Un dia Sol, l’altre neu
Els meus ulls no feien cap aquest matí quan al mirar per l’escletxa del porticó entrava la llum reflexada per la neu que estava caient. Ja debia fer hores que nevava perquè el jardí que la nit anterior de neu poca n’hi havia, ara estava amb uns 10 cm de neu ben quallada. El campanar del poble es podia divisar, o almenys imaginar. I el poble es trobava en mig d’una boira i neu recén caiguda. El soroll de la neu acomulada a les teulades i que pel seu propi pes va caient de forma compactada. Et sents a mig del no res, el silenci i la tranquilitat.
Ahir vem treure el banc a la terrassa per sentar-nos i gaudir d’un Sol espatarrant. Aquest matí amb prou feines podiem sortir al balcó…
