Salamandreta

Quan vem anar a l’estiu a fer una volta per Québec amb mons pares ens vem trobar amb una senyal que no acabavem d’entendre.

Tenia pinta a simbolitzar que per allà hi passaven motos de neu, però no teniem clar ben bé per on… Doncs bé ahir per la nit quan estavem anant per un dels camins de neu, vaig tornar a veure la senyal, però aquest cop vaig entendre exactament què volia dir!! Li vaig demanar a la véronique que frenés i que em deixés baixar a fer la foto

Realment el que vol dir és que les motos de neu poden creuar per la carretera, és a dir que no és que les motos de neu puguin anar pel voral de la carretera sino que creuen la carretera, bàsicament, que vigilis que el més problable és que ella no mirin al creuar xD

Com ja vaig dir ahir, aquesta nit hem fet una expedició amb la Véronique per a veure si veiem alguna aurora boreal. Jo no n’he vist mai, i per mi qualsevol cosa que veiés ja em seria una meravella… Vem enfilar cap al nord a les 10 del vespre. Jo havia ja mirat la previsió meteorològica per saber quina seria la regió amb menys núvols de québec. Havia demanat ajuda a la Agència Espacial de Canadà per preguntar quina podia ser la zona que en poguessim veure més, i gràcies a twitter (@AuroraMax) em van respondre molt ràpid . Teniem un itenerari a seguir, la intenció era agafar la ruta, i tirar cap al nord, quan veiessim que estavem a una zona prou fosca endinsar-nos cap al no res per aconseguir la màxima foscor i claredat del cel.

(tot i la neu i la foscor em vaig adonar que encara conservo la meva orientació )

Després de donar unes quantes voltes, de “perdre’ns” (no massa perquè gràcies al GPS del iPhone i els mapes que havia baixat ben ampliats vem anar fent…) per camins privats, culs-de-sac, de trobar llacs gelats, sentir sorolls entre els arbres a les 3am a -25 graus a l’exterior del cotxe i en un vertader cul de sac amb uns 30-50 cm de neu mig dura sota el cotxe, vem acabar trobant una gran esplanada, totalment fosca on es podia observar un cel negat d’estrelles!!! Ens vem encarar al nord amb el cotxe (perquè a fora només sortia jo per fer les fotos i quan em congelava tornava a entrar xD ) i vem estar observant amb tranquilitat les estrelles. Feia temps que no veia un cel tant estrellat. A la Val d’aran es pot veure molt estrellat, però aquella imatge de trobar-se rodejat totalment de neu, amb aquell cel brillant al damunt i una mena de aurores moooooooolt claretes al fons… era realment impresionant. Vem veure una quantitat immensa d’estels fugaços, quasi com una pluja d’estrelles en una nit d’agost. I això que deia de l’aurora al fons… bé, he de dir que es veia una mena de nevolosa verdosa que apareixia i desapareixia com la llum d’una espelma. Era una cosa tota rara, però que no havia vist mai. Un efecte en el cel tot especial. Vaig fer fotos però m’han sortit totes negres Suposo que el pròxim cop que vulgui tornar-ne a veure hauré de tirar 12h de ruta cap al nord, amb només els 150km lluny de montréal no en vem tenir prou…

Tot i un intent quasi frustat de veure les vertaderes aurores boreals amb aquells serpentins que es veuen a la web cam de l’Agència Espacial de Canadà, vaig veure un efecte tot especial al cel, tant de color verd com de color vermell. Vaig veure estels fugaços, vaig patir els -25graus, vaig escagarrinar-me al sentir sorolls estranys al bosc, i he vist sortir el sol des del Parc de MontRoyal quan vem arribar. I tot això amb una moooolt bona companyia !! Una altra bogeria que ja puc apuntar a la llista de checks

Casetes sobre un llac gelat – pesca sota el llac gelat

Camí forestal – passer a vos risques… m’encanta quan hi aquests cartells xD llàstima que no li vem poder fer la foto, el vem veure només d’anada i de tornada ja no el vem trobar

Una mena d’aurores vermelloses – les primeres que vem veure

Això toca fer quan hi ha un cul de sac xD – aquest encara que era dels amples i hi havia poca neu!

A vegades et pots trobar això – si clar, d’alguna manera han d’aplastar la neu dels camins…

Animals salvatges??? – aaaah!! ara entenc el munt de sorollets raros que sentiem!! xDD

Hi havia paparatzis fins i tot allà!! – això és el que passa quan deixes la teva càmera petita

Un dels llacs gelats que vem veure – vaig tenir la temptació de baixar-hi però la meva prudència i seny em va dir que millor no…

Un alre llac gelat – va, ho confesso, la foto està feta des de dins el llac! però és que hi havia marques de moto de neu i de cotxe i vaig pensar que si aguantava el pes d’un cotxe segurament aguantaria el meu…

Montreal comença a despertar-se… – es començaven a veure les llums com s’apagaven, i els feixos de llum ataronjats del fons a l’esquerra són els cotxes que venen dels afores per treballar. Hem tingut sort que no ens hem trobat massa cua…

Bon dia Montréal! – imatge des del Parc de Mont Royal

Avui sere breu, estic de cami al nord per veure les aurores boreals avui hem eliminat el madrid, ha estat un bon dia, a veure si tmb tenim sort i veiem alguna cosa

Avui una cosa curiosa, si fiqueu al google “els pets” i traduiu a l’angles, aixo es el k passa…

(s’hauria d’haver penjat aquesta foto… coses del 3G… )

Havia sentit que els japonesos tenien una còpia del nostre estimat Parc Güell de Barcelona, però no m’hagués imaginat mai que trobaria a la meva universitat això

El vaig veure ahir, quan vem anar amb la Hind a seguir investigant per la universitat, i quan el vaig veure em vaig quedar parada i vaig dir, ostres si això sembla gaudí! Ella va pensar el mateix quan el va veure, així que almenys no vaig ser jo sola… ^^

Avui havia d’anar a veure les Aurores Boreals, resulta que tenim una tempesta elèctrica no massa lluny i hi ha probabilitat de veure’n… a veure si demà puc

Com ja vaig dir fa  uns dies, quan plou i després fa tant fred que gela, els carrers es converteixen en una veritable pista de gel. Doncs bé, n’hi ha alguns que tenen una tècnica molt acurada, un d’ells el meu carrer, però li toca tant el sol que s’acaba fonent la neu ràpid. Però hi ha carrers que la neu resta bastant més temps i cal doncs posar en pràctica certes tècniques. Una d’elles és la de tirar sal. Però el tractor per tirar sal només ho fa pel carrer de cotxes, així doncs per les voreres hi ha la mateixa llevaneu que neteja els carrers i fa aquells caminets tant monus, que llença aquest munt de pedretes negres.

He de reconèixer que gràcies a aquestes pedretes almenys no patines tant pel carrer. Sinó la tècnica és fer passets molt petits i sempre plans. A vegades em faig creus com algunes noies poden anar amb talons i no patinen… :S

M’agrada sempre trobar la resposta per tot, això de quedar-se amb la incògnita del no saber… em costa molt d’acceptar. Així que des de fa ja molt de temps tenia el dubte d’una cosa, i per fi l’altre dia, en vaig saber la resposta . Els que haureu viatjat als estats units, i canadà potser us haureu fixat que hi ha alguns cotxes que porten un tros de plàstic al davant, com aquest:

Bé, doncs quan va venir la família a veure’m, mon germà ho va preguntar a un home amb un super descapotable per a què servia aquesta mena de cosa de plàstic. La seva resposta va ser perquè així els musquits no picaven contra el vidre. Jo ahir vaig rebre una resposta diferent i bastant més coherent, tot i que no gaire divergent… La resposta va ser que els concessionaris de cotxes ho venien als propietaris dient que era perfecte per a protegir la pintura del capó, dels mosquits. D’aquesta manera els mosquits no picaven a la pintura i no es carregaven la pintura. El millor de tot va ser quan em van dir que allò bàsicament no servia per res més que per cobrar un pastón al que aconseguien engatussar amb allò, perquè realment no protegia que la pintura es rovellés, i menys tenint en compte que total amb la neu i la sal que es tira pels carrers la corrossió que rep la pintura és molt superior a la que pot causar un pobre mosquitet encastat contra el capó.

I per aquells que us pregunteu què he fet avui… he anat a patinar al parc de Lafontaine, allà al llac gegant! I no he caigut!!!

Avui faré una excepció, de fet, en faré dues… d’entrada faré un post sobre exactament un mateix tema (sí, sé que la neu pot ser un tema, però sempre intentava variar sobre el que parlava ), i per altra banda, per demanda ja de vària gent i proposició d’un dels meus estimats collocs, avui escriuré el post traduït en francès!

Després de més d’un mes de l’última quedada de Instagramers de Montréal, avui hi havia programat un nou photowalk!! Això sí, a diferència de la última vegada avui erem moooolta més gent passejan amb un iPhone a les mans i fent el friqui fent fotos rares i estranyes… El hashtag de la sortida és #instameetmtl, per aquells que tingueu instagram si voleu li podeu fer una ullada , per sort o per desgràcia surto en algunes de les fotos ^^ . Després d’aguantar una mica el fred, tocava entrar en calor i buscar un lloc amb wifi per poder penjar totes les fotos . M’ha fet gràcia perquè hem anat al primer lloc que vaig anar a esmorzar quan vaig arribar a Montréal ja fa més de 6 mesos i a més d’això seguien tenint el mateix password per la wifi. I el millor de tot ha estat quan una de les noies que hi havia al cafè se’ns ha quedat mirant i ens ha dit: “Puc preguntar perquè esteu tots amb un iPhone a la mà?? És una flashmov??” xDDD bonissim, la cara de la probra noia era brutal, però he de reconèixer que la imatge de 10 persones amb un iPhone a la mà era vertaderament curiosa (i friqui no ho negaré xD )

I amb els que ens hem quedat al final hem anat a un restaurant etiopià, hem menjat amb els dits tots del mateix plat, una mica com a jordània, i bé, crec que a partir d’avui se m’ha quedat la broma de: “això pica??” Els que em coneixeu sabeu que no puc suportar el picant i que a la mica de pols de pebre ja m’agafa un atac… doncs bé, avui me n’he adonat que realment sóc jo la que dec tenir el problema perquè era la única que ho trobava tot picant :’( però bé, espero que aquesta broma sigui només amb molt de carinyo .

Només dir moltes gràcies a tots als que estaven avui m’ho he passat realment molt bé !!!

(Traducció en francès a baix de tot… Traduction en français jusqu’au but de l’affiche… )

La millor manera per deixar aparcada una bici…

A contrasol – Rue Rachel / Saint Denis

Uoooo!!! això t’ho pots trobar a les taules de Montréal i ningú ho robarà!!! xD He de reconèixer que la gran dificultat ha estat mantenir-los tots amb la pantalla de bloqueig encesa…

Els instagramers d’avui

Simples estalactites…

Pel carrer…

Aujourd’hui je vais faire une exception, en fait je vais en faire deux… je vais répéter un affiche avec le même sujet complètement pareil a un autre (oui, je sais, je viens de parler de la neige comme plein jours, mais j’essayer toujours d’en parler des façons différents ), et à cause que j’ai déjà reçu cette demande plusieurs fois et que un de mes colloc m’a fait cette proposition pour aujourd’hui, je vais traduire cette affiche en français!

Ça fait déjà un mois de le dernier rendez-vous d’Instagramers Montréal, et c’était programmé pour aujourd’hui un nouveau photowalk!! Mais à différence de la dernière fois aujourd’hui on était tellement monde qui se promenait avec un iPhone et en faisant des photos bizarres et freaks… Le hashtag de le photowalk c’est #instameedmtl, pour ceux qui ont instagram vous pouvez faire un coup d’œil , je sorte dans quelques photos ^^ . Après quelques heures de convivre avec le froid, il était déjà l’heure de trouver un endroit pour se réchauffer et avec wifi pour uploader tous les photos . Ce qui j’ai trouvée drôle c’était que on est allé dans la même endroit que j’suis aller pour prendre mon déjeuneur le premier jour que j’étais ici ça fait 6 mois, et en plus il avait encore le même mot de pas pour le wifi. En fait le vraiment plus drôle c’était qu’une fille qui nous regardait nous a demander: “Est-ce que je peux demander pourquoi vous avez tous un iPhone dans la main?? Est-ce que c’est ça une flashmov??” xDDD la face de la pauvre fille c’était tellement drôle, mais je dois reconnaitre que l’image de 10 personnes avec un iPhone c’était vraiment curieuse (et freak, j’accepte xD)

Et avec ces qui était a la fin on est allé manger dans un resto éthiopien, on a mangé avec les doigts, un p’tit peu comme à Jordanie, et bon, je crois que j’ai réussi à commencer un blague de: “c’est ça épicé??” Ceux qui me connait vous savez que je ne peux pas manger de la bouffe épicé, mais aujourd’hui j’ai vraiment réalisé que le problème c’était moi parce que c’était juste moi qui trouvait tous épicé :’( mais c’est correct, j’espère ça va être juste une petit blague avec affection .

Je vais juste remercie à tout le monde qui est venus aujourd’hui, je me suis vraiment amusée beaucoup!!

Désolée aussi pour toute mes fautes… j’ai fait un vrai effort ^^

Tranquils, no escriuré un post parlant de la transformada de Laplace ni de matemàtiques. Però resulta que tornant a fullejar La Presse em vaig adonar d’això:

Us sona?? Bé, els que esteu acostumats a llegir La Vanguardia i ja des de fa molts anys, Laplace és el creador dels dibuixos dels 8 errors que es troben a La Vanguardia. Doncs bé, resulta que La Presse, el diari d’aquí també els té . I com que sempre intento donar el màxim d’explicacions en el meu blog, he fet una cerca al google per saber una mica més d’aquest autor esperant que em sortís a la primera o segona entrada la pàgina de la wikipèdia o alguna pàgina oficial explicant la seva biografia i obra. Doncs bé, o des de Canadà no tinc opció a trobar aquesta informació o simplement és que el pobre no té ni unes línies a la wikipèdia!!!

Bé, com a màxim he trobat que va néixer l’any 1934, que viu i treballa à Annecy, que va ser format en disseny industrial, que realitza un dibuix mut de grafisme particular molt reconeixible a primer cop d’ull. És un dels últims vertaders dibuixants actius (no sé jo lo actualizada que està la pàgina… segons diu el 2010 ) . Un dels humoristes de després de la guerra. Va guanyar el premi de dibuix humorístic el 1960 i el premi Galardon l’any 1990 (aquest és espanyol!). I bé, el que molts ja sabem que és el autor i realitzador dels jocs de les 8 diferències. I que ha fet vàries col·laboracions des de l’any 1952 a 14 països d’arreu del món.

I ara que em torno a mirar el dibuixet, crec que aquest ja l’havia vist abans… ¬¬’

Els que algun cop haureu vingut al Québec, recordareu que a les plaques de matriculació hi ha una frase que diu: “Je me souviens”. Quan ho llegeixes el primer cop penses, i això de què ve? però segueixes convivint amb aquestes plaques i total, ningu t’ho ha preguntat abans, així que penses que serà una informació que algun dia descobriràs. Doncs bé, per fi ha arribat aquest dia . De fet no vaig ser jo soleta que ho vaig buscar pel meu propi peu, sinó que la informació va anar a mi. Seguint el compte de twitter de cultura de Québec, un dia va sortir l’article que ho explicava:

Va aparèixer per primera vegada l’any 1883, a la façana del parlament de Québec, a la divisió de la provincia de Québec. Segons va explicar la néta de M. Étienne-Eugène Taché (arquitecte i sota-ministre de Terres i Boscos l’any 1883 que va escriure-hi aquesta frase “Je me souviens” com a símbol de la divisió de québec), Je me souviens no és més que la primera part d’una frase completa que té darrera una connotació història i de recordatori de l’origen de Québec.

 ”Je me souviens, né sous le lys, je croîs sous la rose”

Jo recordo que sóc nascut sota la flor de lys (símbol de la frança) i que creixo sota l’autoritat d’anglaterra simbolitzada amb el color vermell.

Diuen que hi ha moltes llegendes i històries que expliquen el significat, però potser aquest és el que pot semblar més creïble. Ja fa més de 100 anys i només es té el testimoni de la néta que va escriure al Montréal Star, en resposta a una pregunta d’un lector. I va ser a partir de l’any 1978 quan va començar a aparèixer a les matrícules.

Segurament molts de vosaltres ho haureu fet el primer dia, o la primera setmana o potser el primer mes que veu començar la universitat o cada vegada que comenceu a treballar de forma rutinària en un lloc nou, fer el turista! Doncs bé, jo suposu que ho hauria d’haver fet fa mesos i no després de 6 mesos d’estar al mateix despatx… Però quan estàs sol i has de treballar al mateix lloc, penses, bé, demà ho faré i així van passant els dies… i total, no tens els nous companys que acabes de conèixer de classe per començar a fer el paripé pels passadissos de la universitat i investigar les portes rares que no t’atreveixes a obrir (amb això voldria remarcar la porta de la UPC amb un mur al darrera quan la obres xD).

Però avui després d’aquest llarg temps a la universitat, i amb la companyia de la Hind, hem anat a un lloc nou!! S’anomena GreenHouse i és bàsicament el terrat d’un dels edificis del “Campus” de la Concordia que està cobert amb un hivernacle i on hi ha tot de taules repartides i plantetes. Vaja, un lloc on estar tranquil, tan per estudiar com per dinar . Hi ha fins i tot un microones i una cafetera que pots utilitzar sempre que vulguis i un potet on pots deixar una propina si ho trobes convenient (suposo que deu ser sobretot per si agafes un de la gran varietat de tès que hi ha). Era tal qual com si estiguessim amb un microclima… a fora a -12ºC i allà fotia una calda que esperverava!

I per a que us feu una idea us deixo algunes fotos :

Realment ja podrien fer una cosa així a la UPC!