvatges??? – aaaah!! ara entenc el munt de sorollets raros que sentiem!! xDD

Hi havia paparatzis fins i tot allà!! – això és el que passa quan deixes la teva càmera petita

Un dels llacs gelats que vem veure – vaig tenir la temptació de baixar-hi però la meva prudència i seny em va dir que millor no…

Un alre llac gelat – va, ho confesso, la foto està feta des de dins el llac! però és que hi havia marques de moto de neu i de cotxe i vaig pensar que si aguantava el pes d’un cotxe segurament aguantaria el meu…

Montreal comença a despertar-se… – es començaven a veure les llums com s’apagaven, i els feixos de llum ataronjats del fons a l’esquerra són els cotxes que venen dels afores per treballar. Hem tingut sort que no ens hem trobat massa cua…

Bon dia Montréal! – imatge des del Parc de Mont Royal