Salamandreta

Després de llegir el comentari de l’Ahse, i el comentari en contestació de l’anomenatinútil, he decidit parlar una mica sobre la sort que tenen els estrangers i els no tan estrangers que venen a catalunya.

Realment em quedo sorpresa quan parles amb gent de fora de catalunya i et fan el comentari: és que tothom a Barcelona parla català. I encara hi ha una cosa més sorprenent, quan van a comprar el pa, van a una botiga, un bar, un restaurant, no sé com s’ho fan, però els cambrers, els dependents, només parlen català!! Ostres, és que ja m’agradaria a mi anar a un bar, demanar un cafè amb llet i no haver de repetir el que demano en castellà perquè no m’han entès…

És com el que diu l’Ahse, que quan va arribar aquí i va sentir que al tren parlaven català. I després ens diu l’anomenatinútil que prou feina té per sentir català al tren. No sé jo si això és la casualitat dels que venen de fora a sentir parlar el català a tot arreu on van, i els d’aquí, tot i conèixer els llocs, noi, tenim problemes per sentir-lo i que ens entenguin en determinats entorns.

Potser ens trobem en dos punts de vista molt oposats: un foraster ve a Barcelona (un dels llocs on més es parla castellà de catalunya) i es troba que la llengua que ell ha après, el castellà, no la sent en un 100% dels habitants, i per això, ni que només sentís el català en un 20% (cosa que suposu que no és certa, és només un exemple), li semblaria que es parla molt català. Però ara posem-nos a la pell dels que vivim aquí, posant l’exemple amb les mateixes xifres invertides, la nostra llengua mare és el català, i per tant, “només” sentir un 80% el que nosaltres parlem com a primera llengua ens sembla poc. Tot i així, el que a mi m’afecta no és el fet que es parli una llengua o una altra, sinó el fet que no m’entenguin en la llengua que també és oficial a catalunya. No estic demanant als que vinguin que em parlin en un perfecte català, ni que l’escriguin a la perfecció tampoc, perquè ni jo mateixa parlo un català de Pompeu Fabra, i més d’alguna falta se m’escapa quan escric, som humans i la influència d’altres llengües hi és present. El que jo demano és que se m’entengui. I amb el que acabo de dir sé que estic creant una polèmica i un tema de debat on hi haurà opinions molt contràries. La mateixa situació que ens vem trobar les catalanes al Raid, el tema català va crear un gran debat i conflicte d’idees i d’interessos.

This entry was posted on Sunday, October 5th, 2008 at 9:18 pm and is filed under Varis. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.