Per sort tots els anys són diferents :) – recapitulació del 2013

Estava pensant, ja que és l’últim dia de l’any, potser podria escriure l’últim post de l’any? He rellegit el que vaig fer l’any passat, el 2012, déu n’hi do! (Crec que al 2011 em vaig quedar curta… intens 2012!!) I aquest any doncs la veritat és que no ha estat mal com a any… M’han passat moltes coses tan de bones com de dolentes. Potser m’agradaria recordar més les bones que les dolentes, però la vida és així i poca cosa més podem fer…

Si faig recompte de viatges, bé, he tingut poca varietat però la quantitat d’avions agafats ha acabat sent de 18! crec que el meu cos per aquest any ja ha fet prou pujades i baixades de més de 10.000m! :S Això sí, la gran varietat ha estat Edinburgh-Barcelona, Barcelona Edinburgh, Edinburgh-Londres, Londres-Barcelona, Barcelona-Londres i Londres-Edinburgh…

Aquest any m’ha donat per dedicar els meus caps de setmana a fer muntanyes. Crec que deuria fer molts anys que no passava tantes hores a dalt dels cims. Des que vaig començar a l’abril he fet 32 dels 282 Munros (muntanyes escoceses de més de 3000 peus). He pujat el meu primer 3.010m!! El Tuc de Mulleres amb molta dignitat! 😀 He repetit alguns pics per la Val d’Aran i n’he coronat de nous. Per tal de sumar aquests pics m’he patejat ni més ni menys que 700km!!

Seguint amb l’exercici realitzat, tot i viure a Edinburgh, ciutat coneguda per la seva alta probabilitat de pluja, he anat cada dia en bici a la feina des del març. Això em dona un total de 1800km realitzats per ciutat i 300km per muntanya/falso llano 🙂 Crec que em puc sentir realitzada xD

A part d’això, bé, he anat fent la meva petita vida a Edinburgh, ciutat petita i relaxant si la comparo amb Barcelona 🙂 . He millorat el meu anglès de forma desmesurada fins al punt de somiar i pensar/parlar sola en anglès… el qual comença a fer por… :S L’any passat vaig trobar feina, la qual encara m’agrada i gaudeixo! i he conegut gent que m’ha fet riure i per desgràcia també plorar però tot i això m’han fet gaudir del meu any 2013 en una ciutat nova i desconeguda 🙂

L’any passat demanava salut, potser no seria el que he mantingut més… però tot i això la cosa no està tan xunga! Els antiinflamatoris segueixen a la meva dieta però a veure, què més puc demanar si em patejo aquesta barbaritat de kms???? 😛

I per aquest any… m’agradaria demanar que les coses m’anessin tan bé o millor que aquest any que està a punt de passar. Poder comrpar-me un cotxe amb el volant al revés 😛 i tornar a fer piscina cada matí! Ho aconseguiré?? Qui sap! però per saver-ho m’hauré d’esperar 365 dies més 😉

Bon any 2014!

 

Burek d’espinacs i formatge feta

Això va ser una inspiració de 5 minuts, tenir una bossa d’espinacs a la nevera i pensar… mmm què tal si probo de fer una mena de Burek amb espinacs i feta?? Doncs aquí en teniu el resultat!

 

Ingredients:

  • 1 bossa d’espinacs rentats de 200gr
  • un parell de pastanagues
  • 200gr de formatge feta
  • 3 cullerades soperes de iogurt
  • 8 làmines de pasta fi·lo
  • 50-75 gr de mantega
  • un grapat de pinyons
  • una culleradeta de mel
  • un grapat de panses

Preparació:

  • Tallar les pastanagues a juliana (en trossets longitudinals d’uns 5cm i 0.5cm de gruix) i ficar-les a bullir junt amb els espinacs amb una mica de sal i oli.
  • En un bol barrejar el formatge feta amb el iogurt i remenar bé fins que quedi ben lligat.
  • Mentre s’acaben de bullir els espinacs, preparar les làmines de pasta de fil·lo. Desfer la mantega fins que quedi prou líquida i pintar una làmina de pasta de fil·lo. Ajustar una altra làmina a sobre i pintar la segona capa. Fer el mateix amb les altres 3 parelles. Ajuntar les dues parelles de làmines de manera que ens quedin dues del doble de longitud.
  • Escórrer els espinacs i les pastanagues i afegir-los al formatge feta. Afegir-hi també els pinyons, les panses i la mel, i remenar bé fins que quedi una massa ben homogènia.
  • Col·locar la barreja al llarg de manera que quedi prou gruixuda per doblegar les làmines. I enrrollar la pasta fins que quedi un xurro i llavors enrollar-lo en espiral.
  • Posar en una safata, pintar el sobre dels espirals amb mantega i ficar-ho al forn precalentat a 200ºC durant uns 10-15 minuts fins que quedi daurat.
  • Deixar reposar si es prefereix que la massa quedi tova o menjar calent i cruixent.

Temps de preparació: 30min

Temps de cocció: 10-15min

Dificultat: fàcil

Fotos de la preparació:

Barreja de tots els ingredients

Preparant els espirals del Burek

Abans de coure, espirals fets

Burek cuit i daurat, deixar reposar per a que refredi si es prefereix menjar fred o menjar calent mentre la massa està cruixent.

 

Lomond Hills – Descobrint noves muntanyes

Fa ja un temps vaig unir-me al que seria la UEC d’aquí, o potser el centre excursionista de gràcia, la qüestió és que m’hi estic ficant en contacte. Fa potser un mes vaig anar a una passejadeta que feien per una de les muntanyetes que tenim a l’interior de la ciutat. Avui he apostat per alguna cosa una mica més forta i hem fet una caminada per les Lomond Hills.

La intenció era vorejar els dos pics i pujar primer al East Lomond Hill de 434m d’altitud i després al West Lomond Hill de 522m, si si, moooooolt altes totes dues xD La distància prevista era de 12milles aprox, no demaneu que les distàncies siguin en quilòmitres! que vindrien a ser uns 20 i algo quilòmitres més o menys.

Teòricament el dia havia de ser clar i assolellat, però no ha sortit el sol fins passades la 1 de la tarda… però bé, el dia almenys s’ha aguantat i tot i el vent fort que feia una samarreta de màniga llarga tèrmica i l’impermeable han estat suficients! Això sí, no es pot sortir de casa sense guants, gorro i un bon buff!! això sí que és més que bàsic!

Us deixo la ruta del runkeeper i les fotos que he anat fent durant el dia 😉

Mapa de les Lomond Hills i excursió

Des de dins del Lomond Hills

Esperant a la tropa!

Ballo Recevoir

Caminant per dins de les Lomond Hills, és com una mena d’altiplà

Ballo Recevoir des del East Hill 434m

East Lomond Hill 434m

Esperant al Sol!!!! Ha sortit i tot!

Des de dalt del West Lomond Hill 522m

A dalt del punt més alt! West Lomond Hill 522m

Baixant pel dret!! Neu avall!! 😀

Hem baixat des d’allà dalt!

Pedres en equilibri i a dins hi havia una cova!

Nevat nevat!

Tot i muntanyes baixes és un paissatge preciós!!!

Aquí tenim la muntanya al complet!

Passejant per la vora del riu :)

Aquest va tard, ho sé, però el temps és limitat i les coses que s’han de fer quan vius sol i portes tots els temes del pis són infinites! Si no és un all és una ceba…

Però bé, feia dies que tenia ganes d’escriure la ruta que vaig fer fa un parell de setmanes caminant. Vaig sortir des de casa i la meva intenció era resseguir el riu fins arribar al mar. Aquí hi ha una cosa que m’encanta, hi ha una llista llarga de camins marcats i ben senyalitzats que et porten per la ciutat per racons perduts que no pensaries que estan en una ciutat més o menys urbanitzada.

En primer lloc vaig caminar fins a l’inici de Princess Street per agafar el riu des d’allà. Es baixa per un caminet de pedra fins arribar quasi al llit del riu, es ressegueix doncs un camí de terra amb arbres i de tant en tant es passa per sota algun que altre pont de pedra antic.

Vaig descobrir que hi ha un mercat els dissabtes al costat de l’Stockbridge. Em va fer gràcia perquè hi havia un que venia paella per dinar 😉 . Hi hauré de tornar algun altre dia, tenien pernil de gla espanyol a un preu prou assequible, i tenia bona pinta…

El camí es perd una mica entre els carrers ara mateix, bàsicament perquè Edinburgh sembla barcelona, per una sola raó, les obres! Hi havia obres al camí, però s’ha d’intentar seguir les indicacions de Leith Walk fins arribar al mar.

 

Cases típiques d’Edinburgh

Camí a prop de St Marks Park

A punt d’arribar al mar Henderson St

 Un cop allà tenia la opció d’agafar el bus per tornar a casa, o seguir caminant, i evidentment vaig optar per la segona opció! Vaig caminar fin al Britànica, el vaixell de la reina, i vaig anar seguint el mar en direcció oest fins a un far molt bucòlic.

Far – prop de Pier Pl.

Ja després no més em faltava seguir el camí recte de tornada a casa 😉 …

Si voleu podeu mirar la ruta al Runkeeper -> Ruta – Leith Walk, 21.23km

 

Que t’hi apostes??

Jo res, pero sembla que les cases d’apostes siguin l’esport nacional…hi ha tantes cases d’apostes per quilometre quadrat com oficines de la caixa a barcelona!!! Estan obertes fins tard i obren molt d’hora! Crec que fins i tot n’hi ha de 24h… Que te apostar-se a coses a les que no pots fer res per canviar??? A veure si jo m’aposto que tinc rao, estic apostant en el fons per a mi mateixa, si m’equivoco doncs dependra de mi. Pero jugar-se a que el cavalla numero nosequantos guanyara la carrera???? Ai senyor! Algu m’ho pot explicar?

I el pitjor de tot és que a més ho anuncien per la tele com si fos la cosa més normal del món!!! Mira que la poso poc la tele, per no dir gens, només per obrir-la i poder connectar el usb, i fins i tot només amb aquest temps ja he vist els anuncis un munt de cops!!

Potser algun dia hauria d’anar-hi, nomes pel fet que ja que estic de nova en aquesta ciutat tocaria provar-ho tot no?? Alguna cosa em diu k no m’hi veuran mai el pel alla dins… ^^

 

Ladbrokes

Aquí us deixo alguns links del youtube amb algun anunci força lamentable xD

http://www.youtube.com/watch?v=HmdigLFduDk

http://www.youtube.com/watch?v=i3DxKaKX2vQ

Tots dos els he vist per la tele…

El monopoli del centre comercial

Despres de fer una ruta exhaustiva de potser el 75% dels centres comercials que hi ha en aquesta ciutat, me n’he adonat d’una cosa. Potser tambe passa a Barcelona, pero no soc molt de centres comercials…Aqui, segons que vulguis comprar hi acabes anant per pebrots xD I doncs al que anava, cada sentre comercial té el seu supermercat, es a dir, posem pel cas que hi ha un Tesco, doncs no hi haura en menys de 1km a la rodona un k no sigui Tesco! Suposo k deu ser per no fer-se la competencia. Una altra cosa es que al centre comercial on hi ha un Sainsbury’s tambe hi ha un HomeBase. Que ara que hi penso be sera potser perque tenen el mateix carnet de fidelitzacio… Tambe tenim el Morrisson’s, aquest esta situat als centres comercials de Gyle Centre i del John Lewis que esta al centre, encara no hi he trobat cap relacio… I llavors, tenim el ASDA, que normalment esta pululant sol al mig del no res, aico si, es dels mes inmensos!!! I els preus son molt barats, pero per arribar-hi cal un bus si o si!

A part d’aixo, tenim el Tesco, el qual seria el tipic d’aqui a anglaterra, el qual te banc “serio” i te una coleccio diferent de supers, Tesco Express, que te el mes basic. Tesco Metro, esta obert de 5 del mati fins a les 2am crec… I tenim tambe el Tesco normal, que te horari d’obertura habitual.

A part d’aquests que son els principals i mes grans, hi ha els co-operative, que son mes cars i no gaire higienics els que he entrat… Tenim el Aldi, seria la versio mes barata, on no hi existeix el concepte estantaria i esta tot amb les caixes… Molt xungu! I per acabar tenim el Lidl que aquest es igual que a Barcelona xD

I amb aixo be acabat el meu estudi exhaustiu dels suoermercats i centres comercials 😛

La paciència és la mare de la ciència…

Amb la gran quantitat de científics que han sortit d’aquesta cultura, no m’estranya gens que siguin i tinguin tanta paciència! Una de les coses que més m’ha sobtat en aquesta ciutat és el fet que tenen més paciència que un sant! Segur que us ha passat més d’un cop que vaig al super i et trobes que estas amb un munt de coses per ficar dins les boses i el dependent ja t’està atacant amb els articles del proper client?? Doncs aquí no passa!! De fet, el primer cop que em va passar que jo estava estressada perquè no tenia temps de ficar-ho tot dins de les boses i hi havia gent esperant, la dona de la caixa em va dir, tranquila, que t’esperem… i jo què?????? Sí sí, i el millor de tot és que t’esperen amb un gran somriure a la boca!

No sé si és paciència o no, però el conductor de l’autobús per exemple, sempre esperarà a que paguis el bitllet, no arrencarà ni tancarà les portes mai abans que hagis pagat o bé els 1.40 pounds o hagis passat la targeta… i què tal el fet que estiguis esperant el bus, i que tot i que la porta no s’obri al teu davant, la gent esperi o et pregunti si hi puges??? Això em recorda a montréal, aquell dia amb tota la cua al darrera i tothom esperant a que jo pugés perquè jo era la primera que havia arribat… això és educació i respecte i el demés són tonteries…

Ceilidh, una dansa com els escocesos de dibuix…

Una mica bruta en general! xD Recordeu la película de Braveheart? O una una mica més recent, Brave?? Bé, doncs imagineu-vos la brutalitat amb la que fan les coses, tot ficat dins una dansa tradicional… espectacular oi?? Doncs sí!

Divendres passat vaig anar a observar com es ballaven aquestes danses anomenades Ceilidh (es pronuncia en plan caeli o algo així…). De fet hi vaig anar totalment enganyada, o més que res em vaig deixar enrredar… Jo que pensava que em portaven només a observar i em vaig trobar ficada en el percal fins al fons! La qüestió no és observar, sino participar-hi! Així que després de veure com anava la primera dansa, i el tema, i beure una cerveseta per entonar amb l’entorn. Em vaig disposar a ficar-me dins d’una d’aquelles danses. Vaja, que al final em va acabar agradant i no em van treure d’allà fins a la última que van tocar. En total van ser potser unes 3-4h de balls diferents i músiques amb violí, guitarres i bateria que et feien anar enrrere en el temps i trobar-te dins d’una d’aquestes películes de paissatges escocesos.

Només tinc un vídeo grabat, no vaig poder grabar més perquè la resta vaig estar ballant…

Ceilidh – vídeo

I per aquells que encara tingueu el dubte, tranquils jo també el tinc, encara no m’he vist amb forces de preguntar de forma directa si porten o no calcotets xD

Crec que al 2011 em vaig quedar curta… intens 2012!!

Doncs sí, ara estava rellegint què és el que vaig escriure com a resum del meu 2011 i déu n’hi do! Però crec que després del que m’ha passat al 2012 em vaig quedar més que curta! (post Qui dia passa, any empeny! escrit el 31 de desembre de 2011)

Ostres, si l’any passat ja estava contenta perquè havia acabat totes les assignatures, aquest estic més que feliç perquè he acabat el que feia anys que estudiava, ara ja sóc Enginyera en Electrònica!! 😀

Estava impresionada per haver trepitjat només 4 països??? Renoi! Doncs aquest any m’he superat!! Ni més ni menys que 14 països (sense comptar Espanya és clar)! Pot semblar poc per algú, però per mi és una barbaritat! (Canadà, Estats Units, Escòcia, Anglaterra, Suïssa, Alemanya, Dinamarca, Suècia, Països Baixos, Àustria, Republica Txeca, Itàlia, França i Turquia). No he superat els mitjans de transport, perquè era complicat de superar… però almenys m’he quedat igual xD I ja de pas, he trepitjat 3 continents diferents: Amèrica del Nord, Europa i Àsia!

Quilòmetres??? Bufa! No he pogut córrer aquest any, però renoi, la bici l’he ben amortitzada!! En total el meu cos ha exercitat (segons els que he guardat al Runkeeper) 800km! Dels quals 554km han estat en bicicleta, 140km els he fet enmig de les muntanyes i la resta entre caminar, nedar i esquí de fons. Ah! I m’he estrenat en això de l’esquí de fons! 😛 Va ser al parc d’Adirondak allà a Estats Units.

Crec que en el tema llengües he seguit més o menys igual i superant, el fet d’haver realitzat l’interrail va ajudar una mica crec! 😉

I com a novetats, veure aurores boreals podria ficar-se al pot! 😛 Conduir amb un volant a l’altre costat, llogar un cotxe per primera vegada a nom meu sense recàrrec, viure en 3 ciutats diferents… Montréal, Barcelona i Edinburgh, i segurament un seguit de coses que ara mateix tampoc caldria anar llistant…

He tingut la sort que he pogut complir els desitjos de l’any passat, no demanava massa, acabar la carrera (fet!), trobar feina (fet!), i independitzar-me (fet!), i superar el quart de segle amb una mínima dignitat… bé, jo crec que amb aquest resum d’any que he tingut, he portat aquets 25 anys amb molta dignitat! 😉

I crec que per aquest any que ve, aquest 2013, no demanaré massa res, seguir amb la salut que tinc (si pot ser millorar-la xD) i seguir tenint a qui estimo al meu costat… en el fons… què més podem demanar?

Feliç 2013

Tota història té un final feliç :)

certament totes les històries tenen un final feliç, i la meva ahir no podia ser diferent 😛 . Després de portar més d’una setmana amb una rentadora dins de casa, nova i sense poder utilitzar perquè el senyor que va venir a instal·lar-la no li va venir la gana de fer-ho i a part perquè tenia una mini fuita que fins ahir no es va arreglar, ahir finalment vaig tenir la fuita arreglada i la rentadora instal·lada!

Comencem! Primer de tot llevar-se d’hora perquè tenia llogat un mini cotxe per anar a l’ikea i a fer un seguit de recados i recadets amut i avall, més que res per comprar coses que ocupen massa per anar carregant amb bus i a part que pesen! Primera parada per un aspirador i sense problemes tot i ser el primer cop que conduia per l’altre costat! Segona parada, una estufa! Tercera, recollir el noi que m’acompanyava a l’ikea! Quarta, IKEA!! Després de passar per un altre centre comercial a buscar un carrito de la compra, no sé perquè, però aquí no hi ha ni una sola botiga que en tinguin! I resultava que ni allà tmp… total que encara estic sense carritu 🙁 . Camí de tornada cap a casa per deixar els trastos i esperar a que el senyor plumber em vingués a arreglar la fuita. Arreglada i trucant ja perquè em vinguessin a instal·lar la rentadora el més aviat possible! Problema??? doncs que fins dissabte que ve no em podrien venir! Em vaig aconseguir enfadar al telèfon en anglès, encara no sé com, i el noi que m’acompanyava va flipar… clar, no m’estranya ^^, la véronique pot constatar que quan m’enfado, m’enfado! xD Total, que com que el noi fluixet no estava, va tenir la genial idea de que la instalessim entre els dos! Total, que després d’1h tranquilamet, uns pantalons xops (no malpenseu xD), un terra amb papers per terra per culpa d’aigües residuals de l’anterior rentadora i algun que altra tall per culpa de ferros massa esmolats, jo ja tenia al seu lloc una preciosa rentadora!!! 😛 Al noi pobre el vaig convidar a menjar com a mínim un entrepà de pernil salat amb pa amb tomàquet! Només faltaria!

La tarda va ser tranquila, més compres per omplir els armaris de la cuina i la nevera de coses i acabar fent una truita de patates a casa perquè ja era massa tard per anar a sopar por ai, i amb tot el que m’havia ajudat ell ahir, no podia no convidar-lo a sopar!

Vaja, que finalment he pogut solucionar els problemes i ara només em falta acabar d’anar muntant les coses que vaig comprar ahir! 😀 Aviat més fotos 😛

Ahh! i me n’oblidava! Conduir per l’esquerra no és pas tan complicat! només té un sol inconvenient… que quan puges al cotxe busques el cinturó al costat que no toca i al canviar la marxa acabes topant amb la porta de la teva dreta xD Però a part d’això és molt divertit i conduir un preciós fiat 500 com aquest és, tot i mooooooolt femení, molt pràctic! 😛 I aparcar no va ser pas complicat, clar, que amb llocs així i un cotxe tan petit, s’aparca bé fins amb els ulls tancats xD

Just me