Hi ha moltes maneres de començar l’any. La potser més usual podria ser mig o del tot emborratxat encara a les 8 del matí i/o patint una ressaca de ca l’ample. I l’altra manera podria ser anant a dormir d’hora després de celebrar el canvi d’any amb les campanades del poble, llevar-se mínimament d’hora i aprofitar que tothom està de ressaca per anar a esquiar 😛 . Jo aquest any he escollit la segona opció i de pas he aprofitat que potser serà l’unic dia de l’any que esquiï als pirineus! Tinc prevista una escapada a les estacions d’esquí de quebec, però les pales que pots trobar als pirineus crec que me les hauré de pintar a l’oli per allà al québec… 🙁 I tot i que els problemes físics que es podien presentar durant el dia d’esquí s’han portat prou bé i no han aparegut fins que he arribat a casa… el cos ja se m’està queixant  després d’una bona llet entre la neu verge ^^ . Això sí, el dia ha estat d’un sol radiant!

Petita pala del Teso dera Mina

Val de Ruda – circ de Saburedo (Val d’Aran)

Ja està, ja s’ha acabat un altre any! Ara tocaria fer recompte de les coses que he fet aquest any…i la veritat es que me n’he adonat que potser ha esta amb diferència l’any que més coses he fet i experimentat.

Començant per la carrera…he acabat totes les assignatures, he començat el projecte i he fet realitat el meu somni d’estudiar a l’altra banda del toll! Està sent molt més dur del que em pensava o imaginava. I les coses no han sortit com potser m’hagués agradat, però les coses no surten sempre com voldriem…He obtingut per primera vegada una beca! I encara em puc sentir més afortunada pel fet que aquesta me la paga la generalitat! xD

Ha esta l’any que més països he trepitjat! Espanya, Suïssa, Canadà i Estats Units (i en menys d’1 mes). I el que més mitjans de transport he agafat: tren, avió, bicicleta, cotxe (tant conduït per mi com a través de covoiturage), ferry i he agafat una zodiac! I he vist balenes!!!

Ha estat també l’any que més quilòmetres he fet corrent (més de 150km). M’he superat a mi mateixa fent els 10km de la cursa dels bombers de Barcelona, he fet 100km en bicicleta tota sola en un dia i recorregut més de 250km en bici (dels quals 34km de BTT dalt d’una bicicleta de ciutat!), i caminat més de 150km per Montréal.

He conegut gent de moltes nacionalitats i cultures i m’he deixat conèixer. He parlat amb més d’una llengua en la mateixa frase. He fet i sentit coses que no pensava mai que em passessin, i he viscut moments que no oblidaré mai….

I despres d’aquest petit resum…què espero de l’any que ve? Doncs no ho sé…d’entrada ser capaç d’acabar la carrera que fa 7 anys vaig començar. I en conseqüència treure profit d’aquests anys invertint-los en una empresa o projecte personal. Vaja que hauré de buscar feina! Independitzar-me si és que la feina la tinc a Barcelona o buscar pis si la trobo a algun altre país. Seguir sent jo mateixa i superar el quart de segle amb una mínima dignitat 😛 .

I amb tot això us desitjo a tots una moooolt bona entrada d’any i que el 2012 sigui almenys una mica millor que l’anterior! 😉

Avui ha estat un dia una mica raro, tot i que de ben segur que he cremat un munt de calories!! M’he llevat una hora més tard de l’hora qeu volia, encara no sé com he estat capaç d’apagar les 4 alarmes del mòbil i sense enterar-me… ^^ dec estar desenvolupant un nou poder xd la meva intenció era d’anar pel canal de Lachine, que només n’he fet un trosset i seria interessant veure què tal és la resta, com que era massa tard, m’he dit, bé, doncs vaig fins a Mont Royal i torno, però la bici del meu colloc tenia les rodes desinflades així que a mig camí he donat mitja volta i he tornat a inflar-les. Total, que amb la tonteria només he fet voltes pels voltants de casa amb la bici, clar que si ho calculo bé he fet aprox una horeta de bici. He tornat a casa, he menjat alguna cosa i cap a la 1.20h he sortit cap allà on déu va perdre l’espardenya! a l’altra punta de Montréal! a 1h i mitja aprox de camí en bus i metro. De fet, he agafat dos busos i un metro i he caminat durant uns 20 minuts.

He arribat allà 3h més tard que comencés, però bé, encara quedava molta animació i gent per ballar! He arribat, he saludat a un parell que coneixia del dimarts i ja se m’ha acabat el descans… dues hores i mitja de ballaruca sense quasi parar-me!! :S Només he descansat quan han fet un intent de treure’m a ballar dos vells xerugus… i també quan uns han fet una mena d’exhibició de swing:

Exhibisió swing l’été Montréal from salamandreta on Vimeo.

I amb tot això que al acabar, amb un dels nois que havia parlat més li he dit si necessitaven ajuda per recollir, total que he ajudat una miqueta a recollir les taules que tenien per allà i després els organitzadors m’han convidat a unir-me a ells a sopar. Al tanto! eren les 6 de la tarda!!! Sopar a les 6????? això no és ni hora de berenar quasi!!! Però bé, després d’haver dinat a les 12.30h i d’haver esmorzat a les 10.30h he pensat que sopar a les 6h tampoc era tan deshorbitat com semblava xd M’han estat parlant de coses de swing, m’han preguntat sobre Barcelona i m’han dit també que es veu que a Barcelona hi tenim el segon esdeveniment més important a nivell mundial de swing! Jo que porto 24 anys vivint allà i ni ho sabia… 🙁

En definitiva ha estat un dia prou distret! He arribat a casa a les 9h tocades, m’he dutxat per tercera vegada al dia ^^ i cap a les 10h he “sopat” un got de llet amb galetes. Encara no entenc què fan sopant tan d’hora, si jo ja a les 10h torno a tenir gana!! 🙁

He de dir que m’he esperat molt a poder escriure les línies que venen a continuació. He aguantat degut a la manca de llibertat d’expressió a la que m’he trobat sotmesa des de fa uns dies.

Des del dia 15 de maig l’anomenat moviment Acampada%(ciutat/poble/barri que siguin) ha omplert les portades de diaris, time line’s de twitter, murs de facebook i converses entre amics amb informació, creïble o no. S’ha defensat durant molts dies el fet que un conjunt de persones visquessin amutinats al mig de la pl. Catalunya (poso aquest exemple perquè ha estat el que m’ha tocat més a prop i del que en tinc una visió objectiva). Plantessin tendes al costat de les fonts. Es muntessin carpes per tapar-se del sol i refugiar-se de la pluja. Es permetés muntar uns fogons per poder fer menjar. S’ha defensat el “desallotjament” que hi va haver (aquí si que no m’hi ficaré, penso que les òsties que es van endur uns i altres no fan més que reflexar la societat en la que vivim, tant per una part com per l’altra…). S’ha permès que es pengessin pancartes per tot el cercle de la pl. Catalunya rehivindicant drets, queixant-se del sistema actual, queixant-se d’un govern que no fa ni un any que porta les regnes (no diré ni que ho facin bé ni malament, tampoc m’hi ficaré de moment en això, però que s’han mogut s’ha vist i no es poden demanar resultats després de menys d’un any quan els altres fa anys que estan ficant la pota fins al fons!).

Avui, després d’uns dies de rebre un munt de crítiques sobre el que en pensava jo dels indignats i no poder-me expressar amb llibertat (un dels punts que ben segur que defensen els de l’acampada), m’he trobat amb aquesta pàgina en algun dels RT de twitter

http://criticartt.blogspot.com/2011/06/on-esta-la-comissio-de-cultura-i.html

després de llegir que hi ha algú més que pensa que ja n’hi ha prou d’aquest color, que ja n’hi ha prou de tenir un munt de gent embrutant la pl. Catalunya, perquè jo no l’he vist pas més neta que abans del dia 15, ja n’hi ha prou de sentir pudor a pixats cada vegada que passes pel costat, ja n’hi ha prou que et mirin malament pq critiques un moviment que fa massa dies que dura. Sí, podran estar tot l’indignats que vulguis, però on està el respecte per la resta de ciutadans de Barcelona??? No crec que durés gaire si agafés un dia i em fiqués a la pl. Lesseps i plantés la meva tenda i m’hi quedés a dormir, de fet no crec que aguantés ni 10 minuts que ja m’haurien vingut a fer fora. I les pintades??? Perquè es permet tot això??

En fi, espero que hi hagi més gent que pugui aconseguir donar la seva opinió real i no quedi mitigada per la por a dir el que pensem de veritat, ni que sigui per dir que no estem d’acord amb tot el que declaren els Indignats.

Així que aixequeu-vos i mogueu-vos que des de terra poca cosa farem!

He reescrit i borrat ja tres cops el que estic a punt d’escriure, crec que finalment aqueta serà la definitiva… porto com des de dilluns amb uns pics d’estrés inaguantables, mal dormir, tremolors de cames (i només prenc un cafè pel matí i descafeinat!), cansament, …. Estic segura que un dels motius principals és que el dia 1 de juliol agafo un avió a les 9 del matí en direcció Montréal. L’altre que per culpa de malsentesos una mica més i no tinc temps de fer el visat… (un xou que quan se solucioni penso ficar en un post amb punts i ben explicat pq a un altre no li passi el mateix que a mi). Perquè deixaré massa coses aquí, marxaré lluny, m’hauré d’espavilar soleta (tot i que ja ho faig en certa manera, però no serà el mateix). Suposo que després de 24 anys vivint amb els pares marxar 10 mesos i escampar la boira un temps m’hauria de provocar una certa lleugeresa, i la tinc, no ho negaré, però per altra banda tinc un nus a l’estómag que no em deixa veure el que m’espera en terres canadenques… Un altre factor seria que avui he sortit per un podcast, que quan surti publicat el sentiré i si m’agrada potser en fico un link 😛 però serà després que passi la meva valoració de censura 😀 . I crec que també la mandra i la vagància que tinc per fer la feina de la universitat fan que a la vegada tingui un estrés del munt de feina que he de fer (contradictori, ho sé, però és així xd)

Relax… sí, després de tant estrés espero i desitjo que demà i dissabte aconsegueixi el que fa dies que no tinc… relax! Relaxar-me, treure’m el rellotge i oblidar-me de l’hora que és! de fet, crec que me’l trauré demà a les 5 de la tarda i me’l tornaré a posar cap a les 8 de la tarda de dissabte… seria un bon exercici 😛 a part de l’exercici que faré en bicicleta dissabte per Ulldecona, on assitiré a les Jornades Apple que se celebraran aquest cap de setmana allà mateix! Estaré envoltada de fanboys ho sé, però wnu, espero que no se m’enganxi massa cosa xd.

I el qui sap… bé, mai saps el que passarà més enllà del segon que ja acaba de passar i que per tant ja saps el que ha passat. Així que deixarem una mica a la improvització del moment i disfrutaré una mica del temps que em queda en terres catalanes, de la caloreta i del sol que tant s’agraeix quan no el tens…

Bon cap de setmana i ens veiem dilluns! 😉

Aquest diumenge va sortir al suplement de l’es de la vaguardia, un article referent als percentatges de la població europea que sabia parlar fluïdament en anglès. Deia que Espanya estava en el quart país amb més nens escolaritzats en anglès, és a dir, que erem els que teniem més nens que feien anglès a l’escola com a llengua extrangera. I a la vegada erem el quart país amb menys gens que parla anglès de forma fluïda, com es pot entendre això? És clar, que França i Alemanya tampoc és que fossin els másters d’europa en parla anglesa, però no podem justificar-nos per la mancança dels altres.

És curiós, com no fa pas gaire, amb el meu company de laboratori que és alemany i amb el qual parlem en anglès, ja que és una llengua intermitja entre els dos, parlavem de la mancança que trobavem en poder expressar-nos en anglès en el nostre entorn universitari. Per exemple, jo tinc molta documentació en anglès i no tinc cap problema en entendre qualsevol cosa escrita o parlada en anglès, ni tampoc escriure, però parlar sempre costa més. Potser perquè no tinc amb qui practicar? Jo pensava que potser ells tenien més possibilitat d’escolar l’anglès, a la tele, o al cinema. Però em va negar la idea que tenia dient que és com aquí a espanya, tot doblat!

Tot i ser una gran defensora de la llengua catalana, i orgullosa que me’n sento, no penso que forçar el cinema en català sigui una sortida per a promocionar la cultura de la gent de catalunya, ben al contrari, ens tornarà a tots més tontets!! Ens ho donaran tot tan mastegadet que no sabrem ni dir Hello! En primer lloc caldria potser promocionar una mica més el cinema en versió original, tan costa obrir més sales de cinema en versió original??? Que no hagis d’anar al Verdi o al Icaria a veure películes en unes sales ja passadetes d’edat??

No cal anar massa lluny per trobar gent amb poca cultura lingüística. Posant un simple exemple… el nostre honorable president de la generalitat… No havia vist encara el programa de “Tinc una pregunta per vostè” encara, però em van comentar que al Montilla li havien fet una pregunta en anglès, i la seva cara va ser verdaderament d’espectacle!!!! xd Com pot ser que no entengués un anglès tan senzill i parlat amb tanta persimònia??? No estic parlant d’un càrrec qualsevol, estic parlant del president de la Generalitat! I bé, tampoc cal recordar la falta d’idiomes del president del Govern… Potser hi ha gent que pensarà que el que va fer la pregunta ho va fer amb molta mala bava, però penso que va fer molt bé! Posar en ridícul al nostre honorable president davant de l’audiència és una cosa que poca gent té ous de fer!

I us deixo el video per si algú de vosaltre li ve de gust passar una bona estona, el punt en concret és el minut 25.

Vídeo del programa Tinc una pregunta per vostè – 9 de novembre de 2010 (Montilla – Camacho – Puigcercós)

Queden tan sols 14 dies perquè es decideixi el futur del Parlament de Catalunya. No he estat mai una persona amb un gran interès polític, però per sort o per desgràcia t’hi has d’acabar implicant. Quan ets menut no entens què és això que governin uns i no uns altres, o perquè hem de fer cas a aquest estaquirot que hi ha darrera d’una tarima dient coses sense cap tipus de sentit. Quan et fas més gran i estàs a punt d’arribar a la majoria d’edat, penses que ha de ser super divertit això de votar. Poder decidir el teu futur, o com a mínim tenir la oportunitat de fer sentir la teva veu per petita que sigui la part que representes. Quan arribes als 18 anys i votes per primera vegada, has tingut la sort que només t’han demanat que diguessis que sí o que no. Una decisió d’un 50% d’una cosa que t’has llegit, però que amb prou feines has aconseguit entendre. I finalment quan ja has votat unes quantes vegades i torna a arribar el dia en que t’has de presentar en una escola propera a casa teva, escollir un d’aquell munt de paperets que hi ha en una taula blanca i llarga, amb un munt d’acrònims dels quals com a molt te’n sonen 5 o 6, aquell dia en que has de decidir quin de tots aquells papers allargats i plens de noms representaran millor el teu país. Aquell dia penses… no sé què escollir!

No fa tampoc massa anys que tinc el dret de votar, però si que he pogut anar a votar unes quantes vegades ja, i sempre he anat a votar, ni que fos per no ficar ni un sol paper dins aquell sobre tancat. L’any 2003 no vaig tenir la oportunitat de votar, però si que vaig tenir-la el 2006, el segon any consecutiu que sortia en majoria el mateix partit, i per segona vegada consecutiva era finalment destituït de la presidència per la unió del ja conegut tripartit. Diuen que aquest és l’any que més partits es presenten a les el·leccions, i possiblement també l’any que anirà més gent a votar. Gent que ja n’està farta que se’ns prengui el pèl. Que se’ns prengui pel pitu del serenu. Que no se’ns escolti. Que polítics i titelles de polítics acabin malgastant els diners allà on més els convè.

Només espero que aquesta vegada no ens tornin a donar gat per llebre i si torna a sortir un partit en majoria ho deixin tal i com està. Quan votem ho fem votant a un partit, no votant a allò que possiblement sortirà o a la unió d’un amb un altre! Votem a aquell que creiem que millor ens pot representar o que segueix més afinament les nostres creences i opinions. Així que per una vegada a la seva vida espero que els polítics siguin una mica més sensats i deixin pas a la decisió per majoria i acceptin la derrota. Dels errors se n’aprèn, si no has sortit en majoria, per algun motiu serà.

Així que el 28 de novembre, ara que ja no fan el partit del Barça-Madrid el mateix dia, ves a votar!

Per una vegada que ens deixen (o almenys ho fan veure) decidir, aprofite-m’ho!

Son quasi les dues de la matinada i ja estic a punt d’anar a dormir després de passar-me unes quantes hores estudiant i fent feina per la universitat, més el dia a dia que porto treballant, i ara que estava just a punt de tancar el portàtil i ficar-me dins el llit, estava pensant… perquè coi estudies???? Quina necessitat hi ha que estiguis estudiant fins les tantes de la matinada (i sé que avui no és massa tard…), per aconseguir treure una bona nota en un examen si total el que podries fer seria, NI estudiar NI treballar! Quan precisament el que estic fent actualment és les dues coses… Ja fa un temps, però avui ho he sentit per la ràdio que ho comentaven, el nostre estimat president de la generalitat ha dit que a tots aquells que estiguin en situació de no voler treballar ni voler estudiar, se’ls oferiran cursos de formació i a més se’ls pagarà un sou de 400 euros al mes!! I que si les empreses no podien abordar el cost total del sou la generalitat ficaria la resta!!! Però què coi és això?????  Que es pensen que em passo les hores estudiant i currant com una burra perquè quan acabi trobi una bona feina i cobri un bon sou, i a més d’això que una part del meu sou sigui per pagar a tots aquells que no tenen la santa gana de treballar ni tan sols estudiar???? Vinga va!!! fins aquí hem arribat!!!

Quin sentit té que facin reformes d’educació si resulta que tots aquells que durant la ESO no havien volgut estudiar, ara els hi donaran un sou per fer quatre cosetes? No sé si ho he entès bé, però crec que a més d’això, els cursos seran gratuïts. Jo em pregunto, llavors, jo ara que estic a la universitat i que sort en tinc que em puc pagar els estudis, però que si per qualsevol motiu suspenc una assignatura haig de pagar, no la mateixa quantitat, no, sinó el doble i cada vegada que suspenc haig d’anar pagant més… Perquè a ells que no els ve de gust estudiar ni esforçar-se se’ls hi paga??? No seria més lògic que promoguessim l’estudi sense donar diners a canvi? O que es fomentessin les noves empreses, empreses joves que avui en dia estan intentant tirar endavant en temps de crisi i que per molt que ho demanin les ajudes no arriben ni amb pintura?

La veritat és que no sé on hem anat a parar, a quina ment retorçada se li ha pogut ocórrer aquesta idea de bomber… jo cada dia penso més que acabaré deixant les maletes a punt pel dia que aquest estimat govern nostre acabi enfonsant d’una vegada per totes aquest país ple de folls que no saben quina més empescar-se… i això que sóc atea, però… que Déu ens agafi confessats!! xd