Salamandreta

Això de tenir el germà liciat del braç i haver-li de fer de taxista de tan en tant (igual que ell pobret em va fer a mi quan vaig estar amb el tema de la cadera), fa que acabi coneixent noves propostes del nostre estimat ajuntament. No sabia pas que ahir dissabte per la nit feien tot un seguit de concerts alternatius i no tant alternatius a tot el complex de la muntanya de montjuïc. El principal problema que li vaig trobar és que els concerts estaven molt separats uns escenaris dels altres, suposu pel tema de la sonoritat i que no es barregessin els sons d’uns músics als altres. Però potser hagués estat millor separar l’event en dos dies i fer la meitat de concerts. Tema menjar i beguda, bé, liava una mica el fet que anés amb número de tiquets, 1 tiquet era equivalent a 1.5€. L’aigua valia 1 tiquet, la cervesa 2, i els entrepans 3. Potser una mica car per la qualitat de l’entrepà, però allà dalt de la muntanya, si tens gana i no t’has portat res per menjar, acabes pagant el que et demanin…

A part d’això, vaig anar al concert del Joan Colomo, tot un espectacle de música versionada i pròpia, una mica el rollo que es porta ara estil amics de les arts. Quan va acabar, vem anar al concert de Delafé i las flores azules, dels que em vaig adonar que coneixia més cançons de les que em pensava . Un altre espectacle. I després vem acabar tornant a l’escenari 6 on cantava el Manos de Topo, el qual vaig reconèixer per la seva característica veu com a cantant de l’entrada de la gran serie televisiva “Arròs covat”.