Com ja he anat esmentant altres vegades, tinc un iPhone. I bé, com a telèfon no és que encara li hagi trobat el gust, de fet no m’agrada gens com a telèfon, però el fet de tenir interent everywhere és realment un luxe que em puc permetre ara per ara. Tinc per tant bastantes aplicacions, de tot una mica, però de tant en tant em baixo algun joc (això sí, quasi sempre gratuït), el provo, i si no m’agrada, doncs a la paperera 😛 .

Ja fa una setmana em vaig baixar el Farm Story. Un joc que aparentment semblava molt aburrit, el fet de crear la teva pròpia granja (a l’estil més facebookero) i plantar-hi cosetes i tenir animalons i una caseta per allà no m’acabaven de fer el pes. Però amb el pas dels dies veia que era realment fàcil aconseguir diners sense haver de caure ens els micropagos. El que sí que em va costar va ser descobrir que per poder fer créixer la meva granja havia d’agregar a altra gent. La gràcia va ser quan, després d’un parell de dies jugant-hi em vaig sorprendre quan vaig llegir una frase en català d’entre tot un munt de comments en anglès!

El joc no té massa, però acaba sent realment enganxós. La interfície gràfica, tota arrodonida, i amb dibuixos força infantils el fan bastant graciós. No sé encara fins quan duraré, potser me’n canso ben aviat, pero de moment he aconseguit arribar fins a un nivell força alt i amb una parcel·la suficientment gran per tenir la meva caseta, el meu corral, i tot un camp per plantari les meves cols i carbassetes 😀 .

El mític joc dels cuquets suïcides, d’atacs a traïció, de granades posades en llocs estratègics, ovelles que exploten, … el camp de batalla a mida reduïda també està per pantalla reduïda! A mi ja m’agradava aquest joc per l’ordinador, i he vist que en PSP és el mateix i millorat! Es pot jugar en mode multijugador, cadascú amb la seva PSP. Vaig estar jugant amb l’albert una tarda que em va convidar a casa seva a la piscina, i tret del sol que fa que no puguis veure bé la pantalla, la veritat és que és super enganchós! Missils teledirigits, bazoques, granades, ovelles voladores, atacs aeris,… entretingut per hores!! Recomanable vaja! 😉

Ho hauré de reconèixer, el Wall-E com a joc no val res de res, una merdeta vaja, almenys per mi. Però he trobat un joc que no està malament de moment, porto un 26% del joc, sé que no és molt, però prou com per poder jutjar-lo. Reflexes i una bona vista és el que necessites per poder tirar endavant. La ressolució no és molt bona, per tant, quan segons el joc vas a més de 200km/h per una ciutat, els cotxes, postes al mig del carrer i demés obstacles els has de veure bé per poder esquivar-los, almenys intuir-los!

S’han de fer:

carreres: la qüestió és quedar primer per aconseguir la medalla d’or, però encara tens la opció de quedar segon o tercer, si quedes quart no tens res…

vueltas al rojo: per mi, la pitjor de totes les proves. Es tracta d’aconseguir fer la volta en un mínim de temps. No és difícil si no hi ha circulació, ni coses rares pel mig del carrer, el problema és quan xoques, ja que per aconseguir medalla d’or no pots xocar ni un sol cop, i ni així a vegades ho aconsegueixes.

furia al volante: la millor de totes, desfoga que no vegis! 😉 jeje la intenció és aconseguir fer xocar els altres cotxes el màxim de cops possibles, evidentment, hi ha un mínim per aconseguir la medalla d’or, i segons el nivell va pujant.

eliminador: és com la carrera, a diferència de que a cada volta que passa, el que va últim és eliminat, i si tens la mala sort de ser tu…

persecución: més o menys com al need for speed, perseguir un cotxe fins a destrossar-lo.

i ara mateix crec que no m’oblido res més, com sempre el xavi porta més que jo, però és que encara és més viciat que no pas jo, així que no és difícil que porti ja més del 30% superat… 🙁

Nova categoria! Després de més d’un any amb la meva estimada PSP, vaig demanar al doctor albert que li fes una petita operació, un petit retoc. S’ha de dir que la operació va ser un èxit, va durar un parell d’horetes en total, però s’ha recuperat de meravella. S’ha recuperat tan bé, que un parell de setmanes més tard ja li havia comprat 4G d’espai, perquè hi pogués estar més còmode. S’hi ha trobat tan bé, que vaig començar a posar-li companyia, i de moment, el que més li ha agradat, i a mi també m’agrada, ha estat la fantàstica companyia de l’Echochrome! 😀

Va, em deixo d’històries, he trigat poc a posar-hi jocs, però tot i així, crec que he trigat massa. L’Echochrome el vaig veure anunciat a la tele, i l’anunci em va fer venir ganes de jugar-hi. És un joc per fer treballar la ment. Fàcil? home, el tutorial sí, però el que és la resta de pantalles, excepte les dues primeres, va, tres, la resta, de moment no és que siguin allò que se’n diu bufar i fer ampolles. Tens la opció de crear les teves pròpies pantalles, de jugar fins a 96 pantalles diferents amb tres nivells per escollir. Es tracta de jugar amb la perspectiva, moure la composició d’escales, forats, zones de salt i vigues de manera que el ninotet no caigui al buit. És un joc recomanat per aquells que us agradin els jocs tipus puzzles, que facin pensar, treballar la ment i sobretot que tingueu paciència.