Salamandreta

A veure si aquest cop es veritat i realment torno a escriure per aquí. Fa massa temps que ho tinc oblidat. No és que no hi pensi, tot al contrari, però últimament han passat massa coses i he tingut massa coses al cap com per tenir un moment clar i escriure’l amb una mica de sentit, a veure si després de tant de temps encara me’n recordo de com es fa…

Com a petit resum de tot el que m’ha passat des del16 de setembre (últim dia que em vaig deixar caure per aquí) seria més o menys així: com alguns sabeu ja em van operar del maluc, precisament el 18 de setembre, la operació va anar molt bé, o almenys això diuen els metges… i la recuperació…? doncs encara hi sóc, cada dia sens falta em pujo en un camilla per fer els exercicis corresponents. Ja camino sense crosses, i per pla i per baixades ja puc anar soleta (sempre que no s’excedeixi massa el temps del recorregut). Per les pujades però, encara tinc els meus problemes per arribar a dalt de casa meva.

A part d’això vaig començar assignatures noves, gent nova, profes nous, classes….mmm… no això no, les classes per desgràcia o per sort són les mateixes. Mateixos laboratoris, mateixes aules, mateix campus i mateixa biblioteca (lloc que últimament no freqüento massa). Però tret de les no novetats, haig de dir que potser no em vaig equivocar tant al voler fer electrònica, de moment m’agrada bastant, si no fós perquè té una part bastant horrorosa anomenada “errors”. Quina mania en buscar sempre la dificultat en l’anàlisi?? Amb lu bonic que és fer-ho tot ideal!! Res, que si de telecos odiava les demostracions, d’electrònica (de moment i fins que no ho aconsegueixi entendre) odio els errors!

I això és tot des de casa! (tancadeta des de fa un parell de dies per culpa d’un refredat)

This entry was posted on Friday, November 13th, 2009 at 11:43 pm and is filed under Varis. You can follow any responses to this entry through the RSS 2.0 feed. You can leave a response, or trackback from your own site.