només cal ser jove…

Això mateix, només cal ser jove perquè et prenguin pel “pitu del serenu”. Tot ve a causa de l’anècdota d’avui, i d’unes quantes que precedeixen, però la d’avui ha estat el detonant. De fet avui havia de ser un bon dia (almenys per mi), no m’havia de llevar massa aviat, perquè entrava a les 9h, feia dues horetes, tenia temps per estudiar i després classe altre cop, també dues horetes. I per rematar-ho i fer un dia rodó havia quedat a les 5h amb la Marta, persona amb la qual feia més de 2 mesos que no la veia i més de 5 que no mantenia una conversa cara a cara. En resum, un final de dia perfecte. Però es veu que avui el dia s’ha girat.

En primer lloc m’adormo pel matí, de fet em llevo dos minuts abans de l’hora de classe ( és a dir, arribo a les deu, al descans). Després, les impressions que fa dos dies que vaig posar a imprimir a la “peixera” i que fa dos dies que busco, encara no han sortit. I per acabar, deprés d’una passejada molt tranquila i d’unes horetes xerrant amb la Marta i d’un gelat ben fresquet, un home bastant…. (deixo a la imaginació d’aquells que ho llegeixin el mot despectiu que hi anava a posar jo)… doncs això, arribo a la parada del metro de palau reial amb la meva bici a les 6.30h i mentre estava mirant la manera de passar la bici per la barrera de pagar, l’home m’estava mirant, s’acosta a mi, i encara no em diu res. I just quan passu la targeta per pagar, agafa l’home i em diu: “la bici no puede pasar”, i jo que li dic: “però si no hi ha ningú, i no és hora punta”. I quan ja estava a punt de passar-la, em ve un home rabessut i em cara de mala llet em diu: “no puedes pasar, ni hora punta ni nada”- gira un cartell petit que hi ha penjat a les taquilles i afegeix: “lo ves, aqui lo pone bien claro, a las 8.30”. Pos això, que l’home pretenia que llegís un cartell que estava girat i a més d’això m’he quedat sense un viatge.

Estic segura que passa un home de més de 40 anys, amb la seva bici plegable i super guais i ningú li diu res. Moraleja? espera’t a tenir més de quaranta anys per fer coses que de jove no et deixen fer.

reciclatge compulsiu

Estic segura que “els verds” tindrien enveja d’aquesta imatge, 5 contenidors de reciclatge! Un per a cada tipus d’envàs! Tot s’ha de dir que no hi havia una paperera o contenidor de brossa orgànica a menys de 100 metres de distància. De fet, si sabés parlar polac sabria exactament de què és cada contenidor, però suposu que la gent que tingui costum de reciclar sabrà de què és cada dibuixet. Tenint en compte que n’hi ha dos que tenen el mateix dibuixet, i rètols diferents…doncs no ho sé, ara tinc problemes per distingir què vol dir un i què vol dir l’altre. Els meus supòsits són: ja que es pot deduir fàcilment quin és el contenidor de paper, el de plàstic i el de metall, i només falta el de vidre… penso que el blanc i el verd són de vidre, però clar, tenen el mateix dibuixet, potser és que hi ha dos contenidors pel vidre? Potser és que són tan ecològics que separen el vidre de color del vidre transparent…qui sap. Només em faltaria un polac que entengui el català (o un català que sàpiga polac), que llegeixi això i que em pugui donar la resposta.

Ah! I pels que no ho sapigueu… la foto és de Cracòvia.

contenidors de reciclatge

en ple pirineu

Bé, pels que no conegueu la zona…això és la Val d’Aran, més concretament la presa de Colomers, (l’inici d’una excursió de llacs molt bonica fins i tot amb boira). Doncs això, dia 13 d’agost, ens trobem a 1.419m d’altitud, Bagergue, tres escursionistes amb ganes de banyar-se en un llac del pirineu (Xavi, Albert i jo) i de no haver de caminar massa per tal de fer-ho; ens disposem a recórrer en cotxe 20 minuts i a caminar-ne uns 30 amb un cert desnivell, és clar. D’esprés d’arribar al llac (2.135m), donar unes quantes voltes fins a trobar un lloc digne de banyar-se, més que res, que estigués mínimament net. Ens disposem a ficar el peu en una aigua glaçada, i recordem que estavem en ple agost, cadascú al seu ritme.

Aquí teniu el resultat: l’Albert el primer aventurer a tirar-se de cap a l’aigua, jo poc a poc i sense pressa, i finalment el Xavi, que a causa d’haver de fer les fotos, pobret, va haver de tirar-se l’últim.

nadadors intrèpids

img_4095.JPG

també he caigut a la trampa…

 

Bones!! pos si, al final també he caigut jo a la trampa del blog, web, fotolog… Primer el Xavi em va convèncer perquè em comprés el domini del meu nom, i després vaig acabar pensant que potser no estaria malament començar a omplir la xarxa de coses i cosetes. Així que, aquí està!

Per donar la benvinguda com calia, havia d’haver fet una foto a la salamandra que tinc a l’habitació, bé, a les dues, però com que ara per ara la mandra em supera… en poso una que si bé no és una salamandra només li falten les potetes :P.

img_0798.JPG

Just me