Fira de Santa Llúcia
Amb una mica de retard, no ha pogut ser abans, aviso que ahir va començar la famosa i molt típica Fira de Santa Llúcia!! Una fira plena de sentiments nadalencs. Artesans que any rere any ens conviden a anar-hi per veure les novetats que ens ofereixen, i pessebristes que tot i que les figuretes sempre són les mateixes, sempre n’hi ha alguna que canvia. Encara recordo quan de petita, la il·lusió que tenia cada any d’anar a la fira a comprar una figureta del pessebre nova, una diferent, que si el pastó que porta el conill no el tenim, que si el que porta el feix de llenya no el tenim… clar, que sempre hi havia la història de que aquella figureta que voliem comprar havia patit la inundació, i s’havia esverlat tota. I no oblidem els verds, la secció que permet que poguem adornar amb un bonic abre de nadal el menjador.
Hi ha una cosa que fa de la fira un lloc amb encara “més vida”: el repertori de cançons de Nadal!!! Això sí que és un espectacle. Us heu estat mai una bona estonaben atents per escoltar les cançons que sonen? És molt divertit, perquè t’adones que el repertori no és infinit i que arriba un moment en què aquella cançó que has sentit i penses…- que s’acabi ja!- , torna a sonar. Sonen cançons en tots els idiomes, i de totes les èpoques, fins i tot la dels “peces en el río” !
Bé, ja que ahir va ser oficial l’inici de l’època nadalenca amb l’emblemàtica Fira de Santa Llúcia i l’obertura dels llums de nadal per tots els carrers de Barcelona, us deixo amb un trosset d’una cançó que vaig aprendre de petita en francès.
Petit papa Noël, quand tu descendras du ciel,
avec des jouets par milliers,
n’oublie pas mon petit soulier.
