A mi no se’m va fer pesada, ni de bon tros. Trobo que és una pel·li una mica del montón, però ressaltant. Però quan penso que és de Woody Allen és quan em venen les cagarrines i penso que s’ha quedat curt. En Woody no ha estat a l’alçada. És bastant monotemàtica, més o menys com la de Cassandra’s Dream, però en un registre diferent (amor, assassinat). Surt la Barcelona bonica: el Park Güell, la Sagrada família bla bla. La guia turística que en Jordi Hereu estava desitjant. La Barcelona idíl·lica que només existeix quan ve en Woody. Quan surti la Barcelona que tot coneixem, la pitjor Barcelona, això si que serà un retrat exacte de Barcelona. També s’ha de dir que només surt la zona alta… aquí de la Bordeta res de res… Independència! jeje
Això sí, la Barcelona més cool i rica no ha faltat. Us recomano la intro de l’últim cd d’en Gato-el-Qiman & KDÖ (el podeu descarregar a la web). Quan he llegit l’article m’ha vingut al cap la cançó.

Un forani mai podrà captar la Barcelona real. De fet, dius que en Woody va mostrar la imatge que ell tenia de Barcelona. Em sembla perfecte, però hi ha rumors que diuen que volia mostrar una cursa de toros i un altre que, menys creïble, diuen que el pintor bohemi amb un xalet que ja voldria en Marichalar (sabeu que es divorcien?) havia de ser un torero.

Si Woody, visca la teva Barcelona.

Malgrat tot això, em quedo amb la situació de les noies: La Cristina només vol liar-se i disfrutar, i la Vicky vol passar la vida amb un sol home. Aquesta papers s’intercanvien durant la pel·li, i al final tot torna com al principi.

Almenys vaig riure molt amb les tonteries de la Pe.