Pèls de punta…
Sempre he pensat que quan sents que els pèls se’t posen de punta és perquè t’has emocionat, perquè t’han fet sentir alguna cosa especial, o simplement perquè t’has quedat parat, embadalit, bocabadat, esmaperdut amb alguna cosa… Avui quan estava en un dels meus descansets d’estudi, he estat parlant amb el Charlie i m’ha passat aquest vídeo. M’ha dit que era de la versió del Tu Sí que Vales ucrainesa, no ha pensat que m’agradés tant, però la meva primera impressió ha estat realment… bufff, m’he quedat sense paraules, o més ben dit, només en tenia una amb molts sinònims. Realment alucinant. Impressionant. Fascinant. Captivant. La rapidesa de la noia amb les mans. Les espressions de la seva cara. El seguiment amb la música, fan que no se’t fagi pesat, que pensis, què farà ara? com ho lligarà? Les cares dels personatges dibuixats, els detalls dels vestits, les mans, els ulls…
Us recomano que el veieu, crec que al final de tot també acabareu amb els pèls de punta…
December 13th, 2009 15:37
increïble…
December 13th, 2009 18:10
Interessant.