Salamandreta

Crec que no havia vist mai amb els meus propis ulls un coixí de sofà volant per davant del meu balcó. Pensava que aquestes coses només passaven a les pel·lícules. Uralites (o com s’escrigui) volant. Antenes de televisió trencades. Testos caiguts. Toldos trencats. Teulats destrossats. Aquest matí m’he llevat d’hora per ser un dissabte, però és que no podia aclocar l’ull. M’he despertat pel fort soroll del vent que petava contra la meva finestra. M’he llevat i he anat a mirar pel balcó. Tenia una de les cadires a terra. I els testos per sort encara no havien caigut. He sortit en pijama i una mica més i em quedo sense samarreta , el vent que feia al ajupir-me. He tret els testos de la barana i he recollit tot el que pogués sortir volant. Amb això que estava mirant a la resta de “veïns” i realment era al·lucinant! Una grua que veig des de casa, es movia tranquilament un metre de costat a costat.

Després de sortir al carrer quan ja no feia tant de vent, he vist un cotxe del mossos aparcat al carrer, just abans d’arribar a les escales mecàniques que porten cap al parc Güell. I als pobres turistes que després de fer la pujada els deien que no podien arribar al parc Güell perquè estava tancat.

Fins quan durarà aquesta ventolera? Jo no és que tingui massa ganes de sortir al carrer, no és pas perquè pugui sortir volant, més que res, perquè no em caigui res al cap! Així que estigueu atens si sortiu al carrer, mireu sempre cap amunt no fos cas que us aparegui un coixí, una antena o un tros d’uralita voladors!

This entry was posted on Saturday, January 24th, 2009 at 2:56 pm and is filed under Varis. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.