Impotència
Us heu sentit mai com si no poguéssiu fer res? Com si per molt que us ho proposeu, les coses no canvien? Que no depenen de vosaltres? Jo sí. I en aquests moments d’impotència, en què et trobes que res del que facis o el que vulguis fer, o el que pensis farà canviar el que passi en el futur. Aquella sensació de sentir-te realment inútil. Aquells moments en els que has de confiar en algú, o alguna cosa que no depèn de tu, com si fos una variable aleatòria. Descarregues totes les teves esperances a persones o coses o simplement a l’atzar esperant que el que desitges amb totes les teves forces passi. Però per molt que no deixes de pensar-hi, perquè en alguna pel·lícula has vist o has sentit dir a algú que quan realment desitges una cosa i no deixes de pensar-hi al final acaba passant, i t’adones que tot el que t’havien dit o somiaves, simplement perquè tenies l’esperança que alguna cosa més que l’actuació d’aquella persona externa ajudi a que les coses s’accelerin i succeeixin, realment no existeix. És com trobar-te al fons d’un pou llis i que l’única solució que tens per sortir-ne és la d’esperar que algú que passi pel pou miri aball o et senti, i t’ajudi. Veus la llum, veus el final del pou, veus com la llum del sol entra per un petit forat. Aquella llum et dóna esperança, et dóna forces per seguir pensant que algú vindrà a rescatar-te, que algun despistat passarà prop i et llançarà la corda que et treurà d’allà dins. Però què passa quan aquesta espera és cada dia més llarga, quan veus passar els dies i la corda no arriba, quan la llum de la superfície es fa cada dia més tènue perquè els ulls es cansen de mirar cap amunt i veure una llum d’esperança cada cop més apagada…?
April 1st, 2009 16:16
si vols aprimar més val que facis règim i una mica d’esport, una mica de voluntad i ja veuràs que dona resultat!!
April 1st, 2009 20:10
Et frustres. I a mesura que la frustracio va augmentant, les teves reaccions als estimuls externs tendeixen cap a un extrem, ja sigui aquest un maxim agressiu o un depressiu, segons la teva personalitat. La sortida simplement no hi es. Ha de passar alguna cosa per fora o de fora, i quan passa hi surts. No se si depen de tu que la cosa passi per o de fora, eh!
April 1st, 2009 20:39
Doncs em passa continuament. Sobretot allò de sentir-se inútil.
Problemes?
Que passin favorablement
Ànims!
April 2nd, 2009 00:02
Hi ha vegades que creus que estàs ben avall del pou i que tu sola no pots sortir-hi. Hi ha vegades que esperes a algú, qui sigui, creus que aquest algú t’ajudarà, creus fermament que el necessites, que si no apareix, t’enfonsarás. Jo et dic que si ho desitges realment, amb tot el teu cor, aquest algú apareix. Només has de tindre els ulls ben oberts, ho dic pq m’he sentit molts de cops així. I no hi creia, no creia que me’n sortiria, volia abandonar-ho tot, però si tens coratge, i insisteixes, he acabat aprenent que res no se’t pot resistir. \n\nSaps que és el que realment t’ha de fer veure aquesta persona? T’ha d’ensenyar que la teva força interior surt de dins TEU, que realment no necessites a ningú per tirar endavant. Que realment tu sola, ets capaç de fer-ho, que ets autosuficient, l’únic que necessites és que algú et faci veure la teva força interior, i puguis obrir les ales i pujar a cel obert.\n\nNo deixis de confiar en tú, en qué tu pots canviar el teu destí, que pots canviar el món que et rodeja amb les teves mans, les teves idees, els teus sentiments. Perque ho podem tot, i pq somiar, es l’únic que ens fa realment únics. Perque quan ens rendim, es quan ho perdem tot. No et rendeixis mai.