Curiositats de les terres escoceses

Buscant la feminitat en un color

3 Comments

Ja n’hi ha que m’han “criticat” o més que res, comentat que tinc una certa fixació per al color morat, o almenys per tots aquells colors que es troben entre el blau i el vermell. No sé de què serà, però ja a Montréal m’hi van fer fixar gràcies a que tenia a la vista tota la meva roba penjada. I ara, he portat aquesta obsessió una mica més enllà! xD Què millor que buscar aquella part de feminitat que potser em falta en un color de la infinitat de varietat de colors que hi ha al mercat? Doncs després de quasi una setmana sense donar senyals de vida en aquest bloc, en part perquè he estat buscant pis, en part perquè en el moment de buscar-lo vaig  voler ficar-lo i decorar-lo al meu gust (no espereu massa tampoc! que hi ha encara moooooooltes coses per fer… ^^), i en part també perquè diumenge vaig tenir un dia de muntatge IKEA! El qual suposo que acabaré tornant a repetir el pròxim cap de setmana… Com en pot arribar a ser de dur això de muntar mobles!!! :S

Doncs al que anava, que com sempre em despisto… La meva habitació he decidit pintar-la així!

Morada, lila, o lila, com preferiu dir-li xD al cap i a la fi tots acaben venint de la mateixa barreja de colors blau i vermell 😉

M’he decantat per un color bàsic pel bany, un blau bastant intens. El qual, com que vaig utilitzar el mateix rodet que per la meva habitació vaig acabar tenint un acabat molt currat d’estocat venecià! 😛

Un color verd llima domina en una de les parets del meu saló/menjador, i una tele tamany familiar que ja estava aquí quan vaig arribar sembla que sigui la protagonista! El sofà encara és provisional…

I…. La cuina!!! Seguint la mateixa tonalitat de verd intens, té una partet més fosca i la resta amb el mateix verd però més esclarit. He de dir que quan el propietari va venir em va dir, ostres, la cuina era tan gran??

Doncs bé, amb això resumeixo que un sol color pot canviar de forma considerable la imatge d’una estança, i que a part de la imatge, lluminositat i claredat, pot donar la sensació que hagi fins i tot crescut! Si no us ho creieu, feu un cop d’ull a les fotos del abans 😉 .

 

Curiositats de les terres escoceses

Comptant calories…

2 Comments

Què millor que anar a un restaurant i decidir el que menjaràs per les calories que t’aporta??

està clar que d’aquests quatre el més sa és el salmó, i bé, això encara aportava poques calories… un esmorzar així típic amb ous, bacon, sausages i alguna cosa més per allà de greix aportava ni més ni menys que 1500 calories! Res, que una dona amb això ja en té prou per aguantar tot un dia sencer xD

Avui dia de pluja i caminadeta… i ho reconec… fot un fred que pela! :S

Curiositats de les terres escoceses

Gafe :(

3 Comments

Pos eso, hi ha una cosa que s’anomena gaferia, ser gafe, doncs jo avui ho he estat bastant! 🙁 Anar a veure un pis, i que t’agradi tot i ser car, i que just t’estas despedint del landlord el truquin i li diguin que l’agafen és ser… GAFE! xD

Però bé, a part d’això el dia ha transcorregut sense massa entravancs. El transport públic, únicament monopolitzat per busos, és força desquiciant! Després de viure a montréal on els busos van més que follats, aquí van amb una calma xixa impresionant! Sembla que no tinguin pas pressa per arribar enlloc. Per sort els horaris marcats per la companyia son força encertats… Els preus, bé, el bitllet senzill val 1.40 pounds, i una targeta mensual en val 54. Evidentment avui ja m’he fet la meva targeta mensual amb foto i tot! 😛

I de la rasca… bé, m’he llevat avui i a fora ficava que estavem a -1ºC… al sortir no feia massa fred, però a la que s’ha post el sol… buffff quina RASCA!! :S potser també pq nava només amb una sudadera i un talla vent 😛 hehehe

Avui a més d’això quan he entrat al John Smith o alguna cosa semblant, o altrament dit El Corte Inglés de Edinburgh, m’han donat un paperet tal com aquest

 

Al donar-me’l la noieta anava recitant: keep the UK together!! He de dir que el paperet és bonissim com a publicitat contrària a la independència! tenen un bon equip de màrqueting aquests! i amb 2 anys d’antel·lació i ja estan així??? bufff, no vull saber d’aquí a 2 anys! xD

Curiositats de les terres escoceses

Un dia de sort i mala sort…

5 Comments

Hi ha dies que et lleves i penses…avui em menjaré el món! bé, jo avui més que menjar-me el món tenia com a mínim la intenció d’arribar sencera i sense massa entrabancs a Edinburgh. Tot i això he tingut un seguit de moments afortunats i desafortunats durant el dia…

– moment de sort: no haver de pagar per sobrepes tot i que la maleta superava els 27kg…

– moment de no tanta sort… he perdut el meu braçalet de plata que fa 13 anys que no em trec… merda de controls policials! 🙁

– moment de: “m’agraden les escales quan arribo a una ciutat a passar-hi una llarga temporada” evidentment l’hotel no podia no tenir escales i està més que amagada l’habitació! Havia de carregar les maletes escales avall per arribar-hi…

– moment de sort: l’habitació de l’hotel on estic és força acollidora (tot i la problemàtica anterior… ). El bany és nou, tinc una tauleta per sentar-me, i poder menjar i una tele tamany familiar! xD

– moment de més sort: m’he trobat un pound pel carrer!!! 😛 (segueixo amb la meva ratxa de trobar-me monedes en llocs que no són Barcelona xD)

– la sort seguia… mòbil funcionant amb internet a les 2h d’arribar a Edinburgh! això mola 😛

– la pluja no seria tenir mala sort oi?? 🙁

– arribar a l’hotel, connectar el portàtil i tenir intenció a trucar tot els pisos que ja m’havia mirat i veure que o l’anunci ja no hi és o que truques i et diuen que ja està agafat és….. la mala sort d’últim moment del dia! ^^

Amb això me’n vaig a dormir, demà potser tinc un parell de visites de pisos, bancs i tasques vàries a fer per aquí…

Ahh!! me n’oblidava!! moment de sort i mooooooooooooolta sort del dia! Han trobat el meu braçalet als objectes perduts!!! No si encara tindrem gent honrrada per Espanya i tot xD.

Rose Street llumetes de nadal!

Noodle time!! gràcies al bol que m’he comprat i la cullera/forquilla/ganivet que me va portar el xavi de SFC!

Collita pròpia, Curiositats de les terres escoceses

Comença una nova aventura!

9 Comments

Després d’un temps de silenci, o almenys d’un petit descans, després d’haver escrit durant 285 dies seguits, d’unes vacances més que merescudes i d’un temps de meditació i recerca del camí a la meva vida, he tornat!

Perquè torno? bé, suposo que perquè tenia ganes de dir que la meva vida farà un gir, de fet ja l’ha fet… De nou canvio de ciutat, canvio de país i canvio de llengua. Com ja he dit més d’una vegada en anteriors posts, les oportunitats són aquell tren que passa i que o l’agafes, o el perds! Jo aquest cop he decidit agafar-lo, no m’agrada perdre el tren i tampoc arribar tard… M’agrada viure coses noves, noves experiències i conèixer llocs diferents. Aquesta vegada no salto un gran llac, però segueixo ficant aigua pel mig, aquest cop me’n vaig cap al nord!

Quina regió europea té també unes conviccions semblants a la nostra? Quina regió europea tindrà la opció de decidir l’any 2014? Fàcil oi? No és Québec, perquè Europa li cau lluny. Tot i això, s’assemblen en alguna cosa, també parlen una llengua normal però d’una forma incomprensible! xD

Així doncs no cal que us digui obertament que me’n vaig cap Escòcia, més concretament cap a Edinburgh! No espereu que escrigui cada dia, aquesta vegada no vaig pas a fer un projecte, ni a estudiar, ni tan sols de vacances (ja m’agradaria ja 😉 ), vaig a fer de mi una personeta responsable.

I com sempre he acabat dient a les entrevistes que m’han fet… “no és només l’experiència que fa vàlida a una persona, sinó la motivació i les ganes de fer allò que realment t’agrada!”

Restaurants / Bars

Restaurant Can Co – La Cellera de Ter

2 Comments

No és molt habitual que me’n vagi a més de 100km de casa per tal d’anar a dinar a un restaurant, però feia molt que hi volia anar. Potser el fet que conegués en Sergi, l’amo del restaurant i també el cuiner, ha fet que em decidís encara més a agafar el cotxe i fer-me la kilometrada fins allà dalt.

Porta del Restaurant Can Co

El restaurant és un lloc petitó i acollidor, és d’estil força modern, no el qualificaria de lloc rústic vaja. Existeix un menú de cap de setmana que per poc més de 18 euros tens un bon oferiment de primers plats, segons i postre, amb el vi, el pa i l’aigua inclosos. Jo he agafat de primer un remenat d’espàrrecs verds amb llagostins i de segon un salmó amb salsa de cava. Tant una cosa com l’altra tenien una mida molt ben trobada. Perfecte per acabar de menjar bé, però no massa tip! El salmó estava cuit al punt, almenys per mi, fet per fora i aquell punt cruet per dins que el feia molt melós, la salsa, i això que quan l’he vista he pensat que potser no m’agradaria, molt suau i la cebeta que hi havia li donava un toc molt dolcet! 😛

Saltejat d’espàrrecs verds amb llagostins

Salmó amb salsa de cava

I de postre… buffff ja em coneixeu! Tinc una debilitat per allò dolç i encara més si porta xocolata! així que jo he escollit un pastis tebi de xocolata i taronja amb xocolata negra per sobre… bonissim!!!! 😀 I això que em costa agafar pastissos als restaurants i més si són de menú, però aquest estava molt immillorable!!

Pastís tebi de xocolata i taronja amb xocolata negra per sobre

La persona que m’acompanyava s’ha agafat un primer de patates farcides de peix amb salsa de marisc també molt bones i un rissoto negre, de postre una crema de maduixes amb formatge fresc que realment passava sola i feia tirar avall!

He de reconèixer que he menjat molt a gust, ja no parlo només perquè conec al cuiner, de fet, em feia una mica de cosa, imagina’t que després no menges be… com li ho dius??? però renoi! he menjat molt a gust i tot estava molt bo i una molt bona mida! I una cosa que he trobat curiosa és que tots els plats eren diferents, vaja, que no seguien una tònica! ha estat curiós 😉

Vaja, en resum, és un lloc molt racomanable! 😉 sí, està un pel lluny, però si us deixeu caure per la comarca de la Selva, ja sabeu, passeu per Can Co a dinar que el Sergi segur que us deixarà l’estómac ben a gust! 😉

Nom: Restaurant Can Co

web: www.restaurantcanco.com

adreça: Avinguda Montserrat, 10 de La Cellera de Ter (Girona)

telèfon: 972 42 25 22 | mòbil: 696 42 58 16

Receptes

Tiramisú!

6 Comments

Fa un temps vaig fer Tiramisú però va ser un fail com una catedral! Així que l’altre dia em vaig decidir a tornar-ho a intentar, però aquesta vegada ho faria amb mascarpone del bo i faria jo la massa de pa de pessic, res d’utilitzar bollitos prefets! Espero que us agradi i que la proveu, la veritat és que ha sortit més bona del que pensava, i és realment adictiu!!! :S

Ingredients:

– Per a fer la massa:

  • 1 ou
  • 1 iogurt sencer
  • 1 mida de iogurt de farina
  • 2/3 de mida de iogurt de sucre blanc
  • 1/3 de mida de iogurt d’oli d’oliva
  • 1 cullerada de postre de llevat (o 1 sobre de llevat Royal)
  • Uns 100ml de cafè

– Per fer la crema de formatge:

  • 250ml de mascarpone
  • 300-350ml de nata montada natural sense sucre (no de les de pote)
  • una mica d’spekulos (o canella)
  • 1 ou
  • 2 cullerades soperes de sucre

– Per decorar:

  • Cacao en pols

Preparació:

– Per fer la massa:

Batre en un bol l’ou, el iogurt, la farina, el sucre, l’oli i el llevat fins que quedi una massa ben fina. Quedarà un poc més líquida que les masses habituals de pastís. Posar en un motlle d’uns 20cm x 30cm la barreja i ficar-l’ho al forn precalentat a 180º durant 30 minuts, o fins que quedi cuit. Deixar-lo refredar del tot.

– Per a fer la crema:

En un bol batre amb unes barilles de mà l’ou i el sucre. Quan el sucre hagi quedat ben diluit, afegir-hi el mascarpone i unificar els ingredients amb una espàtula de silicona suaument fins que quedi tot ben uniforme. Acte seguit afegir-hi la nata i els spekulos (o canella) i amb molt de compte barrejar de nou els ingredients fins que torni a quedar uniforme i sense grumolls.

– Per a la preparació final:

Tallar el brioix a la mida d’un motlle de 15x20cm aprox (i no massa alt perquè sino serà difícil de servir) i crear una primera capa, ficar-lo dins el motlle de manera que la part torrada que quedava a sobre al coure’l sigui la que queda ara a sota. Afegir-hi amb una cullereta el cafè, de manera que quedi la massa ben xopada. Fer una segona capa de crema de formatge d’entre mig i 1cm de gruix. Posar la part restant de brioix i seguir els mateixos passos que en l’anterior capa. Afegir una segona capa de formatge amb la crema restant. Deixar-lo reposar durant 1h a la nevera i amb l’ajuda d’un colador o d’un tamis decorar-lo amb el cacao en pols. Fer una capa prou gruixuda fins que no es vegi el blanc de la crema. I tornar a ficar-lo a la nevera perquè reposi, el cacao s’anirà humitejant fins que quedi una capa uniforme juntament amb la crema de formatge, i ja el podreu menjar! 😉

Nota: Per a fer-lo per un dinar recomano fer-lo el dia abans perquè reposi i quedi tot ben unificat. Si fos per sopar, o bé es fa la nit abans o a primera hora del matí.

Dificultat: Fàcil

Temps: 45 minuts per a la massa del pa de pessic i 20 minuts de muntatge i decoració. (s’ha de tenir en compte els temps de repòs, aprox 12h)

Cobertura de cacao en pols abans de reposar

Secció del tiramisú, mostra per capes.

 

Excursions, Fotos

Cap dera Aubeta (2.447m)

1 Comment

He de dir en un primer terme que l’excursió havia de ser fins a la Tuca dera Aubeta (2.487m), però resulta que anar amb el teu pare amb un GPS i un track marcat i tu amb el mapa de l’Alpina, sempre fa que acabin havent confusions… :S Tot i això, tan el Cap com la Tuca estaven un al costat de l’altre, però per una es pujava des del coll a la dreta (Tuca) i l’altre des del coll a l’esquerra (Cap).

Petit resum de l’excursió:

L’excursió comença des de la Borda d’Escunhau, on s’hi arriba per una pista de 12 km des del poble d’Escunhau (Val d’Aran). En cas que no es disposi de 4×4 sempre es pot intentar ficar el propi cotxe per allà dins, però bé això va a gustos de cadascú, en cas contrari, es pot optar per la patejada de 12km més, més els 12 de baixada…

Es segueix la vall amunt fins arribar a l’Estanhot d’Escunhau, el camí aquí és molt marcat, ja sigui pel munt de vaques que hi pasturen com pel corriol que queda ben senyalat a l’esquerra del riu. Es triguen uns 40min per arribar a l’estany. Un cop arribat allà, s’ha de girar a l’esquerra abans d’arribar a l’estany i seguir pel llit del rierol sec. Aquí el camí no està quasi marcat i s’han d’anar seguint les fites que es troben al llarg de la ruta.

Mentre es puja pel rierol es veu a la dreta un parell de tucs a la dreta separats per una gran escletxa, el que queda més a l’esquerra és la Tuca dera Aubeta, si voleu pujar a la Tuca, ja sabeu què toca 😉 Seguim pujant i un cop arribats al coll podem girar a l’esquerra per fer un pic potser més fàcil però amb una mica de grimpada per la carena.

Arribats al cap, ens vem trobar amb un munt de formiques voladores atacants que ens van fer marxar del que era el punt més alt per a baixar una mica més i patir només l’atac de les mosques… 🙁 Almenys aquestes no piquen i no n’hi havia pas tantes…

Les vistes des de dalt són espectaculars!! 😀 es pot veure el Montardo just a tocar, la Salana, el Tossau de Mar, el tuc de Besiverri, l’Aneto i un bon 360 dels pics més alts dels voltants! El temps total de pujada és d’1h15min aproximadament sense parar, el problema és que el camí és força perdedor després del llac i requereix posar atenció.

Track de l’excursió gravat amb el Runkeeper 

Fotos de l’excursió:

Es poden veure marmotes i una flor molt bonica que es tiu Tora blava (Aconitum napellus), la qual dins els seus pètals liles hi ha una substància summament tòxica que millor no tocar…

Tora blava

Vistes des del punt de sortida

Vistes des de l’estanhot d’escunhau

Estanhot d’Escunhau

Des del coll, paret de la vessant est

Tossau de Mar i Besiverri, vistes des del coll

Montardo i la Restanca

Mauberme, Bagergue, la Salana

Aneto


Excursions

La Ronda Verda – amb variacions 60km de bici

3 Comments

Ja feia temps que tenia ganes de fer-la i avui, tot i la calor que feia m’he disposat a fer la famosa Ronda Verda, un circuit de més de 70km que rodeja la ciutat de Barcelona, des de les platges de la Barceloneta fins a la serra de collserola i des de quasi el llobregat fins al besòs.

L’altre dia ja vaig fer un intent d’agafar-ne un tros, però degut a la mala senyalització em vaig mig perdre. Avui me l’he mirat bé i he intentat seguir les “senyalitzacions” al peu de la lletra. He de dir que està marcat amb el cul! 🙁 Quantes menys senyalitzacions es necessiten més n’hi trobes i quan més en necessites, oups! Res! perds el rastre!! :S Tot el que és la zona de la gran via amb zona franca fins arribar a la carretera de les aigües està sumament senyalitzat! Allà és bastant impossible perdre’s, hi ha algun moment que et pots despistar però en general prou bé. El problema és quan arribats a la carretara de les aigües a l’alçada del tibidabo, es perd el rastre de les senyals així que he fet la meva pròpia variació pujant per dins fins arribar a la rabassada i enganxar la continuació de la ronda verda.

Un altra de les dificultats és arribats al carrer Lliçà, just després que s’acabi el camí de terra i comencin els carrers pavimentats, allà es tornar  a perdre el rastre! La qüestió és arribar al pont que travessa l’autovia, i un cop allà el pitjor és trobar el camí per a travessar el besòs i anar pel parc fluvial del besòs. Aquí les indicacions es perden per complet i he acabat saltant una balla amb la bici per poder sortir del llit del riu… Un desastre però bé… 🙁

mapa de la ronda verda

ruta del runkeeper

eurotrip 2012

L’Odissea del tren!

1 Comment

Amb massa temps de retard, però igualment amb ganes de poder escriure el que va passar, per d’aquí a un temps llegir-m’ho i riure’m enlloc de plorar xD.

Ens vem llegar a Nice després d’haver “dormit” 3h escasses… el noi que ens acollia ens va portar a l’estació cap a dos quarts de 6. Arribem allà amb temps, busquem la via, i ens assentem per esperar el tren regional, el primer de la sèrie de 4 que haviem d’agafar per arribar a Barcelona. Veiem que de sobte al panell informatiu hi fica 10min de retard… ja comencem malament, però de moment tenim temps per enllaçar el següent! Al cap de res… 15min! el següent tren sortia 30min després de la nostra arribada, ja començavem a anar justes de temps… al cap de no res 20min! ja navem pitjor… i després un senyal de 30min i acte seguit…. CANCEL·LAT!!! quèeeee????? la nostra cara va ser, molt bé i ara què???? total que ens dirigim corrents cap a la taquilla mentre tota la resta de backpackers van anar al accueil a queixar-se i li dic: A veure, fes-t’ho com vulguis però necessito arribar a barcelona aquesta nit! El tio em diu que els bitllets que ahir estaven agafats avui estan lliures (a saber perquè!) i que puc comprar per 75 euros els dos bitllets i reservar pel TGV. Ni m’ho penso i ho agafo! He de dir que pels 27 euros que ens va costar el seient era una merda! amb un francès que només tenia ganes de donar la tabarra xerrant i un altre que fotia una pudor impresionant… per no mencionar el labavo que empudegava tot el vagó :S Així un viatge d’unes 3horetes fins a Montpellier. Aaah i el millor de tot… el tren també havia arribat 15min en retard!!!!!

Arribada a Montpellier, teniem 5hores per matar! Anem a casa d’un amic de la Véronique que ens convida a dinar i em deixa fer una bona becaina al seu sofà (crec que he dormit en més sofàs en 20 dies que en tota la meva vida xD). Tornem cap a l’estació, comprem alguna cosa per sopar o per picar durant el viatge i esperem a l’andana. Endevineu el què??? Sí sí, el tren també venia en retard, arribem i fica que arriba 15min en retard, i al cap d’una estona el número canvia per 30 i després 45min!! Lamentable! Nosaltres ja estavem, genial, i el tren de Figueres-Vilafant què fem???? perquè hi havia només 10min de transferència… Però al preguntar-ho ens diuen que tranquiles que com que no hi ha ningú més que agafi el tren que els que venen del TGV de frança, el tren s’esperarà! Això alleuja, però no treu que comencem ja a estar cançades de tant de retard…

Arriba el tren i ens podem assentar en una merda TGV guarro i fastigós! Jo que pensava que el TGV era un tren guai i tal, res res, brut, amb labavos que no funcionaven ni tenien aigua i amb uns seients rígids que no hi ha qui dormi o descansi…He de dir que el millor tren d’aquest trajecte va ser el de Renfe, seient reclinable fins quasi 45º i amb uns labavos nets! Silenci als vagons i tranquilitat.

I ja per acabar un petit resum i moralina per als que algun dia us ve al cap l’esbojerrada idea de viatjar en tren:

1. Si viatgeu en interrail, sobretot sobretot reserveu!!!! Sembla una tonteria, però per 4-5 euros podeu reservar i viatjar asseguts!

2. No feu com els inútils que entren en un vagó que no és el seu i busquen el seu seient amb un munt de maletes a sobre i no deixen passar… tan costa mirar abans de pujar al tren a quin lloc caurà el teu vagó dins l’andana i ja dirigir-te cap allà amb antel·lació???

3. Compteu sempre molt de temps entre transferència i transferència, la puntualitat dels trens (excepte a alemanya) és lamentable!

4. No espereu que els trens tinguin aire acondicionat, i si en tenen no espereu que sigui fred xD

5. i ja per acabar del tot… REALMENT US HEU PENSAT BÉ AIXÒ DE VIATJAR EN TREN??????????????????

 

 

20120802-133346.jpg

Això eren la merda de seients del TGV fins a Montpellier…

20120802-133408.jpg

El tram de montpelier amb floretes!!! super mono 😛

20120802-133422.jpg

Place de la Comédie

20120802-133436.jpg

El tram!!

Just me