Salamandreta

Últimament m’estic adonant que em fixo molt amb les coses quan vaig pel carrer, suposu que deu ser la manera de buscar algun lloc on escampar la boira del meu cap, desconnectar, distreure’m… perquè sé que en el moment en què em trobi en un lloc fix, més concretament sentada en una cadira, amb el portàtil just al davant i la feina endarrerida dient-me “recorda’t de mi…”, ja no podré perdre més el temps. I potser també el fet d’estar escrivint ara mateix aquestes línies, degustant un Petit Écolier del 70% amb l’Spotify sonant de fons, fa que pugui pensar per uns minuts en alguna cosa més  que no sigui GUI’s, transistors, FPGA’s, pares i fills (fork’s), … Així que després d’aquesta disertació del perquè m’estic fotent un (bé, uns quants) Petit Écolier, aniré al que kit de la qüestió.

Anava jo tota “feliç” cap al laboratori de TC (del qual en sóc becària) i just davant de la porta de la universitat del carrer Eulàlia d’Anzizu un home amb una edat ja, estava piixant (mixionant, si voleu fer més fins) en el jardí d’una de les cases!! Primer he pensat que era un home de cara a la valla, però clar, què coi hi feia allà empotrat?, la resposta m’ha arribat quan he vist on tenia ficades les mans… I bé, potser alguns entendreu el perquè, tot i que no el defensareu (espero), quan us expliqui que, tot just deu fer un any ja que van instaurar en aquell mateix carrer un espai pels cotxes d’autoescola, una zona on poder parar els cotxes mentre els alumnes esperaven per fer l’examen. I bé, tampoc m’agradava la idea de trobar-me cua al labavo de la UPC que hi ha als mòduls D, però d’aquí a piixar al carrer??

This entry was posted on Wednesday, April 21st, 2010 at 8:27 pm and is filed under Varis. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.