Salamandreta

Estic a classe. Si, ho se, hauria d\’estar escoltant, però el fet que sigui el tercer cop que ho veig, fa que l\’atenció que hi presti sigui la justa. M\’he sentat, he obert els apunts pel punt al que la professora està explicant l\’assignatura, i la meva vista se n\’ha anat a… com ho diria, just al que està sentat davant meu. No pas perquè el tio estigui com un tren, o perquè sigui digne d\’admirar. Més bé tot el contrari… el de davant porta uns pantalons tan baixos, o una samarreta massa curta, o la cadira té un forat just al punt, o simplement el producte de tots els factors que fa que se li vegi tota la ratlla del cul! Déu meu! Això hauria d\’estar prohibit! Si no fos que estic a classe, que la càmera de l\’iPhone fa massa soroll i que feriria la sensibilitat dels espectadors, li faria una foto. Quan era més petita recordo haver sentit que els nois feien comentaris de la distracció que això suposava, i d\’altres del fàstig. Què costa comprar-se uns pantalons més alts? O ser consient que s\’està ensenyant una part del cos?

This entry was posted on Tuesday, March 10th, 2009 at 4:08 pm and is filed under Experiències. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.