Salamandreta

No era la meva intenció que a l’apartat de receptes hi hagués massa receptes de cuina que no fossin dolços, postres, pastissos…vaja, amb el realment gaudeixo cuinant . Però ha resultat ser que en aquests tres últims dies la meva alimentació s’ha basat de pollastre. Em passo mesos sense menjar pollastre (molts ja sabeu el perquè), però no crec que mai hagués menjat tan de pollo seguit.

Dijous, vaig al mercat a comprar, com que ens quedàvem el xavi i jo sols, era evident que compraria pollastre, en compro tres petxugues filatejades.

Divendres al matí, per dinar, la marta em convida a dinar a casa seva i com que pensa en mi i en la meva falta de carn d’au, m’obsequia amb un dinar esplèndit: de primer unes albergínies laminades amb salsa de tomàquet i mozzarella tot al forn, i de segon una poteta de pollastre amb herbetes, que estava bonissima. Per si fos poc, per sopar altre cop pollastre, però aquesta vegada a la planxa. S’ha de dir que el dinar a casa la marta el vem fer entre les dues, jo em vaig encarregar de laminar les albergínies i la marta del pollastre. Es nota quan dues grans xefs es posen a la cuina ! (oi que si marta? )

Dissabte, s’havia de fer el pollastre, i per dinar em tocava cuinar a mi, faig pel xavi i per mi una mena de fideuà amb fideus més guixuts i tallets de pollastre, amb farigola i unes espècies gregues que vaig portar d’atenes. No pensava pas que em sortís tan bo! (el xavi va repetir i tot!)

Avui, diumenge, encara hi havia excedent de pollo a la nevera i el xavi ha fet uns macarrons amb beixamel de pollastre triturat i un parell de ceps i cebellot. La veritat és que passaven bastant sols.

This entry was posted on Sunday, March 23rd, 2008 at 8:39 pm and is filed under Receptes. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.