Comments on: La Solució – Els Pets

By: salamandreta

salamandreta — Tue, 09 Feb 2010 20:18:29 +0000

Edwin: ara t’he entès! és que no havia pillat això de les cometes jejejej

AhSe: jejejje xip, molt bonic !

By: AhSe

AhSe — Tue, 09 Feb 2010 19:10:53 +0000

Doncs aixo! I com que l’amor es troba, resulta que ningu no té la solució. La solució es construeix, pas per pas, com a les demostracions matematiques! (que maco que m’ha quedat aixo )

By: Edwin

Edwin — Tue, 09 Feb 2010 18:07:50 +0000

Entre “Solució” i “Problema” falta una història comuna. “Solució” ha vist part de la vida de “problema”, però encara no han viscut una cosa que sigui comú a les seves històries. Podria ser un bon tema per a una segona part de la cançó jejeje

(disculpen los errores, en todo caso Google tiene la culpa xD)

By: salamandreta

salamandreta — Tue, 09 Feb 2010 17:08:59 +0000

AhSe, penso que, si entenc a què et refereixes, aquestes coses no es trien, apareixen i te les trobes… l’amor no es busca, es troba (que bonic que m’ha quedat això )

Edwin, on entenc què vols dir amb això de que li falta alguna cosa a la història entre el problema i la solució… i sí, fa venir gana

Jah Work, jo en sóc una gran fan llàstima que només he pogut anar a tres concerts, però un d’ell va ser el de l’auditori, concert irrepetible, realment va ser impressionant la sonoritat i l’espectacle. Jo pensava que em sentiria reprimida de no poder-me aixecar de la butaca, però era tot tan especial que no calia

By: Jah Work

Jah Work — Tue, 09 Feb 2010 17:03:25 +0000

Feia un munt que no escoltava els Pets!

By: Edwin

Edwin — Tue, 09 Feb 2010 14:04:54 +0000

Creo que, la vida no tiene una única “solución”. En la Historia pareciera que faltara algo entre el “problema” y la “solución”.

El vídeo me dio hambre (y ya había comido).

By: AhSe

AhSe — Tue, 09 Feb 2010 12:17:12 +0000

Aixo de “triar” és tot un rotllo. I el pitjor és que no ho pots fer de cap manera logica i raonable, tipus “aquest és un tio llest, fort, bona persona, i té una mida raonable; m’anira bé doncs”, sino que de tant en tant passen coses que et toquen i fins i tot et sorprens dient “vull a aquest!” sense ni tan sols saber el seu caracter…