Amb la gran quantitat de científics que han sortit d’aquesta cultura, no m’estranya gens que siguin i tinguin tanta paciència! Una de les coses que més m’ha sobtat en aquesta ciutat és el fet que tenen més paciència que un sant! Segur que us ha passat més d’un cop que vaig al super i et trobes que estas amb un munt de coses per ficar dins les boses i el dependent ja t’està atacant amb els articles del proper client?? Doncs aquí no passa!! De fet, el primer cop que em va passar que jo estava estressada perquè no tenia temps de ficar-ho tot dins de les boses i hi havia gent esperant, la dona de la caixa em va dir, tranquila, que t’esperem… i jo què?????? Sí sí, i el millor de tot és que t’esperen amb un gran somriure a la boca!

No sé si és paciència o no, però el conductor de l’autobús per exemple, sempre esperarà a que paguis el bitllet, no arrencarà ni tancarà les portes mai abans que hagis pagat o bé els 1.40 pounds o hagis passat la targeta… i què tal el fet que estiguis esperant el bus, i que tot i que la porta no s’obri al teu davant, la gent esperi o et pregunti si hi puges??? Això em recorda a montréal, aquell dia amb tota la cua al darrera i tothom esperant a que jo pugés perquè jo era la primera que havia arribat… això és educació i respecte i el demés són tonteries…