Il·lusions d’un nen
Avui mentre anava en bus cap a la universitat, des de la finestra he vist una imatge força curiosa… Un noi, ja d’una edat bastant avançada, bé, més ben dit més o menys de la meva edat, s’ha acostat prop de la mica del jardí que hi havia a la vorera i ha agafat un dent de lleó. No negareu que de ben petits no ho havieu fet mai això de bufar ben fort un dent de lleó i demanar un desig esperant que algun dia aquest es complís. Doncs aquest noi ha fet exactament això, l’ha agafat, s’ha quedat un instant pensatiu davant la flor blanca i delicada i l’ha bufat ben fort. Ha somrigut com un nen petit quan la flor s’ha desfet i el vent s’ha endut al vol un munt d’estels blancs.
No és només doncs la il·lusió d’un nen petit sinó el desig d’algú que encara creu en els miracles 
.
April 20th, 2010 23:55
Il·lusions d’un nen, Cada dia tens una oportunitat…m’encanta aquest optimisme salamandreta!
April 21st, 2010 00:15
fresk: no sempre l’optimisme ve sol, a vegades li manca una empenteta
April 21st, 2010 07:44
Potser simplement li agradava bufar la flor per veure’la feta estels al vent. A mi també m’agrada.
April 21st, 2010 11:07
AhSe: la veritat és que sí que és maco
April 23rd, 2010 09:52
Jo sóc com l’ahse: encara m’agrada bufar la flor, però ja fa moltíssim anys (però mooolts) que no en demano cap desig.
April 24th, 2010 11:38
Del que veig tenim varies coses en comú, anomenat. En el fons, potser jo també sigui una inútil, com tu…
April 24th, 2010 22:18
anomenatinútil: doncs jo crec que encara sóc la nena que creu en els miracles, mai està de menys pensar en alguna cosa que no controles (tot i que m’agrada tenir-ho tot sota control
)
AhSe: qui sap, mai sabrem quin serà el nostre “destí” (ja vaig dir en el seu moment que no hi creia)