Hola! k tal?
Jo crec que gràcies als “Hola! què tal?”, “si us plau, aneu preparant l’entrada que allà us la demanaran.”, “no la guardeu”, “passeu per aquí que està més buit”, i molt més… vaig acabar quasi afònica a la una de la matinada. Vaig xerrar molt, però m’ho vaig passar molt bé! El millor de tot era la cara de la gent quan els trencaves l’entrada i la tiraves tota al terra. Et deien: la meva entrada! i et feien una carona de pena pobrets… això era al principi, després em matava a preguntar qui la volia de record, i al veure que la majoria et deien que sí, pos vaig agafar i vaig començar a trencar-les només per la meitat. I tot i que hi havia alguns que també se’m quedaven pillats quan els tornava només la meitat, em sap greu, però és que quan portes mitja hora sencera trencant entrades i mirant que siguin vàlides, arriba un moment en què no penses la quantitat de tros que trenques.
Després, també hi havia els que et seguien el rollo, i que quan els preguntaves – “què tal? com anem?” – contestaven i seguien una mica la gràcia, però d’altres es quedaven amb una cara de serios i estirats… Vaig acabar saludant a un munt de gent, més de la que m’hagués pensat. I lligar… buff! això era lu més divertit! 
Fins i tot amb un jugador de l’equip de rugbi que em va demanar un petó! (u xntu vicenç…tu t’ho estaves passant bé a dins, i jo currant, alguna cosa havia de fer jeje ) Evidentment li vaig acabar donant a la galta 
.
El que em vaig quedar alucinada és que hi hagués tants guiris. I clar, jo deia les coses en català i et feien una cara com de: no t’entenc… I d’altres que els parlaves en català i et deien: perdona pero no te entiendo, me lo puedes repetir? I un que em va soltar: tu quina autoritat tens per demanar-me l’entrada? Tu tens autoritat per això? i jo que li salto: pos sí! Ens va falta la pegatina de “staff” o algu semblant perquè la gent ens pregués en serio.
Bé tot i el cansament que tinc avui, va ser el meu segon any de gresca i m’ho vaig passar d’allò més bé!, i espero que no sigui l’últim! Hem currat, i molt, perquè pel matí ens hi vem deixar les mans aixecant pibots de ciment i les balles, però va ser una gran experiència!
queden 364 dies…
April 19th, 2008 22:55
Què guay va ser! jajajaja M’has fet recordar això de l’equip de rugby… que stava jo tota concentrada després de dues hores… i van venir 3 tios superforts de l’equip de rugby i em diuen: “venim a fer-te el relleu”. I jo que em pensava que em prenien el pèl els vaig contestar: “si, weno…” (no m’ho podia creure!
) Aquells tiarrons venien a substituir-nos!!! Estic molt enfadada… perquè no van venir abans!?!?! eh? El millor la meva nurieta i l’última mitja hora (ja saps perquè…)! jajajaja
T’estimo mot, bitxet!
Petonets!
April 19th, 2008 22:59
si si marta, i els tiarrons estaven….fua!! per fer-los un favor!!
a que sí?! jeje
i de nois guapos s’ha de dir que n’hi havia, telecos i tot!!! no sé pas d’on van sortir!
marta, tu tranquila, no em vaig sentir abandonada aquella estona, ja estava molt ben acompanyada
!!
un petonet marteta!!
i l’any que ve a superar-ho eh!!
viu la vida a cada moment, que qui sap quan es tornarà a repetir…
April 19th, 2008 23:10
sisisisi i tot s’ha de dir que a la porta ens vam alegrar molt la vista… un kapo en concret que d’aqui a poc serà el seu sant!
la millor festa de l’any! ja tinc ganes que sigui la Telecogresca’09…
petonets!