Salamandreta

Crec que he parlat poc de música en aquest post, i precisament per ser no quebecois conec molta música d’aquí! Fa uns anys un bon amic em va mostrar la meravellositat de la música folk quebecois. Un grup del moment, de fet és un grup que fa molts anys que és el grup del moment xD El seu primer disc amb el nom de Les Cowboys Fringats és de l’any 1997, però amb el disc Break Sindical, on la gran majoria de cançons són més aviat reivindicatives de l’època dels anys 60-70, van començar a ser el boom del moment. Època que ja he comentat alguna vegada, hi havia una forta lluita entre Québec i Canadà, la que n’anomenen la Révolution Tranquile. Doncs bé, després de passar-me potser uns 6 anys escoltant aquest grup, no de forma continuada, però si bastant sovint. Ara que sóc aquí, i que quan algú em parla dels cowboys fringants, sóc capaç de dir, – ooooh!! m’encanta aquesta cançó!! o m’encanta aquella altra!!  - I el millor de tot és la cara que se’ls queda, quan una estrangera, els parla dels Cowboys Fringants com si els conegués de tota la vida xDD I també tinc la oportunitat de ser a Montréal l’any que treuen el seu nou disc. I el millor de tot és que estaré a 4 minuts del lloc on fan el concert!!! Vaja, que crec que després de 6 anys d’escoltar-los potser ja tocava… Clar que ara que ho penso bé… els Gossos els escoltava des que van començar i vaig trigar 15 anys a veure’ls en concert ^^ (una mica trist ho sé… però amb 9 anys què voleu??)

I després de parlar d’ells us deixo les meves 3 cançons preferides, dues són anteriors, però la última és del darrer disc…

Un p’tit tour – Motrel Capri (2000) – Poso el vídeo del you tube que va amb la lletra i veureu el que és llegir quebecois

 Joyeux Calvaire – Break Syndical (2002) – El vídeo no té un so molt bo, però es veu l’esperpentisme del grup

L’horloge – Que du vent (2011) – Aquesta m’encanta, tot i que al disc la gran majoria m’agraden molt ^^

Certament treballar sol és molt aburrit… començant pel fet que no pots compartir la teva feina amb ningú. Les millores que obtens, els problemes amb els que et trobes, com els soluciones, com et neguitejes perquè portes hores i hores amb el mateix i no surt… Treballar amb el teu ordinador, amb la mateixa pantalla tot el sant dia. Per molt que intentis fer coses diferents, anar a sopar, sortir a ballar, a prendre una cervesa, a fer un volt, a fer exercici… per molt que ho intentis la feina seguirà al seu lloc i si tu no resolts el problema, per molt que t’esvergeixis, per molt que pensis que s’arreglarà, quan tornis a asseure’t davant de l’ordinador de nou, el problema seguirà allà, sense solucionar, sense poder comentar o compartir amb ningú…

Quan estudies almenys tens companys amb qui comentar la jugada, si un problema no et surt, algú altre l’haurà intentat o almenys podras posar en comú quins problemes has tingut i seran dos caparronets pensant en el mateix. Però treballar en la recerca universitària tot sol i sense la possibilitat de compartir és verdaderament una murga… és com entrar en la película del dia de la marmota, llevar-se pel matí i fer el mateix, veure la mateixa gent (bàsicament ningú perquè han acabat desapareixent tots del laboratori), parlar amb les parets i les noies despullades amb bikini rosa de paper, mirar hores i hores el mateix quadre i ser incapaç de recordar que són els Rolling Stones…

Suposo que no esperaveu que tots els posts fossin de qualitat i expliqués coses divertides, com a tot moment de la vida tens dies que potser seria millor quedar-se arrupit dins el llit embolicat amb els llençols i calentó, mentre les coses passen fora i els problemes simplement esperen a que el pròxim dia et llevis amb més ganes d’afrontar-los.

Comptine d’un autre eté: l’après-midi (Yann Tiersen – Amélie)

Com ja he deixat anar alguna vegada per twitter, he descobert un nou grup quebecois!! Es diuen Will Driving West, segons els quebecois tenen un estil folk, no espereu el tipus de folk català al que estem acostumats… És música tranquila en anglès, i han tret de moment el seu primer disc que es diu igual que el grup. Aquest vespre he anat al seu concert al Bar Quai des Brumes, al barri de Plateau a la cantonada del carrer Mont-Royal amb St. Denis. I com últimament, he tornat a anar amb quebecois! El pitjor que pots fer és ajuntar dos quebecois i intentar entendre alguna cosa amb només 3 mesos d’habituallament de la llengua, però poc a poc ja començo a entendre més cosetes.

Després una cerveseta al Dieux du Ciel, una altra braseria on he degustat una cervesa al pebre. Sí, a mi no m’agrada el pebre, però la cervesa, tot i tenir realment gust a pebre, estava prou bebible… per sort només m’he demanat un got i no una pinta, pq sinó no me l’hagués acabat pas… ^^ bé, sempre m’han dit que s’han de provar coses noves no?

I el millor de tot del temps de Montréal es que aquest matí feia calor i ara a la tornada en bici i plovent fotia un fred de ca l’ample! Sabeu quina és la resposta que rebo cada cop que dic: “quin fred que fa!!” ??

- Benvinguda a Montréal!

… almenys me’n vaig de concert al Quartier des Espectacles!

Avui seguint amb la meva plena integració quebecoise me n’he anat de concert a escoltar música típicament quebecois. Per començar he escoltat un tio raro que es deia alguna cosa estil a panda o koala i anava disfressat d’alguna cosa que semblava un dels dos animals… no he estat capaç d’identificar bé l’individo ni de fer-li una foto. Després l’actuació de karkwa, un grup pop-rock tenen un estil bastant gossos, i m’han encantat! De fet, ja m’han passat els disc per poder-los escoltar i podré practicar així el meu quebecois amb música més pop-rock a part dels meus estimats Cowboys Fringants que ja tenia més que coneguts! I ja per acabar els més esperats i els que se suposa que hauria de conèixer… ^^ però tenint en compte la meva cultura musical doncs no entraven en la meva llista, mais quand même m’han agradat molt els Arcade Fire (d’aquest no cal que us posi link que segur que ja els coneixeu…) Doncs curiosament són de Montréal, de fet de Longueil i bé, com la majoria de grups que tornen a la seva terra doncs no han parat de dir que s’ho estaven passant molt bé i que disfrutessim d’un concert gratuït .

El que estic descobrint és que la place des arts vindria a ser com un Fòrum de Barcelona però almig de la ciutat, és una zona multi ús, amb una gran extensió, una plaça de ciment, però a la vegada molt ben muntada, perquè quan hi passes durant el dia és bonica i tot, amb les fontetes (sé que falta foto, però sempre que hi passo vaig en bici i vaig en retard…). I la quantitat de gent que hi cap és exhuberant!

I potser més del doble per davant… i això que hem arribat a les 6.30h!!

Ha estat molt divertit que al final del concert han aparegut aquesta mena de pilotetes de colors, que anaven canviant de color de forma suposo controlada remotament perquè anaven al ritme de la música, o tenien el ritme molt controlat… El que m’ha deixat sorpresa és que al acabar la cançó semblava que totes haguessin tornat al seu punt de partida com si estiguessin controlades realment de forma remota… ^^

I com que ells no poden ser menys, aquí tenen un paqui amb una mica més d’estil, seria el senyor Sante Ambroise, un tio que carrega aquesta cistelleta plena de gots de cervesa i amb tapeta inclosa!! com si sembles els cafès del starbucks xd També ha passat el del tè, però aquest ja m’ha fet molta vergonya fer-li la foto…

Ho sento, no puc més! O ho dic o rebento xd amb tots els meus respectes cap al munt de persones que han participat i col·laborat en aquesta idea, em sap greu però el resultat és realment dolent!! Haig de dir que la idea de fer un lip dub per la llengua catalana, per tal de promoure-la, per tal que la resta del món sàpiga realment quina és la llengua que es parla a catalunya i per la que ens sentim realment orgullosos, és molt bona És una manera de fer “publicitat” de catalunya i de rehivindicar els nostres drets com a ciutadans. Però tot i el que pensi que sigui o no una bona idea, haig de dir que heu ficat la pota ben al fons!

Començant per la cançó i l’estil de moviment del Lipdub, no lliga ni amb cola! La cançó és preciosa, a mi m’encanta, però crec que és massa lenta o amb un ritme massa marcat pel que potser es volia arribar a aconseguir. Potser alguna cançó més animada per acompanyar, 1 el dia de sol que feia i 2 el que es volia aconseguir, hagués estat una més bona el·lecció. Per exemple, així ràpid em venen al cap Si et va bé de Sopa de Cabra el qual la lletra podria ser força encertada per la lluita del català. O si havia de ser de Gossos, doncs per exemple Lliure com l’aire, que potser és més animada. O per exemple per passar a un classic de Pets amb Tantes coses a fer o Bon dia penso que haguessin estat més indicades… Sóc una gran amant de la música catalana i crec que hi ha un gran ventall de possibilitats tan de grups de fa temps com els ben nous que potser haguessin aportat un punt de vida al lipdub.

Per altra banda voldria dir que els cartellets de Català llengua comuna i no sé què més i posava no es podia llegir, no es veia res! Quina gràcia té fer deu mil cartellets d’aquests si després no es llegeixen????

I ja per acabar la gran coreografia final ja li donava el punt de cutre! Em sap greu per les de Macedònia, però hi ha moviments més atractius per rehivindicar la llengua catalana, no sóc coreògrafa experta, però jo sóc catalana de naixement i a mi no m’ha transmès res de res!

Bé, em sap greu si he ofès algú, però necessitava dir que ha acabat sent més una mena de treball de cole que no pas un lipdub amb un equip competent al darrera.

Us deixo tan el link com el embedded del vídeo en qüestió, ja me’n direu què us en sembla…

Lipdub per la Llengua

Ho sé, avui és Santa Montserrat o més ben dit dia de la Mare de Déu de Montserrat, patrona de Catalunya (mai he entès perquè si Déu era Nostre Senyor o el que vindria a ser el més dels més, perquè tenia tantes Mares?? però bé, això seria un altre post que prepararé a consciència ). Bé, tornant al que anava, avui estava pensant que feia molt que no donava una mica la tabarra amb Bosni .

L’altre dia van treure el seu primer treball en format CD – Un lloc on tornar – el qual tal com vaig informar us podeu descarregar de forma gratuïta a través de bosnimusica.bandcamp.com, però a més us informo que si algun dels meus lectors li interessa tenir el format CD està disponible per 5 euros, el qual ja fariem arribar d’alguna manera o altra . Així que si algú n’està interessat us podeu posar en contacte amb mi o a través del seu correu bosni (at) bosnimusica.com

I de pas aprofito i felicito a totes les Montserrats si és que n’hi ha alguna que em llegeixi

Ara sí!

Un lloc on tornar, el primer treball de Bosni es va fer públic ahir 25 de març, us el podeu descarregar de forma gratuïta clicant a la coberta del disc…

Espero que us agradi!

La meva preferida és Mar :$

Ja falta menys!!! El dia 25 de Març sortirà el primer treball d’un nou grup, Bosni! Una iniciativa jove i manresana de la que ja m’heu sentit a parlar vàries vegades . Aquesta vegada és per anunciar-vos que ja han creat el seu primer disc i que en breu podrà ser adquirit de forma física!! El contingut d’aquest primer treball seran temes nous i dos dels temes ja publicats a la seva pàgina web. Si voleu saber algun dels temes que podran aparèixer en aquest nou disc, no deixeu d’escoltar l’entrevista que l’emisora Som.cat va fer en el seu programa El petit tast. (Descarrega l’entrevista directament d’aquí!)

Música enèrgica i catalana que mentre l’escoltis et faran recordar…

Un lloc on tornar.

Aquests nois no deixen de ser recompensats per la seva feina!! Un nou premi a la saca!! El passat 24 de novembre, a Manresa, un jurat format per Salva Racero (veu de Lax’n'Busto), Roger Farré (baixista i veu de Gossos) i Toni Xuclà (guitarra i veu de Menaix a Trua i Taima Tesao), van decidir que otorgaven el premi Sibèlius a la Millor Cançó de l’any 2010 a Paraules d’Itàlia, una de les tres ja cançons d’estudi de BOSNI.

Segons diu el jurat, es destaca la qualitat i energia de la construcció musical i també es valora el discurs que planteja la lletra amb imatges i conceptes quotidians plantejats d’una manera contemporània.

Gràcies a aquests dos premis rebuts recentment tindran la oportunitat de grabar tres temes nous a punt de sortir a la llum!! Ànims i seguiu així!

Així és com es defineixen: BOSNI, una paraula buida de significat diuen? Perquè hem de trobar un significat a tot allò que diem o creem? Simplement deixem que flueixi. I això és el que estan fent aquest grup de Sant Vicenç de Castellet. Estan deixan fluir la ilusió d’un que possiblement serà un gran projecte. Ja tenen 3 temes gravats en estudi i avui mateix i demà gravaran gràcies al primer premi del concurs Fruits Rock tres temes més de la mà de Miquel Coll. Ja tenen pàgina web i d’on pots descarregar de forma totalment gratuïta els seus primers temes d’estudi.

A mi m’agrada com sonen, i trobo que estant fent reviure aquell rock català que tant s’està perdent per culpa de l’estil moderniqui que tan de moda està ara.

Moment en que van guanyar el concurs Fruits Rock.