Salamandreta

Quan prens una decisió a la vida el primer que penses és si t’has equivocat, has pres la decisió que havies de prendre o potser havies d’haver agafat l’altre camí? Potser l’altre era més fàcil, et faria la vida més fàcil, o tot el contrari. No fas més que pensar què és el que t’ha fet pensar que allò era el que havies de fer… Tot seguit et convences a tu mateix que has fet bé, que no t’has errat i que tot serà una mica més senzill al cap d’un temps, que el temps ho cura tot (com bé deien els Pets). T’enganyes si creus que no tornaràs a pensar en aquella decisió que un dia vas prendre i que et va canviar per complet. Vas canviar tu i van canviar els altres, però el que més et dol no és que tu haguéssis fet un gir a la vida, sinó que els altres ho haguessin fet per culpa teva, o gràcies a tu? Potser n’estan contents? Ho dubtes. Dones voltes i voltes, el cap no deixa de barrinar i de pensar què hagués passat si tot hagués anat diferent. Però la llàstima de tot plegat, o més ben dit la sort, és que no podem tornar enrrere i que per molt que volguem el que està fet està fet. Malament aniriem si poguessim fer mitja volta i canviar les coses que haviem fet, no deixariem mai de canviar el passat quan el que podriem fer és canviar el futur. Potser ens sentiriem una mica com Bill Murray en Atrapat en el Temps. Mai deixes de pensar-hi, però ben sovint hi ha moments en que hi penses més o hi ha coses que t’hi fan pensar…

Portes un parell de dies amb una cançó enganxada al cap, suposes que és la cançó o també el que significa per tu, però no deixes de pensar-hi, potser et vas equivocar? No ho sé i potser no ho sabràs mai…