Avui comença la conducció! Ens assignaran un cotxe que ens durarà tot el dia. Està equipat amb dues rodes de recanvi, un extintor, un gps, dos sacs de dormir, dues màrfegues i una tenda de campanya. La parella de conducció és la mateixa amb la que hem dormit, i serà també amb qui dormirem a la tenda. Com us podeu suposar, no tothom parla català, i els meus esforços són enormes per parlar en castellà… sí, ho sé, no hauria de ser així, però que voleu que hi faci, jo parlo sempre en català i estic acostumada a que cadascú parli la llengua amb la qual se sent més còmode.

Así, que bajamos a desayunar. Me costó un poco dormir, pero a Lourdes también. Nos dan la llave del coche y por si acaso cojo un par de cajas de kellogs por si tengo hambre a media mañana, y dos manzanas. Cargamos el coche con las maletas. Nos dan un Road Book, un par de botellas de agua y nos desean buen viage! Empieza conduciendo ella (eso creo). Ah, me olbidava, la noche anterior havia diluviado y estava todo perdido de barro!! Total, que ya os podeis imaginar como debian estar las pistas!! Barro, barro y más barro!! Nunca habia conducido por barro, y es más xungo de lo que pensaba!! Nos partimos el coche un poco así por horas, más o menos para que conduciéramos lo mismo de carretera que de pista y partirnos así la diversión!!

Ho he intentat, he intentat escriure en castellà tot el post…però m’he quedat aquí… volia dedicar aquest post a la Lourdes, la noia granadina que va ser la meva companya d’habitació durant una nit, la de cotxe un dia sencer i la de tenda després d’un dia agotador…

(voy a traducirlo, ya que es una dedicatoria, creco que no estaria mal que estubiera escrita en castellano… “queria dedicar este post a Lourdes, la chica granadina que fué mi compañera de habitación una noche de hotel, la de coche un dia entero y además durmimos en la misma tienda después de un dia agotador… “)

Hores de cotxe de fang i sol, controls a fer, mosquits que piquen, i després d’això… dues hores fent el gilipolles per un camp de tirolines!!!! això va ser divertidíssim, llàstima que em vaig fer mal a l’hombro, em vaig donar un cop, per variar… però va ser guai que em baixessin d’allà dalt de l’arbre. Sí sí, em van venir a rescatar i tot!! Tirolines, ponts de fusta penjats a més de 10 metres d’alçada, tirolines de més de 150 metres de llarg, tot un repte!! i clar, jo no m’anava a agafar el circuit més fàcil… així que la marta i jo vem començar pel circuit de l’aventurer!!

Després d’una pudor fastigosa… d’agulletes en potència i d’un cansament a sobre que no ens aguantavem, tocava sopar i dormir…dormir, quin suplici!! només de pensar-ho, m’agafava de tot!! La Lourdes es va estirar a fora la tenda amb la màrfega a veure les estrelles i vaig sortir a fer-li companyia. Un cel preciós!! I vaig veure els satèl·lits i tot!! Estels fugaços, i la via làctea!!

Finalment, una comfortable màrfega m’esperava dins una tenda de marca toyota…

foto després de les tirolines

Com ja vaig dir al post d’ahir, farem una retransmissió en diferit del 9è Raid Femení Toyota. Farem com a la fórmula 1, que quan hi ha la cursa tan aviat pel matí la retransmeten unes hores més tard, jo faré el mateix més o menys, però amb una setmana de retard, així que…

Tot comença llevant-se aviat, despertant el xavi pq m’acompanyi a l’aeroport i arribar fins al lloc on haviem quedat amb la Sandra (una de les altres participants), al cavall regordete de la terminal B. Arribo 5 minuts abans (raro en mi) i en veure que a les 9.15 no havien arribat, decideixo anar a mirar on hem de facturar i de camí, me la trobo acompanyada amb una altra noia participant. Total, que quan arriben totes anem a facturar, i després de 45 min de cua, quan li donem els DNI’s al noi ens diu que el vol està tancat. I nosaltres: què?? no no, no pot estar tancat. I començant a dir que portavem tres quarts d’hora de cua i al final ens dóna els seients, les maletes passen per cinta urgent i corrent per l’aeroport per arribar a la porta d’embarcament. Encara sort que vem agafar el vol, i això que vem arribar només 10 minuts abans d’embarcar…

Avió Barcelona-Madrid, 1h 5min. Arribem, coneixem el que seran el nostre futur camera i la conductora d’un dels cotxes de l’organització. I la Núria, la noia encarregada que dormim on toca, mengem bé i complim aproximadament l’horari establert. Les dues marxen, i ens quedem les 5 noies que anavem a l’avió amb el Xavi, el camera. I no ens podem queixar, mira si va ser simpàtic que vem carregar totes les bosses a un carrito i el va portar ell!! (Xavi, si ho llegeixes ja faràs algun comentari ) jeje

Esperem la noia d’alacant i l’autocar que ens havia de portar fins a la seu de Toyota. Però resulta que no sé pq, ens passem una bona estona fins que no arriba l’autocar i després, per si no fos prou, doncs ens quedem una bona estona esperant no sé on i ens quedem sense la suposada recepció a la seu amb un picapica per dinar. Total, que sense saber ben bé el què, ens trobem 19 noies dalt d’un autocar sense dinar i de camí cap a Burgos sense intenció de parar… Ho vaig passar malament de gana, això sí, però al final vem parar en una estació de servei i vem continuar el viatge.

Arribada a Burgos. Ens donen tot el material (samarretes, gorra, buff, impermeable, frontal). Assignació d’habitacions amb una noia que no coneixia, la Lourdes (ja parlaré d’ella). Camí cap a la plaça major, “banderazo” d’inici del Raid. Fotos de rigor. I per acabar, un sopar al Buenas Noches Burgos, un restaurant al mirador de burgos des d’on es veia la catedral la qual ens van iluminar només per nosaltres. El sopar molt finolis, però s’ha de dir que estava molt bo el salmó fumat amb no sé què, millor prefereixo no saber el que era. Ens vem presentar una a una, i clar, jo era la més petiteta… :$ i la única que estudiava.

Tal com diu el restaurant, li vem dir Buenas Noches Burgos descansant en un NH del centre de la ciutat.

Doncs sí, ja s’ha acabat, s’ha acabat l’experiència que m’ha durat 7 dies sencers!! va començar el dilluns d’aquesta setmana, i avui em trobo sentada ara matex al despatxet de l’ordinador de l’hotel de 5 estrelles que ens ha pagat toyota per estar tot el dia. Tinc tantes coses per explicar que no seria capaç d’explicar-les totes, així que a partir de dilluns intentaré fer com una mena de retransmissió en diferit del Raid Femení Toyota!!!

un petó a tots i segueixo vivita i coleando amb unes ganes de repetir el que he fet!! Una experiència inoblidable i un munt de gent que he conegut encantadora…

dilluns segueixo…

Nerviosa, eufòrica, contenta, escaguerrinada, de tot i sobretot amb moltes i moooltes ganes de començar!! Demà és el gran dia, bé avui, pq estic escrivint el post a la una i vint de la matinada del dilluns, així que avui, a les 10.20 del matí el meu avió cap a l’aventura s’enlairerà cap a madrid. Tinc moltes ganes de saber quines seràn les meves companyes, copilots, conductores, amb qui viuré una setmana d’aventura (assegurada suposu) a cavall d’un rav4. Reviuré el que el Cid va viure fa quasi mil anys, quan al galop del seu cavall babieca va seguir el camí que jo dimarts començaré a “cavall” d’un rav4 de color rosa! Sobretot el que em fa més il·lusió és conduir un rav4 de color rosa!!! és el somni de la meva vida jeje

bé, el post d’avui és ràpid, escuet i amb poc contingut, però és que els nervis no permeten que m’esplaiï gaire més… Ahir, dissabte, vaig fer l’espectacle de dansa on em van venir a veure, els meus papis, i el meu germanet, evidentment, i a més la marta, l’albert i el carlos!! Em va fer moltissima il·lusió!!! Em posa molt nerviosa que em vinguin a veure, però m’encanta! no sé si s’ho van passar bé, almenys em van dir que sí , però jo en el fons ho vaig passar fatal de calor, mareig del punyetero incens i nervis pq feia una cosa que m’havia preparat bastant! i això d’actuar en públic sempre crea nervis….

wnu, espero passar-m’ho molt bé i a veure en algun moment del raid puc fer d’alguna manera que s’escrigui alguna coseta per aqui… o qui sap, potser fins i tot la marta vol explicar algu pel seu blog jeje (indirecta llançada )

fins la setmana que ve!!

vacances fins diumenge…

Jo no és que sigui la persona més indicada per donar lliçons de com lligar. Ni tampoc és que pugui dir que ho faci molt quan surto de nit a fer mal… Què fer o no fer quan vas a una discoteca…? Com mirar als nois o noies…? Què posar-se? Què demanar per beure…? Tot son dubtes que un es planteja quan es decideix a sortir i vol triomfar una mica, per poc que sigui, o potser només em faig jo la pregunta de què posar-me pq com que no surto quasi mai, sempre tinc un dilema quan m’ho proposen… I em passo una bona estona davant l’armari pensant, no, això és massa normal, no, això no lliga, no, això no quadra amb el lloc on vaig, no, no, no… I sempre acabu amb el mateix modelito, que la marta l’altre dia em va dir que ja tocava canviar, i wnu, li vaig fer cas… tot i així, crec que tinc un modelito d’hivern i un d’estiu… jeje

Bé, de fet, el post no anava del que feia o no feia jo quan sortia, sinó del que vaig sentir l’altre dia que deia la Paz Padilla al Tvist de TV3 ( que raru, jo veient TV3 ). Va fer el comentari d’una gran tècnica per lligar a la discoteca. No sé si dir això és correcte o no, però em va fer molta gràcia i en cap moment dic que sigui meu. Pos això, que va dir que la millor tècnica per lligar era la tècnica del “blutu” (altrament dit Bluetooth). La tècnica és molt senzilla i la pot practicar tothom que tingui bluetooth al mòbil. Consisteix en connectar el bluetooth només entrar a la discoteca i buscar dispositivos activos. Clar, el problema surt quan apareix en pantalla una llista infinita de noms, tan de noi com de noia, i començes a descartar per noms i en tries un. Quan el tens triat poses: vincular dispositivo (normalment els mòbils estan en castellà), i esperes resposta. Quan el propietari de l’altre dispositiu veu que un altre mòbil vol vincular-se amb ell, obre el mòbil i amb la llum del mòbil se li encèn la cara i pots mirar si vols seguir vinculant o no. Clar, un dels grans problemes de la discoteca és la llum (que no t’hi guipes) i la música, que no sents el que tens a deu centímetres de tu. Aquest és un bon sistema per poder veuret-hi i comunicar-te ! La veritat és que ho vaig sentir i m’estava rient molt quan ho vaig escoltar, i això que a mi la Paz, no és que m’agradi molt, però vaig trobar que li donava molta gràcia a l’hora d’explicar-ho i em vaig riure soleta al sofà !

bé, si ho probeu i funciona ja m’avisareu, que la posaré en pràctica !

No sembla que hagin començat les meves vacances…encara no he tingut una estona per estirar-me al sofà i dir: “no tinc res a fer!” . Entre la dansa, que ahir em vaig passar dues hores seguides assajant tant la coreografia com la salutació final. Més que res, el fet d’estar ballant, fent exercici tancada en una sala amb unes 10 noies més és pesat… A més a més, tampoc sembla que tigui de vacances pq tinc el blog més abandonat que quan estava d’exàmens. Aviat marxaré “descansaré” de tot el que m’ha creat una rutina d’estudi i passaré d’estar sentada en una cadira a estar-ho còmodament en un rav4. No sé si podré explicar gaire durant els dies, però wnu, ja intentaré fer alguna cosa pq us entereu del que va passant dia a dia ;).

Demano disculpes pel temps de descans que m’estic prenent al blog…

Sempre he pensat que entre la teoria i la pràctica hi ha una petita/gran diferència. Quan diem: “en teoria s’ha de fer això. però a la pràctica…” els punts suspensius que segueixen la pràctica denoten una diferència respecte el que s’ha dit anteriorment. No saps mai en quin moment la teoria i la pràctica van lligades. Mai millor dit, avui, en teoria estic de vacances, dic en teoria perquè a la pràctica encara em queda entregar un projecte de programació. I a més d’això, la idea del post m’ha vingut quan ahir per la nit, em vaig posar a llegir un altre dels meus còmics preferits, el Calagan. Un enigmàtic, atrevit, i més ben caracteritzat per la seva bogeria i bona fe en tot allò que fa. Sinó, llegiu aquesta vigneta que us farà riure una estoneta. Aquest cop és en castellà, crec que és un idioma que tots entenem bé ( no es pot dir el mateix de parlar-lo… :$ jeje). I tranquils, que quan vagi de raid no faré aquestes bogeries . Almenys ho intentaré !! jeje

Ja queda poc i el cos, cada dia aguanta menys… mal dormir, llevar-se aviat, tenir deu mil coses al cap, estudiar per un examen pensant en un altre…. vaja, un cansament constant. Clar, que tenint en compte que el nostre cervell consumeix el 20% de l’oxigen que porta la sang i de l’energia del nostre organisme, no m’estranya que acabi cansada. A més a més, només és el 2% del nostre pes corporal. I també he llegit que amb tota l’energia que conté el cervell, si es poguessin connectar els electròdes adequats, es podria encentre una bombeta de 60w! No m’agradaria patir una descàrrega elèctrica del meu propi cervell… podria acabar ben fregida ! jeje A més, saben que una bombeta de 60w ha de ser connectada a la tensió de 220V de casa… no vull ni saber quin podria ser el resultat! ¬¬’ Tot i així, crec que de les més de 100.000 milions de neurones que tenim al cervell, ja me’n deuen quedar ben poquetes. Entre el que les faig treballar i les que es moren pel camí…

Bé, després d’aquesta introducció “científica” sobre el cervell, vaig al que anava. Queden pocs dies, més concretament, dos. I no només queda poc per començar les meves preciades vacances, sinó també queda poc per l’espectacle corresponent després de cada quadrimestre i del Raid Femení, que des que em van dir que estava seleccionada, no paro de pensar-hi!!

Vinga, sort a tots els que estigueu com jo, i un últim esforç, que ja queda poc!

Teniu davant dels vostres ulls un pentafolium o altrament dit trèvol de cinc fulles. L’he trobat prop de la uni a la gespeta que tenim per allà que ens han fet nova.

Si un trèvol de quatre fulles dóna bona sort…

…un de cinc què dona?

Avui es pot dir que la marta ha inaugurat quasi del tot el seu blog, ja estava inaugurat però avui ha fet un canvi de look bastant important! A més, jo avui es pot dir que pràcticament també he inaugurat alguna cosa…. el meu estimat bitxitu, la meva salamandreta personal: el portàtil sony vaio!!!

És una joia, va super bé, és còmode el teclat, les lletres, tot i tenir el teclat americà, com que me’n recordo on estan les tecles i no miro el teclat, doncs m’és bastant igual com sigui jejeje. Pesa 1.7kg. Té dues opcions de gràfica, la stamina (modo econòmic) i el modo speed (en plan normal guais). La ressolució de la pantalla és super bona. El so… wnu, en comparació a l’ordinador vell, això sembla un sistema d’àudio professional! Només podria dir coses bones del portàtil. Estic super contenta, i em sap greu els que em teniu al costat…. que us ralli tant…però és que ha costat tant tenir-lo operatiu que després de tant de temps funcioni al 100% és tot un luxe per mi jejeje.

Gràcies a tenir ordinador nou he descobert vàries coses:

Una és el sistema de pintar al msn. No sabia que existís! i com que sóc una mica friqui i m’aburria després de passar-me el dia estudiant a la uni, he estat dibuixant una coseta. L’anomenatinutil ha estat el primer en veure’l. Vosaltres sereu els segons:

Molt friqui…ho sé !

Després he descobert que amb l’emprempta dactilar accedeixes a un anomenat biomenu on pots deixar registrades les pàgines web que tinguis contrassenya, com el correu electrònic, la web, i només movent un dit i movent el cursor pots connectar-te al correu sense haver d’escriure, l’adreça ni la contrassenya ni haver de clicar res amb el ratolí!

El touch pad també m’ha sorpès, ja sé que tothom té que la part dreta del touchpad si la mous amunt i avall fa com la rodeta del portàtil…molt bé, però jo no ho sabia, almenys al vell no passava això …. :$ i si et mous per la part inferior també funciona de costat!! jejeje

Per si no fos prou… quan li he dit al xavi tot el que havia descobert m’ha titllat de geek girl. Només em faltava això ! wnu…potser sí que ho hauré d’acceptar… m’agraden els cotxes, m’agrada l’electrònica i m’agraden les noves tecnologies (altrament dit gadgets)…. després de veure la definició de Geek Girl (Someone who is female and has an interest in technology, particularly computing and new media. Not necessarily technically minded.)

Realment creieu això de mi…?